És una notícia lamentable que l’Artur Mas redueixi TV3. Jo hi estic totalment en contra.

Aquí hi a els dos vídeos en que TV3 ho comenta:

Més retallades a TV3 i Catalunya Ràdio – Televisió de Catalunya

TV3 haurà de renunciar a la Lliga – Televisió de Catalunya

I com que el Govern vol eliminar TV3HD, he penjat el vídeo gravat d’aquest canal:

11-25_14-37-01 – TV3HD – Telenotícies migdia

Observacions:

1. el Govern ja va reduir un 13% l’any passat, i un altre 13% aquest any. L’any passat no va passar res, el merder que ha generat aquesta notícia avui és alguna cosa més que ‘més retallades’, és un tema polític.
2. qui diu que eliminaran dos canals de tele és el Govern, no és TV3. A mi això ja em sembla simptomàtic que el que estan fent no és reduir despeses sinó eliminar TV3.
3. les retallades a Sanitat són del 10%, i a TV3 són 13% i dos anys seguits. Això és alguna cosa més que ‘crisi’.
4. eliminar el canal d’esports és escapçar l’aposta més potent de TV3. Per més que a vosaltres i a mi ens interessin poc els esports, la realitat és que l’únic que ha passat en televisió els últims anys ha estat el creixement dels esports. Només cal veure MediaPro i només cal veure que RAC1 al migdia dedica 15 minuts a totes les notícies i 15 minuts més només d’esports.
5. eliminar el canal d’Alta Definició és eliminar el futur. Aquest canal si que me’l miro, i eliminar-lo és com demanar a l’Artur Mas que vagi en autobús. L’Alta Definició és molt important i ho podem veure anant a comprar una tele.
6. el govern xifra en 6 milions l’estalvi d’eliminar aquests dos canals, la Mònica Terribas diu que seran la meitat. A més diu que aquests dos canals s’alimenten de contingut que ja està fet i el que fan és repetir-lo i reciclar-lo. Les notícies d’esports ja les tenen fetes i tot plegat consisteix en agrupar gent per parlar de futbol (cosa fàcil mentre no ho hagi de fer el Sandro).
7. és molt rellevant que la Mònica Terribas diu al Parlament que estan veient TV3 com un departament més de l’administració pública, i no ho és. Perquè és un canal de tele (i ràdio) que està al mercat i en competència amb sector privat molt àgil i molt potent, i que estem en minoria des de tots els punts de vista.
8. és molt rellevant que Enric Marín (president de la Corpo) diu que una caiguda d’ingressos tan abrupta qüestiona el model.

Mentre esperem que el Comte Godó aconsegueixi que mirem películes de vaqueros, tots seguim mirant TV3, concretament el programa El Convidat.

I ara voldria donar alguns consells, per veure si la tercera temporada els surt millor.

Per sobre de tot m’agradaria que no tingués aquest aire encarcarat que té la segona temporada i recuperés la innocència que tenia la primera. Que la facin de “campo y playa” i no estil “entrevista intelectual”.

I que li donin més continuïtat perquè aquesta segona temporada tinc la impressió que són trossets d’entrevista ajuntats, i no veus com passa el cap de setmana.

Que busquin anar amb ell i que es deixin estar de buscar el moment per fer-li preguntes inspirades. Que prou feina té en tenir-te a casa, Albert.

El cap de setmana passat, l’Albert Om va anar a veure la monja Teresa Forcades. Una dona que van fitxar al Polònia després de penjar un vídeo molt resultón als internets (com el Justin Bieber però sense fer cantades).

Aquí teniu les seves vivències. Comença dient que és un privilegi estar allà i que li fa respecte, ilusió, etc.

Albert Om visita Teresa Forcades

Jo en vull destacar alguns moments.

Al minut 8.40 li diu a la Mare Abadessa que el que fan “és una opció de vida molt difícil”. Ella li respon que casar-se també és difícil. L’Albert Om (que tampoc s’ha casat) riu (pensaria “i per això no ho he fet”).

El quid de la qüestió és que el que fan no és difícil. És més, part de la feina que fan allà dalt és aclarir com són les coses. Què vol dir “ser difícil”. I què mesura la dificultat, o si és difícil passar camells de contrabando amb agulles (un exemple recurrent).

El vídeo té moltes sortides de to d’aquest tipus. Com sentir-li dir que el dinar és el moment més intim de les monges. O quan li pregunta a la Teresa com es va prendre el convent la seva notorietat i ella respon que de problemes n’hi ha sempre.

M’ha fet molta gràcia veure aquesta composició d’imatge al minut 16, amb la monja al fons llegint el diari Ara.

El punt més bo és al minut 19 quan la Teresa li explica que una dona la va aturar pel carrer per dir-li que gràcies a ella s’havia casat per l’església, i ella li va respondre “felicitats, espero que no se’n penedeixi”. És boníssim i l’Albert no riu, serà per desconeixement.

