quantes respostes tenen dues preguntes?

En 24h ja hem tingut temps de fer-nos un embolic amb les dues preguntes de La Consulta.

L’embolic rau en “adonar-se” que hi ha tres respostes, quan són dues respostes per cada pregunta.

El Jordi Graupera ens explica que si Si-Si guanya en 70%-70% no guanya prou perquè només són el 49% d’electors i que el Si-No ho té més fàcil guanyar perquè només ha d’esperar que Estat Independent no sumi 50%. La portada de El Períodico d’avui també fa els números així però amb la sensatesa de dir que Estat Independent guanya sense arribar al 50%. Ei, que diu que guanya! Han vist clar qui guanya, que ja és molt.

És un galimaties això de les dues preguntes? Sí, i viuríem molt més feliços si aquesta gent que no sap on va no es fiquessin en política, però els catalans hem passat tots per la Pere Tarres i hem d’estar tots juntets així que la pregunta que tenim és aquesta: doble i amb respostes absurdes.

Però estar molt clar qui guanya una votació: la guanya el que té més vots. Si el Pere Navarro vol un Estat No-Independent haurà de guanyar el Sí en número de vots a la primera pregunta, i a la segona pregunta el No.

Els que volem un Estat Independent ho tenim molt fàcil, i els tontos com Rajoy que no ha volgut dir res fins que no li hagin dit tot, es troben amb la pregunta cuinada i la cullera a punt perquè se la mengi. No t’agrada? Doncs haver negociat com el Cameron.

I el Navarro igual, ja pots anar fent brindis amb la Llanos de Luna. Ja ens direu si els federalistes voteu No a ser un Estat o Sí a ser un Estat i No a ser independents (la Kar Ma dubta). L’opció Si-No al carrer sona estúpida, la prova és que a l’enquesta del Periódico hi ha més gent que no sap si volen ser un Estat o no que gent que sap que vol ser un Estat no-independent.

fem una consulta? d’autodeterminació?

El major problema que teníem els catalans és aquell tio plasta que no veu les coses ni quan li cauen a sobre.

El gran problema dels que volem la independència de Catalunya ha estat aconseguir que tothom vegi que el camí de progrés és la independència. S’han intentat moltes coses: el Carod volia unir les esquerres i governant amb el PSC aquests “ho veurien”. El Carretero creia que la ciutadania ho volia i el problema era que els parlamentaris es dedicaven a una altra cosa. Junqueras diu que és el millor pels ciutadans i que quan manin ho faran però mentrestant estaran a favor de tot el que s’hi acosti. I el Mas veu que aquest és el camí però ha de trobar la majoria que li permeti fer-ho.

I així hem arribat a pactar la consulta amb ERC, ICV i CUP. Ja vam aconseguir deixar enrera els que creien que tot el que necessitem és un millor finançament i estem a les portes de portar a la pràctica la nostra sobirania, inclòs el tio plasta que no ho té clar.

És bo que tinguem pregunta encara que sigui amb el fet diferencial català de ser doble. El poble al carrer crida “independència” i hauran de ser els altres que ens expliquin què és ser un Estat no independent. L’important és que la majoria avança i en la bona direcció.

El que acabi passant és igual, l’important és que la política avanci per fer espai per la democràcia.

Els españols se’n riuen de la doble pregunta, però no tenen res. Dir que el que volem fer és ridícul i que no es pot fer és no dir res quan els catalans seguim insistint.

la sandàlia del David contra el mocassí del Rodrigo (atur juvenil contra prejubilacions)

El més important del David Fernández ensenyant-li una sandàlia al Rodrigo Rato no és que un sigui de dretes i l’altre d’esquerres. El més important és que un té 39 anys i l’altre 64.

Vaig llegir un article (que ara no trobo) que ho deia: Joaquim Nadal va ser alcalde amb 32 anys, i encara està a la palestra. Algú s’imagina avui un alcalde capital de província de 30 anys? Al Parlament de Catalunya tothom té 60 anys, i què fan? Donen suport a les prejubilacions i que els joves es facin autònoms.

