American… Express?

Des d’aquí vull felicitar als amics d’American Express per donar-me una targeta de crèdit i no enviar-me el número pin.

Així doncs, després de trucar al número 902 i dir el número del dni, els 4 últims números del mòbil, la data de naixement i dos cops un número a l’atzar que hauré de recordar, llavors em surt una noia molt amable que em dirà que el número pin me’l donaran d’aquí un any. 😯

La noia ha aprofitat per comentar-me que la targeta en qüestió és capaç de donar-me 600eur en metàlic en caixers però que només és per situacions d’emergència perquè 600 euros encara que sembli que són molts diners en veritat no en són gaires. (ai senyor, el que s’ha de sentir…)

Però tot això serà d’aquí un any. Mentrestant faré servir la targeta Mastercard. 🙄

Obsidiana de Bankinter, veneu-me coses

Aquest és un missatge als de Bankinter que sota l’espantós nom comercial de “Obsidiana” (abans “Capital One”) em van enviar una targeta de crèdit a canvi que firmés el següent paperot:

IMG_6956

Fent un scroll super-ràpid al text vaig llegir que:

el Titular queda informado de la incorporación de sus datos a los ficheros automatizados de la Entidad y de su [etc etc]. Asimismo, queda informado y presta su consentimiento al tratamiento automatizado de los dados personales proporcionados, así como tambíen de los datos a que la Entidad tenga acceso como consecuencia de su navegación por las páginas web de Internet, de la consulta, solicitud o contratación de cualquier servicio o producto o de cualquier transacción u operación realizada a través de Internet, para las finalidades de envío de comunicaciones comerciales, incluidas las comunicaciones electrónicas a los efectos del artículo 21 de la Ley 34/2002 de Servicios de la Sociedad de la Información, de productos, bienes, o servicios que comercialice las entidades integrantes del Grupo Bankinter, o aquellas entidades terceras con las que cualquier empresa del Grupo Bankinter haya suscrito acuerdos de colaboración, con el objeto de adecuar nuestras ofertas comerciales a su perfil particular.

Així doncs espero que estiguin al corrent que m’he comprat una rentadora, i el que ara em vindria molt de gust és gastar-me els calerons en qualsevol producte derivat del mercat financer. I si no pot ser, una hipoteca.

Espero la seva trucada.

Atentament, un pre-ex-client.

improbable inseguretat en targetes de crèdit

Tenia ganes de parlar de com les targetes de crèdit són un cúmul d’inseguretats, però he trobat aquesta entrevista a cal caballe, que ve a dir el mateix però sense el meu to.

Interview with an Adware Author
S: Do you think that in our society we delude ourselves into thinking we have more privacy than we really do?

M: Oh, absolutely. If you think about it, when I use a credit card, the security model is the same as that of handing you my wallet and saying, “Take out whatever money you think you want, and then give it back.”

S: …and yet it seems to be working.

M: Most things don’t have to be perfect. In particular, things involving human interactions don’t have to be perfect, because groups of humans have all these self-regulations built in. If you and I have an agreement and you screwed me over badly, you’ve always got in the back of your mind the nagging worry that I’m going to show up on your doorstep with a club and kill you.

tipus de canvi de paypal

Aquesta informació la poso per si algú altre es troba amb el mateix dubte que jo fa cinc minuts: el dilema d’escollir entre pagar a eBay i amb Paypal fent servir el tipus de canvi de Paypal o el de la teva targeta de crèdit (en el meu cas de La Caixa).

Pagant dòlars australians i fent servir el tipus de canvi de paypal em cobraven 183,24€.

Pagant amb el tipus de canvi de la Visa de La Caixa (desconegut a priori) he pagat 180,38€.

I això mateix he trobat buscant “paypal conversion options” al Google. I així mateix ho cito perquè els membres de la catosfera se n’assabentin.

A la Índia també m’hi vaig trobar que sortia més a compte pagar amb targeta de crèdit que canviar moneda al banc estatal de l’aeroport (i també a les oficines de canvi).

Ara només em cal esperar una setmaneta que m’arribi de l’altra punta del món un producte que aquí val el doble. (miracles de la logística?)

Maxed Out

Maxed.Out.2006.LIMITED.DVDRip.XViD-ESPiSE Torrent – btjunkie

Recomano aquesta peŀlícula. És sobre targetes de crèdit i el problema econòmic que suposen als Estats Units.

A la peli parlen de les targetes de crèdit “Providian”. Jo tinc en tinc una que es diu “Obsidiana”. Els noms són del mateix estil i la funcionalitat és la mateixa: fer-te sentir còmode pagant sempre a crèdit, acumular deute, i que no el tornis mai però paguis els interessos. Abans es deien “www.CapitalOne.es”, però van canviar el nom fa un any, canviant-me les condicions d’ús. És obvi que busquen fer el mateix que fan a USA, que és el que retrata la peli.

A la peli expliquen com abans del 2005 les persones es podien declarar en bancarrota o fallida, i ho feien, però això impedia cobrar als bancs i aquests van aconseguir aprovar una llei que impedia declarar-se en fallida, de manera que avui l’única manera que tenen d’escapar-se del deute és la mort, i bé, la peli explica com la gent es suicida.

Els espavilats com el Gam que saben tan bé les conseqüències de tot diran que això és culpa de la gent que no saben on es fiquen. La realitat és que viure en la societat avançada en què estem ha de voler dir que has de poder viure amb targeta de crèdit sense haver d’estudiar econòmiques. Perquè hi ha gent que es passa el dia dissenyant i pensant les condicions de la targeta de crèdit.

I això que passa amb les targetes de crèdit a USA, té les mateixes característiques que la cobertura sanitària que veia a Sicko de Michael Moore.