Quan anem a mirar un ordinador portàtil sovint posem la màxima atenció en la potència i característiques. Sense oblidar aquest aspecte, jo recomano centrar-se en pes i bateria. Pensant en això (i en el preu) em vaig comprar el Toshiba T110.

El nou repte ha estat trobar una bossa per portar-lo. No vull una funda de neoprè que ara estan tan de moda perquè vull una bossa. Tampoc vull una bossa grossa perquè per alguna cosa m’he comprat un ordinador petit.

Finalment m’he comprat aquesta bossa Gabol per 17eur.

Les mides són 28x24x6 i té el material tovet per posar-hi un ordinador. A part de la butxaca principal on hi ha l’espai per l’ordinador, la bossa té tres butxaques més (i dos separadors més). Cosa que va molt bé per poder-ho fer servir de bossa genèrica i no només de “bossa d’ordinador”.

Només li trobo a faltar una cosa: una altra butxaca al costat que no es veu la foto. Butxaca que va molt bé per portar-hi la cartera ja que quan portes la bossa et queda tocant el cos i va més protegit.

Malauradament la web de Gabol costa molt de navegar, la galeria de bosses és en flash amb una foto que no es veu res i les has d’obrir una per una per fer-te una idea. Tenen trenta mil bosses, així que és un infern.

Malgrat això he trobat una versió més gran de 35cm d’alt enlloc de 28. I un model més elegant de 30cm d’alt.

M’he comprat un portàtil nou (article amb molts numeros)

Pesa 1,5Kg amb la bateria que diu que dura fins 9 hores (61Wh, 5300mAh, 313g). Volia que pesés un quilo només però veient que la bateria ja pesa 300 grams, era difícil que l’ordinador en si només pesés 700 grams.

M’ha costat 477,76€.

Pels que us interessa la teca és un Intel SU2700 1,3MHz, 4GB RAM, 320GB HDD, pantalla 11,6″ (1366×768). Amb webcam, tres ports USB, HDMI, VGA i lector de targetes.

Malauradament no té eSATA, que és un connexió que m’aniria força bé per quan marxo de vacances i vull copiar 200GB de música/vídeos tan ràpid com sigui possible. Enlloc dels 60MB/s ho hauré de fer als 30MB/s del venerable port USB.

El compres pagant un Windows 7 Home Premium de 64 bits.

Crec que aquest portàtil és una bona combinació de pes, potència i preu.

Els que volen un ordinador portàtil trobaran que aquest pesa menys i val menys.

Els que volien comprar-se un “netbook” trobaran que gastant-se una mica més, tenen un ordinador que pesa igual, de la mateixa mida, amb força més potència i una pantalla de cent.

Us semblarà estrany, però el que em va decidir comprar-lo va ser la posició de les tecles “p. amunt” i “p. avall”: En vertical sobre els cursors. Són dues tecles que faig servir molt per navegar per internet, i amb la mà dreta agafes el portàtil i tecleges amb el dit gros.

Aquest portàtil té, però, dues grans decepcions: els putos altaveus. Mare meva quina calamitat. Qualsevol mòbil té millors altaveus que aquest portàtil. Toshiba, quina merda d’altaveus. És que no se sent res. Una suau brisa marinera fa més soroll. És una pena tenir una pantalla que es veu super bé i no sentir res quan poses un vídeo qualsevol.

La segona decepció és que la pantalla no es deixa posar horitzontal, no es pot obrir del tot, cosa que si que feia el Dell Latitude X1 i anava força bé. Tampoc era tan difícil permetre-ho.

Haig de dir que el teclat podria ser més silenciós. I tampoc va massa bé que els botons del ratolí no siguin botons individuals.

Tot i així, crec que és una bona compra pel preu, pel pes i per la potència.

Per acabar, un consell econòmic:

Personal Finance Lessons From “The Social Network”
Ramit Sethi tells readers to “spend extravagantly on the things you love, and cut costs mercilessly on the things you don’t.”

I en Ramit digué: gasta obertament en allò que t’agrada, i redueix despeses compulsivament en la resta.

[editat 2 desembre 2010] Toshiba traurà un netbook amb altaveus harman kardon de 2W cada un.

[editat 7 desembre 2010] es veu que els altaveus és un problema del driver.