Justin Frankel: “programar és una forma d’expressió”

Volia fer un petit homenatge a Justin Frankel, un informàtic nascut el 78 (bon any) que penso mereix un reconeixement.

Se’l va conèixer per fer Winamp, programa que a més d’aconseguir que poguéssim escoltar música en un “pc multimedia”, feia tot tipus d’animacions amb el so que ràpidament va copiar Microsoft. També va ser el primer programa en tenir skins i prescindir de la blavor lletjota del Windows 95, cosa que també va copiar Microsoft al seu Media Player.

Amb això es va acabar la fama, però quan es veu que l’home té algo és que per instalar el Winamp es va fer el seu instalador, el NSIS. Programa amb el que jo he fet varis programes aconseguint resultats tan sorprenents com incrustar un altre programa a dins i que el resultant sigui més petit que l’original. I era un producte totalment intuïtiu d’escriure.

Malauradament el programa el van arreplegar uns altres que van convertir això:

LicenseText "A test text, make sure it's all there"

en això:

!define MUI_WELCOMEPAGE_TITLE "Welcome to the NSIS ${VERSION} Setup Wizard"

És el problema del codi obert, un problema que sense tenir ordinadors ja estudiaven a la Grècia Clàssica: mana un de bo o manem entre tots i que surti com surti? 🙄

El tercer projecte interessant va ser Gnutella. Una ret d’intercanvi d’arxius descentralitzada, que és molt llarg de dir però costa encara més de fer. Projecte que va tenir molt d’èxit perquè era el sant grial de l’època Napster però que va morir de seguida quan vam veure que hi ha una cosa pitjor que manar entre tots que és que no mani ningú. 😐

Però aconseguir fer una ret realment descentralitzada sense trucs és realment difícil perquè si hi ha 300 bilions d’ordinadors a internet no pots anar provant a veure quins 40.000 estan fent servir Gnutella.

I aquí és on em trec el barret. Els torrents d’avui, invent fruit d’un altre geni (aquest cop no artístic sinó analític) Bram Cohen, eren centralitzats, i per tant, a la màfia del copyright només els calia tancar el tracker central perquè bittorrent deixés de funcionar (i així van portar a judici a The Pirate Bay), però van copiar a Gnutella i ara funcionen amb el conegut DHT, són descentralitzats i per tant ja no hi ha res a tancar.

Aue Justin, comparturi te salutant. 😎

tancament de megaupload, negoci poc net i principis foscos

En una operació bastant contundent i desproporcionada pel que és la pirateria, ahir van posar a la presó una pila de gent i va desaparèixer la web megaupload. Una web que és la 13a més important al món.

Anem a fer una pausa abans de ‘descobrir’ que els governs opressors estan destruint internet.

Si que és veritat que els governs volen controlar internet, és més, el controlen. Segur que hi ha molta gent trencant-se el cap per cobrar per la música que estic escoltant ara i que no he pagat. Però d’aquí a fer d’això una nova guerra mundial, hi ha una certa distància.

Segurament la distància que es podríem fer amb els 8 Mercedes que tenia el fundador de megaupload. Els de les discogràfiques també deuen tenir mil Ferraris, però clar, el que no pot ser és fer-te ric cobrant per coses que són dels altres.

El debat intelectual i polític de la pirateria segueix existint i per això segueix sent un problema, però a megaupload li importa tres pepinos tot.

Per mi un model correcte de pirateria és YouTube. Cobren per anuncis, paguen per vídeos, posen d’acord als propietaris, cedeixen amb altres propietaris. Tot així ben fet de manera tal que quan vols sentir música pots obrir el YouTube i la sents. (mentrestant Steve Jobs feia la viu-viu amb l’iTunes)

Estiguem tranquils que no arribarà el dia que desaparegui la pirateria. Per més que els governs ho intentin. (en tot cas sortirà una cosa millor que piratejar)

Un dels problemes conceptuals que vaig llegir en algun altre article és que per acabar amb la pirateria has de fer un programa que escapci la capacitat de l’ordinador.

