Esmolem ben bé el Junqueras

Vist Mas, pel que sembla la posició del Junqueras és que fent aquesta consulta light i anunciant plebiscitàries (si els partits es posen d’acord en anar junts), el que ha fet Mas és voler bloquejar les opcions d’ERC i posar una etapa més darrera el 9N.

I el Junqueras vol que ja siguem independents. No vol això d’ara mirem de fer un Estatut, ara esperem la sentència del Tribunal Constitucional, ara mirem de fer un pacte fiscal, ara mirem de fer un referèndum, ara mirem de fer una consulta, ara mirem de fer una participació ciutadana, ara mirem de fer unes plebiscitàries. I quan estiguin fetes les plebiscitàries sembla que pot voler anar a Madrid un altre cop a pactar la separació amistosa, i anar tirant. Van passant els anys i no acabem de tenir res al sac i ben lligat.

Segurament el Junqueras pensa que si el desembre de 2013 li haguessin proposat fer una “participació ciutadana” hauria dit que no i va dir que si a fer una consulta. I ha passat un any i quatre dies abans el Mas ho canvia i els altres només poden acceptar.

I el Mas ara li demana que li aprovi els pressupostos i ell convocarà eleccions anticipades si els partits anuncien que hi aniran junts.

No m’estranyaria que d’aquí poc sigui el Junqueras qui comenci a reclamar el dret a decidir. :roll:

PD: recordar que el Josep Rull avui a Plaça Catalunya ha dit que les plebiscitàries seran “més endavant”, el Mas al Punt ha dit que la data és irrellevant, que la Carme Forcadell ha dit que Mas tindrà el seu suport si les fa abans de 3 mesos, i aquest ha estat l’únic moment que el Junqueras s’ha mostrat expressiu i ha aplaudit amb força.

PPD: Ah, i el Pi Sunyer, president del Consell de Transició ha dit que les plebiscitàries no cal que siguin amb els partits units, sinó amb el programa unit.

bon cop de Mas

I quan tothom estava esperant que sortís l’Artur i digués que no es pot fer la consulta i que el consens amb els altres partits s’ha trencat, va i surt i diu que el 9N farà una “participació ciutadana”.

El més important del que ha dit és que la consulta definitiva són eleccions plebiscitàries. I ho diu explícitament i cridant ben fort, que el sentin el poble i els altres partits. Si s’han estat barallant per la resposta davant la suspensió de la llei de consultes, el President surt i diu què s’ha de fer i fins ara no han volgut fer.

I als altres partits també els diu davant de tothom que no hem de confondre enemics. L’enemic és l’Estat. Fa tota la pinta que els altres partits s’han pensat que tenien força per capitanejar o per condicionar el consens caminant a la contra (CoCCCC).

Diu explícitament de què tenen por a Madrid, de la consulta el dia 9 i de les eleccions plebiscitàries, que diu, no saben com aturar.

V de baixada

La meva sensació d’ahir és que això ja fa baixada. És veritat que la d’ahir va ser la manifestació més gran i impactant, però -com va dir un a la tv3- no és la més important. Va ser una festa, una festa de quan tot va bé.

Costa d’entendre que la gent cridi independència però que demanin votar. I ens diuen que no, que no es pot. Aquest escenari l’ha creat Artur Mas. Nosaltres seguirem dient que volem votar el 9N, però la realitat és ben minsa: tenim una estranya pregunta doble i partits que volien la consulta i encara no diuen què votaran.

Estem centrats en votar el 9N, però no és important si votem. Primer perquè tard o d’hora votarem. Segon perquè l’important és la nostra voluntat i mentre aixequem l’espantall de voler votar el que aconseguim és que cada dia hi hagi més gent que vol la independència.

Els que heu llegit Maquiavel direu que això és maquiavèlic, però l’Artur Mas ha trobat el primer pas que ens portarà al segon pas que molts no volien fer sense el primer.

