Restaurant Ca l’Estevet

Què sabem del Zuquemverd? Que sap on anar a menjar, i per això després de comprar WhatsApp se’n va anar a “Ca l’Estevet”, sortint de plaça Universitat baixant pel carrer intercultural Joaquim Costa, a Valldonzella 46. Ei, 25eur per persona.

Jo hi vaig menjar uns espàrrecs amb pernil i romesco molt més bons del que la senzillesa del nom aparenta.

Menjar, servei, ambient, experiència, ho tenen tot. I obren cada dia, fins Nadal, que com tots sabem és dia de recolliment i menjar en família.

menjar cuinat a Maria Claret amb Maragall

Al carrer Maria Claret 211 tocant amb Passeig Maragall hi ha un lloc on cuinen.

Aquest és el menú d’avui dissabte per 6,25eur:

IMG_0206

De primer tries fideus a la cassola o lassanya. De segon, conill amb patates o mandonguilles amb pèsols. De postres flam, pastís de taronja o altres.

El millor del lloc és que cuinen, no és menjar preparat i fet en cadena, sinó que fan una cassola de fideus com si vingués tota la família i la venen a trossos. I així, cada dia.

Ens haurem de preguntar si 6,25eur és car o barat. És barat pels clients que compren menjar ben cuinat, és car per ells que et fan el menjar i no han de tenir ni taules, ni cambrers, ni plats, ni begudes, ni rentaplats, ni màquina de cafè.

Però no és ni car ni barat, és un tresor tornar a casa i pel preu d’un plat preparat de super, tinguis menjar ben cuinat.

entrepans Can Paixano, metro barceloneta

Aprofito que recomanen una hamburgueseria per recomanar un lloc molt aprop. És Can Paixano (Reina Cristina 7). Aquí podeu veure l’ambient:

20130426_110719

És un lloc de tota la vida, que ara sempre hi trobes algun turista, com la Sagrada Família.

Quan era petit em preguntava quin futur podia tenir un antro com aquest rodejat de botigues tecnològiques super-molones. I ara quan hi passes està tot tancat menys ells. 😐

Aquesta setmana em vaig decidir per una especialitat de la casa: bacon, formatge, ceba i pebrotets, per 2,90eur. Imbatible, insuperable, i amb pa de veritat.

20130426_110925

idiosincràcia xinesa en un bufet lliure japonès

Avui he anat a un presumpte bufet lliure japonès, concretament al Bwok que hi ha a Glòries. I hi he vist moltes coses del que seria la idiosincràsia xinesa que m’han semblat dignes d’explicar.

El primer de tot és que diuen que és un bufet lliure japonès però són xinesos. Tothom ho sap, però segueixen endavant. Té un punt de ridícul, naïf i mentida que a mi em deixa descolocat.

Ells diuen que és un restaurant, però de restaurant no té res, és una pura i genuïna fàbrica xinesa (no he anat a cap, però he llegit molt sobre el tema). El curiós és com ens adaptem nosaltres al seu estil de fer les coses. Al loro que el lema del restaurant és “menja natural”. En fi.

El ganxo amb el que aconsegueixen que hi anem a menjar és que el preu és raonable i t’ofereixen quantitats ingents de menjar. El truc és tal que els d’aquí diem “no sé com s’ho fan per oferir un bufet de 10eur on pots menjar gambes i salmó”.

El seu punt de negoci està en tenir moltes taules. Aquí es veu perquè Xina és gran com és (és així perquè es pensen que és bo). El seu negoci consisteix en ser molts. Aquí un restaurant no pot tenir 500 cadires per la feinada que haurien de fer els cambrers (i cuiners). Però en aquest bufet els cambrers no tenen feina, o si en tenen és estil fàbrica: arrambar amb tots els plats bruts, llançar les restes i mirar si encara hi ha fideus a la cassola de fideus. No cal posar plats nets perquè ja ho fan els clients.

Igual que amb Xina, els inicis te’ls posen ben fàcils. Ho fan ben atractiu perquè hi vagis. Arribes i ja estàs omplint-te el plat. Després, per menjar els segons hi ha cua perpètua per fer carn a la planxa, però t’hauràs d’aguantar.

Escolliràs la carn tu mateix, tu la portaràs al cuiner i tu faràs cua amb els altres clients. Tots drets per poder menjar.

L’altre truc que tenen és que cuinen fatal. Són capaços de desgraciar un tall de salmó, gambes, navalles o uns bolets. És la famosa baixa qualitat del treball xinès.

