Així doncs aquí tenim una nova mesura perquè el Gobierno Progressista i de Entendimiento distregui el personal mentre l’economia es queda a vuitens:

Fomentar que les noies vagin al bar a veure els partits de futbol.

I a més: nois, oi que hi estem d’acord? És que és perfecte!

S’ha de fer una bona campanya perquè sinó la gent es pot pensar que tan progressisme al final ja no saben on viuen.

Poden fer una cosa d’aquelles que feien abans: “al bar hi faltes tu”. No queda tan bé com “a l’esport hi faltes tu”, però això és perquè sou de dretes i us penseu que els bars són llocs d’obrers i treballadors. (sempre s’ha de tenir la resposta a punt que la culpa és dels conservadors)

És que francament jo no ho entenc. Tanta mania en fomentar que les dones siguin polítiques o que estiguin en llocs de direcció, i ningú fa res perquè estiguin als bars! Escolteu al Guardiola: s’ha de començar per la pedrera, o la masia, o la cantera (ara no sé com li diu).

Perquè una dona -el dia de demà-, sigui capaç de fer política o dirigir, s’ha de començar parlant de futbol a un bar! Que es vegi que poden parlar i argumentar no només de partits anteriors sinó del que encara no s’ha jugat!

S’ha de saber veure abans que ningú si ha estat falta o s’ha tirat, perquè quan siguin grans puguin decidir què fer si neva amb la mateixa informació que el que veiem a la tele en tres segons. I això no s’improvitza, són molts anys d’entrenament.

Jo proposo que de la mateixa manera que algun flipat proposa que les dones cobrin per fer la feina de casa (i els homes ja veurem), es proposi també que les dones cobrin per anar a veure el futbol al bar. Siguem sincers, això li dóna una capa de seriositat al foment de la igualtat que la simple propaganda no tenia, oi?

I si falten diners que apugin l’IVA. A veure si haurem de renunciar a les polítiques socials perquè falten diners. Faltaria més. Si home, que després votaran a ICV-EUiA perquè diran que els psocialistes no són prou d’esquerres.

Si us he de ser sincer, a mi em va agradar més l’altra. Aquesta era una mica apagadota, semblaven tots funcionaris.

M’he trobat una cosina segona. D’aquestes que tens al facebook i no us dieu gaire res. Ella m’ha dit que es llegeix la secció “l’Hereu és imbècil”. Clar, com que és de fora Barcelona…

Ha dit algunes coses interessants (si estàs llegint una salutació ben cordial). Li he preguntat què reforma la reforma (una pregunta amb sense trampa). I m’ha dit que moltes coses. Una d’elles que els directors serien com en una empresa privada, al que jo he respost “o sigui, els directors manaran”. Cosa que -si em permeteu- no està malament donat el títol que ostenten.

M’ha semblat molt curiós i simptomàtic del problema que ens ocupa que ella m’hagi dit que els de la concertada estan pitjor, que tenen menys drets. I que cobren menys ho he dit jo (sempre pensant en el mateix). Malgrat això tinc amics que estan força contents de treballar a una escola concertada. I malgrat això els que es manifesten són els públics. (ah, alerta!)

El lema de la CCOO (es pronuncia se-se-o-o) deia “Educació de qualitat = Condicions laborals de qualitat”. Però també he llegit lemes tan treballats estudiats com “Volem solucions. No més problemes”, o “Per la gestió democràtica i participativa”, “No a la desregularització laboral”, “Increment de serveis educatius”, “Disminució de l’alumnat per aula”, “Contractació de mitja jornada i sencera”. Tots aquests lemes eren d’uns verds que es fan dir “USTEC STEs IAC”.

Si us he de dir la veritat (aquí al bloc ho puc fer), més que una manifestació semblava un cercavila. La carrossa més animada era aquesta. Tots jovenets i reclamant amb força que volen ser menys per aula.

Fixeu-vos com el de la gorra de davant la pancarta passa gominoles a la resta.

A la següent foto tenim el típic exaltat que vol aixafar la manifestació. En aquest cas diria que es tracta d’un empresari de dretes que no vol que els seus treballadors tinguin una educació de qualitat. Com es diu en aquests casos: hem de dir que és una minoria que sempre vol cridar l’atenció i bla bla bla.

