iPhone 6½

Pensava que Apple havia de fer un mòbil més gran fins que he vist fotos de l’iPhone 6. 😐

El NYT diu que l’iPhone 6 de 4,7″ és massa petit i el de 5,5″ és massa gran. I té tota la raó. El Galaxy S5 té 5,1″ i qualsevol que et compris estaràs fora de lloc. Apple explicava que feia un sol iPhone per tothom i ara en fan dos i cap dels dos s’ajusta al mercat.

S’han quedat en els conceptes de 2012 i el Nexus 4, un telèfon que valia… 300eur. I ells el volen vendre ara per… 650eur. I tenen cua per comprar. Apple torna al seu sub-món.

L’iPhone 6 Plus de 5,5″ és mig centimetre més alt que el Note 4 de 5,7″. Com s’explica? Més alt i menys pantalla?

I segons sembla la càmera sobresurt bastant del perfil (un dels erros del Galaxy S5 també) però com que “Apple és glamour” han de fer veure que no hi és.

Sort als accionistes i als clients d’Apple.

Fins i tot jo trobo a faltar el creador d’un producte tan bonic com l’iPhone 4.

cop d’efecte: Nexus 4 per 200eur

Google ha baixat el preu del Nexus 4 de 8GB de 300eur a 200eur. Aquest és un molt bon cop d’efecte.

Jo segueixo amb la imatge que el negoci de Google són els anuncis i la resta són fossats perquè els enemics no puguin assaltar-los. Aquesta imatge segueix sent útil perquè, per exemple, Samsung s’està creixent i vol assumir un protagonisme que ha obtingut fent mòbils Android. Que volen manar es veu amb aquest tipus de frases: “el cap de Samsung presenta el SO Tizen com a més que una simple alternativa a Android

Baixant el preu del seu mòbil, Google aconsegueix que els altres fabricants també l’hagin de baixar, i per tant, els debilita financerament. I també aconsegueix que més gent s’abraoni a un mòbil Android, cosa molt important perquè així ens té al sac i ben lligats. I a partir d’aquí a vendre’ns anuncis i a acumular dades sobre nosaltres, que (com deia abans) és el seu negociat.

És curiós que tot el que ha necessitat Google per dominar és vendre un sol model de mòbil, per internet, a bon preu. Compareu-ho amb el monstre Apple, que té mil botigues de luxe, venent mòbils cars, i sembla que el pròxim moviment serà tenir un iPhone baratet. (losers)

[editat l’endemà] la meva explicació era molt acurada, però es veu que també podria ser que Google hagi baixat el preu per treure-se’ls de sobre.

la poma està caient, tu ja m’entens

Tinc ganes de documentar la llet que s’està fotent l’empresa Apple des que es va morir Steve Jobs. Ningú ho diria que s’estan estimbant, però per això em teniu a mi. Eh, eh, i no sóc economista, eh!

Apple està guanyant diners com mai, més botigues que ningú, més iPhones venuts, etc. Però alguna cosa no funciona. Ja veurem què passa.

La llista de motius de perquè és el final de la glòria:

  1. l’iPhone 5 fa badallar. No fa res més.
  2. els mapes iOS 6 són un desastre. Jo ja vaig dir que Apple feia malament de posar-se en el terreny de Google.
  3. Jo no m’hi he fixat però vaig llegir que des que Steve ha mort, Apple només ha tret l’iPhone 5. L’altre dia van treure el MacBook amb pantalla 2560×1600, però vaja, no han fet res que et deixi astorat.
  4. Segurament Steve Jobs hauria afusellat el dissenyador que ha fet aquesta merda.
  5. Foxconn diu que l’iPhone 5 és el producte més complicat de muntar.
  6. Treure un iPad petit per ocupar aquest espai de mercat on Google i altres ja hi són, és anar a remolc, i Apple no ho feia.
  7. Tampoc recordo el Steve Jobs presentant el seu producte posant una foto de la competència. I si ho feia, no feia el ridícul. Perquè Tim Cook comparava el seu nou iPad mini amb el Nexus 7 que val $100 menys.

De fet, l’únic que m’agrada del que ha fet Apple és posar el jack de l’iPhone a sota, però ho hagués fet Steve Jobs?

