Avui he anat a un presumpte bufet lliure japonès, concretament al Bwok que hi ha a Glòries. I hi he vist moltes coses del que seria la idiosincràsia xinesa que m’han semblat dignes d’explicar.
El primer de tot és que diuen que és un bufet lliure japonès però són xinesos. Tothom ho sap, però segueixen endavant. Té un punt de ridícul, naïf i mentida que a mi em deixa descolocat.
Ells diuen que és un restaurant, però de restaurant no té res, és una pura i genuïna fàbrica xinesa (no he anat a cap, però he llegit molt sobre el tema). El curiós és com ens adaptem nosaltres al seu estil de fer les coses. Al loro que el lema del restaurant és “menja natural”. En fi.
El ganxo amb el que aconsegueixen que hi anem a menjar és que el preu és raonable i t’ofereixen quantitats ingents de menjar. El truc és tal que els d’aquí diem “no sé com s’ho fan per oferir un bufet de 10eur on pots menjar gambes i salmó”.
El seu punt de negoci està en tenir moltes taules. Aquí es veu perquè Xina és gran com és (és així perquè es pensen que és bo). El seu negoci consisteix en ser molts. Aquí un restaurant no pot tenir 500 cadires per la feinada que haurien de fer els cambrers (i cuiners). Però en aquest bufet els cambrers no tenen feina, o si en tenen és estil fàbrica: arrambar amb tots els plats bruts, llançar les restes i mirar si encara hi ha fideus a la cassola de fideus. No cal posar plats nets perquè ja ho fan els clients.
Igual que amb Xina, els inicis te’ls posen ben fàcils. Ho fan ben atractiu perquè hi vagis. Arribes i ja estàs omplint-te el plat. Després, per menjar els segons hi ha cua perpètua per fer carn a la planxa, però t’hauràs d’aguantar.
Escolliràs la carn tu mateix, tu la portaràs al cuiner i tu faràs cua amb els altres clients. Tots drets per poder menjar.
L’altre truc que tenen és que cuinen fatal. Són capaços de desgraciar un tall de salmó, gambes, navalles o uns bolets. És la famosa baixa qualitat del treball xinès.
Algú es queixa perquè cuinen malament? No. Algú es queixa perquè has d’estar dret fent cua a mig menjar? Tampoc. Tothom agraït per menjar per deu euros. I no sabem com serà que hem arribat a una crisi? Ah, alerta.
Després, per pagar, torna a fer cua al sortir. Dret esperant que els altres clients també paguin. Crec que els xinesos no hauran de fer cap guerra per conquerir-nos, perquè ja fem el que ells volen.
A mi em sembla que ens han ben ensarronat. Si el McDonald’s està desacreditat, com a mínim allà demanes primer, et donen un menjar pensat i ordenat (hambuguesa, patates, beguda i gelat), i te’n vas a taula a menjar tranquilament amb els teus amics. En el bufet aquest t’estàs aixecant cada quart d’hora per anar a buscar més menjar i l’única guia per menjar és el que a cada instant et poses al plat a triar entre mil coses, entremig de clients que tampoc saben què més volen menjar.
Amb els ianquis vivíem millor.
)
Té quatre taules, d’aquí el protocol.