No sé si haig d’estar content perquè amb el nou govern no han canviat els periodistes de TV3 que informen al matí, cosa que vol dir que hi ha certes pressions periodístiques que no fan (cosa que hauria de ser positiva*), o haig d’estar trist perquè hem canviat el govern i seguim aguantant el mateix trident Cuní+Rahola+Melero que no són del meu gust.

Si no ho ha fet el Mas que algun poder deu tenir, haurem d’esperar que el ZP es desperti un matí i ho giri tot del revés? O que arribi el Rajoy i privatitzi TV3 adduint que els mercats són tan eficients?

Perquè tu, Terribas, no podries d’allò…?

* recordem com Montilla va acomiadar a Antoni Bassas (encara que també l’he criticat i agradat).

Si teniu 30 anys i seguiu vivint com quan en teníeu 25 segurament ja coneixereu la sèrie Arròs Covat. Per tota la resta, ja teniu aquest bloc

Us recomano veure aquesta marató amb els primers 12 capítols. Ara estan emetent la segona temporada, ahir el capítol 15.

http://www.tv3.cat/videos/2886930
(ocupa 600MB si el baixeu)

Ara s’emet la segona temporada. Que al meu entendre es centren massa en que passin coses, i ara que remiro el primer capítol veig com surten els tòpics que fan tanta gràcia. De fet, això és el millor.

minut 18 de la marató:

Joder… Mirar la tele sol és lo més avorrit del món. Amb la Sònia vèiem els realities i ens partíem la caixa un rato. I el 33 serà cultural de la hòstia però és molt plasta.

Em peto!

I ara un parell d’enllaços perquè continueu la festa a un altre lloc:

http://www.facebook.com/arroscovat

http://blogs.tv3.cat/arroscovat

Senyors, fem un parèntesi i anem a escoltar les reflexions d’Albert Om. El problema és que per fer-lo reflexionar li hem de fer preguntes. I al minut deu no ha entès una pregunta d’un mite de la televisió, comparable a l’ex-presentador Larry King.

Albert Om reflexiona a “Els matins” sobre un any d’èxits professionals

La pregunta de Larry Cuní és:

T’hi adaptes amb facilitat -no a la manera de treballar perquè això és una mecànica-, sinó a la manera de pensar diferent per les noves tecnologies?

Pensem en la pregunta uns moments. Pensem-hi diferent, ja que ho estem llegint per internet.

L’Albert Om, ja sigui perquè no hi té pràctica en això del directe, ja sigui perquè la pregunta tenia més de 140 caràcters, li demana que què carai està preguntant.

Greu error perquè llavors en Larry Cuní ens explica que ell manté que les noves tecnologies no estan aquí només per ser utilitzades, sinó que per utilitzar-les hem de canviar com pensem.*

Ho he intentat resumir, però no és fàcil perquè a mitja frase s’ha posat a parlar del microones, una màquina que tots tenim i fem servir només per escalfar la llet però que té grans possibilitats. Això diu ell.

Crec que val la pena que mireu el vídeo i no pas això de llegir un bloc que fa pensar diferent i no s’entén res.

Però jo m’he quedat pensant en quines seran les grans possibilitats que té el microones. Serà escalfar pizzes congelades? Seran les crispetes? Seran els CD? Seran els gats?!

Jo em quedo amb les grans possibilitats de la cola i el mentos (part dos). Mireu el vídeo i ja veureu com penseu diferent.

* acceptem el Cuní com a producte tecnològic?

Això són dos vídeos que ha penjat TV3, la Rahola dient que donem valor al no-res, i la Rahola parlant dels seus pits en tercera persona.

Veureu que són vídeos correlatius, 3286511 i 3286512. És a dir, primer va parlar dels seus pits, i després va dir que donàvem valor al no-res.

Avui he tingut una visió, l’imperi español se’n va al carall. On ho he vist? A la tele.

Si companys, a la tele. La història de la TDT i els mil canals que no serveixen de res són la prova que l’imperi español se’n va al carall.

Com és que a USA tenen mil canals i funciona tot tan “rebé”?

Els catalanets que ja no porten espardenya diran que és perquè “claro” a USA tenen mil milions de persones i per tant poden fer mil teles i que totes guanyin euros i tal.

I jo dic “nich”. No ich pas això.

En aquesta narrativa també hi intervé el lamentable del Zapatero. Seva va ser la idea de posar-nos més canals en castellà a La Nostra tele. I com els españols són gent de latifundis i funcionaris, doncs després resulta que els quatre que volien guanyar diners no poden perquè són masses, i tornen a necessitar ajuda política del ZP que elimina la publicitat a TVE (la seva). I així tot el que aconsegueix “l’imperio español” és que quatre flipats es barallin per una pastanaga.

Mentrestant, els de Bollywood i els de Hollywood produeixen tant material que el venen per tot arreu. I el seu mercat creix perquè fan coses. I España es fa petita mentre es barallen per Ceuta i Melilla.