En les últimes eleccions españoles ha sortit Rajoy content com un gínjol, malgrat que segueix sense sumar per governar.

Pablo Iglesias ha sortit trist i derrotat, malgrat tenir els mateixos resultats.

Pedro Sánchez segueix perdent vots, però ha sortit contentíssim perquè l’altre partit d’esquerres no l’ha superat.

I Albert Rivera ha sortit trist malgrat que l’han votat casi igual després de pactar amb PSOE i haver fet una campanya pèssima.

A nivell regional la Colau està enfadada com una mona no tant per haver guanyat les eleccions i perdre 80mil vots sinó perquè ERC ha quedat segon guanyant 30mil vots. El seu ego hi ha coses que no pot permetre.

La Susana Díaz fa com si res, però l’ha superat el PP.

I al PNB l’ha superat Podemos, la qual cosa pot fer que li costi més donar suport al PP.

Per això, malgrat les reaccions paranormals crec que el que es podria fer és el tripartit PSOE+P’s+C’s que ja van intentar les passades eleccions i no va sortir perquè van voler posar contra les cordes a Pablo Iglesias.

Es podria fer perquè Sánchez està més fort, i Rivera i Iglesias més fluixos. Recordem que Errejón ja volia el pacte i va ser Iglesias qui va voler noves eleccions, cosa també comprensible.

Després les eleccions Albert Rivera reclama com a propis els 32 diputats, justament perquè n’ha tornat 8 al PP. I això l’ajuda a que faci aquest pacte.

Són motius molt curts però són forts. Convertirien tres losers en governants i faria passar totes les crisis internes. I a Rajoy, el loser més gran d’Espanya, li faríem una bona abraçada i adéu, adéu.

El primer que ho ha de decidir és Pedro Sánchez, ell pot decidir deixar fer al PP, o posar-s’hi ell.

Ara feia temps que no deia res, però hi ha alguns tuits de la mateixa nit electoral española que crec que són interessants de llegir:

Ciudadanos estaba para cargarse Cataluña y se ha acabado cargando la gobernabilidad de España y el PP. Bien, Bravo…

Ahora mismo, el PP y Ciudadanos tendrían mayoría absoluta si Cataluña fuera independiente. Ironías de la vida. Esto explica precisamente porque la izqda espanola tiene mas incentivos q la derecha para no dejar escapar a Catalunya.

El bipartidismo se hunde en toda España, pero aun mas en el País Valencià y Balears.

Podemos va començar com un projecte madrileny i hipercentralitzat. Al final ha resultat ser un projecte, sobretot, de les perifèries.

Los menos españoles son los que más creen en España como concepto reparable. Y en cierta manera es lógico, son los que menos la conocen.

Ahora mismo Podemos lleva menos votos que IU en 2011. IU sacó 11 diputados, Podemos 43. #LaLeyElectoral

És conscient l’independentisme que molts Sí del 27S han votat EC-Podem? I és conscient EC-Podem que molts dels seus vots van ser Sí el #27S?

Els resultats de Bildu després de fer de pagafantes de Pablemos contenen interessants lliçons a ERC I CUP.

Barcelona en Comú té un mapa que anomenen “Mapa desigualtats” i a la web el tenen penjat just a sota les grans fotos que ara diuen “GRÀCIES”.

Mirant el mapa em sembla evident que està fet perquè tinguis la impressió que els pobres són molts i els rics pocs. Així que vaig anar a mirar el mapa de Google.

Mirant els dos mapes es veu que han tret els noms del mapa del Google. Què me’n dieu del nom “Diagonal Mar i el front marítim del poblenou”? Exacte als dos mapes.

Aquesta és la llista dels barris rics que surten amb nom al mapa de Google i no surten al mapa de BeC:

1. les corts de sarrià.
2. can caralleu
3. ciutat universitària
4. sarrià Sant Gervasi (el de sobre vallcarca)

Comentar que afegeixen Putxet i Dreta de l’Eixample.

I aquesta és la llista de barris pobres que NO surten al mapa de Google i sí al de BeC:

1. sants-badal
2. hostafrancs
3. marina del port
4. marina del prat vermell
5. font de la guatlla
6. nova esquerra de l’eixample
7. s. pere s. caterina i ribera
8. camp d’en grassot i gràcia nova
9. teixonera
10. vila olimpica del poblenou
11. sagrada familia
12. baix guinardó
13. can baró
14. carmel
15. clota
16. montbau
17. parc i la llacuna del poblenou
18. clot
19. camp de l’arpa del clot
20. vilapiscina i la torrellobeta
21. naves
22. can peguera
23. guineueta
24. roquetes
25. baró de viver
26. trinitat vella
27. ciutat meridiana
28. vallbona

Flipant el que han afegit de pobres no? Em sembla bastant escandalós. Ni un puto mapa poden fer sense manipular-te.