Els que tenen 60 anys no volen marxar ni insultant-los, i els hem de fer fora nosaltres perquè s’estan menjant el nostre futur. No passa només aquí, a USA les feines de fast-food eren pels de 17 anys i avui són per gent de 35 anys.

Posen ajudes a vendre cotxes quan els únics que volen comprar cotxes són ells, els joves el que volem és circular per la ciutat en bicicleta. Però a Barcelona tenim un alcalde de 67 anys. Què ha de fer aquest home? Que se’n vagi.

Volen allargar la jubilació “per la crisi” i de joves no treballen ni la meitat. Que deixin de manar o ens enfonsaran a tots.

El comte Godó criticant al David Fernández per les formes. Una merda, això és que volen seguir manant ells, els de 70 anys. I el que fan és desacreditar el jove.

Els hi hem de dir: Hem d’esperar que et moris per manar nosaltres? No ho veus que llavors no podrem comptar amb la vostra experiència? Justament quan manem nosaltres serà quan necessitarem la vostra experiència.

Mas no és menys

(si alguna conseqüència tindrà la notícia de l’enquesta de La Vanguardia és que la casta madrilenya començarà a fer alguna cosa més que el préssec)

Avui diumenge La Vanguardia publica una enquesta que bàsicament diu que CiU segueix caient, ERC segueix pujant, i PSC i PP se’n van a can Pistraus (és a dir, surten d’Europa).

Així que crec que és el moment de seure i dir que l’Artur Mas ho està fent bé (fa dies que ho volia fer). El meu tip of the hat cap a ell.

Segueixo pensant que vam fer bé de no votar-lo. Que tot i voler la independència ens fa unes estratègies que prefereixo que el polític que m’ha de representar no faci, i segueixo pensant que encara que ell vulgui la independència, votant-lo, votes al partit, i un cop a dins fan tot de cosetes que no són del meu gust.

Però és veritat que amb les estratègies que fa, aconsegueix avançar. Això del Dret a Decidir és una mandanga, una creació política per parlar del que es vol (la independència) fent veure que parles d’una altra cosa (de si podem votar). Però, noi, ha funcionat.

Ha aconseguit molt fent veure que no feia res. Ens podem fer un fart de repetir que “per una vegada és el poble que empeny els polítics”, però a mi no m’enganyaran. Ja vam veure com José Montilla actuava de tap a la manifestació en contra la sentència de l’Estatut, i jo estic veient com Artur Mas actua de Mentos en una Coca Cola Catalana.

Pot ser que el procés d’independència acabi consumint el partit hegemònic CiU. Com més alt surfeja el Mas, més vies d’aigua té el vaixell del partit. Però això és així perquè ningú té la percepció que CiU sigui un partit amb el projecte electoral d’independència, tenim la impressió que són dels nostres i que trampegen com poden.

Per tant la meva recomanació és que hi hauria d’haver algú (que no sigui Mas ni Pujol) que estigui pensant en quines frases es podrà resumir el partit (CiU o CDC) per tal de seguir sent útil quan s’acabin les ‘aventures sobiranistes’.

reflexions Via Catalana

Algunes idees sobre la Via Catalana d’abans d’ahir. Vaig estar per plaça Catalunya i Passeig de Gràcia. També podeu llegir això d’un politòleg pro

El primer que em va sobtar és veure els paquis vendre estelades a cada cantonada. Ja no és que la venguin els xinesos sinó que vas pel carrer i te l’ofereixen com a la nit t’oferien una cervesa o quan plou un paraigües. Aquest fet és resum per veure el canvi massiu d’aquest últim temps. I recordar que la fira que fan a Arc del Triomf fa només 14 anys que la fan, i que sense allò l’Onze de Setembre era una cosa formal insípida.