Per naturalesa l’ordinador pot copiar fitxers, i ara tu fas un programa perquè no pugui. És una idea que no funciona. Un altre tema és que la pornografia infantil sigui delicte i estiguem d’acord en que s’ha d’eliminar. Això no és un problema conceptual, és que no volem que sigui així i per això treballem perquè sigui així. Però si no volem que no es pugui copiar res en una màquina que pot copiar-ho tot, doncs tenim un problema conceptual.

De la mateixa manera que si no volem que no es copiï res, una de les coses que haurem de fer és controlar totes les formes de comunicació perquè és l’única manera de comprovar que no hi ha res copiat.

Si us ha agradat llegir aquestes idees li podeu agrair al Pep.

la SOPA boba

La SOPA és un altre plat cuinat per lobbies americans que inclou que els ISP hagin de desconnectar a webs que faciliten la pirateria.

Més enllà de les virtuts d’Apple, Amazon, Spotify limitant la pirateria oferint un negoci rodó, jo veig en aquests atacs polítics una prova del declivi de l’Imperi Americà.

Em direu que això és la típica caça de bruixes americana. Jo diria que no. Dues notícies:

GoDaddy lost 72,354 domains this week.l

Aquesta notícia diu que un registrador de dominis va perdre 72 mil dominis quan es va posicionar a favor de la SOPA. Aquest seria un exemple de com la població sap què està passant, i hi està en contra.

While Drafting SOPA, the U.S. House Harbors BitTorrent Pirates

I aquesta notícia explica com del lloc on es fan les lleis (i s’està fent la SOPA), hi ha 800 IPs de gent baixant-se coses amb bittorrent. Això ho han trobat amb la web You Have Downloaded.

Afortunadament, els holandesos seguiran dient que baixar-se coses és legal.

Dutch Parliament: Downloading Movies and Music Will Stay Legal

Esteu d’acord que l’obsessió política per la pirateria mostra el declivi americà?

la cançó megaupload

La supremacia d’Estats Units s’aguanta per les lleis de copyright i fer una enèsima película de superherois. (estan en crisi)

Pressionen España amb la llei Sinde, tenen la RIAA per matxacar a qui creguin convenient, i la seva nova tècnica és quedar-se els dominis d’internet de qui ells creuen que ofereixen contingut pirata.

Després de tombar Napster, eMule, Limewire, MP3.com, la seva nova víctima és megaupload. Tots a judici. (encara estan barallant-se amb The Pirate Bay)

Fins aquí res de nou. La notícia és que megaupload ha fet una cançó (ara en només 302 visions).

http://www.youtube.com/watch?v=ZAigW0Sa1yo

A la cançó surten músics dient que els agrada megaupload. El Will.I.am, per exemple.

A part de positiu, la gràcia és que apunta que la pirateria no és un problema de robar sinó un problema polític. O de propaganda.

Ho he trobat aquí:

RIAA Label Artists & A-List Stars Endorse Megaupload In New Song | TorrentFreak

adéu pirateria d’mp3

Sabeu per què ja no és notícia la pirateria de fitxers de música MP3? Perquè ja no cal piratejar-los! Visca!

Ho hem d’agrair al YouTube i a Spotify.

Evidentment que la gent es segueix baixant mp3, perquè sempre queda un remenen, igual que algú segueix ‘dale que te pego’ amb l’eMule. 😆

Però el que és important és que la cresta de l’ona ja no és baixar-se mp3. Imagina’t la feina: baixar-se’ls, ordenar-los, posar-los en el programa per escoltar. Buf, ja estic cansat.

Jo, personalment, m’he fet una llisteta de vídeoclips amb la musiqueta que m’agrada.

Quina sort que la llei ens ha permès seguir fent el que fèiem sense tornar als pesats i cansats CDs de 20eur com volien els frigopies del copyright.

Ara, a veure qui és l’espavilat que troba com podem veure pelis en 720p sense haver de preveure que la voldràs veure amb una setmana d’antelació. 🙄

Minoria Absoluta 2004-2009

Avui teniu una segona oportunitat per recuperar els presumptes 2000 MP3 de l’antic programa Minoria Absoluta que feien a una ràdio de per aquí.