Algú es queixa perquè cuinen malament? No. Algú es queixa perquè has d’estar dret fent cua a mig menjar? Tampoc. Tothom agraït per menjar per deu euros. I no sabem com serà que hem arribat a una crisi? Ah, alerta.

Després, per pagar, torna a fer cua al sortir. Dret esperant que els altres clients també paguin. Crec que els xinesos no hauran de fer cap guerra per conquerir-nos, perquè ja fem el que ells volen.

A mi em sembla que ens han ben ensarronat. Si el McDonald’s està desacreditat, com a mínim allà demanes primer, et donen un menjar pensat i ordenat (hambuguesa, patates, beguda i gelat), i te’n vas a taula a menjar tranquilament amb els teus amics. En el bufet aquest t’estàs aixecant cada quart d’hora per anar a buscar més menjar i l’única guia per menjar és el que a cada instant et poses al plat a triar entre mil coses, entremig de clients que tampoc saben què més volen menjar.

Amb els ianquis vivíem millor.

(quin) Panorama a Portugal

Feia ben bé tres mesos que no parlava de cap restaurant, i res, recomanació d’un restaurant de per allà Portugal que se’n diu Panorama (sortint de Lisboa cap a l’Oceà Atlàntic). Tenen una d’allò que se’n diu “mariscada au natural” que val 65€ i té 4 ostres, 4 gambes, una llagosta, com una amanida de cranc i unes cloïsses força bones. Falten uns percebes però es veu que aquell dia sa mar no estava per històries. 😐

Jo no tinc cap experiència amb aquestes coses però el format em va semblar molt més encantador que les mariscades que veig per aquí replenes de musclos i navalles (i altres coses que diries: “miri senyora, aquests berberetxos me’ls guarda que demà vindré a fer l’aperitiu”).

IMG_1656

A part d’això només entrar t’omplen la taula de tres pastissets de peix arrebossats i un salpicó de marisc amb unes torradetes amb mantega, que quan t’ho acabes ja estàs tip.

De postres podeu demanar un pastís “hazelnut” que està molt bo. I si us animeu un licor Beirao, així dolcet que està tremendo i així ja fa pinta que siguis gran.

Res, si hi aneu, demaneu pel cambrer Antonio i li dieu que sou catalans. Sabrà que ens coneixem perquè fins fa poc es pensava que els catalans no existien. És lu que té no tenir Estat.

Observareu que la decoració del lloc és una mica lletja, amb unes cortines amb estampats de fruita sobre unes parets assalmonades. La meva teoria és que està feta a posta perquè els orteres que hi van a sopar no s’adonin de lo mal vestits que van.

Restaurant Wakasa

Jo no he anat a molts restaurants japonesos, però el restaurant Wakasa de Nàpols 347 es mereix un lloc al bloc.

I em direu: Per què? Perquè hi he menjat coses que no havia menjat a altres llocs i la qualitat dels ingredients i del cuinat és soprenentment atractiva. (ens hem fet amics de seguida 😉 )

És d’aquells casos que dius: buf, quina sort no ser vegetarià. :mrgreen:

Si voleu anar-hi heu d’enviar un email a tascawakasa@yahoo.es i ells ja us diran quan podeu anar-hi. 🙄 Té quatre taules, d’aquí el protocol.

Això són arrels de flor de lotus:

DSC00558

A la següent foto, les postres. No són un “mochi” sinó que un no sé què no sé quantos-mochi. I amb mousse de maduixa dins. També hi ha una galeta amb el dolç aquell de mongeta vermella. Massa bo per 4€.

DSC00559

A mi m’ha costat 35€ per persona, però si no us deixeu portar, us pot sortir més barat. 😉

Barceloneta – La Mar Salada

“El millor menú de Barcelona”. Aquesta és la frase que va fer que dimecres dinés al restaurant La Mar Salada de per allà al final del passeig de Joan de Borbó.

Tenen la tonyina poc feta més poc feta que he vist mai! 😆

IMG_0455

Amb tants plats per triar que dinaria dos cops! 8)

DSC00287

I són simpàtics. Simpàtics com una mongeta tendra en ser saltejada amb pedrers d’ànecs i trompetes de la mort. :mrgreen:

Preu: 12€

Comparant amb el Nougatine de NY, haig de dir que és millor La Mar Salada i inclús més barat. Gira el món i torna al Born! 😆

Hospital de Sant Pau – L’Oliva

Em veig obligat a recomanar-vos l’únic restaurant del barri que en el menú de 11,50€ tenen ànec amb pera.

