mai9 al google

Inspirat per això he fet el mateix buscant mai9 al google. I com que m’ha semblat curiós, poso la foto aquí:

mai9 al google

El més sorprenent és que l’escrit “cutrerío merengón madrileny” de fa 5 hores ja forma part d’aquest encapçalament.

Els enllaços “TV3 al Cabàs”, “Firefox”, “sobre mi mateix”, “Wiki” i “Programes” trobo que estan ben escollits i són representatius.

Després hi ha coses antiquades com “Ventiladors” i “Windows XP (Stripped to the Bone)”.

I finalment s’han colat algunes coses curioses com “ioga amb 5 gin tònics”, “mai9 a maca1” i “hola google”.

Microsoft, Google, Facebook

Microsoft no tenia cap lema, que jo sàpiga, però Google té el “Don’t be evil” que fa referència a l’anterior monstre informàtic que, vaja, actuava força malament. Com un monopoli van dir els jutges.

I ara veig que Facebook, el següent gran monstre té dos lemes: “Move fast and break things” i “Done is better than perfect”. I també diria que fan referència a l’anterior, Google, que no fa les coses ràpides (5 anys de Gmail Beta?) i les vol fer perfectes (comparar 41 tons de blau?)

Aquest és el meu pensament del dia.

Ara dues reflexions: Apple no té lema ni fa res, perquè no té visió de ser gran. I Twitter… Bé, vam quedar que Twitter era internet sense ordinador.

I un tema que m’ha costat discusions amb alguns amics: Que primer vingui Microsoft i faci les coses d’una manera, Google d’una altra i el superi, Facebook d’una altra i el superi, no vol dir que hi hagi una manera millor, però si que fer-ho de tal manera els ha fet millors per tal cosa, per tal moment. Per fer la cosa que val la pena fer. (les discussions venien de parlar de Xina i com fan les coses)

Per dir-ho d’una manera, abans de Microsoft no hi havia manera de fer anar un ordinador. Abans de Google no hi havia manera de trobar res per internet. I abans de Facebook no hi havia manera de compartir fotos amb els amics o saber senzillament què fan.

I recordar que quan Microsoft va fer alguna cosa semblant a internet es deia “The Microsoft Network” que era un perro verde que no servia de res. I quan Google ha fet alguna cosa social va sortir el Wave que francament, només un enginyer del Google ho sabia fer anar.

Ara, us dic una cosa, jo em començo a cansar del Facebook.

YouTube JukeBox, la caixa de les teves musiques

Què seria d’internet sense Google i aquesta visió de donar-te espai per tal que facis la teva? No s’inventen l’email, ni els cercadors, ni els portals per veure vídeos, ni els blocs. Ells en diuen ordenar i donar accés a la informació. El Monzó i jo també hi veiem que surfeixen en un mar de pirateria.

Però ens permeten fer coses que altres empreses no.

És pirateria per gent que no es vol prendre la molèstia de saber com funciona. És pirateria per creadors que no volen entrar en el mercat dels creadors.

Sabreu que es poden fer llistes de vídeos al YouTube, aquí teniu la meva llista de videoclips.

Inclou clàssics del nostre temps com Moskau, Je t’aime, Delusions of Grandeur, God Save The Queen, Dansa de la primavera o el properament conegut Thunderbird.

Gràcies a això, quan necessiti música a algun lloc, entraré aquí, clicaré l’enllaç i sentiré la meva música com si l’hagués comprat.

l’ordinador ha mort

Que l’ordinador ha mort és, bàsicament, el contingut del següent article:

RIP PC – Computerworld

Ho explica dient que el fet que Apple sigui avui l’empresa més capitalitzada, és perquè ha portat la computació a walkmans, telèfons i, ara, a taules (iPad).

Diu que no és que Apple algun dia pugui vendre molts ordinadors (veure allò del cavall de Troia), sinó que s’han avançat a computeritzar el que no n’era. Igual que Microsoft va posar ordinadors en entorns domèstics i IBM seguia fent els seus trastos.

És una explicació del tot plausible, sobretot tenint en compte que jo segueixo fent servir Windows XP, i l’altre dia estava jugant al solitari amb el mòbil. 🙄

Apple, la Troia vençuda?

No sé si vau llegir la llarga queixa sobre Apple i el cavall de Troia.

La idea era que algú deia que l’iPhone era un cavall de Troia per conquerir el món i que la gent acabés tenint un ordinador de sobretaula Apple (com si els ordinadors de sobretaula haguessin de ser l’objectiu d’algú).

Jo vaig dir “ni hablar del peluquín”. Per varis motius. El primer és tan estúpidament estúpid que només un estúpid no podria veure-ho: l’iPhone no és cap cavall de Troia sinó un trasto que crida APPLE! en totes direccions tots els estats de la matèria.

