disc dur extern 2TB per 125eur

Sembla que ja han passat els efectes de les inundacions d’Octubre 2011 a Tailàndia en els preus dels disc durs.

Per guardar fitxers avui us recomano aquest disc dur:

Western Digital My Passport – Disco duro externo 2,5″ (2TB, USB 3.0, 5000 Mb/s) Negro: Amazon.es: Informática

També el tenen en blau, plata i vermell per uns euros més, però com que aquí no fem cromoteràpia, comprarem el negre.

Els avantatges de comprar aquest són:

  1. com que compres el disc dur ja en una caixa externa és més pràctic d’utilitzar, si algun dia no vols la caixa la treus i ja està.
  2. com que és de 2,5 polzades és notablement més petit que el de 3,5. Pesa molt menys i quan vulguis connectar el disc dur no necessitaràs alimentació externa.
  3. com que és USB 3.0 copiarà ràpid, en els ordinadors que en tinguin.

Podríem comprar un disc dur de 3,5 polzades de 2TB per 75eur, però pesaria molt més i no tindria caixa, i si tingués caixa necessitaria alimentador.

Nota: És veritat que Amazon (com altres multinacionals) fa trucs per no pagar impostos, i és veritat que exploten els treballadors. Val la pena que ho tinguem present, i s’hauria de corregir perquè és un problema.

La velocitat de tres memòries USB

Avui compararem la velocitat de tres memòries USB. Ei, no deixeu de llegir! que és important! 😛

Començant per l’esquerra tenim:

– Emtec C400 32GB (15eur a pixmania)
– Corsair Flash Voyager GT 16GB (27eur fa dos anys a pixmania)
– Lexar JumpDrive S73 32GB USB3 (18eur a pixmania)

La més petita és la blava, però la més bonica és la taronja. És retràctil, cosa que pensava que no m’agradaria, però plegat queda un tacte molt agradable a la mà, i més petita que la negra.

Com si fos un review professional, seguidament tenim la comparativa de velocitats feta amb el ATTO Disk Benchmark. M’agrada fer servir aquest programa perquè mira la velocitat de transferència per mides de fitxers, de 0,5KB fins a 8MB. Per cert, l’ordinador utilitzat no té USB3, encara que la Lexar és USB3.

I ara les conclusions. El Corsair de la gràfica del mig és un USB antic, de quan no existia el USB3. Escriu a 15MB/s. De lo milloret de l’època.

La memòria Emtec veureu que escriu a casi 4MB/s, i la Lexar escriu a casi 30MB/s. La velocitat d’escriptura és la que heu de mirar, perquè la de lectura és més fàcil que sigui alta. I és copiant coses a la memòria que t’estàs esperant que s’acabi per marxar.

En resum, per 3eur tens una memòria molt millor. 😯

Aquest blog recomana la Lexar JumpDrive S73. A Pixmania les venen de 16GB per 10eur, 32GB per 18eur, 64GB per 34eur. Jo vaig comprar la taronja. 😆

Per cert, no oblideu formatejar-la a exFAT o NTFS, perquè si la deixeu a FAT32 tal com us la donen, després no podreu copiar-hi fitxers de més de 4GB.

fes servir l’ordinador des del mòbil

Fa un temps vaig tenir la gran idea de voler fer servir l’ordinador quan no estic davant l’ordinador, i, nois, quina feinada! Em vaig haver d’estar moltes hores davant l’ordinador per poder-lo fer servir sense estar-hi davant.

Primer vaig haver d’instalar el TightVNC, després obrir dos ports al router perquè el programa es pogués comunicar cap a internet, després vaig haver de fer la ip fixa en l’ordinador respecte el router, però com que la ip del router a internet no és fixa vaig haver de configurar el router perquè fes servir dyndns, i estava de sort que el router ho permetia. Un cop fet això ja podia instalar TighVNC a l’altre ordinador i posant l’adreça de dyndns accedia a l’altre ordinador.

Però ja s’ha acabat, he trobat un programa miraculós que l’instales als dos ordinadors, t’apuntes usuari i contrassenya del primer ordinador, el poses al segon i ja està!

I té versió pel mòbil amb una interfície molt ben feta.

Per cert, he fet dues llistes de programes que faig servir: Windows i Android.

Samsung Galaxy S3 vs Toshiba Satellite T110

Aquestes vacances no m’he emportat el portàtil i l’he substituït pel mòbil. Portar i moure és bastant semblant i el lèxic no ens enganya: n’he quedat prou content. Així doncs tinc el gust de presentar-vos la primera comparativa a internet entre un telèfon i un ordinador:

És prou simpàtic que els dos objectes es diguin “marca família i model”. I a més, fixeu-vos que galàxia i satèlit són el mateix tipus de nom. 💡

Casualment he compartit l’estiu amb algú que té un iPad, i haig de dir que segueixo pensant que és un mal invent. Per més enamorats que n’estiguin els que el tenen. Al cap del dia, com a dispositiu mòbil és un trasto massa gran. Tot i així encara m’agraden menys les tauletes de 7″. Crec que 5″ és la mida idònia per tenir-lo a la mà, i a la butxaca.