Hi havia tot tipus de gent, ja no són només gent catalana, sinó que hi comences a veure gent rara com veuries al metro. En manifestacions anteriors ja hi havia vist castellans però ara hi he vist, per exemple, el típic discotequero castellà que deu tenir el cotxe tunejat. Abans tenia el toro, ara té el burro català? Segurament no perquè ha arribat tard a l’independentisme, però és una alegria que hagi canviat de referents i digui que els polítics españols són de vòmit i tingui un mínim apreci al Junqueras o el Mas. Suposo que els deu tenir. En vaig trobar un que a cinc metres de distància i rodejat de gent per tot arreu, feia les quatre barres amb els dits a un càmera de la tele turca mentre deia als amics “oye, me esta enfocando a mi” quan era evident que enfocava el presentador.

Seguint parlant de persones. És molt destacable que Pasqual Maragall i Jordi Pujol estessin a la cadena. (i quina diferència amb la mani anti-sentència Estatut amb el Monti de president) I igual de destacable que el Duran marxés a Panamà. Això del Duran ho trobo fortíssim, anava a les eleccions dient “la voluntat d’un poble” i a la que pot s’escapa. No volia ser representant polític? No aprofita cada moment per fer-se fotos? L’única explicació és l’única raó que tenen els españolistes per voler que Catalunya segueixi dins d’España: l’emocional. El seu món se’n va.

Jo sóc de la idea que tot això que tenim avui ho ha fet algú. Però qui ha fet la cadena humana? Mmm… l’hem fet tots. I veus els voluntaris, i l’Assemblea, i Omnium, i el Junqueras i el Mas. Segueixo pensant que l’Artur Mas està a dalt de tot i ell administra. Potser de la mateixa manera que va anar a fer el préssec la formalitat del pacte fiscal a Madrid, potser ara ens va dir la formalitat de que si no es podia fer consulta es farien eleccions plebiscitàries el 2016. Això de que “el poble va davant els polítics” no ho acabo de veure, en tot cas el polític ens obra la porta i diu: “per favor, vostè primer”. Ell ha triat la porta i el moment de creuar-la.

He parlat de persones: dels paquis primer, de la gent normal, de la gent coneguda i dels polítics. L’altra gent són els españols, i em fa la sensació que ja ens són indiferents. Si ens diuen, si ens provoquen, si ens manen, ja no estem pendents d’ells, estem segurs de nosaltres mateixos. I si no fem una cosa, en farem una altra.

Una foto del final del parlament de Carme Forcadell.

Artur i Rajoy fan capoeira

Si ahir vam sentir el Mas dient que si no es podia fer la consulta legal el 2014 ja faríem unes altres eleccions el 2016 per veure això de la voluntat d’un poble, avui hem tingut múltiples aparicions de l’esperit constitucional español. Diria que els que ho han vist bé són VilaWeb.

Com que també ens han dit que el Mas ha fet 5 viatges a La Moncloa per parlar català en la intimitat, jo concloc que això d’ahir del Mas i això d’avui d’España són petits moviments d’escalfament que un simplista resumiria en “si vols que faci això, primer tu fes allò”.

La posició de Rajoy és la més estúpida perquè ha de seguir apelant a “la legalidad vigente” però haurà de respectar la democràcia. (ho veieu?)

Al cap del dia és això: el Rajoy ha de dir que el Mas ha canviat de postura per dir que ara si que accepta el que abans no acceptava.

Espero que el Mas encara tingui el timó que diu “puny ferm” i que sigui encertat pensar que ha excitat les masses per tal que tothom vagi a donar-se les mans, pianistes inclosos.

l’Artur vol viure fins el 2016

Aquest matí l’Artur Mas estava parlant amb la Mònica Terribas quan ha dit: “Si no podem fer consulta el 2014, farem eleccions plebiscitàries el 2016″. I això del 2016 ens ha sobtat a tots. Estarem fins al 2016 esperant què? Estarà perdent força l’Artur? Està fent marxa enrera?

