Us recomano l’entrevista del Cuní a Artur Mas. És molt més útil que veure la conferència de l’altre dia.

Artur Mas a Mariano Rajoy: “Qui representa una minoria de catalans és ell”

Aclareix els conceptes que a mi em preocupaven de si els partits no es poden presentar i les persones no poden repetir. I admet canvis a la proposta.

Ara entenc millor la insistència en dir que o es fa així o no fa res (32.30 i 52.50). A la conferència volia explicar tota la proposta que ha pensat (49.10).

M’agrada quan explica que si esculls no lluitar, ja has perdut (1.09.45) i que els que votarien que no han de veure que avui no els deixen votar no i un altre dia no podran decidir res (38.10).

Our Spain is slowly dying, I’m not wasting no more time

Si el Mas no admet canvis a la proposta per plebiscitàries, jo li diria que no.

Va explicar el seu full de ruta fent veure que és el camí per avançar però en veritat són les condicions perquè ell es mogui. Demana una llista capaç de treure majoria però no demana que sigui l’única llista, el que ens està dient és que ERC ha de sumar-se a ell i dóna per perduts els de la CUP i ICV.

I va repetir que si no es fa aquesta “proposta personal més enllà dels partits”, llavors seguirem la legislatura. Aquest és el primer detall sorpresa de que no està fent una proposta sinó posant condicions. Cosa que recordant el seu passat és bastant trist, perquè quan va avançar eleccions el 2012 va ser perquè el pacte fiscal no es podia fer, i ara que el tema consulta també s’ha acabat diu que no avançarà eleccions si ERC no va amb ell. És una incongruència que delata. I més encara perquè es va presentar el 2012 amb el lema “la voluntat d’un poble”, i ara ens trobem amb la seva voluntat (la del pobre home), no la del poble, perquè podria ser que la voluntat del poble sigui que el Junqueras mani.

I encara és més contradictori perquè el nou 9N el va tirar ell sol endavant prescindint de la resta, i ara diu que no tira endavant si no és amb ERC fent el que ell diu, cosa més perillosa encara perquè són l’alternativa a ell.

Em sembla insultant que el Mas pensi que pot anar a ERC, i dir-los que per fer la consulta que van pactar fa un any, l’únic camí és que ERC no es presenti, que donin suport a la candidatura del Mas i si algú s’hi vol sumar individualment llavors no podrà seguir en política. I si no és fa així, llavors seguirem la legislatura.

Vaig a resumir el que m’ha semblat destacable del que fa una estona ha dit el President Mas #presidentMas25N, o #ConferenciaMas324, o #Mas25mai9.

Per mi el més destacable és que s’ha pres la feina d’estar una hora explicant moltes coses. Normalment la política viu a base de titulars i no hi ha oportunitat de rebre una visió global i detallada, com ha fet avui. (una altra cosa és que ho haguem entès tot)

Ja sabíem (i porta dies dient-ho) que vol eleccions anticipades plebiscitàries amb una llista amb un únic punt al programa, el de ser un Estat independent. Avui ens ha dit que aquest és l’últim recurs de fer una consulta (no ho ha dit, però si no es fa com ell proposa, es faran altres coses).

Diu que hi poden haver vàries llistes defensant el Si, però en la seva opinió, n’hi ha d’haver una que guanyi per majoria perquè sinó el món no entén el resultat.

Si guanya la llista, es negocia la independència, i es convoca un referèndum perquè els ciutadans l’aprovin, i es torna a fer eleccions, ara si, amb els partits normals. (m’ha semblat que deia això).

També ha dit que a la llista hi aniria gent que no pot repetir més endavant. I ho ha deixat aquí, però al final de la conferència ha dit que ell pot anar primer o últim de la llista. A mi em sembla que ho ha deixat tot ben lligat perquè de polític només hi vagi ell, ja que la resta, això de no repetir els tirarà enrere.

Sap una mica de greu, perquè malgrat que les explicacions són molt bones, el Junqueras ha vist com una consulta pactada de fa un any s’ha canviat per voluntat única del president, i el que per Junqueras ja havia de ser el referèndum oficial ha estat una eina útil perquè els catalans ens sentíssim bé amb nosaltres mateixos, però no per declarar la independència.

I ara per tenir el mandat democràtic d’independitzar-nos el Mas demana que ERC faci un pas enrere quan el que farien ells és exercir la independència perquè han guanyat i punt.

Però també és veritat que és el Mas qui ha fet el gir cap a la independència, explicant, com ha explicat avui, que podríem viure contents dins d’España, però que l’Estat no ens va a favor sinó en contra.

