Ahir ens van ensenyar els nous mòbils Samsung Galaxy S7 i el LG G5.

Jo tenia moltes esperances en el LG G5, però per inventar-se coses s’han inventat que el mòbil se separa de la part inferior només per tal d’aconseguir fer-lo de metall i canviar la bateria.

Han sacrificat connectar els auriculars per la part inferior (com G2, G3, i G4), canvi molt negatiu perquè amb els auriculars per dalt sempre tens el cable molestant.

Volen fer-te creure que pots canviar la part inferior que se separa. Per ara tenen un model que millora el so i un altre que afegeix bateria extra i un botó per disparar fotos i un altre per fer zoom. Volen donar la impressió que el mòbil és modular però res del que afegeix és rellevant i si algun dia ho fessin només tenen un any per vendre-ho (fins que surti el LG G6) i els potencials compradors són una minoria de la minoria que tenen el LG G5.

Però, escolta, i el mòbil com és? És més petit, bateria de 2800mAh i pantalla de 5,3. Segueixen sense fer servir pantalles Amoled que gasten menys i es veuen millor. Però li han posat dues càmeres, una de gran angular.

Parlem ara del Galaxy S7 Edge. És una petita evolució però tot en el bon camí: és més arrodonit, recupera targeta SD, pantalla de 5,5 i bateria de 3600mAh. La versió que no és Edge és de pantalla 5,1 i penso que no val la pena.

El S6 Edge era pla pel darrera i la càmera sobresortia molt. Al S7 Edge li han donat una forma més còmode i això és molt important.

Un altre petit canvi en la bona direcció és que el mòbil torna a ser submergible com era el S5 però li han tret la tapa al port USB que era una gran molèstia.

Malauradament insisteixen en posar botons físics enlloc de mostrar-los en la pantalla. Tampoc entenc que segueixin mostrant 4 icones d’ample quan els mòbils de pantalla gran en mostren 5.

Curiosament, Samsung es va atrevir a posar USB-3 a l’antic S5 però ara no posa USB-C al S7, cosa que si que fa LG G5. Malauradament el S7 no té infrarroig, com si que té el G5.

En resum, a LG G5 proven coses i Samsung S7 perfecciona el model ja definit. En aquest cas crec que ho han fet millor a can Samsung.

PD: Mentrestant a Google haurien de repensar què fan amb els Nexus, perquè els mòbils que acaben de treure tenen un processador de generació anterior a preu de mòbil nou.

PPD: Tot i així, fem lloc pels mòbils xinesos de 200eur amb pantalla de 5,5 i bateria de 4000mAh.

PPPD: No puc més que pensar que Forbes està comprat quan elogia fins l’infinit a LG G5 i diu que S7 “té dues sorpreses desagradables” que S7 tracti la SD per separat i només tingui 32GB. Va home va!

Entre les aplicacions d’Android que faig servir, n’hi ha una que necessito especialment, la de prendre notes.

Note Everything és una llista de notes, que pots categoritzar en diferents carpetes i etiquetar-les en colors per prioritats. També pots enganxar una nota a les notificacions. També les pots exportar.

En la versió de pagament (3eur) et permet fer “llista durable” que és una llista amb tres apartats: “tot”, “per fer” i “fet”. És perfecte pel súper, quan falta oli el poses a la llista “per fer” i quan l’has comprat el cliques i es mou a “fet”. I s’ordenen alfabèticament. És tot molt obvi, però és que funciona molt bé.

Pots personalitzar el programa en moltes coses, els botons, la mida de lletra, els colors de lletra i fons, els noms i colors de les prioritats.

Pots fer zoom amb el dit per fer la lletra gran. Això és d’aquelles coses tan pràctiques que no hi penses. Jo ho faig servir quan li vull dir alguna cosa a algú a qui no li puc parlar.

També permet fer dibuixos. No ho faig servir gaire, però quan necessites fer un dibuix simple, allà tens l’aplicació.

També permet fer gravacions i adjuntar-hi text, però no ho he fet servir mai.