El Mas ja ha dit que no serveix de res votar si ningú et reconeix com estat. Això és veritat, per tant, aquesta alegria en votar pot quedar-se en res. Afortunadament comptem amb gent curta i deshonesta que piquen l’am responen cada cop que parlem de fer una consulta sense el seu permís. :lol:

Què passarà? Que amb l’incògnita del 9N cada dia hi haurà més gent interessada. I això és el que compta.

Vull acabar amb dos detalls:

La Vanguardia compta amb la seva paròdia al Twitter, La Retaguardia, i aquests van proposar als seguidors que anessin amb màscares al tram de just davant l’edifici Godó. Mascares de gent que no hi aniria, com la Chacón i el Pujol. I van proposar que portessin cartells fent veure que estaven a favor de la moderació, seny, tercera via, pacte, etc. “votar és de pobres” és la pancarta guanyadora. Boníssim, genial. Quina ironia més exquisida dir que votar és de pobres. Em trec el barret. La millor manera de neutralitzar-los és superant-los.

El segon detall és més trist. Anant a la Diagonal em vaig creuar amb dues persones per separat que veient el seu comportament es pot arribar a la conclusió que estan contra això de la independència. Una actitud hostil sense que tinguin possibilitat d’expressar-la.

En aquest món, a més d’haver-hi gent que es passa a l’independentisme com si res, també n’hi ha que ho porten malament i se senten sols. És un comportament que no havia vist fins ara. Sap greu.

Per acabar una foto a dos quarts de tres de gent esperant que arribi la independència. :)

DSC02394

quantes respostes tenen dues preguntes?

En 24h ja hem tingut temps de fer-nos un embolic amb les dues preguntes de La Consulta.

L’embolic rau en “adonar-se” que hi ha tres respostes, quan són dues respostes per cada pregunta.

El Jordi Graupera ens explica que si Si-Si guanya en 70%-70% no guanya prou perquè només són el 49% d’electors i que el Si-No ho té més fàcil guanyar perquè només ha d’esperar que Estat Independent no sumi 50%. La portada de El Períodico d’avui també fa els números així però amb la sensatesa de dir que Estat Independent guanya sense arribar al 50%. Ei, que diu que guanya! Han vist clar qui guanya, que ja és molt.

És un galimaties això de les dues preguntes? Sí, i viuríem molt més feliços si aquesta gent que no sap on va no es fiquessin en política, però els catalans hem passat tots per la Pere Tarres i hem d’estar tots juntets així que la pregunta que tenim és aquesta: doble i amb respostes absurdes.

Però estar molt clar qui guanya una votació: la guanya el que té més vots. Si el Pere Navarro vol un Estat No-Independent haurà de guanyar el Sí en número de vots a la primera pregunta, i a la segona pregunta el No.

Els que volem un Estat Independent ho tenim molt fàcil, i els tontos com Rajoy que no ha volgut dir res fins que no li hagin dit tot, es troben amb la pregunta cuinada i la cullera a punt perquè se la mengi. No t’agrada? Doncs haver negociat com el Cameron.

I el Navarro igual, ja pots anar fent brindis amb la Llanos de Luna. Ja ens direu si els federalistes voteu No a ser un Estat o Sí a ser un Estat i No a ser independents (la Kar Ma dubta). L’opció Si-No al carrer sona estúpida, la prova és que a l’enquesta del Periódico hi ha més gent que no sap si volen ser un Estat o no que gent que sap que vol ser un Estat no-independent.

fem una consulta? d’autodeterminació?

El major problema que teníem els catalans és aquell tio plasta que no veu les coses ni quan li cauen a sobre.