Passem doncs a la comparativa entre un portàtil lleuger i un mòbil gran:

Galaxy S3 Satellite T110
pantalla 4,8″ 11,6″
resolució 1280×720 1366×768
memòria 16GB 320GB
pes 100g 1500g
bateria 10h 5h
mida una mà un full
preu 500eur 500eur

Fins aquí la comparativa del més essencial. És veritat que el portàtil té molta més potència, però només la feia servir en el programa per ajuntar fotos panoràmiques. També és veritat que es pot escriure molt millor en un teclat físic, però com que tot va cada dia pitjor, doncs mira, som-hi, que deia el Montilla. Tampoc ens hauríem imaginat que algun dia tindríem un ordinador de 100 grams de pes amb 10h de bateria.

comprem-nos un portàtil!

Ha arribat el moment que us compreu un portàtil. Us explicaré com ho faria jo avui.

Primera regla del joc: només es poden comprar portàtils amb connexió HDMI. Essencial per si algun dia vols connectar-lo a la tele, per jugar al FIFA o veure una peli.

Per fer-ho fàcil només em miraré el processador i escolliré el més barat de cada branca.

AMD Fusion val 363eur.

Intel Core i3 val 407eur.

Intel Core i5 val 470eur.

Fem un cop d’ull a les diferents potències i jo arribo a la conclusió que el millor és el Intel Core i3 perquè per 50eur tens molta més potència que l’AMD Fusion, i els 50eur més per comprar un i5 no paguen la pena.

Au, fins aquí un mètode ràpid per comparar-se un ordinador portàtil. 🙂

bossa pel portàtil Gabol

Quan anem a mirar un ordinador portàtil sovint posem la màxima atenció en la potència i característiques. Sense oblidar aquest aspecte, jo recomano centrar-se en pes i bateria. Pensant en això (i en el preu) em vaig comprar el Toshiba T110.

El nou repte ha estat trobar una bossa per portar-lo. No vull una funda de neoprè que ara estan tan de moda perquè vull una bossa. Tampoc vull una bossa grossa perquè per alguna cosa m’he comprat un ordinador petit.

Finalment m’he comprat aquesta bossa Gabol per 17eur.

i850_40150401

Les mides són 28x24x6 i té el material tovet per posar-hi un ordinador. A part de la butxaca principal on hi ha l’espai per l’ordinador, la bossa té tres butxaques més (i dos separadors més). Cosa que va molt bé per poder-ho fer servir de bossa genèrica i no només de “bossa d’ordinador”.

Només li trobo a faltar una cosa: una altra butxaca al costat que no es veu la foto. Butxaca que va molt bé per portar-hi la cartera ja que quan portes la bossa et queda tocant el cos i va més protegit.

Malauradament la web de Gabol costa molt de navegar, la galeria de bosses és en flash amb una foto que no es veu res i les has d’obrir una per una per fer-te una idea. Tenen trenta mil bosses, així que és un infern.

Malgrat això he trobat una versió més gran de 35cm d’alt enlloc de 28. I un model més elegant de 30cm d’alt.

la mort del disc dur de 3,5 polzades

Segurament no us interessarà (acostumats com esteu a Hereus, Sandros i Aras), però hi ha un component d’ordinador que està punt de morir: El disc dur de 3,5. Ja fa temps que va venint, però ara que un disc dur de 2,5 d’1TB val el mateix (uns 70eur) que un de 3,5 de 2TB, doncs la mort s’apropa.

Clar que preferim el doble de capacitat pel mateix preu. Però el doble és poc per la versatilitat d’un disc dur de 2,5: és més petit, pesa menys, fa menys soroll, gasta menys electricitat, s’escalfa menys.

També es diria que va més lent en transferir, però també és veritat que la velocitat d’accés és més ràpida. Des del 2004 que esperem que es mori.

A l’hora de la veritat: la diferència de preu no és gran, i només volem un producte estàndard.

Quan començaven a vendre CDs hi havia disc durs de 5,25. I van desaparèixer sense que cap consumidor ho demanés.

samdrivers

Si us va agradar la idea d’un programa que baixa els drivers actualitzats pel teu ordinador, he trobat una idea encara millor: un programa amb tots els drivers inclosos (WinXP, Vista, 7, amb 32 i 64 bits). En total 5GB de drivers.

SamDrivers 11.4.11 Birthday Edition » HotfileWorld

Jo suposo que si fer una web d’enllaços és legal, posar un enllaç a una web d’enllaços és fins i tot moralment correcte.

He trobat aquesta versió gràcies a l’autocompletat de Google, que es veu és una de les eines pirates més potents. 😛

L’avantatge respecte els programes de baixar drivers és que ja tens tota la informació baixada i no depens de si el servidor va o no va o si tens internet o no. Però el millor és a nivell pràctic perquè has de fer molts menys clics i va tot més ràpid perquè el driver ja el tens baixat.

Els puretes us podeu queixar que d’aquí sis mesos no tindràs la versió actualitzada del driver, però a mi això no em preocupa, el que interessa és tenir el driver que necessites. I, a més, el Senyor Sam, d’aquí sis mesos probablement ja haurà distribuït una nova versió, també.