Prendre notes amb un mòbil de pantalla gran (5 polzades) amb el teclat predictiu SwiftKey en el programa Note Everything és el matrimoni perfecte. Bé, el trio perfecte. 😉

D’aquí sis mesos podrem gastar-nos el que no tenim en un altre mòbil que valgui la pena, el LG G2. Podríeu llegir articles professionals, però jo vull donar la meva versió dels fets.

El més destacable d’aquest mòbil és que encara fan créixer la pantalla una mica més, fins a 5,2″ (mireu-lo al costat d’un Galaxy S4). Ells diuen que és el màxim perquè es pugui fer servir amb una mà. La qualitat imatge serà millor perquè la pantalla és tipus IPS i no Super Amoled.

I treuen moltes tecles! No té tecles de desbloqueig al lateral ni de volum, sinó que les posen a la part plana del mòbil, just sota la càmera. També podràs bloquejar/desbloquejar fent dos copets a la pantalla. Tota una innovació, i rellevant perquè ho fem molt això d’encendre i apagar.

Malgrat tenir una pantalla de 5,2″ només és 2mm més alt que els Galaxy S4/S3. Sorprenent. És gràcies a eliminar els botons. Malauradament la pantalla té un marge negre que s’haurien d’haver estalviat.

Estèticament m’agrada més que el S4. Enlloc de tenir 4 sensors en forats negres a la part superior només en té 2. A la base té el microUSB, dos altaveus estereo i el jack d’auriculars. Trobo que han fet molt bé posant uns ‘bons’ altaveus i el jack a la part inferior.

Han posat molta importància en el so, fins a tal punt que han reescrit el component d’Android d’audio per tal de donar-li qualitat Hi-Fi.

I l’últim tema rellevant és que té el nou processador Snapdragon 800, (una bèstia), i que la càmera té estabilitzador d’imatge.

Està per veure si ens arriba el model amb targeta SD i la bateria de 3000mAh. Serà una mica més car que el S4. (que un mòbil valgui 600eur és una cosa que em paralitza)

Podeu acabeu mirant dos vídeos i recordant que Apple fa moltes llunes que no fa res de bo.

He estat pensant en totes les opcions, possibilitats i necessitats de telèfons i contractes. I ja he trobat el pack perfecte apte per a tothom. 😎

El primer element és el mòbil. Ha de ser Android, ha de tenir la pantalla gran, ha de ser barat, ha de ser lliure.

Ha de tenir la pantalla gran per poder veure-ho tot, ha de ser barat per estalviar-se diners i ha de ser lliure perquè més endavant el puguis fer servir en altres companyies.

Crec que la millor opció és comprar un ZTE V790 (Kis III) de pantalla 3,5 polzades (320×480) per 100eur o el V970 (Grand X) de pantalla 4,3 (540×960) per 150eur. Compareu-los, val la pena el V970. Els dos els trobareu a subasta a la botiga eBay de ZTE.

Penseu que el ZTE Grand X (el model V970) el venen a Yoigo per 150eur amb permanència de 24 mesos! Per tant, esteu comprant bé. I sapigueu que un telèfon equivalent marca Samsung val el doble. 😕

Per la tarifa crec que el millor és la SimYo de 5 cèntims. Que et dóna 555MB d’internet i té consum mínim de 7eur.

Penseu que SimYo permet fer servir Skype, cosa que Yoigo no permet si no compres, a més, el “bono voz ip”, que sol ja val 6eur/mes.

I recordeu que el consum mínim de 7eur vol dir que pagues 7eur per 555MB d’internet i a més pots fer una trucada d’un minut gratis cada dia.

Aquest diumenge el diari Ara fa un homenatge al MWC i tuneja el diari a lo ‘cellphone’ i entre d’altres a la pàgina 12 hi fiquen una guia de preguntes-respostes per anar triant i on t’acaben dient quin mòbil has de comprar segons has respost.

Malauradament la guia està tant mal feta que la segona pregunta és si vols un iPhone! Al loro que si a la primera pregunta deies que no volies un telèfon amb aplicacions et recomanaven un “telèfon bàsic” i afegien “tipus Alcatel”. Flipa. Si fos d’Alcatel els portaria a juzgat, que és com arreglem les coses en aquest país.