El gran problema dels que volem la independència de Catalunya ha estat aconseguir que tothom vegi que el camí de progrés és la independència. S’han intentat moltes coses: el Carod volia unir les esquerres i governant amb el PSC aquests “ho veurien”. El Carretero creia que la ciutadania ho volia i el problema era que els parlamentaris es dedicaven a una altra cosa. Junqueras diu que és el millor pels ciutadans i que quan manin ho faran però mentrestant estaran a favor de tot el que s’hi acosti. I el Mas veu que aquest és el camí però ha de trobar la majoria que li permeti fer-ho.

I així hem arribat a pactar la consulta amb ERC, ICV i CUP. Ja vam aconseguir deixar enrera els que creien que tot el que necessitem és un millor finançament i estem a les portes de portar a la pràctica la nostra sobirania, inclòs el tio plasta que no ho té clar.

És bo que tinguem pregunta encara que sigui amb el fet diferencial català de ser doble. El poble al carrer crida “independència” i hauran de ser els altres que ens expliquin què és ser un Estat no independent. L’important és que la majoria avança i en la bona direcció.

El que acabi passant és igual, l’important és que la política avanci per fer espai per la democràcia.

Els españols se’n riuen de la doble pregunta, però no tenen res. Dir que el que volem fer és ridícul i que no es pot fer és no dir res quan els catalans seguim insistint.

la sandàlia del David contra el mocassí del Rodrigo (atur juvenil contra prejubilacions)

El més important del David Fernández ensenyant-li una sandàlia al Rodrigo Rato no és que un sigui de dretes i l’altre d’esquerres. El més important és que un té 39 anys i l’altre 64.

Vaig llegir un article (que ara no trobo) que ho deia: Joaquim Nadal va ser alcalde amb 32 anys, i encara està a la palestra. Algú s’imagina avui un alcalde capital de província de 30 anys? Al Parlament de Catalunya tothom té 60 anys, i què fan? Donen suport a les prejubilacions i que els joves es facin autònoms.

Els que tenen 60 anys no volen marxar ni insultant-los, i els hem de fer fora nosaltres perquè s’estan menjant el nostre futur. No passa només aquí, a USA les feines de fast-food eren pels de 17 anys i avui són per gent de 35 anys.

Posen ajudes a vendre cotxes quan els únics que volen comprar cotxes són ells, els joves el que volem és circular per la ciutat en bicicleta. Però a Barcelona tenim un alcalde de 67 anys. Què ha de fer aquest home? Que se’n vagi.

Volen allargar la jubilació “per la crisi” i de joves no treballen ni la meitat. Que deixin de manar o ens enfonsaran a tots.

El comte Godó criticant al David Fernández per les formes. Una merda, això és que volen seguir manant ells, els de 70 anys. I el que fan és desacreditar el jove.

Els hi hem de dir: Hem d’esperar que et moris per manar nosaltres? No ho veus que llavors no podrem comptar amb la vostra experiència? Justament quan manem nosaltres serà quan necessitarem la vostra experiència.

Mas no és menys

(si alguna conseqüència tindrà la notícia de l’enquesta de La Vanguardia és que la casta madrilenya començarà a fer alguna cosa més que el préssec)

Avui diumenge La Vanguardia publica una enquesta que bàsicament diu que CiU segueix caient, ERC segueix pujant, i PSC i PP se’n van a can Pistraus (és a dir, surten d’Europa).

Així que crec que és el moment de seure i dir que l’Artur Mas ho està fent bé (fa dies que ho volia fer). El meu tip of the hat cap a ell.

Segueixo pensant que vam fer bé de no votar-lo. Que tot i voler la independència ens fa unes estratègies que prefereixo que el polític que m’ha de representar no faci, i segueixo pensant que encara que ell vulgui la independència, votant-lo, votes al partit, i un cop a dins fan tot de cosetes que no són del meu gust.

Però és veritat que amb les estratègies que fa, aconsegueix avançar. Això del Dret a Decidir és una mandanga, una creació política per parlar del que es vol (la independència) fent veure que parles d’una altra cosa (de si podem votar). Però, noi, ha funcionat.

