Ja he sentit prou barbaritats del Facebook, l’última aquesta:

Facebook: Your Personal Data is a Trade Secret
Facebook says it is not required to give you a copy of some of your personal data if it deems doing so would adversely affect its trade secrets or intellectual property.”

Ara resulta que la nostra informació és el seu secret industrial i la seva propietat intelectual.

Comparació Assange – Zuckerberg (una altra comparació interessant).

Ja havia sentit altres desgracies, com que ajudava a Israel a identificar els que havien fet servir facebook per coordinar-se en coses que Israel no li agradava (les avantatges de ser un Estat).

I recordar els canvis de privacitat multiples que ha fet facebook.

Així doncs, el primer que faré serà desconnectar aquest blog del facebook, i ja veurem si m’esborro.

La vida d’un informàtic a l’estiu és molt dura. Afortunadament Begur s’ha erigit en un poble techno friendly oferint a tot quisqui 10 minutets d’internet a tots aquells que s’acostin a l’església.

A informació turisme et venen 5 hores d’internet per 2 euros. I si vas a parlar amb l’Ajuntament et donen un any per 17euros.

Però avui parlarem del que ens interessa de veritat: internet gratis. Que estem de retallades. I ens cansen les traves burocràcies.

El primer que farem és accedir a internet amb els deu minuts que et donen.

Llavors buscarem a google “internet begur gratis”. Si esteu de sort arribareu a aquesta pàgina.

El següent pas és llegir aquesta pàgina per aprendre a canviar la MAC del teu ordinador. En el meu cas consisteix en anar en aquesta branca del registre “HKEY_LOCAL_MACHINE\SYSTEM\CurrentControlSet\Control\Class\{4D36E972-E325-11CE-BFC1-08002bE10318}\0011″ i crear el camp “NetworkAddress” i posar-hi una MAC diferent, per exemple “00C095ECB793″.

El tercer pas és desactivar la connexció wifi en “Network Connections”. En tornar-ho a activar llegirà la nova MAC, i tatxan, el wifi de Begur et donarà 10 minutets més d’aquest preciós internet que tots necessitem més que un Centre d’Atenció Primària.

Una de les últimes coses boniques que he trobat a internet és aquesta colecció d’animacions que en podríem dir art.

From Me To You

En diuen cinemagraph, i són gifs animats.

Si voleu podeu subscriure-us al RSS per veure quan els de From Me To You en pengen algun:

Pipes: From Me To You – cinemagraph

El RSS anterior està fet amb “Yahoo Pipes” que serveix per fer la feina que els altres s’han deixat de fer. En aquest cas fer un RSS dels cinemagraph.

Si a algú li interessa això d’internet, aquí va un article sobre el tema:

Splinternet age begins now
Every day more content is hidden in the walled gardens of the web, like Facebook or Twitter, behind the fence of login and password. Just think about it: how much interesting content have you discovered in your friend’s updates, notes and tweets? This content is invisible to Google and other search engines, it’s not backed up by wayback machine or proxy servers. The number of people seeing only the things recommended by their social circle is growing.

A mi les coses que diu ja fa un temps que em passen, per exemple, amb el Google que es pensa que prefereixo resultats en hispànic enlloc de donar-me resultats de TOT internet i ordenar-los per importància.

L’altre dia estava buscant una cosa tan neutre com “mkv mp4″ i em trobo amb resultats bassòfia com aquest amb frases dignes d’APM:

el mkv no me parece que acabe nunca de ‘despegar’ y siempre será un formato relegado al ambito reducido de internet y de los ordeanadores

Quin crack de tio…

I qui ho escriu és moderador d’un fòrum que es diu “elhacker.net”

Segurament deuen ser amics amb el moderador pirata.

Afortunadament Google també em va donar aquest resultat escrit un any abans i que ja es preguntava perquè MKV és tan popular. Imagina’t.

Quina manera de començar l’any, dient adéu a Bloglines.

