Mireu, jo estic content que Series Yonkis hagi de tancar. Què carai.

Jo ja sé que l’españolito de a pie és cutre a parir, però carai, que n’aprenguin. Allò no és qualitat. La feina ben feta no té fronteres.

Això era la introducció.

El contingut és: avui la pirateria és el que a l’Edat Mitjana eren els llibres prohibits (veure El Nom de la Rosa). Llibres que s’anaven copiant amb l’objectiu que sobrevisquessin.

Bittorrent és això. I és cultura igual que els diàlegs de Plató a l’Edat Mitjana.

Que donin pel sac als “creadors” i les seves ganes de viure cobrant per cantar en un estudi. Ja s’ho faran, és el seu problema. El nostre problema és distribuir ben distribuït perquè no mori. És la nostra voluntat.

S’ha acabat l’època on la llibertat individual generava grans coses. Emprenedors que en deu anys feien una super-empresa. S’acaba Amèrica.

Ara és l’època dels altres. Comença Xina. Més que treballar per realitzar els teus somnis, allà treballen pels altres. Per això la web social és tan important. Perquè són els altres els que importen.

I la pirateria no morirà mai. Està naixent. Qui està morint és el del Copyright. I poden fer el que vulguin que moriran.

Amèrica pot pressionar el Gobierno de España per tal d’esclavitzar-nos (llei Sinde). Però igual que Egipte, no podran. És un tema polític i políticament Amèrica està morint. I el bo de l’Obama no podrà arreglar-ho. Per començar perquè el seu sistema polític està pensat en equilibrar i ni manant l’Obama podrà arreglar-ho. És un Juli Cèsar que no mana.

Estan demanant drets humans a Xina i allà hi ha més llibertat de piratejar que a USA. La pirateria és llibertat.

I això no vol dir que tot ha de ser gratis i visca la pepa. El que vol dir és que estem demanant a crits un canvi. Una desamortització que no ve.

Tots els pirates treballen a tope per obtenir els bytes que els interessen. És el cost de viure al marge de la llei. Seria més fàcil si algú hi posés ordre i justícia. Però qui mana està per ordenar-nos i per ajusticiar-nos. I així no farem res. Ni ells ni nosaltres. Però s’enfonsaran ells.

We’re The Pet Shop Boys