Ha aconseguit molt fent veure que no feia res. Ens podem fer un fart de repetir que “per una vegada és el poble que empeny els polítics”, però a mi no m’enganyaran. Ja vam veure com José Montilla actuava de tap a la manifestació en contra la sentència de l’Estatut, i jo estic veient com Artur Mas actua de Mentos en una Coca Cola Catalana.

Pot ser que el procés d’independència acabi consumint el partit hegemònic CiU. Com més alt surfeja el Mas, més vies d’aigua té el vaixell del partit. Però això és així perquè ningú té la percepció que CiU sigui un partit amb el projecte electoral d’independència, tenim la impressió que són dels nostres i que trampegen com poden.

Per tant la meva recomanació és que hi hauria d’haver algú (que no sigui Mas ni Pujol) que estigui pensant en quines frases es podrà resumir el partit (CiU o CDC) per tal de seguir sent útil quan s’acabin les ‘aventures sobiranistes’.

reflexions Via Catalana

Algunes idees sobre la Via Catalana d’abans d’ahir. Vaig estar per plaça Catalunya i Passeig de Gràcia. També podeu llegir això d’un politòleg pro

El primer que em va sobtar és veure els paquis vendre estelades a cada cantonada. Ja no és que la venguin els xinesos sinó que vas pel carrer i te l’ofereixen com a la nit t’oferien una cervesa o quan plou un paraigües. Aquest fet és resum per veure el canvi massiu d’aquest últim temps. I recordar que la fira que fan a Arc del Triomf fa només 14 anys que la fan, i que sense allò l’Onze de Setembre era una cosa formal insípida.

Hi havia tot tipus de gent, ja no són només gent catalana, sinó que hi comences a veure gent rara com veuries al metro. En manifestacions anteriors ja hi havia vist castellans però ara hi he vist, per exemple, el típic discotequero castellà que deu tenir el cotxe tunejat. Abans tenia el toro, ara té el burro català? Segurament no perquè ha arribat tard a l’independentisme, però és una alegria que hagi canviat de referents i digui que els polítics españols són de vòmit i tingui un mínim apreci al Junqueras o el Mas. Suposo que els deu tenir. En vaig trobar un que a cinc metres de distància i rodejat de gent per tot arreu, feia les quatre barres amb els dits a un càmera de la tele turca mentre deia als amics “oye, me esta enfocando a mi” quan era evident que enfocava el presentador.

Seguint parlant de persones. És molt destacable que Pasqual Maragall i Jordi Pujol estessin a la cadena. (i quina diferència amb la mani anti-sentència Estatut amb el Monti de president) I igual de destacable que el Duran marxés a Panamà. Això del Duran ho trobo fortíssim, anava a les eleccions dient “la voluntat d’un poble” i a la que pot s’escapa. No volia ser representant polític? No aprofita cada moment per fer-se fotos? L’única explicació és l’única raó que tenen els españolistes per voler que Catalunya segueixi dins d’España: l’emocional. El seu món se’n va.

Jo sóc de la idea que tot això que tenim avui ho ha fet algú. Però qui ha fet la cadena humana? Mmm… l’hem fet tots. I veus els voluntaris, i l’Assemblea, i Omnium, i el Junqueras i el Mas. Segueixo pensant que l’Artur Mas està a dalt de tot i ell administra. Potser de la mateixa manera que va anar a fer el préssec la formalitat del pacte fiscal a Madrid, potser ara ens va dir la formalitat de que si no es podia fer consulta es farien eleccions plebiscitàries el 2016. Això de que “el poble va davant els polítics” no ho acabo de veure, en tot cas el polític ens obra la porta i diu: “per favor, vostè primer”. Ell ha triat la porta i el moment de creuar-la.

He parlat de persones: dels paquis primer, de la gent normal, de la gent coneguda i dels polítics. L’altra gent són els españols, i em fa la sensació que ja ens són indiferents. Si ens diuen, si ens provoquen, si ens manen, ja no estem pendents d’ells, estem segurs de nosaltres mateixos. I si no fem una cosa, en farem una altra.

