Fariseus a Taizé

Taizé és un lloc de França aprop de Lió conegut per una comunitat de cristians ecumènics. Ecumènic vol dir que hi caben tots els cristians. Catòlics, protestants, anglicans i tothom que accepti que Jesus era Jesucrist.

I encara que a la wikipedia no en diu res, sé de bona font que els fariseus fan cas a la llei escrita sense que arribin a entendre què vol dir.

El lloc central de l’experiència Taizé és una església com un quintal del Camp Nou. Tan gran que també té portes amb noms apologètics com “N2”.

Un altre element distintiu és que no tenen bancs (ara estar molt de moda no tenir bancs) i per fer les coses cantades.

Feta la introducció, ara farem un fotojoc: Quina d’aquestes posicions són legals per estar-se a l’església? Si penseu que totes són maneres poc catòliques d’estar-s’hi recordeu que són ecumènics. 😉

Veureu a la foto un tros de l’església, ho he fet perquè tingueu una idea de l’ecosistema, que dirien els biòlegs. Agrair al noi aquest tan guapo d’oferir-se de model.

Què? Com ho veieu? Quina posició es mereix una reprimenda del personal de seguretat cristiana?

No, no és la que està totalment estirat ensenyant el cul a la resta.

No, no, tampoc és la posició recolzat amb els colzes i les cames creuades.

Sí, és la posició amb les cames flexionades i mirant el cel! És totalment incomprensible que mirar el cel sigui una posició prohibida quan tinc entès que el cel juga un paper força important en això del cristianisme.

La situació que es crea és bastant de fariseu. Perquè a mi les tres posicions em semblen bastant problemàtiques (o cap de les tres). Inclús em resulta més xocant veure l’església plena de noies amb el cul enlaire, per més que Jesús prediqués l’amor amb tothom.

Tampoc sé com admeten la posició xulesca de “campo y playa”. Posició perfecte pels nois que, amb el cap dret, gaudeixen veient les noies en l’anterior posició.

Bé, ara que hi penso potser ho fan per això. Potser ja ho saben que estar-se mirant el cel no et portarà enlloc.

el tonto i el cabró

Imagineu que teniu davant vostre un tonto i un cabró.

Què és millor? El tonto que el pobre viu discapacitat per entendre res ni caminar cap enlloc? El cabró que te la fotrà per on pugui però com a mínim faràs algo?

El cabró mostra que en el fons és tonto perquè sempre acaba humiliat i enfonsat. El tonto és capaç de fer (i fer-se) cabronades sense saber-ho.

Els cabrons els costa molt deixar de ser-ho per ambició. Els tontos per desconfiança.

Això dels cristians del perdó i el pecat, de fet, funciona. El cabró sap que ha pecat i obté el perdó. Té una sortida a les seves cabronades. I el que està fet, està fet, però com a mínim ja no en fa més. El tonto com que posa l’altra galta no es posarà a fer cabronades. Cosa que també va bé.

De Taizé al Camp Nou

Ahir estava tornant de Taizé. Un lloc on es prega tres cops al dia durant 45 minuts. Allà he estat una setmaneta. Setmana que només m’he assegut en tres superfícies: la moqueta de l’església, la fusta plana d’uns bancs sense respatller, i la gespa del llac. (endevineu quin prefereixo i he estat menys temps 😐 )

Un amic diu que allà hi ha molta emoció i poca profunditat. Un altre diu que allà varia el context i que el contingut és igual a tot arreu.

Però hi ha alguna cosa en la “religió” que practiquem aquí, que no està bé.