Notar que els paquets de drivers els treuen d’aquí. I el Sam el que fa és posar-los junts, preparats per detectar i instalar amb el programa “DPS-drv.exe”

Aquesta serà una eina molt útil per tots els titulats en Reinstalacions Informàtiques.

Però no serà útil pels compradors d’Apple perquè afortunadament per ells cada dos anys queda tot obsolet. Tampoc pels de Linux que es poden fer ells mateixos els drivers.

fer back up: comprimir amb data

Una de les coses que hem de fer totes és fer còpies dels nostres fitxers per quan vingui Felip Puig a netejar.

A més has de tenir la data de la còpia, perquè si passa res, has de saber quan fa que ho vas copiar. També perquè a vegades esborres alguna cosa, i algun dia necessites tornar-ho a veure. I també perquè no pots tenir dos fitxers amb el mateix nom.

Així que avui em disposo a explicar una tercera aproximació al noble art del Back Up. Primera i Segona.

L’objectiu d’avui és comprimir una carpeta i posar-li la data al fitxer comprimit. Tot en un sol clic.

Necessitarem el programa 7-Zip.

Un cop instalat passem a crear un fitxer .bat, en el que escriurem això:

COLOR 17

REM echo %date%
SET AVUI=%DATE:~6,4%-%DATE:~3,2%-%DATE:~0,2%

REM nom del fitxer bat que també serà el nom del fitxer comprimit
SET FILE=”Lluis”

SET FOLDER=D:\Fitxers Lluis

“C:\Program Files\7-ZIP\7z.exe” a -t7z -ms=on -mx=9 “d:\Back Ups\%FILE% %AVUI%.7z” “%FOLDER%”

REM compress this same bat (at the end)
“C:\Program Files\7-ZIP\7z.exe” a -t7z -r -mx=9 “d:\Back Ups\%FILE% %AVUI%.7z” “%FILE%.bat”

REM canviar color per mostrar que ja ha acabat
COLOR 3F
pause

La primera línia del color és per posar-ho bonic, i l’última és per veure que ja ha acabat de comprimir.

El següent grup de línies és per escriure la data. “%DATE:~6,4%” és el que li diu al Windows que escrigui l’any en quatre xifres: 2011. “%DATE:~3,2%” vol dir mes, i l’altre el dia. Escriu la data en format “2011-07-13” perquè així un cop fet el fitxer, ordenant per nom s’ordena per data.*

“SET FILE” és donar nom al fitxer, i “SET FOLDER” és la carpeta que comprimirà. Noteu que no porta accents. Si en voleu us ho explico en un comentari.

El següent grup de línies són per fer treballar el 7-Zip segons els paràmetres que hem escrit abans.

Al final tindreu el contingut de la carpeta “D:\Fitxers Lluis” en un fitxer de nom “Lluis 2011-07-13.7z” dins la carpeta “D:\Back Ups”. Jo posaria el fitxer “Lluis.bat” en aquesta última carpeta també.

* Jo tinc el Windows en anglès, potser en el vostre “%DATE:~6,4%” no vol dir any i haureu de provar amb altres números que no siguin 6 i 4.

instalar Windows des de USB

Hi ha una cosa que hem de fer entre tots: ajudar el DVD a morir dignament.

Amb una mica d’esforç cap portàtil tindrà aquesta andròmina que pesa i ocupa espai, que malgrat ser digital pertany a un passat analògic.

La part on el trobarem més a faltar és quan hem de reinstalar el Windows. Així doncs us explicaré com n’hi ha que fer-ho:

Pas 1) Com que el portàtil te’l venen amb Windows, ja podem baixar ‘lliurement’ una versió de Windows que no ens toqui els nassos. Si voleu la versió 7, jo faria servir el Tiny7. (Si voleu WinXP o WinXP64 mireu que porti afegits els drivers SATA d’arranc, que no els porta per defecte)

Pas 2) Ara ens baixarem un programa per posar la ISO del CD/DVD en una memòria USB. FlashBoot és el que he fet servir jo. Baixeu-lo de l’enllaç de filesonic. Quan obriu el programa heu de dir-li que voleu carregar la ISO de Tiny7 a tal memòria USB. Es posarà a treballar i al final a mi em va donar error, però tot i això funcionava bé.

Pas 3) Ara ja toca reinstalar. Poseu la memòria USB al portàtil i us assegureu que el portàtil arranca des de la memòria. Per fer-ho haureu d’entrar a la Bios (prémer F2 quan l’engegueu) i dir-li que ho faci (secció Boot/Hard Drive).

Pas 4) Això és opcional. Quan estàs escollint les opcions de reinstalar, fas dues particions al disc dur, una de 30GB pel sistema operatiu, i l’altra amb la resta. Així si se’t torna a cascar el Windows tindràs la segona partició intacta. A més, jo guardaria totes les dades en aquesta segona partició. I faria també una imatge de la primera partició un cop reinstalat per tal que si passa alguna cosa, no hagis de reinstalar un altre cop.

Si tot això és massa complicat us podeu comprar un Mac. I d’aquí tres anys un altre. I entremig un iPhone i un iPad.