El Quim Monzó em bloqueja al Twitter

Un dia trist per mi, el Quim Monzó m’ha bloqujat al Twitter i ja no podré llegir què hi diu. El primer pensament no és pel Quim sinó per aquest sistema de missatges que fa públic tot el que hi dius i a la vegada et permet censurar tot el que no vols. Hi veig una cultura puritanista i la teoria de jocs on t’has d’autocensurar perquè sinó et perjudiquen.

Abans del Twitter teníem els emails que són privats i no pots evitar que te n’enviïn, i la web, que és pública i no pots evitar que et llegeixin. Jo hi penso bastant en aquesta evolució que suposa l’exclusió. Ja a la Grècia Clàssica l’exclusió se la van inventar quan estaven en decadència, i els que van demanar que s’aprovés van ser els primer en ser expulsats. També en decadència Juli Cèsar va promoure que es fessin públiques les decisions del senat immediatament perquè així els altres senadors actuessin pressionats pel poble.

En el cas del Quim Monzó jo recordo la seva sàtira i com se’n reia de la gent. És famós l’article criticant que el Johan cruyff digués en un anunci que el tabac “quasi me la treu” on un castellanisme ens volia fer entendre que el tabac casi li treu la vida, i el Monzó va entendre que casi li treu la polla, perquè, en català correcte, la vida es pren i no es treu.

Jo recordo encara amb més carinyo un article on deia que havia anat a comprar condons a una farmàcia del carrer Sant Quintí i li havien dit que ells no en venien perquè hi estaven en contra. I ell estava indignat i deia què passaria si et trobes un metge que és testigo de jehovà i no et vol fer una transfussió perquè ell no hi creu.

En qualsevol cas, anem al gra que m’estic allargant. El Quim Monzó va escriure això:

Que @RafaelSubirachs només tingui 41 seguidors evidencia quina mena de país tenim. #vòmit

A mi em sembla bastant clar el que diu: que li provoca vòmit veure la merda de país que tenim perquè el Rafael Subirachs només té 41 seguidors al Twitter.

Seguidament, vaig anar a veure qui era aquest Rafael i vaig veure com de malament estava fent les coses a internet. El primer que va captar la meva atenció és que la seva web no té nom sinó que es diu “index”. Així doncs vaig respondre:

@QuimMonzo @RafaelSubirachs que la web d’aquest bon home tingui per títol “index” evidencia quina mena d’interès té per internet. #còmic

Vaig voler replicar la seva estructura de la frase, però si ell donava la culpa al país, jo estic dient que la responsabilitat no és del poble sinó del Rafael.

Llavors el Monzó replica que no he entès res. Jo li dic que podia aprofitar per explicar-ho. Ja no respon. Em respon un altre dient que em miri la web. Jo li responc que ja l’havia mirat.

Si el Rafael no té seguidors al Twitter és perquè fa les coses malament a internet. Així li vaig dir al Monzó i aquí és on m’ha bloquejat.

A part que una web ha de tenir títol, el domini “nabionline.com” no vol dir res, hagués estat molt millor el domini “operanabi.org”. Finalment veig que tant parlar de seguidors al Twitter i no té ni un trist enllaç a la web.

En resum, el Quim Monzó escriu al seus 120.000 seguidors que el país és de vòmit, jo li dic que la culpa no és nostra, em diu que no entenc res, li explico i em bloqueja.

Per cert, aquí hi ha un monòleg seu del 1994 sobre la Reialesa. És de quan era jove i era ell que feia mofa i els altres el censuraven.

[2014-01-24] i avui em bloqueja el Jaume Torres per dir-li que una broma seva no s’entén quan ell s’estava rient d’un altre que no l’havia entès.

vols un número de telèfon gratis?

Yuilop és un programa d’Android (i iPhone) que ja fa temps que corre. Serveix per trucades gratis entre els que ja tenen el programa instalat i tenen internet (una cosa que fan molts altres programes). També permet trucar a telèfons normals (cosa que també fa Skype, Fring, ooVoo). Però, atenció, posem música alegre, perquè no et fan pagar per aquestes trucades. 😯

La manera de pagar-ho és aficionant-te al programa. Tenen el que es diu “energia” que te la donen si t’instales jocs al mòbil, o fas mil rucades. A mi això em tira una mica enrera perquè viure supeditat a la publicitat és un conyàs de la hòstia. Tot i així també s’ha de reconèixer que no haver d’ensenyar la targeta de crèdit es una bona manera d’invitar-te a casa seva.

Després de trucades per internet gratis i la possibilitat de trucades convencionals a canvi d’energia, ara el programa t’ofereix un número convencional per rebre les trucades, gratis també i que guanyes energia quan et truquen. Amb la qual cosa es tanca el cercle energètic del “tu me das, yo te doy”. 😆

Es nota que el fundador abans treballava a Simyo i no s’ha quedat fent un clon de Skype sinó que vol cobrir totes les situacions de comunicació per telèfon reduint el cost i la facilitat d’accés.

Cal dir que el programa no té ni videotrucades ni versió per Windows.