La guia està basada en l’iPhone, sembla que no hagin vist res més en la vida que presentacions del Steve. Penseu que hi ha tota una branca de preguntes on t’acaben recomanant Blackberry, Nokia i HTC que surt de respondre no a la pregunta “vols que s’assembli tant com sigui possible a un iPhone, però que sigui més assequible?”. A part d’això la pregunta està mal feta perquè no se sap si és que no vols que s’assembli o vols que s’assembli però no cal que sigui més assequible. I a més, la pregunta anterior ja era si et podies permetre un iPhone, així que… 🙄

Fixeu-vos que raros són que el motiu per recomanar el mòbil Nexus de Google és per “tenir assegurades les versions més recents del sistema operatiu”! Prou incerteses té la vida com perquè els del diari et fiquin el neguit de no tenir assegurades les versions recents. 😆

I m’agradaria saber qui respondrà que no a la pregunta “vols que sigui molt, molt, però molt barat?” No! Per favort! No vull que sigui molt molt molt però que molt barat! Què diran els amics si em veuen amb un mòbil molt però que molt barat?

En resum, un desastre de guia.

Així doncs faré la meva guia-homenatge. Com que no treballo amb un iMac sinó amb teclat, per seguir la guia heu de saltar a la següent pregunta si és afirmativa, i si és que no, llegir la resposta. Comencem:

Saps què és un iPhone? No. Compra’t qualsevol cosa.

Vols que tingui una pantalla com l’iPhone? No. Compra’t qualsevol Android. Però fixa’t en la resolució de pantalla. No és el mateix 240×320 que 320×480. És el doble de millor. I 480×800 és més del doble del doble.

Vols que tingui la pantalla més gran que l’iPhone? No. Compra’t un iPhone, pesat.

Vols que sigui millor que un iPhone? Canviar la bateria i llegir targetes microSD? No. Compra’t un Nexus 4.

Si has respost que si a tot, compra’t un Galaxy S3, o espera’t al Galaxy S4 que sortirà el proper Març.

Fins aquí la meva guia satírica posant l’iPhone a totes les preguntes, i sense fer el préssec, que era el més difícil.

Faré una llista dels punts forts que tenen els mòbils Android. Imagino que és replicable a l’iPhone, encara que l’iPhone sigui inimitable. Tot i que Apple diu que Samsung els copia. 😕

El primer punt fort és Apps enlloc de Webs. En Android cada empresa ha fet la seva aplicació com hauria fet una pàgina web, i això és molt pràctic perquè un programa és molt més versàtil que una pàgina web. Al final l’aplicació és la manera d’accedir a internet.

I enlloc de fer ‘manteniment’ vas ‘versions noves’, que és molt més excitant.

El segon punt fort és que funciona sense la complicació d’un ordinador! Això si que és un descans. L’altre dia se’m va penjar l’ordinador i mentre es reiniciava vaig seguir fent el que estava fent, amb el mòbil.

El canvi més rellevant és la facilitat d’instalar-se un programa: vas a Google Play, busques i cliques. En Windows només actualitzar el programa és un martiri. Espero que els nostres fills no sàpiguen què vol dir “reinstalar el Windows”. 😆

El tercer punt fort és un misteri per mi. Com han aconseguit que hi hagi programes gratuïts funcionals i les versions de pagament siguin tan barates!? L’altre dia vaig veure un programa de res en Windows que valia 20eur. Per favor, els d’Android valen 2eur (i si no ho vols no pagues).

El quart punt fort és que el mòbil és un objecte molt proper. Això ho canvia tot. Jo al principi em sorprenia que hi haguessin programes de retoc fotogràfic pel mòbil. Qui podia tenir ganes de retocar imatges en un mòbil? Doncs mira, jo me’l vaig instalar la setmana passada.

Tots aquests punts estan lligats: El mòbil és un objecte proper. No té la complicació d’un ordinador. Es fan aplicacions per accedir als continguts d’internet com qui faria una web, i per això te’ls regalen o t’ho fan barat. I és barat, perquè el mòbil és un objecte molt proper. I torna a començar.

Però no tot són alegries, Android també té un punt feble: que se’t ratlli la pantalla.