Després de passar una setmana allà, qui portava la veu cantant dels catalans, un tal Toni, amb el càrrec de responsable diocesà de joventut i alguna paraula més, no se li acut res més que fer-nos resar un pare nostre en un autocar que circula a 80km/h. Si anéssim a 150km/h ho entendria. Però què fem resant en un autocar? És aprofitar-se que no podem marxar correns. Haguéssim marxat tots, us ho dic ara. És tan trist veure certes dinàmiques de grup…

Però aquí ve el que em va emprenyar més: quan faltaven 15 minuts per acabar el partit del Barça, va i el posa pels altaveus de l’autocar. Anant tres a zero, parlar amb qualsevol era més interessant que sentir el partit. I a més se sentia fatal, moltes interferències i a volum alt. En cinc minuts vam passar el Pare Nostre al Messi. 😯

Així doncs, se m’acaba la santa paciència: m’aixeco i vaig a dir-li que faci el favor de treure allò.

I li vaig a dir jo perquè sóc poc sospitós de voler tornar a resar un segon pare nostre. Sóc més sospitós de voler escoltar el Barça, així que penso que les meves paraules tindran alguna força. De fet, jo estava escoltant el Barça discretament abans que aquell enviat de Déu ens teletransportés al camp.

Sabeu què diu? Diu: “no home, és que hi ha d’haver una mica per tothom.” Abans hem resat, ara futbol.

O sigui, que res. Ell és tan bona persona i generós que primer destrossa la religió i ara destrossa el futbol, a parts iguals. Flipa mandarines.

Així que em giro a l’autocar i cridant més que el locutor de ràdio dic: “ei, oi que voleu treure això?” I el jovent, que a vegades són més assenyats que els grans diuen: “síiiiii, o baixeu el volum!” Amb que cridin tres és suficient perquè li arribi el missatge. Em torno a girar cap al lider i li dic “ho veus, és que se sent fatal i només fa que molestar”.

Quan torno a lloc em diuen que li demani al Gran Lider que posi música. Però no la Lady Gaga, volien els cants d’església que hem cantat tota la setmana. I jo els dic “digueu-li vosaltres que a mi no em fa cas”.

Al final els va posar, però segurament se sentia malament perquè no havia estat prou generós amb aquesta gent que no aguanta certes coses.

El problema de fons és que el cristianisme el van inventar per unir (tots iguals a ulls de Déu), i ell en un plis plas ja havia dividit l’autocar: els de resar per un costat, els del Barça per l’altre. I ell per l’altre. Per alguna cosa vam tenir la Spanish Inquisition. 😕

Jesus era pirata

No, no estic dient que fos marica, estic dient que era un pirata.

L’argument va de la següent manera: Jesus va copiar peixos i pans privant a pescadors i forners dels ingressos de la seva feina.

Compreu-vos la samarreta commemorativa.

Només hi ha un argument en contra: que només ho va fer una vegada. :mrgreen:

Banda Sonora d’aquest post: “Without Face & Without Number – La Coccinelle”. Aneu a l’Fnac i busqueu-la. 😆

Que Déu Us Beneeixi

13-D, el film del referèndum – VilaWeb TV

Jo, hi ha coses que no entenc. Escolteu el principi del vídeo anterior, sentireu a Alfons López Tena dient:

En aquesta mateixa plaça en aquell palau, el bisbe Torres i Bages va dir “Catalunya serà cristiana o no serà”, s’equivocava. Jo avui vinc a dir-vos: “Catalunya serà independent o no serà”. Que Déu us beneeixi. Visca Catalunya lliure.

Em sembla que és prou evident el que no lliga.

Segurament ningú se’n va adonar, prova que Torres i Bages tenia raó.

totes les teleoperadores van al cel

Les teleoperadores són els nous capellans. Són el mitjancer entre nosaltres, humils humans, i els déus omnipotents que regeixen la vida terrestre.

Prega perquè en les teves confessions quinzenals (trucades) et toqui una teleoperadora que s’hagi llegit la Bíblia del dret i del revés i sàpiga introduir a l’ordinador la informació exacte perquè el Déu Yoigo no et condemni a l’infern etern (i et segueixin passant factures).

Els Déus es manifesten per administrar justícia divina, i no sé quina empresa et deia que tenies dret a internet. Creu en ell i deixa’t batejar en un etern contracte verbal telefònic.