A partir d’ara en Barcenas quan vagi a Suïssa ja no haurà de pagar roaming per les trucades i s’ho podrà gastar tot en xocolata.

[editat maig 13] he acabat desinstalant l’aplicació perquè gasta molta energia i quan vols fer una trucada a un altre usuari yuilop l’usuari no rep la trucada perquè el mòbil està adormit.

[editat maig 31] he tornat a instalar l’aplicació desactivant el “background mode on” (que ve desactivat per defecte) i gasta menys bateria. Important també que per cada minut de trucada al teu número Yuilop et donen 2,5 unitats d’energia. També és bo saber que pots instalar Yuilop a qualsevol tauleta que no tingui targeta SIM, i rebre trucades al teu número Yuilop. Ja no necessites targeta SIM per tenir telèfon!

tancament de megaupload, negoci poc net i principis foscos

En una operació bastant contundent i desproporcionada pel que és la pirateria, ahir van posar a la presó una pila de gent i va desaparèixer la web megaupload. Una web que és la 13a més important al món.

Anem a fer una pausa abans de ‘descobrir’ que els governs opressors estan destruint internet.

Si que és veritat que els governs volen controlar internet, és més, el controlen. Segur que hi ha molta gent trencant-se el cap per cobrar per la música que estic escoltant ara i que no he pagat. Però d’aquí a fer d’això una nova guerra mundial, hi ha una certa distància.

Segurament la distància que es podríem fer amb els 8 Mercedes que tenia el fundador de megaupload. Els de les discogràfiques també deuen tenir mil Ferraris, però clar, el que no pot ser és fer-te ric cobrant per coses que són dels altres.

El debat intelectual i polític de la pirateria segueix existint i per això segueix sent un problema, però a megaupload li importa tres pepinos tot.

Per mi un model correcte de pirateria és YouTube. Cobren per anuncis, paguen per vídeos, posen d’acord als propietaris, cedeixen amb altres propietaris. Tot així ben fet de manera tal que quan vols sentir música pots obrir el YouTube i la sents. (mentrestant Steve Jobs feia la viu-viu amb l’iTunes)

Estiguem tranquils que no arribarà el dia que desaparegui la pirateria. Per més que els governs ho intentin. (en tot cas sortirà una cosa millor que piratejar)

Un dels problemes conceptuals que vaig llegir en algun altre article és que per acabar amb la pirateria has de fer un programa que escapci la capacitat de l’ordinador.

Per naturalesa l’ordinador pot copiar fitxers, i ara tu fas un programa perquè no pugui. És una idea que no funciona. Un altre tema és que la pornografia infantil sigui delicte i estiguem d’acord en que s’ha d’eliminar. Això no és un problema conceptual, és que no volem que sigui així i per això treballem perquè sigui així. Però si no volem que no es pugui copiar res en una màquina que pot copiar-ho tot, doncs tenim un problema conceptual.

De la mateixa manera que si no volem que no es copiï res, una de les coses que haurem de fer és controlar totes les formes de comunicació perquè és l’única manera de comprovar que no hi ha res copiat.

Si us ha agradat llegir aquestes idees li podeu agrair al Pep.

deixant facebook

Ja he sentit prou barbaritats del Facebook, l’última aquesta:

Facebook: Your Personal Data is a Trade Secret
Facebook says it is not required to give you a copy of some of your personal data if it deems doing so would adversely affect its trade secrets or intellectual property.”

Ara resulta que la nostra informació és el seu secret industrial i la seva propietat intelectual.

Comparació Assange – Zuckerberg (una altra comparació interessant).

Ja havia sentit altres desgracies, com que ajudava a Israel a identificar els que havien fet servir facebook per coordinar-se en coses que Israel no li agradava (les avantatges de ser un Estat).

I recordar els canvis de privacitat multiples que ha fet facebook.

Així doncs, el primer que faré serà desconnectar aquest blog del facebook, i ja veurem si m’esborro.

internet a Begur, gratis

La vida d’un informàtic a l’estiu és molt dura. Afortunadament Begur s’ha erigit en un poble techno friendly oferint a tot quisqui 10 minutets d’internet a tots aquells que s’acostin a l’església.

A informació turisme et venen 5 hores d’internet per 2 euros. I si vas a parlar amb l’Ajuntament et donen un any per 17euros.

Però avui parlarem del que ens interessa de veritat: internet gratis. Que estem de retallades. I ens cansen les traves burocràcies.

El primer que farem és accedir a internet amb els deu minuts que et donen.

Llavors buscarem a google “internet begur gratis”. Si esteu de sort arribareu a aquesta pàgina. :mrgreen:

El següent pas és llegir aquesta pàgina per aprendre a canviar la MAC del teu ordinador. En el meu cas consisteix en anar en aquesta branca del registre “HKEY_LOCAL_MACHINE\SYSTEM\CurrentControlSet\Control\Class\{4D36E972-E325-11CE-BFC1-08002bE10318}\0011” i crear el camp “NetworkAddress” i posar-hi una MAC diferent, per exemple “00C095ECB793”.

El tercer pas és desactivar la connexció wifi en “Network Connections”. En tornar-ho a activar llegirà la nova MAC, i tatxan, el wifi de Begur et donarà 10 minutets més d’aquest preciós internet que tots necessitem més que un Centre d’Atenció Primària.