Considero molt rellevant que avui també hagi explicat que no és normal que retallin l’Estatut, no és normal que el president hagi de passar pel codi penal per complir un compromís electoral (el de fer consulta), no és normal que l’Estat impedeixi el decret energètic, no és normal no poder regular el comerç, no és normal haver de defensar als tribunals el sistema educatiu, no és normal que un país rebi una inversió molt per sota de la seva aportació, no és normal el dèficit fiscal.

Demana que la societat civil no es fiqui a fer el paper d’institucions. Entenc que ho diu perquè fa uns dies a la plaça Catalunya l’ANC li va dir que convoqués eleccions anticipades.

També ha dit un parell de cops que s’ha de complir les regles dels Estats per ser un Estat, suposo que ho ha dit per imposar aquestes etapes intermitges per les que ens porta.

El que veig menys clar del que ha dit Mas és que ell que vol retirar-se demani als altres partits que se sumin a ell i els líders es quedin al marge o es retirin com ell. I més tenint en compte que aquests líders són els que van enfadar quan va dir que deixava la consulta i feia el procés participatiu. Trobo que és posar-los entre l’espasa i la paret.

Vist Mas, pel que sembla la posició del Junqueras és que fent aquesta consulta light i anunciant plebiscitàries (si els partits es posen d’acord en anar junts), el que ha fet Mas és voler bloquejar les opcions d’ERC i posar una etapa més darrera el 9N.

I el Junqueras vol que ja siguem independents. No vol això d’ara mirem de fer un Estatut, ara esperem la sentència del Tribunal Constitucional, ara mirem de fer un pacte fiscal, ara mirem de fer un referèndum, ara mirem de fer una consulta, ara mirem de fer una participació ciutadana, ara mirem de fer unes plebiscitàries. I quan estiguin fetes les plebiscitàries sembla que pot voler anar a Madrid un altre cop a pactar la separació amistosa, i anar tirant. Van passant els anys i no acabem de tenir res al sac i ben lligat.

Segurament el Junqueras pensa que si el desembre de 2013 li haguessin proposat fer una “participació ciutadana” hauria dit que no i va dir que si a fer una consulta. I ha passat un any i quatre dies abans el Mas ho canvia i els altres només poden acceptar.

I el Mas ara li demana que li aprovi els pressupostos i ell convocarà eleccions anticipades si els partits anuncien que hi aniran junts.

No m’estranyaria que d’aquí poc sigui el Junqueras qui comenci a reclamar el dret a decidir.

PD: recordar que el Josep Rull avui a Plaça Catalunya ha dit que les plebiscitàries seran “més endavant”, el Mas al Punt ha dit que la data és irrellevant, que la Carme Forcadell ha dit que Mas tindrà el seu suport si les fa abans de 3 mesos, i aquest ha estat l’únic moment que el Junqueras s’ha mostrat expressiu i ha aplaudit amb força.

PPD: Ah, i el Pi Sunyer, president del Consell de Transició ha dit que les plebiscitàries no cal que siguin amb els partits units, sinó amb el programa unit.

I quan tothom estava esperant que sortís l’Artur i digués que no es pot fer la consulta i que el consens amb els altres partits s’ha trencat, va i surt i diu que el 9N farà una “participació ciutadana”.

El més important del que ha dit és que la consulta definitiva són eleccions plebiscitàries. I ho diu explícitament i cridant ben fort, que el sentin el poble i els altres partits. Si s’han estat barallant per la resposta davant la suspensió de la llei de consultes, el President surt i diu què s’ha de fer i fins ara no han volgut fer.

I als altres partits també els diu davant de tothom que no hem de confondre enemics. L’enemic és l’Estat. Fa tota la pinta que els altres partits s’han pensat que tenien força per capitanejar o per condicionar el consens caminant a la contra (CoCCCC).

Diu explícitament de què tenen por a Madrid, de la consulta el dia 9 i de les eleccions plebiscitàries, que diu, no saben com aturar.

La meva sensació d’ahir és que això ja fa baixada. És veritat que la d’ahir va ser la manifestació més gran i impactant, però -com va dir un a la tv3- no és la més important. Va ser una festa, una festa de quan tot va bé.

Costa d’entendre que la gent cridi independència però que demanin votar. I ens diuen que no, que no es pot. Aquest escenari l’ha creat Artur Mas. Nosaltres seguirem dient que volem votar el 9N, però la realitat és ben minsa: tenim una estranya pregunta doble i partits que volien la consulta i encara no diuen què votaran.