Si sou espavilats tot el que necessiteu és això:

http://mgnet.me/eSQ

és que… que diu el magnet. 🙂 Si aneu una mica perduts, cliqueu aquí. I si no sabeu què és un torrent… bé, ho haureu d’aprendre si voleu els fitxers. 😉

Els fitxers els anava baixant amb un altre programa que li’n deia RACuLector, que ara no funciona perquè tampoc fan res que m’estiri a arreglar-lo. Ara tenim el TV3 al Cabàs. Qui sap, potser d’aquí cinc anys penjaré tots els vídeos que m’he baixat.* 😉

Podeu agrair a la sonia que els hagi tornat a penjar.

* ja vaig penjar la Terribas.

pirateria acceptada

Com que ara sembla que torna a estar de moda tornar a parlar de pirateria, us posaré alguns enllaços i tal.

Piracy: Everybody Does It; Everything Should Be Free

How Pirates Can Save the Home Movie Industry (And Why Netflix is its Future)

Si voleu llegir-los i us falta vocabulari, Google.

El primer article diu que tothom pirateja i tothom vol coses gratis.

El segon article diu que mentre estem disposats a pagar 8eur per l’experiència d’anar al cine, la sobresaturació de pelis baixades fa que no vulguem ni pagar 3eur per cada una.

I també diu una cosa que és molt obvia però que els idiotes del copyright no volen: la gent vol ser legal. Ser legítim és més fàcil. Per això posa l’exemple de Netflix que a USA per 8usd al mes et deixen veure el que vulguis. A les nostres terres tenim l’èxit de Spotify. En tots dos casos són misèries d’euro el que has de pagar. Però els que tenen copyright volen seguir cobrant 20eur per CD (recordem el Quim Monzó).

Es mata la pirateria fent lleis que la permetin i que això obligui als del cine a fer productes que acceptem comprar. Si els lobbies del copyright empresonen els seus clients, a base de lleis, això no és una situació d’igualtat i per això els clients pirategen. Si percebem que els del copyright actuen injustament, no ens fa res piratejar.

Els que es guanyen la vida venent-nos cultura, que es rasquin la closca per trobar què poden vendre’ns, a quin preu i el format del producte. Mentre ells no treballin, la feina és nostra per mantenir viu el mercat d’intercanvi de productes culturals.

Un últim enllaç:

Sala i Martín sobre la llei “Sinde”: “no serveix per a res” (a partir del minut 13)

A mi em sembla que el Sala i Martin s’equivoca. No només s’equivoca sinó que em sap greu que digui que Pitàgores era un boig “i d’aquests tios sempre n’hi ha hagut, de bojos”. Ho diu per falcar la seva idea que la gent inventa per diners. “Hola, sóc economista i els diners són molt importants”, podria posar a la targeta de visita. 🙄

Per rebatre al Sala Martin: No és que Apple hagi canviat el model de negoci. No és que l’iTunes ofereixi millor que els mp3 pirates. És que la gent vol ser legal. Ser legal té moltes avantatges. No vulgueu saber la feina que és estar tot el dia pendent de si t’estan robant o algú et vol matar.

Tot i que el que diu el Sala Martin encaixa amb el segon article que diu “legit is just easier”, no és una bona explicació. És graciós sentir-lo dir que milions de persones compren a l’iTunes perquè els mp3 pirates tenen un volum heterogeni.

Mireu, Apple és un mal exemple. Apple és una empresa fent en un món nou tal com es feia en el món antic. Apple ven música a la seva botiga online com es venia en una botiga física. S’ha fet d’or per això. I el dia que posem ordre en el tema, se li acabarà el negoci.

Igual que Microsoft es va fer d’or en un món nou (el món dels ordinadors) venent com es venia en el món antic: a tant per ordinador. I s’ha fet ric mentre ningú més sabia com funcionava el món nou. A mida que més gent ha entès què és un sistema operatiu, Microsoft se n’ha anat a l’aigua. I avui els sistemes operatius són gratis. I encara més, Apple ha bastit el seu actual imperi sobre un sistema operatiu gratuït (al loro).

El Sala Martin diu que legalitzar sobre això no serveix de res perquè els enginyers sempre van més ràpid. Que van més ràpid no és motiu. Ell té la idea que el mercat va tan bé. I per això explica la realitat dient “l’iTunes és un canvi de model de negoci”.