I vaig acabar dient que era Google qui havia posat un cavall de Troia en l’iPhone, cavall que es diu Google Maps (un dels cavalls que hi té).

Però jo diria que avui, quan encara no podem dir que hagi guanyat ningú, el següent article ja ens diu que Apple no té cap cavall de Troia sinó un dromedari incòmode (recordeu que la gràcia del cavall és que els troians el van entrar a la ciutat perquè era bonic).

When did Apple become uncool?

I també diu que Google encara no ha guanyat, però fa pinta de guanyar.

Així doncs, permeteu-me que digui: tenia raó. Aquest seria el segon cop si no comptem la secció “l’Hereu és imbècil”. 🙄

Seguiu atents a aquest bloc per futures revelacions. 😉

Google @ Xina

A menys que visqueu a la Lluna sabreu que Zapatero ha vingut a Catalunya a defensar grans inversions que Google està a punt de marxar de Xina.

És una notícia que no havia posat fins ara perquè després em diuen coses. 😛

Situació actual: Google ha desactivat el xiringuito filtrat que tenia a Google.cn i redirigeix el transit cap al normal Google.com.hk (Hong Kong). Sembla que allò de “one country, two systems” els ha petat a la cara dels xinesos.

Història: Google va patir uns atacs des de Xina per obtenir dades de xinesos de drets humans i tal. Fris cronològic aquí.

Fins aquí la introducció. Ara el contingut interessant:

Si Google marxa, qui hi perdrà més? Google o Xina? Aquest article diu que un tal Kaiser Kuo diu que Google té el segment ric dels internautes xinesos. Que Google ha obtingut el respecte d’aquests protegint els usuaris, deixant clara la censura i protegint els seus treballadors xinesos. I a l’altre costat hi ha Baidu, que passarà a tenir el monopoli (Xina sempre ha volgut competència), malmetrà la seva credibilitat internacional, i perjudicarà el seu desenvolupament tecnològic.

Aquesta visió és interessant perquè és molt més madura que l’infantilisme simplista de “oh, si marxa Google hi perdrà perquè Xina és molt gran”, o “Google està fent-se la víctima i el que fa és atraure atenció perquè en veritat sap que no hi té res a fer a Xina”.

I que té raó ho mostra la resposta de Xina que és simplement dir que Google està polititzant la situació.

Els usuaris del món lliure podem seguir aquest culebrot des d’aquesta pàgina. Ara mateix ha caigut el batalló Youtube, Sites i Blogger. Es mantenen en posició de defensa: Web, Images, News, Ads i Gmail. A infermeria: Docs, Picasa i Groups.

Properament aquest bloc s’alimentarà únicament de traduccions, algun dia m’atreviré amb Shakespeare. Aquí va una mostra:

My love is as a fever, longing still

L’amor és com la febre, sempre s’allarga

Google is evil

Fins i tot els castellers d’hostafrancs saben que el lema de Google és “don’t be evil”.

Entre això i que els seus productes són gratis (Microsoft també va enriquir-se amb la gratuïtat del seu Windows i Office) no li ha costat gens a Google erigir-se en una empresa més bona que Jacob a Lost.

Però demà Google m’impedirà veure els seus vídeos (vull dir els nostres vídeos als seus servidors) de YouTube.

Google ha decidit que el meu Firefox 2.0 no es mereix utilitzar YouTube i que “si vull” que faci servir el Firefox 3.6 o el seu Chrome.

Jo, com us podeu imaginar, ja he provat les versions posteriors a 2.0 perquè si són noves seran millors, oi? Doncs per mil problemes d’implementar coses noves, al final sempre he tornat al Firefox 2.0.

Així doncs, demà ja no veuré YouTube. Aniré a Gutemberg a llegir llibres. 😛

Si Microsoft sempre l’havíem acusat per forçar a actualitzar-nos, per què Google pot deixar-me sense YouTube i quedar-se tan ample? Google t’ajuda diferent?

Un dels vídeos que estic mirant abans de la demise és el sextet del Madrid. Si va ser difícil guanyar sis copes en una temporada, més n’és arribar a vuitens durant sis temporades consecutives.

Google, Softonic, Sourceforge, i Ares

Hi ha alguna cosa més trista que tenir una amiga atractiva que busca el programa “Ares” (que jo li vaig dir que deixés estar), el primer resultat del Google sigui de Softonic, que a la pàgina digui “gratis”, però et demanin 3€ pel programa, els pagui, i adonar-me jo que el Sr Google ha posat més avall dels resultats la pàgina oficial que per més inri encara és a SourceForge.net? Una plataforma que gratuïtament dóna suport als programes de codi obert.

Google i Softonic, és lleig el que esteu fent.