Estem centrats en votar el 9N, però no és important si votem. Primer perquè tard o d’hora votarem. Segon perquè l’important és la nostra voluntat i mentre aixequem l’espantall de voler votar el que aconseguim és que cada dia hi hagi més gent que vol la independència.

Els que heu llegit Maquiavel direu que això és maquiavèlic, però l’Artur Mas ha trobat el primer pas que ens portarà al segon pas que molts no volien fer sense el primer.

El Mas ja ha dit que no serveix de res votar si ningú et reconeix com estat. Això és veritat, per tant, aquesta alegria en votar pot quedar-se en res. Afortunadament comptem amb gent curta i deshonesta que piquen l’am responen cada cop que parlem de fer una consulta sense el seu permís.

Què passarà? Que amb l’incògnita del 9N cada dia hi haurà més gent interessada. I això és el que compta.

Vull acabar amb dos detalls:

La Vanguardia compta amb la seva paròdia al Twitter, La Retaguardia, i aquests van proposar als seguidors que anessin amb màscares al tram de just davant l’edifici Godó. Mascares de gent que no hi aniria, com la Chacón i el Pujol. I van proposar que portessin cartells fent veure que estaven a favor de la moderació, seny, tercera via, pacte, etc. “votar és de pobres” és la pancarta guanyadora. Boníssim, genial. Quina ironia més exquisida dir que votar és de pobres. Em trec el barret. La millor manera de neutralitzar-los és superant-los.

El segon detall és més trist. Anant a la Diagonal em vaig creuar amb dues persones per separat que veient el seu comportament es pot arribar a la conclusió que estan contra això de la independència. Una actitud hostil sense que tinguin possibilitat d’expressar-la.

En aquest món, a més d’haver-hi gent que es passa a l’independentisme com si res, també n’hi ha que ho porten malament i se senten sols. És un comportament que no havia vist fins ara. Sap greu.

Per acabar una foto a dos quarts de tres de gent esperant que arribi la independència.

En 24h ja hem tingut temps de fer-nos un embolic amb les dues preguntes de La Consulta.

L’embolic rau en “adonar-se” que hi ha tres respostes, quan són dues respostes per cada pregunta.

El Jordi Graupera ens explica que si Si-Si guanya en 70%-70% no guanya prou perquè només són el 49% d’electors i que el Si-No ho té més fàcil guanyar perquè només ha d’esperar que Estat Independent no sumi 50%. La portada de El Períodico d’avui també fa els números així però amb la sensatesa de dir que Estat Independent guanya sense arribar al 50%. Ei, que diu que guanya! Han vist clar qui guanya, que ja és molt.

És un galimaties això de les dues preguntes? Sí, i viuríem molt més feliços si aquesta gent que no sap on va no es fiquessin en política, però els catalans hem passat tots per la Pere Tarres i hem d’estar tots juntets així que la pregunta que tenim és aquesta: doble i amb respostes absurdes.

Però estar molt clar qui guanya una votació: la guanya el que té més vots. Si el Pere Navarro vol un Estat No-Independent haurà de guanyar el Sí en número de vots a la primera pregunta, i a la segona pregunta el No.

Els que volem un Estat Independent ho tenim molt fàcil, i els tontos com Rajoy que no ha volgut dir res fins que no li hagin dit tot, es troben amb la pregunta cuinada i la cullera a punt perquè se la mengi. No t’agrada? Doncs haver negociat com el Cameron.

I el Navarro igual, ja pots anar fent brindis amb la Llanos de Luna. Ja ens direu si els federalistes voteu No a ser un Estat o Sí a ser un Estat i No a ser independents (la Kar Ma dubta). L’opció Si-No al carrer sona estúpida, la prova és que a l’enquesta del Periódico hi ha més gent que no sap si volen ser un Estat o no que gent que sap que vol ser un Estat no-independent.

El major problema que teníem els catalans és aquell tio plasta que no veu les coses ni quan li cauen a sobre.

El gran problema dels que volem la independència de Catalunya ha estat aconseguir que tothom vegi que el camí de progrés és la independència. S’han intentat moltes coses: el Carod volia unir les esquerres i governant amb el PSC aquests “ho veurien”. El Carretero creia que la ciutadania ho volia i el problema era que els parlamentaris es dedicaven a una altra cosa. Junqueras diu que és el millor pels ciutadans i que quan manin ho faran però mentrestant estaran a favor de tot el que s’hi acosti. I el Mas veu que aquest és el camí però ha de trobar la majoria que li permeti fer-ho.