Una foto del final del parlament de Carme Forcadell.

Artur i Rajoy fan capoeira

Si ahir vam sentir el Mas dient que si no es podia fer la consulta legal el 2014 ja faríem unes altres eleccions el 2016 per veure això de la voluntat d’un poble, avui hem tingut múltiples aparicions de l’esperit constitucional español. Diria que els que ho han vist bé són VilaWeb.

Com que també ens han dit que el Mas ha fet 5 viatges a La Moncloa per parlar català en la intimitat, jo concloc que això d’ahir del Mas i això d’avui d’España són petits moviments d’escalfament que un simplista resumiria en “si vols que faci això, primer tu fes allò”.

La posició de Rajoy és la més estúpida perquè ha de seguir apelant a “la legalidad vigente” però haurà de respectar la democràcia. (ho veieu?)

Al cap del dia és això: el Rajoy ha de dir que el Mas ha canviat de postura per dir que ara si que accepta el que abans no acceptava.

Espero que el Mas encara tingui el timó que diu “puny ferm” i que sigui encertat pensar que ha excitat les masses per tal que tothom vagi a donar-se les mans, pianistes inclosos.

l’Artur vol viure fins el 2016

Aquest matí l’Artur Mas estava parlant amb la Mònica Terribas quan ha dit: “Si no podem fer consulta el 2014, farem eleccions plebiscitàries el 2016″. I això del 2016 ens ha sobtat a tots. Estarem fins al 2016 esperant què? Estarà perdent força l’Artur? Està fent marxa enrera?

A mi també m’han arribat veus convergents que la consulta no es farà el 2014, però tenen un full firmat amb ERC que diu que ho faran. Pot caure el govern i eleccions anticipades un altre cop?

L’Artur també ha demanat un altre cop que ERC estigui al Govern, però ho veig difícil quan ell trenca els pactes amb ERC. Suposo que compta en que “en aquest moment tant important” el Junqueras no es barallarà amb el Mas.

Tots els independentistes estan que trinen amb això que ha dit l’Artur a pocs dies de la Via Catalana. He llegit el Toni Soler i l’Eduard Voltas.

Jo ja us ho vaig dir a les eleccions que no havíem de votar l’Artur Mas. No perquè no vulgui la independència sinó perquè faria uns petits ajustos a “la voluntat d’un poble” mentre fa el que vol/pot/sap. Jo ja en vaig tenir prou amb el joc d’anar amb pacte fiscal a Madrid i tornar amb el dret a decidir. Que ens va agradar a tots molt? Sí, i tant. I el dia que Pere Navarro va dir que volia el dret a decidir també em va fer ilusió.

M’ho crec que l’Artur té una estratègia per tal que les coses vagin bé. I pot ben ser que l’Artur hagi dit això *ara* per agafar impuls amb la Via Catalana i llavors dir “el poble em demana la independència el 2014″. (això de “el poble ho vol” ja ho ha fet servir algun cop)

Però també pot passar el mateix que li va passar a les eleccions: que les masses no el segueixin. Ens diu que ens esperem, el seu partit no és un bloc pro-independència, i no sé com aguantarem fins al 2016 pagant impostos a Madrid i rebent clatallots a canvi.

També veig que ell pensa que el President ha de ser formal. I també hi ha el fet que l’Artur compta les victòries per derrotes.

Direu “ens està fent avançar”. Ens està fent avançar tant com vulguem nosaltres. Si nosaltres volem estar 3 anys més preparant la consulta, hi estarem. Si volem fer-ho en un any, ho farem.

Si volem primer provar de reformar l’Estatut, després provar de fer un pacte fiscal, després pactar una consulta i ens donem tres anys a veure si ho aconseguirem. Si això és el que creiem correcte, doncs això és el que tindrem. Diguem No.