Apple perd el camí

Ara fa un temps Apple es quedí sense Steve Jobs a causa de la seva afició a la medicina alternativa. I crec que des de llavors l’empresa icònica de la poma s’ha quedat sense la seva icona i ja no sap on clicar.

Llista de fets que m’ho fan pensar:

– S’acaben de filtrar fotos completes de l’iPhone 5, que coincideixen amb el que ja s’havia filtrat fins ara. Massa filtracions per una empresa basada en el secretisme.

– El catxondeo de demandes judicials contra Samsung. Fa massa temps que dura i no han arreglat res. Perjudica la imatge d’Apple i engrandeix la de Samsung.

– Apple treballa per tenir el seu programa de mapes per desplaçar el de Google. A mi em va deixar bocabadat l’iPhone, precisament usant el Google Maps. No sé què esperen treure’n de barallar-se amb Google allà on són més forts, l’anàlisi i ordenació d’informació.

(Mentrestant, Google si que sap fer les coses i patrocina unes tauletes i mòbils que saben perfectament que no seran cap èxit però seran un bon anunci.)

– Semblarà poc rellevant però amb l’enorme màrqueting que es fa amb els seus productes i el nou iPad no té nom.

Així doncs aquests d’Apple el millor és fer com els apostols: que escriguin uns llibres relatant el que han viscut i és trobin a les botigues Apple per explicar que tots som fills de Jobs i que Steve era l’encarnació del Disseny fet home.

(primer escrit al bloc amb el mòbil Galaxy S3 i des del llit)

el marqueting d’Apple i Google

Ara hi he caigut que les botigues d’Apple no tenen el principal objectiu d’una botiga -que seria vendre- sinó que l’objectiu és mostrar l’estil que tenen ells i que guai és tot. És a dir, marqueting.

I Google no fa el navegador Chrome ni els mòbils Nexus per ser líders de mercat ni tot això, sinó per marcar el camí a la resta. Amb aquest punt de vista s’estalvien haver de fer un producte que s’adapti al mercat, cosa que els portaria molta feina, o un tipus de feina que no volen fer perquè estan fent aquesta altra feina. En qualsevol cas, l’objectiu és que els altres vegin què es pot fer, i ho vulguin fer. És a dir, marqueting també.

Apple vol mòbils de pantalla quadrada

Apple’s helpful guidelines for competitors to avoid patent infringement
For the iPhone design, alternative smartphone designs include: front surfaces that are not black or clear; front surfaces that are not rectangular, not flat, and without rounded corners; display screens that are more square than rectangular or not rectangular at all

Increïble, Apple suggereix que ningú més que ells pugui fer mòbils amb pantalla rectangular! Ai si el senyor Din-A4 despertés…

comparar Android i iPhone

Som molts els que no gastem 600eur per comprar un iPhone 4S. Jo estic content amb un Android (ZTE Blade) de 100eur.

Tot i així m’ha semblat molt ben trobades les observacions d’un que tenia Android i ara té Apple. No dubteu ni un segon en llegir-ho, que no és gaire llarg:

Switching from Android to iOS: What I’ll miss and what I won’t (traducció googleiana)

El meu resum particular: Android és molt més configurable, l’iPhone té una interfície molt més suau, fluida, respon millor al tacte.

iPhone en caiguda lliure

Steve Jobs era un geni, tots ho hem llegit quan va morir. I, s’ha de reconèixer, els del diari Ara ja ho deien abans que es moris i tot.

Però ara que ja no el tenim entre nosaltres, valdria la pena veure com cau un iPhone, i per més morbo: que caigui acompanyat del que diuen que els està copiant: un Samsung.

iPhone 4S vs. Samsung Galaxy S II Drop Test – YouTube

Però no per això deixeu de comprar l’iPhone 5. Recordeu que serà un objecte de culte perquè és l’últim producte que Steve Jobs va estar íntimament involucrat. Disponible a l’estiu 2012.