I així hem arribat a pactar la consulta amb ERC, ICV i CUP. Ja vam aconseguir deixar enrera els que creien que tot el que necessitem és un millor finançament i estem a les portes de portar a la pràctica la nostra sobirania, inclòs el tio plasta que no ho té clar.

És bo que tinguem pregunta encara que sigui amb el fet diferencial català de ser doble. El poble al carrer crida “independència” i hauran de ser els altres que ens expliquin què és ser un Estat no independent. L’important és que la majoria avança i en la bona direcció.

El que acabi passant és igual, l’important és que la política avanci per fer espai per la democràcia.

Els españols se’n riuen de la doble pregunta, però no tenen res. Dir que el que volem fer és ridícul i que no es pot fer és no dir res quan els catalans seguim insistint.

El més important del David Fernández ensenyant-li una sandàlia al Rodrigo Rato no és que un sigui de dretes i l’altre d’esquerres. El més important és que un té 39 anys i l’altre 64.

Vaig llegir un article (que ara no trobo) que ho deia: Joaquim Nadal va ser alcalde amb 32 anys, i encara està a la palestra. Algú s’imagina avui un alcalde capital de província de 30 anys? Al Parlament de Catalunya tothom té 60 anys, i què fan? Donen suport a les prejubilacions i que els joves es facin autònoms.

Els que tenen 60 anys no volen marxar ni insultant-los, i els hem de fer fora nosaltres perquè s’estan menjant el nostre futur. No passa només aquí, a USA les feines de fast-food eren pels de 17 anys i avui són per gent de 35 anys.

Posen ajudes a vendre cotxes quan els únics que volen comprar cotxes són ells, els joves el que volem és circular per la ciutat en bicicleta. Però a Barcelona tenim un alcalde de 67 anys. Què ha de fer aquest home? Que se’n vagi.

Volen allargar la jubilació “per la crisi” i de joves no treballen ni la meitat. Que deixin de manar o ens enfonsaran a tots.

El comte Godó criticant al David Fernández per les formes. Una merda, això és que volen seguir manant ells, els de 70 anys. I el que fan és desacreditar el jove.

Els hi hem de dir: Hem d’esperar que et moris per manar nosaltres? No ho veus que llavors no podrem comptar amb la vostra experiència? Justament quan manem nosaltres serà quan necessitarem la vostra experiència.

(si alguna conseqüència tindrà la notícia de l’enquesta de La Vanguardia és que la casta madrilenya començarà a fer alguna cosa més que el préssec)

Avui diumenge La Vanguardia publica una enquesta que bàsicament diu que CiU segueix caient, ERC segueix pujant, i PSC i PP se’n van a can Pistraus (és a dir, surten d’Europa).

Així que crec que és el moment de seure i dir que l’Artur Mas ho està fent bé (fa dies que ho volia fer). El meu tip of the hat cap a ell.

Segueixo pensant que vam fer bé de no votar-lo. Que tot i voler la independència ens fa unes estratègies que prefereixo que el polític que m’ha de representar no faci, i segueixo pensant que encara que ell vulgui la independència, votant-lo, votes al partit, i un cop a dins fan tot de cosetes que no són del meu gust.

Però és veritat que amb les estratègies que fa, aconsegueix avançar. Això del Dret a Decidir és una mandanga, una creació política per parlar del que es vol (la independència) fent veure que parles d’una altra cosa (de si podem votar). Però, noi, ha funcionat.

Ha aconseguit molt fent veure que no feia res. Ens podem fer un fart de repetir que “per una vegada és el poble que empeny els polítics”, però a mi no m’enganyaran. Ja vam veure com José Montilla actuava de tap a la manifestació en contra la sentència de l’Estatut, i jo estic veient com Artur Mas actua de Mentos en una Coca Cola Catalana.

Pot ser que el procés d’independència acabi consumint el partit hegemònic CiU. Com més alt surfeja el Mas, més vies d’aigua té el vaixell del partit. Però això és així perquè ningú té la percepció que CiU sigui un partit amb el projecte electoral d’independència, tenim la impressió que són dels nostres i que trampegen com poden.

Per tant la meva recomanació és que hi hauria d’haver algú (que no sigui Mas ni Pujol) que estigui pensant en quines frases es podrà resumir el partit (CiU o CDC) per tal de seguir sent útil quan s’acabin les ‘aventures sobiranistes’.