Fins a quin punt són deshonestos per tal de manar ells! Tota la campanya electoral parlant que ells són el poble i la resta som l’enemic. “ha guanyat la ciutadania” deia la Colau quan els resultats deien que havien guanyat ells.

Aquest és el seu mapa afegint en blau els 4 barris rics que s’han deixat i en rosa els 28 que han afegit.

Us recomano l’entrevista del Cuní a Artur Mas. És molt més útil que veure la conferència de l’altre dia.

Artur Mas a Mariano Rajoy: “Qui representa una minoria de catalans és ell”

Aclareix els conceptes que a mi em preocupaven de si els partits no es poden presentar i les persones no poden repetir. I admet canvis a la proposta.

Ara entenc millor la insistència en dir que o es fa així o no fa res (32.30 i 52.50). A la conferència volia explicar tota la proposta que ha pensat (49.10).

M’agrada quan explica que si esculls no lluitar, ja has perdut (1.09.45) i que els que votarien que no han de veure que avui no els deixen votar no i un altre dia no podran decidir res (38.10).

Our Spain is slowly dying, I’m not wasting no more time

Si el Mas no admet canvis a la proposta per plebiscitàries, jo li diria que no.

Va explicar el seu full de ruta fent veure que és el camí per avançar però en veritat són les condicions perquè ell es mogui. Demana una llista capaç de treure majoria però no demana que sigui l’única llista, el que ens està dient és que ERC ha de sumar-se a ell i dóna per perduts els de la CUP i ICV.

I va repetir que si no es fa aquesta “proposta personal més enllà dels partits”, llavors seguirem la legislatura. Aquest és el primer detall sorpresa de que no està fent una proposta sinó posant condicions. Cosa que recordant el seu passat és bastant trist, perquè quan va avançar eleccions el 2012 va ser perquè el pacte fiscal no es podia fer, i ara que el tema consulta també s’ha acabat diu que no avançarà eleccions si ERC no va amb ell. És una incongruència que delata. I més encara perquè es va presentar el 2012 amb el lema “la voluntat d’un poble”, i ara ens trobem amb la seva voluntat (la del pobre home), no la del poble, perquè podria ser que la voluntat del poble sigui que el Junqueras mani.

I encara és més contradictori perquè el nou 9N el va tirar ell sol endavant prescindint de la resta, i ara diu que no tira endavant si no és amb ERC fent el que ell diu, cosa més perillosa encara perquè són l’alternativa a ell.

Em sembla insultant que el Mas pensi que pot anar a ERC, i dir-los que per fer la consulta que van pactar fa un any, l’únic camí és que ERC no es presenti, que donin suport a la candidatura del Mas i si algú s’hi vol sumar individualment llavors no podrà seguir en política. I si no és fa així, llavors seguirem la legislatura.

Vaig a resumir el que m’ha semblat destacable del que fa una estona ha dit el President Mas #presidentMas25N, o #ConferenciaMas324, o #Mas25mai9. 😛

Per mi el més destacable és que s’ha pres la feina d’estar una hora explicant moltes coses. Normalment la política viu a base de titulars i no hi ha oportunitat de rebre una visió global i detallada, com ha fet avui. (una altra cosa és que ho haguem entès tot)

Ja sabíem (i porta dies dient-ho) que vol eleccions anticipades plebiscitàries amb una llista amb un únic punt al programa, el de ser un Estat independent. Avui ens ha dit que aquest és l’últim recurs de fer una consulta (no ho ha dit, però si no es fa com ell proposa, es faran altres coses).

Diu que hi poden haver vàries llistes defensant el Si, però en la seva opinió, n’hi ha d’haver una que guanyi per majoria perquè sinó el món no entén el resultat.

Si guanya la llista, es negocia la independència, i es convoca un referèndum perquè els ciutadans l’aprovin, i es torna a fer eleccions, ara si, amb els partits normals. (m’ha semblat que deia això).

També ha dit que a la llista hi aniria gent que no pot repetir més endavant. I ho ha deixat aquí, però al final de la conferència ha dit que ell pot anar primer o últim de la llista. A mi em sembla que ho ha deixat tot ben lligat perquè de polític només hi vagi ell, ja que la resta, això de no repetir els tirarà enrere.