Observeu com d’una forma totalment democràtica i participativa la seva pancarta va a parar a la paperera:

M’ha semblat especialment trist el paper dels periodistes. Jo pensava que els interessaven les notícies però estaven més avorrits que un caixer automàtic. Aquí en tenim un que s’ha portat l’escala de casa:

I aquí tenim els espectadors (sigueu sèrios i no mireu la noia en bikini):

Esperem que qualsevol dia puguem tornar a sortir al carrer, ni que sigui per celebrar un títol del Barça, el dia de l’orgull gai, o… jo que sé, una nevada.

Algú em pot dir què fa recitant els noms dels bombers que van morir? David, Ramon, Pau, Jordi, Jaume.

Com pot dir que l’actuació no va ser impecable perquè van morir?

Quan li pregunta per les consultes d’independència, com pot dir que el govern decideix *pràcticament* cada dia?

Parlant de les consultes d’independència, com pot dir que “no és possible en l’ordenament jurídic que nosaltres defensem, que garanteix el nostre autogovern”?

Arribats a aquest punt, crec que ja he entès tota l’entrevista. Perquè el Montilla no pensa que autogovern sigui que Catalunya es governa a si mateixa, sinó que hi ha un govern que funciona en mode “auto”.

Ho veieu com tota l’entrevista pren ara un caire revelador?

“La nevada? Jo què sé! pobre de mi estava a casa llegint el diari, pregunteu-ho a Endesa i Red Electrica que van deixar de funcionar. O a la gent que sortia de casa nevant!”. Diu el Montilla en mode autogovern.

Crisis (14): Lo Que No Se Ve
Les explico todo esto porque los gobiernos del munto entero intentan reactivar la economia a través de programas Renove que subsidian la compra de coches nuevos a cambio de la destrucción de coches viejos. [...] Ahora “lo que no se ve” (y no se contabiliza) son las pérdidas de mecánicos y reparadores de coches, las de los vendedores de segunda mano a los que el Estado ha robado el negocio y las de los contribuyentes.

Y avui llegeixo que:

Clunkers Program Worked, Didn’t Hurt Car Sales, Study Says

Si voleu llegir-vos els dos articles. A mi ja em semblava que no tenia raó el Xavier. Francament argumentar que un programa polític per augmentar la venda de cotxes nous perjudica als que venen cotxes de segona, em sembla un argument molt pobre. És molt clar i és irrebatible. I potser per ser-ne és erroni. Això no vol dir que a cada crisi puguem anar ajudant a comprar cotxes, però aquesta és la gràcia de la política: saber quan i com s’ha de fer.

Trucades a Dell on em diuen que s’haurà d’arreglar i ja m’enviaran un pressupost perquè aquest portàtil “només” tenia 4 anys de garantia. I sobretot que puntuï en positiu les primeres preguntes de l’enquesta que rebré.

Ara us diré com l’he arreglat: Dos cops de Google. Un: “white screen laptop” amb el següent resultat. I dos: “open dell latitude x1″ amb aquest resultat que enllaça aquí.

I res, ordinador arreglat.

Si la inteligència emocional consisteix en no dir-li idiota als idiotes, com en podem dir de la inteligència Googueliana? Calla, em sembla que ho acabo de dir.

La culpa? Ja se m’havia espatllat i el tècnic que l’havia arreglat havia deixat un connector a punt d’ésser desconnectat. Mentrestant he fet una pila de viatges, sort que no s’ha desconnectat au milieu.

I és una sort perquè encara han de fer un portàtil que valgui la pena ésser comprat. Cinc anys i encara navega. Els millors -ehem- 2000€ que m’he gastat.

[editat] el pressupost de Dell per arreglar la pantalla és de mil euros!

És veritat que a la foto fa molt bona pinta. Hi ajuda que a la “versió bona” està ple de gent, alguns en bicicleta, molts nens petits i dones amb cotxets. I el cel és blau, eh!

Però tots sabem que és més fàcil llegir un llibre per deixar de fumar, que deixar de fumar. Així doncs anem a veure què fa Jordi Hereu, l’alcalde de les noves idees:

Mmmm…. m’encanta! Allà on abans hi havia un simple pas de vianants, ara hi ha un tros de vorera rodejada de pals.