Apple iPhone 5 will be “cult classic” because it “was the last project that Steve Jobs was intimately involved with”

Apple, comprador en monopoli

Un article interessant sobre Apple:

How Apple Came To Control the Component Market – Slashdot

Explica que si Apple ha aconseguit ser un monopoli, però no de venta, sinó de compra (monopsoni). Perquè ells ho compren tot. Tots els components. Paguen la construcció de les fàbriques a canvi que només produeixin per ells, per exemple.

I aquest és un dels motius que els seus productes siguin tant innovadors, perquè la resta no els poden fabricar.

Hi ha un comentari que diu que si la resta d’empreses fessin el mateix gaudirien del que gaudeix Apple, però clar això no prova ni que sigui just ni que la resta puguin comprar el mateixos components.

Hi ha un tercer comentari que també m’interessa:


Is that is why it is begging Samsung for Amoled? (Score:5, Insightful)

No sé si haureu sentit que Apple ha portat a judici a Samsung. I llegint el comentari ho entens: perquè Apple no va comprar totes les pantalles de tecnologia Amoled, i les està comprant i fabricant el mateix Samsung. Per vendre-les en els seus telèfons mòbils Samsung.

El comentari també explica perquè no hi ha reproductors MP3 de 64GB, perquè tots els xips els compra Apple. Més ben dit, comprant-ne molts van aconseguir reduir el preu de compra fins a tal punt que la resta no podien competir amb Apple.

(senyores i senyors, wordpress ha donat a aquest post el número 7777)

l’iPad, un any després

Al loro, que no estamos tan mal.

Ara us vull enllaçar a aquest article:

Nobody Predicted The iPad’s Growth. Nobody.

Crec que no cal resumir-lo. 😛

Si voleu podeu llegir què deia jo de l’iPad i el Partal comentant el seu vídeo.

El que si que veig és que la gent està interessada (jo mateix inclòs) en accedir a internet sense haver de passar per un ordinador amb el típic teclat en horitzontal, la típica pantalla en vertical i el presumpte ratolí maltractant-te el canell. (cau Wintel, puja l’Armdroid)

I aquesta vaig sentir que era una de les virtuts de Twitter: internet sense ordinador.

Però si em permeteu, prefereixo mil cops el meu Toshiba T110. Que és molt més, per molt menys. Que no és el mateix segment? Bé, jo encara he de veure algú fent servir un iPad que no sigui com un portàtil petit. I a més, el que no faré és anar pel món amb un mòbil, un iPad i un portàtil. Al loro, que no estamos tan mal. 🙄

El que si que em quadra és que Apple i bona part dels seus productes són la sublimació del “comprar, llançar, comprar” (vídeo que TV3 havia penjat però ha retirat, i ara es pot veure al YouTube versió en castellano).

Perquè malgrat el tema de la crisi, hi ha una pila de gent amb piles de diners que no saben què fer-ne (les vendes de l’iPad així ho mostren). I el que fan és comprar tecnologia. Perquè la tecnologia té l’enorme virtut que és molt fàcil de fer (ah, quines contradiccions). És molt més fàcil repartir iPads que escombrar el carrer.

Així doncs, en la meva percepció, el puto iPad no diu tant de les meravelles del producte (jo mateix estava excitat quan des d’una botiga Apple vaig enviar un email amb l’iPad), sinó del què som nosaltres avui. Si em permeteu: una panda de flipats que no saben què fer amb els diners. I enlloc de fer coses bones com tenir els carrers escombrats, alimentem el monstre de les galetes (Steve Jobs).

Si van fer una web amb els diners que tindries si enlloc d’un iPod haguessis comprat accions Apple. No vull saber què passarà quan la bombolla blanca glamour es punxi. Abans estàvem flipats per un pis amb terrassa i avui per la nova pantalla de l’iPhone.

I la gent del futur quan ens mirin en conjunt potser diran “i què feien aquesta gent barallant-se pels 400eur de les pensions si per l’altre costat s’ho gastaven en tecnologia maquinetes?

I això té a veure amb una altra de les meves idees: que per ser ric, ja està bé que miris de guanyar diners, però on es guanya la lliga es decideix la partida és en què t’ho gastes.

I difícilment podrem pagar els nostres deutes amb la Xina si els seguim comprant iPads com si els regalessin. Al loro, que estamos un poco mal.