Sap una mica de greu, perquè malgrat que les explicacions són molt bones, el Junqueras ha vist com una consulta pactada de fa un any s’ha canviat per voluntat única del president, i el que per Junqueras ja havia de ser el referèndum oficial ha estat una eina útil perquè els catalans ens sentíssim bé amb nosaltres mateixos, però no per declarar la independència.

I ara per tenir el mandat democràtic d’independitzar-nos el Mas demana que ERC faci un pas enrere quan el que farien ells és exercir la independència perquè han guanyat i punt.

Però també és veritat que és el Mas qui ha fet el gir cap a la independència, explicant, com ha explicat avui, que podríem viure contents dins d’España, però que l’Estat no ens va a favor sinó en contra.

Considero molt rellevant que avui també hagi explicat que no és normal que retallin l’Estatut, no és normal que el president hagi de passar pel codi penal per complir un compromís electoral (el de fer consulta), no és normal que l’Estat impedeixi el decret energètic, no és normal no poder regular el comerç, no és normal haver de defensar als tribunals el sistema educatiu, no és normal que un país rebi una inversió molt per sota de la seva aportació, no és normal el dèficit fiscal.

Demana que la societat civil no es fiqui a fer el paper d’institucions. Entenc que ho diu perquè fa uns dies a la plaça Catalunya l’ANC li va dir que convoqués eleccions anticipades.

També ha dit un parell de cops que s’ha de complir les regles dels Estats per ser un Estat, suposo que ho ha dit per imposar aquestes etapes intermitges per les que ens porta.

El que veig menys clar del que ha dit Mas és que ell que vol retirar-se demani als altres partits que se sumin a ell i els líders es quedin al marge o es retirin com ell. I més tenint en compte que aquests líders són els que van enfadar quan va dir que deixava la consulta i feia el procés participatiu. Trobo que és posar-los entre l’espasa i la paret.

Vist Mas, pel que sembla la posició del Junqueras és que fent aquesta consulta light i anunciant plebiscitàries (si els partits es posen d’acord en anar junts), el que ha fet Mas és voler bloquejar les opcions d’ERC i posar una etapa més darrera el 9N.

I el Junqueras vol que ja siguem independents. No vol això d’ara mirem de fer un Estatut, ara esperem la sentència del Tribunal Constitucional, ara mirem de fer un pacte fiscal, ara mirem de fer un referèndum, ara mirem de fer una consulta, ara mirem de fer una participació ciutadana, ara mirem de fer unes plebiscitàries. I quan estiguin fetes les plebiscitàries sembla que pot voler anar a Madrid un altre cop a pactar la separació amistosa, i anar tirant. Van passant els anys i no acabem de tenir res al sac i ben lligat.

Segurament el Junqueras pensa que si el desembre de 2013 li haguessin proposat fer una “participació ciutadana” hauria dit que no i va dir que si a fer una consulta. I ha passat un any i quatre dies abans el Mas ho canvia i els altres només poden acceptar.

I el Mas ara li demana que li aprovi els pressupostos i ell convocarà eleccions anticipades si els partits anuncien que hi aniran junts.

No m’estranyaria que d’aquí poc sigui el Junqueras qui comenci a reclamar el dret a decidir. 🙄

PD: recordar que el Josep Rull avui a Plaça Catalunya ha dit que les plebiscitàries seran “més endavant”, el Mas al Punt ha dit que la data és irrellevant, que la Carme Forcadell ha dit que Mas tindrà el seu suport si les fa abans de 3 mesos, i aquest ha estat l’únic moment que el Junqueras s’ha mostrat expressiu i ha aplaudit amb força.

PPD: Ah, i el Pi Sunyer, president del Consell de Transició ha dit que les plebiscitàries no cal que siguin amb els partits units, sinó amb el programa unit.

I quan tothom estava esperant que sortís l’Artur i digués que no es pot fer la consulta i que el consens amb els altres partits s’ha trencat, va i surt i diu que el 9N farà una “participació ciutadana”.

El més important del que ha dit és que la consulta definitiva són eleccions plebiscitàries. I ho diu explícitament i cridant ben fort, que el sentin el poble i els altres partits. Si s’han estat barallant per la resposta davant la suspensió de la llei de consultes, el President surt i diu què s’ha de fer i fins ara no han volgut fer.

I als altres partits també els diu davant de tothom que no hem de confondre enemics. L’enemic és l’Estat. Fa tota la pinta que els altres partits s’han pensat que tenien força per capitanejar o per condicionar el consens caminant a la contra (CoCCCC).