Està al carrer Indústria 207, i s’hi menja força bé.

Aprofito l’ocasió per explicar una anècdota que no m’hauria passat si no hagués anat a New York:

Tornat de fer una volta de 20 minuts per manca de taules, estava a l’entrada del restaurant escoltant música amb el mòbil i aïllant-me del soroll a la vegada, quan ha entrat una dona i m’ha preguntat si estava esperant per agafar taula. Li he dit que si perquè els auriculars aïllen del soroll però permeten sentir quan et parlen (ep, la tecnologia). Però també me’ls he tret perquè a part de tecnologia tinc educació (ep, l’escola de pago).

Poc després han entrat dues dones més, que directament han entrat fins al final, saltant-se tota tecnologia i educació. 😯

La dona m’ha preguntat si jo ja estava a la cua, i he dit que sí. Llavors ella s’ha vist sorpresa per l’habilitat coladora d’aquelles dues dones.

I quan a mi m’han donat taula, ella encara esperava. I aquí és on ve l’anècdota new yorker: li he dit al cambrer que no em feia res compartir taula amb la dona que s’esperava. I el cambrer a dit “ya se lo digo”.

No sé si és “new yorker” o no, però jo això no ho hagués fet si no hagués passat per allà.

La dona (que no deu haver anat a Nova York), deu haver dit que no, perquè no ha vingut. I quan m’estaven portant el primer plat li han donat a ella una taula prou propera a la meva. I no s’ha dignat ni a mirar-me ni saludar-me ni res.

Jo crec que es pensava que me la volia lligar. 🙄

I més curiós encara és que al segon plat, ella ha cridat a la cambrera, i li deu haver preguntat alguna cosa de mi, perquè només sentir-la, la cambrera ha aixecat la mirada cap a mi, i li ha respost. Ella havia tingut la “precaució” d’asseure’s d’esquena a mi quan jo ja estava de cara a ella.

I quan al marxar he passat per davant seu i m’he hagut d’esperar a la barra i la veia de cara: no ha aixecat un segon la cara del plat.

En resum: quanta tontaria. 🙄

estrelles a bon preu

A Barcelona, 20€ t’arriben per comprar dos entrepans de llom i formatge, dues cerveses i unes postres. A Nova York pots dinar a un restaurant amb tres estrelles Michelin. 😀

Es veu que tenen un menú popular que està força bé. 😆

De primer he menjat una amanida amb forma de pastís que picava. De segon el salmó que veieu a la foto. I de postres un brownie amb gelat de vainilla i cosetes cruixents dins.

IMG_4364

Està al costat de les torres Time Warner i me’l va recomanar un home que vaig conèixer al metro.

Com que trigaven molt a portar les postres m’he posat a fer fotos a tot quisqui. Aquí teniu els veïns a dreta i esquerra:

IMG_4365

IMG_4368

Sabeu el més curiós? Al menú tenien hamburguesa. Ah, aquests americans novayorquesos…… 🙄

restaurant indi a Gràcia

Si voleu anar a un restaurant indi, aneu al carrer Bruniquer 26. La prova que és un restaurant indi de veritat és que a la porta diu que és un restaurant vegetarià. 😆 Fa gràcia perquè aquest és el nom dels restaurants indis a l’Índia.

També ofereixen salsitxes d’aquelles que no són de carn i guacamole, però el que hi heu de menjar són plats indis.

Heu d’anar en compte perquè jo, abans d’anar a l’Índia, vaig anar a un altre restaurant indi i en vaig sortir decebut. I és que menjar indi no consisteix en demanar un primer plat i un segon.

L’objectiu és demanar arròs i pa (garlic/cheese nan), i plats per acompanyar-ho. Plats que compartireu perquè sinó et canses de menjar el mateix. T’embafes si menges un plat sencer del mateix gust especiat.

La idea és que et quedi una cosa semblant a això, que en diuen Thali (i que al restaurant també en tenen).

IMG_5937 - family thali per 60 rúpies

(la foto no és del restaurant)

Em va encantar el Tandoori Beigan Bartha. I el chai (te amb llet) boníssim.

Va costar 31€ per dues persones.

Si dieu que veniu de part meva, us faran un somriure gratuït 🙂