Molts són els cridats i pocs els escollits. Si et truca una teleoperadora, diga-li que sí.

El Déu Girafa

Les girafes creuen en Déu?

Segurament no.

Segurament una girafa no voldrà ser mai un lleó. Ni una tortuga se sentirà “mala persona” per ser tan lenta.

El bé i el mal. El creure que hi ha maneres millors i maneres pitjors. Segurament és això que ens fa creure en déu.

I els relativistes no creuen en déu, perquè tan li fa ser girafa que ser lleó.

I potser per això als religiosos americans els toca els nassos Darwin. Com pot ser que de girafa a lleó només hi hagi errors genètics i gent que es mor perquè no sobreviu?

el moderador pirata

Em costa explicar fins a quin punt aquest escrit el trobo profundament imbècil:

ue7

Així com vaig dictaminar que qui deia “tots els polítics menteixen” són de classe baixa, ara em sembla que amb aquest moderador tampoc podríem tenir una conversa sensata.

Què és la pirateria? Què són les normes? Què és legal?

Però la pregunta més important: Com sap el moderador què és “windows xp UE7” si no és ell mateix un pirata exemplar?

I n’estic convençudíssim que aquesta actitud (patètica per mi) té una base en el catolicisme que es porta a España (del que no és responsable Jesucrist ni cap altre apòstol).

No, en el fòrum no es pot parlar del “windows xp UE7” perquè és pecat. Tots sabem què és, alguns el fan servir, però parlar-ne és pecat. Perquè parlar-ne va contra el vigesimo-octavo manament de la bona persona. I com que el UE7 és ilegal, parlar-ne també, i al fòrum no podem ser ilegals. I el motiu pràctic de no parlar-ne és que podrien denunciar al fòrum per ilegal, i clar, la por actua com a auto-censura. Al final tot acte públic és un concurs de censura i mostra pública de virtuts.

Aquesta és la moral que practiquem.

La Inquisición Española segueix vigent, la mentalitat segueix amb nosaltres.

pseudònims i fotos a la catosfera

No m’agraden els blocs que posen una foto d’ells mateixos a la capçalera, i on més he trobat aquesta tendència és a la catosfera.

Per què els integrants de la catosfera es posen a si mateixos en una fotografia peculiar al bloc? És per donar credibilitat? És per dir que dono la cara amb el que dic al bloc? És perquè donar a entendre que no m’amago del que dic? És una tècnica de màrqueting i promoció personal? És per crear un producte personal? Té alguna cosa a veure amb que els primers catosfèrics traduïssin “blog” per “diari interactiu personal”? És per amor propi? És per popularitzar-se? És per mostrar què diu el de la foto? És per semblar seriós? És per donar confiança? Per socialitzar-se? És per empatia amb el que llegeix? És perquè no sàpiguen que ets un gos?

Quina mentalitat creu convenient fer veure la forma del teu nas a tothom que vulgui llegir el teu bloc?

Així com en el món anglosaxó es barallen per protegir la seva privacitat, aquí busquem que ningú s’amagui. Mans netes, que deien aquells. Als polítics quan es queixen ni que sigui una mica de la popularitat se’ls diu que és el preu que han de pagar per ser-ne.

No m’agrada tota aquesta mentalitat, i la veig molt lligada a la religió catòlica. De la mateixa manera que Adam va pagar amb sortir de l’Edén per menjar de l’arbre de la vida, els polítics també han de pagar per tocar l’arbre del poder. I tots pagarem un preu per fer qualsevol cosa, i al final arribarà el judici final. Oi?

Bé, aquest escrit (abans de topar amb l’Església) és per treure tanta tontaria amb els blocs, les fotos i els pseudònims i els noms i cognoms.

A mi no m’interessa ni la cara, ni els cognoms de qui escriu. Del bloc m’interessa què escriuen. Una altra cosa és conèixer altra gent que escriu. Això ja no em resulta problemàtic.