La feina que m’està portant trobar alguna cosa decent per substituir-lo. Em sap greu Roger, el Google Reader és una cacota. Entro, miro les coses noves, surto, torno a entrar i em torna a ensenyar les mateixes coses. Per no parlar del desastrós scroll infinit amb que sempre va afegint coses, es pensa que m’hi estaré tot el dia? Necessito saber quan ho he llegit tot i me’n puc anar a fer un carajillo.

Successors dignes de menció: FeedShow, Kedoya, Bloglovin.

Quin estic provant ara amb l’esperança que sigui el definitiu? FeedDemon, que té l’inconvenient de ser un programa i de fer servir l’Internet Explorer. Però aquí hi ha algú que odia Google Reader amb el mateix fervor que jo, i si aquesta és la seva opció, me l’hauré de mirar amb atenció.

Sempre és maco imprimir alguna foto de les vacances i penjar-la a la nevera o al rebedor. Així que si teniu dues hores que no sabeu què fer, aneu a barallar-vos amb la bonica web de Fotoprix. Bones fotos i bons preus, però la web és una caca. Per això em disposo a fer un tutorial per imprimir les fotos sense estirar-se els cabells:

1. Obriu l’Internet Explorer (si nois, qui algo vol algo li costa ) amb aquesta adreça.
2. Cliqueu “revelar con prixnet”. L’altra opció “revelar via web” és una batalla perduda.
3. Instaleu el programa (us hi podeu estar 5 minuts)
4. Torneu a obrir l’adreça amb l’IE i torneu a clicar “revelar amb prixnet”.
5. Seleccioneu les fotos de la carpeta on les tingueu.

   El nom del fitxer (amb extensió) sortirà imprès a l’anvers de la foto, ho dic per si voleu posar-hi un nom descriptiu. Jo recomano afegir el lloc i l’any. Màxim 32 caràcters.

6. Atenció amb la mida de les imatges. Les fotos digitals tenen format 4:3 (ratio 1,33) i les impreses 3:2 (ratio 1,5). Per això Fotoprix t’ofereix afegir barres blanques al lateral, o retallar-les per dalt i per baix (opció per defecte).

   En el meu cas, les fotos són de 4000×3000 (format 4:3) per retallar-les per dalt i per baix perquè quedin a format 3:2 haurem de fer (4000*2)/3=2677, per tant seran de 4000×2667 (deixant 166 píxels per dalt i 166 per baix). Per evitar sorpreses podeu retallar-les per veure com quedaran. I recordeu que les podeu enviar retallades més per dalt que per baix. És un tema important quan són fotos amb persones i quan la tens impresa resulta que ha sortit algú tallat.

7. Per defecte selecciona totes les fotos, no toqueu res i cliqueu “pedir formatos” (si el toqueu gaire farà coses que no voleu i no ho sabreu arreglar)
8. Cliqueu “estandard” per tal que retalli la part superior i inferior de la imatge però quedi una foto amb les mides d’una foto, si esculls “digital” omple pels laterals i queda molt lleig imprès.
9. Esculls format “Digi4 Satén”. No discutiu sobre aquest tema, queden molt millor que altres formats. (la mida 11×15 val 0,37 i la 13×18 val 0,52 cada foto, altres preus)
10. Apretes “siguiente”, “siguiente”, “siguiente”, esculls la botiga on aniràs a buscar les fotos.
11. Ara pujarà les fotos i farà el que ell en diu un “renderizando” (quan és evident que no està renderitzant res).
12. Quan sembli que ha acabat resultarà que el que ha fet és crear el “pedido”.
13. Tornes a obrir l’adreça, aquest cop ja podem fer servir Firefox (buf quin descans).
14. Cliques la icona “Mis pedidos”.
15. Escrius la promoció perquè et facin el 50% de descompte (ara mateix “SEPREVE2K10″).
16. Observes com cada foto mida 11,4×17,1 cm en format Digi4 Satén t’ha costat 20¢. (si en compres més de 50 seran 15¢)
17. Després de tanta història, escrius el número d’una targeta de crèdit (no cal que sigui la teva)
18. Si tens un bloc escrius les instruccions per descarregar tensions
19. [editat] No fas gens de cas a la web i vas a la botiga a buscar les fotos al cap de dos dies, quan la web encara diu que la botiga no ha rebut les fotos.