El tros de vorera guanyat al pas de vianants és tan caqueta que quan hi estàs et preguntes què coi estic fent aquí?

Seguim mirant el “penyón” de vorera.

Oh! Què trobem!? Una magnífica passarela per cecs!

És magnífic perquè compleix tots els requisits: un tros de vorera guanyat a la calçada (perquè la vorera és bona i la calçada és lletja), pals per protegir-nos dels cotxes i rajoles bonyegudes perquè els cecs sàpiguen que poden votar al PSC amb tota la confiança.

Però què veig!!!!??? Al final de la passarela pro-cecs hi ha un fanal???!!!! Cagundena, qui és l’incívic que ha posat un fanal allà?

És una sort que no hagem tingut cap cec mort fins al dia d’avui, perquè realment és un perill.

Val 180€ si us passeu a Yoigo, i és el millor mòbil que tenen allà. Vaig veure’l anunciat el mes passat, i fa 15 dies que el tinc. Article.

Com que l’estàndard el marca l’iPhone, deixeu-me dir que aquest té menys glamour però més bateria, més resolució de pantalla, càmera de més megapíxels, pantalla més gran, però menys memòria (només 2GB en aquest model de Yoigo, que es pot suplir amb una targeta MicroSD). Comparativa. I comparem-lo amb el Nexus One també.

Aquí el tenim amb el navegador obert a aquest bloc. Llegir es pot llegir, que sigui útil ja és una altra cosa.

Què puc dir que sigui mínimament interessant de llegir? M’està costant bastant adaptar-me. I la interfície crec que té molt espai per recórrer. Com en tot Windows pots fer les coses de tres o quatre maneres diferents i has de trobar la manera de fer-ho bé. La interfície del Sony Ericsson estava molt més optimitzada, i en comparació he de fer una pila més de clicks per utilitzar-lo.

Malgrat els problemes, els telèfons de gran pantalla tàctil són el camí a seguir. A mi també m’agraden els botons i no, no és un tema de gust. A mi també em semblava impossible escriure en el teclat tàctil però en vas aprenent. El millor truc amb aquest mòbil és que abans d’aixecar el dit de la pantalla miris si la tecla que s’ha posat en blau és la que volies o la del costat, i si és la del costat inclines el dit per seleccionar la que realment vols.

Realment el mòbil és la nova frontera d’internet. Penseu que la pantalla típica d’ordinador amb el que s’accedia a internet era 800×600, i aquest mòbil té 800×480. Més petita? Sí, però tampoc voldreu portar un mòbil amb la pantalla més gran. A mi em costa fer-lo servir amb una sola mà perquè el dit no arriba a tot arreu.

[editat] Trobo molt a faltar el soroll cancelat del Sony Ericsson, i ara veig que el Google Nexus One en té!

Però hi ha una cosa més estranya encara. Amb els amics hem estat els últims en entrar a la sala, i els últims en sortir. Què li passa a la gent? Prefereixen tragar-se 10 minuts d’anuncis i vodrios de trailers enlloc de sentir la musiqueta i els títols de crèdit?

Gràcies per estimar el cinema. Que deu voler dir l’edifici.

Entre això i que els seus productes són gratis (Microsoft també va enriquir-se amb la gratuïtat del seu Windows i Office) no li ha costat gens a Google erigir-se en una empresa més bona que Jacob a Lost.

Però demà Google m’impedirà veure els seus vídeos (vull dir els nostres vídeos als seus servidors) de YouTube.

Google ha decidit que el meu Firefox 2.0 no es mereix utilitzar YouTube i que “si vull” que faci servir el Firefox 3.6 o el seu Chrome.

Jo, com us podeu imaginar, ja he provat les versions posteriors a 2.0 perquè si són noves seran millors, oi? Doncs per mil problemes d’implementar coses noves, al final sempre he tornat al Firefox 2.0.

Així doncs, demà ja no veuré YouTube. Aniré a Gutemberg a llegir llibres.

Si Microsoft sempre l’havíem acusat per forçar a actualitzar-nos, per què Google pot deixar-me sense YouTube i quedar-se tan ample? Google t’ajuda diferent?

Un dels vídeos que estic mirant abans de la demise és el sextet del Madrid. Si va ser difícil guanyar sis copes en una temporada, més n’és arribar a vuitens durant sis temporades consecutives.