Diu explícitament de què tenen por a Madrid, de la consulta el dia 9 i de les eleccions plebiscitàries, que diu, no saben com aturar.

La meva sensació d’ahir és que això ja fa baixada. És veritat que la d’ahir va ser la manifestació més gran i impactant, però -com va dir un a la tv3- no és la més important. Va ser una festa, una festa de quan tot va bé.

Costa d’entendre que la gent cridi independència però que demanin votar. I ens diuen que no, que no es pot. Aquest escenari l’ha creat Artur Mas. Nosaltres seguirem dient que volem votar el 9N, però la realitat és ben minsa: tenim una estranya pregunta doble i partits que volien la consulta i encara no diuen què votaran.

Estem centrats en votar el 9N, però no és important si votem. Primer perquè tard o d’hora votarem. Segon perquè l’important és la nostra voluntat i mentre aixequem l’espantall de voler votar el que aconseguim és que cada dia hi hagi més gent que vol la independència.

Els que heu llegit Maquiavel direu que això és maquiavèlic, però l’Artur Mas ha trobat el primer pas que ens portarà al segon pas que molts no volien fer sense el primer.

El Mas ja ha dit que no serveix de res votar si ningú et reconeix com estat. Això és veritat, per tant, aquesta alegria en votar pot quedar-se en res. Afortunadament comptem amb gent curta i deshonesta que piquen l’am responen cada cop que parlem de fer una consulta sense el seu permís. 😆

Què passarà? Que amb l’incògnita del 9N cada dia hi haurà més gent interessada. I això és el que compta.

Vull acabar amb dos detalls:

La Vanguardia compta amb la seva paròdia al Twitter, La Retaguardia, i aquests van proposar als seguidors que anessin amb màscares al tram de just davant l’edifici Godó. Mascares de gent que no hi aniria, com la Chacón i el Pujol. I van proposar que portessin cartells fent veure que estaven a favor de la moderació, seny, tercera via, pacte, etc. “votar és de pobres” és la pancarta guanyadora. Boníssim, genial. Quina ironia més exquisida dir que votar és de pobres. Em trec el barret. La millor manera de neutralitzar-los és superant-los.

El segon detall és més trist. Anant a la Diagonal em vaig creuar amb dues persones per separat que veient el seu comportament es pot arribar a la conclusió que estan contra això de la independència. Una actitud hostil sense que tinguin possibilitat d’expressar-la.

En aquest món, a més d’haver-hi gent que es passa a l’independentisme com si res, també n’hi ha que ho porten malament i se senten sols. És un comportament que no havia vist fins ara. Sap greu.

Per acabar una foto a dos quarts de tres de gent esperant que arribi la independència. 🙂

En 24h ja hem tingut temps de fer-nos un embolic amb les dues preguntes de La Consulta.

L’embolic rau en “adonar-se” que hi ha tres respostes, quan són dues respostes per cada pregunta.

El Jordi Graupera ens explica que si Si-Si guanya en 70%-70% no guanya prou perquè només són el 49% d’electors i que el Si-No ho té més fàcil guanyar perquè només ha d’esperar que Estat Independent no sumi 50%. La portada de El Períodico d’avui també fa els números així però amb la sensatesa de dir que Estat Independent guanya sense arribar al 50%. Ei, que diu que guanya! Han vist clar qui guanya, que ja és molt.

És un galimaties això de les dues preguntes? Sí, i viuríem molt més feliços si aquesta gent que no sap on va no es fiquessin en política, però els catalans hem passat tots per la Pere Tarres i hem d’estar tots juntets així que la pregunta que tenim és aquesta: doble i amb respostes absurdes.

Però estar molt clar qui guanya una votació: la guanya el que té més vots. Si el Pere Navarro vol un Estat No-Independent haurà de guanyar el Sí en número de vots a la primera pregunta, i a la segona pregunta el No.

Els que volem un Estat Independent ho tenim molt fàcil, i els tontos com Rajoy que no ha volgut dir res fins que no li hagin dit tot, es troben amb la pregunta cuinada i la cullera a punt perquè se la mengi. No t’agrada? Doncs haver negociat com el Cameron.

I el Navarro igual, ja pots anar fent brindis amb la Llanos de Luna. Ja ens direu si els federalistes voteu No a ser un Estat o Sí a ser un Estat i No a ser independents (la Kar Ma dubta). L’opció Si-No al carrer sona estúpida, la prova és que a l’enquesta del Periódico hi ha més gent que no sap si volen ser un Estat o no que gent que sap que vol ser un Estat no-independent.