A mi també m’han arribat veus convergents que la consulta no es farà el 2014, però tenen un full firmat amb ERC que diu que ho faran. Pot caure el govern i eleccions anticipades un altre cop?

L’Artur també ha demanat un altre cop que ERC estigui al Govern, però ho veig difícil quan ell trenca els pactes amb ERC. Suposo que compta en que “en aquest moment tant important” el Junqueras no es barallarà amb el Mas.

Tots els independentistes estan que trinen amb això que ha dit l’Artur a pocs dies de la Via Catalana. He llegit el Toni Soler i l’Eduard Voltas.

Jo ja us ho vaig dir a les eleccions que no havíem de votar l’Artur Mas. No perquè no vulgui la independència sinó perquè faria uns petits ajustos a “la voluntat d’un poble” mentre fa el que vol/pot/sap. Jo ja en vaig tenir prou amb el joc d’anar amb pacte fiscal a Madrid i tornar amb el dret a decidir. Que ens va agradar a tots molt? Sí, i tant. I el dia que Pere Navarro va dir que volia el dret a decidir també em va fer ilusió.

M’ho crec que l’Artur té una estratègia per tal que les coses vagin bé. I pot ben ser que l’Artur hagi dit això *ara* per agafar impuls amb la Via Catalana i llavors dir “el poble em demana la independència el 2014″. (això de “el poble ho vol” ja ho ha fet servir algun cop)

Però també pot passar el mateix que li va passar a les eleccions: que les masses no el segueixin. Ens diu que ens esperem, el seu partit no és un bloc pro-independència, i no sé com aguantarem fins al 2016 pagant impostos a Madrid i rebent clatallots a canvi.

També veig que ell pensa que el President ha de ser formal. I també hi ha el fet que l’Artur compta les victòries per derrotes.

Direu “ens està fent avançar”. Ens està fent avançar tant com vulguem nosaltres. Si nosaltres volem estar 3 anys més preparant la consulta, hi estarem. Si volem fer-ho en un any, ho farem.

Si volem primer provar de reformar l’Estatut, després provar de fer un pacte fiscal, després pactar una consulta i ens donem tres anys a veure si ho aconseguirem. Si això és el que creiem correcte, doncs això és el que tindrem. Diguem No.

com certa llibertat

Vaig creure que el Concert per la Llibertat era un bon moviment a fer en aquests moments que ens volen fer creure que cau el suport social per independitzar-nos.

I penso que la cosa va anar prou bé. Però voldria destacar certes coses:

El que més destaco és com han arribat al poder aquest tipus de coses que fèiem abans de “sopar per la independència”. Aquestes maneres de fer tan nostrades, ja manen. I fan el que feien abans.

Aquestes coses de som tots voluntaris i tots hi posem diners, i convidem a tothom a sentir a tothom que vulgui dir algo. Tot per la causa, burro el que pensi diferent.

Això de “burro el que pensi diferent” no triga gaire a aparèixer i ja he llegit qui es queixa del que parlava de Palestina. Això ho fan per cohesionar el grup, depurar actituds i aconseguir manar. Els catalans som tan oberts que ens hem de tancar.

Molt lleig que el Barça hagi cobrat lloguer (800.000eur) per fer el concert, com si de Bruce Springsteen es tractés. Però no tenim alternativa: o ho fem i paguem, o ens posem a barallar-nos entre nosaltres.

Em sap greu que xiulessin al Ramoncín. No vaig sentir aquest tros. Espero que fos perquè no els caigui simpàtic i no pel castellà, que com sabeu, haurà de ser llengua oficial quan siguem independents per tal d’aconseguir que els castellans també votin Sí. :roll:

Parlant de tonteries, avui he llegit que els que insulten els catalans el que fan és ajudar a augmentar el percentatge de gent que vol la independència.