El problema d’aquestes explicacions és que no tenen en compte què s’ha de fer i què no. Què està ben fet i què no. Per molt mercat que existeixi, hi ha coses que estan ben fetes i coses mal fetes. I ho haurem de saber què està bé i què malament perquè sinó ens podem trobar fent un canvi de model de negoci que ens porti a fer barbaritats. Jo diria que d’aquí ve la crisi.

Uns mercats financers que no atenen a què està ben fet, com donar crèdit a qui no el podrà tornar. (maxed out)

I la llei Sinde i totes les altres que oprimeixin el client (per més ilegal que sigui) seran un fracàs perquè estan mal fetes. Les lleis han d’estar bé.

I la solució al problema de la pirateria vindrà d’empresaris que facin les coses bé, i de polítics que facin lleis ben fetes. I què vol dir concretament això no ho sabem, com no sabíem què era un tetrabrik abans que se l’inventessin.

Però si que sabem que mentre els empresaris del copyright segueixin encabritats, la humanitat seguirà piratejant. Perquè voler cobrar un euro per una cançó no és correcte i estàs obligant a la gent a ser ilegal. Els estàs convidant a viure en un món diferent, però just. Perquè no és el canvi de negoci el que importa, és la justícia.

discurs Alex de la Iglesia

Aneu a aquest bloc a llegir el discurs d’aquest home. Diu coses com:

Ese público que hemos perdido, no va al cine porque está delante de una pantalla de ordenador. Quiero decir claramente que NO TENEMOS MIEDO a internet, porque internet es, precisamente, la SALVACION de nuestro cine.

I ara, pels que seguiu davant la pantalla, deixeu-me recomanar dos documentals: “The Secret of Mediterranean” i “The Secret of Caribbean”. Els dos els trobareu en alta definició a qualsevol cercador de torrents.

De fet, diria que els tema dels torrents s’ha tornat tant hiperdesenvolupat que no hi haurà ni cristo que ho tanqui. De fet, la cosa està tant tant, que ja només necessites saber el nom del que vols per tenir-ho.

Alguns diran que això està fatal. Però vaja, jo ho trobo un gran progrés això d’obtenir el que vols sense haver de mantenir dos-cents esclaus perquè t’ho portin.

Ah, per cert, us presento el majordom dels torrents.

Un petit pas pel majordom, un gran pas per la humanitat.

Una web que et presenta els cartells de les películes i t’indica si estan disponibles en alta definició. Quan cliques a un cartell et presenta un breu resum de la pelnicula, duració, categoria, valoració i allà mateix pots veure el trailer. Si t’agrada tornes a clicar i veus la llista de torrents amb les mides i quanta gent l’ofereix seguint els principis de la Constitució Española. És a dir, a canvi de res.

Els Senyors del Sí – The Yes Men

Us recomano veure The Yes Men, sobretot si enteneu l’anglès.

Però si no l’enteneu i us agrada el Gaspar Hernandez (cosa que acostuma a anar junt), mireu-lo també perquè el llenguatge del cos és d’una comunicació no verbal que entrareu ràpidament en meditació (amb els ulls tancats) per la reflexió de la decadència de l’actual societat materialista que no és feliç.

THE YES MEN FIX THE WORLD — Peer-to-Peer Edition

Es veu que els pobres han hagut de posar els seus vídeos al Bittorrent perquè tenen més judicis que l’Estatut i sinó no s’ho miraria ningú.

Encara que amb un títol com “els senyors que sempre diuen que sí” no seria d’estranyar que la gent es pensés que s’estan baixant una altra cosa. 🙄 O no.

Jesus era pirata

No, no estic dient que fos marica, estic dient que era un pirata.

L’argument va de la següent manera: Jesus va copiar peixos i pans privant a pescadors i forners dels ingressos de la seva feina.

Compreu-vos la samarreta commemorativa.

Només hi ha un argument en contra: que només ho va fer una vegada. :mrgreen:

Banda Sonora d’aquest post: “Without Face & Without Number – La Coccinelle”. Aneu a l’Fnac i busqueu-la. 😆