La Vanguardia Política, titulars en RSS (Yahoo Pipes)

Llegir La Vanguardia és pesat. Ara no parlo de continguts, parlo de com t’envien les notícies per subscripció RSS.

Ho fan així:

la vanguardia en llarg

És un drama. No parlo ara del PP, parlo de quant d’espai vertical okupa la notícia en qüestió.

Així doncs, després d’hores i hores mirant a veure com serà que funciona el Yahoo Pipes, crec que he aconseguit modificar el seu presumpte Real Simple Syndication (RSS) per un que sigui realment simple.

Pipes: La Vanguardia – Política

Quan et subscrius a això d’aquí dalt veuràs això d’aquí baix:

la vanguardia en curt

Per Déu, quanta netedat!

La productivitat i l’eficiència ha augmentat de tal manera que on abans no podies llegir ni una sola notícia sencera ara n’hi caben quatre. Per no parlar de l’estalvi en combustibles fòssils en girar la rodeta del ratolí.

La part negativa és que el Sr Yahoo triga unes horetes en fer-te arribar les notícies. Però és que el que t’envien de La Vanguardia és totalment ilegible.

Malauradament els enginyers de Google fa temps que s’estan mirant al sostre, perquè el grandiós Bloglines tenia l’opció de mostrar només titulars.

From Me To You – cinemagraph

Una de les últimes coses boniques que he trobat a internet és aquesta colecció d’animacions que en podríem dir art.

From Me To You

En diuen cinemagraph, i són gifs animats.

Si voleu podeu subscriure-us al RSS per veure quan els de From Me To You en pengen algun:

Pipes: From Me To You – cinemagraph

El RSS anterior està fet amb “Yahoo Pipes” que serveix per fer la feina que els altres s’han deixat de fer. En aquest cas fer un RSS dels cinemagraph.

adéu pirateria d’mp3

Sabeu per què ja no és notícia la pirateria de fitxers de música MP3? Perquè ja no cal piratejar-los! Visca!

Ho hem d’agrair al YouTube i a Spotify.

Evidentment que la gent es segueix baixant mp3, perquè sempre queda un remenen, igual que algú segueix ‘dale que te pego’ amb l’eMule. 😆

Però el que és important és que la cresta de l’ona ja no és baixar-se mp3. Imagina’t la feina: baixar-se’ls, ordenar-los, posar-los en el programa per escoltar. Buf, ja estic cansat.

Jo, personalment, m’he fet una llisteta de vídeoclips amb la musiqueta que m’agrada.

Quina sort que la llei ens ha permès seguir fent el que fèiem sense tornar als pesats i cansats CDs de 20eur com volien els frigopies del copyright.

Ara, a veure qui és l’espavilat que troba com podem veure pelis en 720p sense haver de preveure que la voldràs veure amb una setmana d’antelació. 🙄

web 3.0: splinternet

Si a algú li interessa això d’internet, aquí va un article sobre el tema:

Splinternet age begins now
Every day more content is hidden in the walled gardens of the web, like Facebook or Twitter, behind the fence of login and password. Just think about it: how much interesting content have you discovered in your friend’s updates, notes and tweets? This content is invisible to Google and other search engines, it’s not backed up by wayback machine or proxy servers. The number of people seeing only the things recommended by their social circle is growing.

A mi les coses que diu ja fa un temps que em passen, per exemple, amb el Google que es pensa que prefereixo resultats en hispànic enlloc de donar-me resultats de TOT internet i ordenar-los per importància.

L’altre dia estava buscant una cosa tan neutre com “mkv mp4” i em trobo amb resultats bassòfia com aquest amb frases dignes d’APM:

el mkv no me parece que acabe nunca de ‘despegar’ y siempre será un formato relegado al ambito reducido de internet y de los ordeanadores

Quin crack de tio… 🙄

I qui ho escriu és moderador d’un fòrum que es diu “elhacker.net” 🙄 🙄

Segurament deuen ser amics amb el moderador pirata.

Afortunadament Google també em va donar aquest resultat escrit un any abans i que ja es preguntava perquè MKV és tan popular. Imagina’t.

Bloglines successor

Quina manera de començar l’any, dient adéu a Bloglines. 😥

La feina que m’està portant trobar alguna cosa decent per substituir-lo. Em sap greu Roger, el Google Reader és una cacota. Entro, miro les coses noves, surto, torno a entrar i em torna a ensenyar les mateixes coses. Per no parlar del desastrós scroll infinit amb que sempre va afegint coses, es pensa que m’hi estaré tot el dia? Necessito saber quan ho he llegit tot i me’n puc anar a fer un carajillo.

Successors dignes de menció: FeedShow, Kedoya, Bloglovin.

Quin estic provant ara amb l’esperança que sigui el definitiu? FeedDemon, que té l’inconvenient de ser un programa i de fer servir l’Internet Explorer. Però aquí hi ha algú que odia Google Reader amb el mateix fervor que jo, i si aquesta és la seva opció, me l’hauré de mirar amb atenció.