Sobretot que l’objectiu no es tombi, cal mantenir el mite de la Catalunya independent i no tenir en compte el que passi entremig. Ho estem fent bé Maquiavel?

diguem adéu a la individualitat del més capaç

Vaig a escriure quatre desbarrades sobre Amèrica ara que acabo de veure el capítol 2×14 de la sèrie Suits. He decidit escriure-ho després de llegir el típic elogi a l’home del tanc de Tiananmen a Xina.

L’eix sobre el que pivota els USA és la grandesa individual del que demostra que val. La meritocràcia, que en diuen. La meva observació és que això ja no funciona. I ho veig amb el propi Barack Obama, algú que penso que és molt bo, però que no acaba fent res, curiosament el desgraciat de George W. Bush va aconseguir l’impossible. Veig que el sistema està trencat.

La decadència de la nostra societat pot anar per aquí. Els bancs només miren per la seva glòria i els sindicats només miren per la dels treballadors, al final acabem amb pre-jubilacions massives que ja veurem qui els hi paga.

Penso que el nou concepte que si que funciona és el de la colectivitat. Ho he vist quan he anat a Àsia. Allà estan activats i menjant-se el món perquè han resolt el problema de l’individu que vol ser el millor de tots i només ho pot aconseguir sent un fill de puta. Es diu que a Àsia hi ha molta corrupció, però aquí la corrupció d’un banquer s’està emportant el sistema, i ell tranquil perquè es pensa que el correcte és mirar per la seva glòria personal.

També ho podem veure amb la Unió Europea. La creem perquè sinó els estats europeus són massa petits, i un cop units ens matem entre nosaltres, i deixem que els altres es morin mentre a mi no em passi res.

Per això, quan ens vingui el Sala-Martin de torn a dir-nos que el problema és que hem d’apostar perquè els que valen més tinguin més beques, li hem de dir que se’n vagi a cagar, que el que hem de fer és treballar sense voler estar per sobre dels altres. A Xina ho tenen més fàcil perquè totes les empreses són de l’Estat i a l’Estat sempre mana el partit.

el tomàquet de l’Albert Rivera

Fa sis mesos ja en vaig parlar, però com a ciutadà que em preocupen els problemes reals (com al PSC) crec que s’hauria de fer alguna cosa amb el nacionalisme excloent del Carrefour. Espero que ara que la notícia arriba als interwebs la cosa comenci a créixer i no pari fins que, discretament, es vegin militars als supermercats (vetllant pel bé de tots, com ha de ser).

20130525_143717

No em digueu que la situació no és super-greu! Per un costat tenim tomàquets amb la senyera i un cartellet dient que són d’aquí, i en un racó (ho han sentit bé) posen els tomàquets d’España sense cartell, ni bandera i per recotxineu, més cars!

Jo espero que l’Albert Rivera en parli a Intereconomia el pròxim dia que hi vagi, que com que és a Madrid no hi pot anar sempre.

És que sembla que no passa res, i està claríssima la intencionalitat de rentat de cervell que patim tots els catalans, vull dir, tots els españols. Ah no, només els catalans, perdó, vull dir els españols que casualment viuen a Catalunya. Prou privilegis, tomàquets per tothom.

S’està adoctrinant el pobre ciutadà que després va a votar sense tenir ni idea de res i havent-se menjat uns tomàquets amb senyes identitàries. S’estan infiltrant tomàquets radicals entre la població. Rivera, pren-ne nota, per quan vingui un altre juny.

Que vingui el Ministro de Agricultura i posi fi a aquest trencament flagrant del principi d’igualtat.

El pancatalansime i el tomacatalanisme s’enriqueixen a costa de tots els españols venent tomàquets que no són de tots sinó només d’ells. I discriminen el tomàquet español, impedint que els extremenys es puguin guanyar la vida, i tenir diners per agafar l’AVE.

Espero que prenguin nota d’aquests episodis clars d’autoritarisme previs al que sigui que vindrà, que no serà un referèndum perquè és ilegal, però estigueu atents, que el nacionalisme és capaç de tot, tant d’impedir que es voti, com d’amagar que la majoria està a favor nostre.