diners per la crisi

Si voleu saber alguna cosa de la crisi financera, alguna cosa més que els titulars de diaris, us recomano veure aquest vídeo que és una gravació d’una conferència que van fer uns que en saben molt en algun lloc d’Amèrica.

Ho he tret del digg, on portava el titular:

Nobel Economist: Bail Out Homeowners, Not Banks

Dura dues hores, i el primer que parla és el més pesat d’escoltar. El premi Nobel s’entén força bé, parla segon (a partir del minut 36). Heu de clicar “Play Full Program” per entretenir-vos les dues full hours. Si teniu dos monitors podeu posar el vídeo en una pantalla, i seguir arreglant l’ordinador en l’altre 🙄

Fins aquí la part de ‘Recerca’ (és a dir, trobar l’enllaç), ara la part de ‘Desenvolupament’ (és a dir, fer un resum ràpid).

Algunes coses que diuen:

40.00 – El govern d’USA va rebaixar els impostos als rics, esperant que aquests els utilitzessin per crear riquesa, i això no ha passat, el que va passar és que els rics van ser més rics, i l’Estat més endeutat.

Els bancs s’han arriscat massa deixant diners a qui potser no els podia deixar pensant que, igualment el pis pujaria de preu i ells, la banca, faria negoci igualment.

47.00 – Si el problema s’ha creat als bancs, donar diners als bancs està malament, i a qui s’ha d’ajudar és als que tenen hipoteques que són els que estan atrapats. Qui té una hipoteca no la deixarà de pagar per motius financers, però un banc si que fa jugades especulatives quan li surten a compte. (això és el que he entès jo, eh!)

47.55 – El Govern d’USA va fer més difícil a les persones declarar-se en fallida, i això va fer que els bancs deixessin més diners perquè sabien que els clients no tenien escapatòria.

El que m’interessa del que diuen és que fan responsable al govern. Perquè jo veig claríssim que és culpa del nostre govern (l’español en aquest cas).

El que ha passat a USA i a Spain és diferent. És diferent perquè aquí ens hem dedicat a comprar pisos i no viure-hi, i allà s’han dedicat a vendre pisos a gent que no els pot pagar, però que hi viurà.

explicacions de la crisi

Aquest vespre he tingut una conversa amb una amiga atractiva sobre això de la crisi. Que si Barcelona està molt cara, que si els sous no han pujat, que si (moltes coses que ara no sé escriure perquè no les he pensat jo).

I jo m’he fet en quatre línies el guió per respondre-li al que anava dient.

Com que el que pensa ella és molt comú i el que penso jo intueixo que en serà poc, ho poso al bloc per si algú d’aquelles tantes ciutats li serveixen les idees:

  1. la idea zero és: els cafès al Ritz són molt cars. I té el coroŀlari: els cambrers del Ritz no es prenen cafès al Ritz. Ja, ja, us semblarà molt dur, però espereu a llegir la següent idea amb el creatiu al Born. Abans de passar a la següent idea deixeu-me comentar aquesta idea zero: La idea és que si vas al Ritz evidentment que seran cars els cafès. No vas al Ritz i ja està. El corolŀlari porta la idea que el cambrer del Ritz no es podrà prendre els cafès al Ritz, però si que tindrà un sou més alt que si servís cafès a Montornès De La Selva.
  2. la primera idea és: el creatiu que es queixa del preu del restaurant assegut a una terrassa del Born. Això és un cas real que recordo amb intensitat perquè el creatiu deia que l’estiu passat per un euro li havien donat un tros de truita molt grossa a no sé quin racó del nord-oest d’Espanya. I aquesta imatge em va quedar gravada perquè no sé què fa al Born queixant-se del preu. L’amiga atractiva entenia que li estava dient que si no tens diners has de marxar per viure a un lloc més barat. També considero important veure que el creatiu no trobaria feina allà on li feien les truites tan maques i barates.
    Aquestes dues primeres idees tenen el magnífic exemple de com estàvem parlant l’amiga i jo: hem passat per varis bars d’un carrer principal, i hem acabat a un bar d’un carrer que no et ve gens de pas, i allà ens han servit més quantitat i més barat. Com és que l’altre era més car i menys quantitat? Segurament el lloguer del local era més car. Potser el sou dels cambrers és igual. Però la gent hi anava igual.
  3. la segona idea: cultivar cols al Passeig de Gràcia. Aquesta imatge serveix per veure que no pots esperar seguir fent el mateix i que tinguis els mateixos resultats. Terrenys que fa trenta anys servien per conrear, avui tenen altres usos, i si no segueixes el cicle d’esdeveniments perds calers.
  4. tercera: els rendiments del treball han baixat. Això ho vaig llegir no sé on i vol dir que en els últims 50 anys (per dir un temps prudentment llarg) els ingressos per treballar disminueixen. Això serveix per entendre com és que els nostres pares es podien comprar un pis amb relativa facilitat, i a la nostra generació (de 30 en avall) se’ns fa més difícil. I em sembla que faríem bé d’estar contents que s’hagin revaloritzat perquè vol dir que la feina que va fer la generació anterior ha donat bon fruits. Si els pisos valguessin menys, segurament la nostra generació marxaria, com passa a alguns pobles. I em sembla que també hem d’estar contents que els nostres pares estiguessin aquí abans que nosaltres perquè així ja tenim un pis comprat a preus antics 😉
  5. la gent escull els luxes. Això era per explicar que no pots viure a Barcelona i portar un ritme de vida “estil Barcelona”. També ho vaig llegir, en aquest cas en un suplement Dinero de La Vanguardia.
  6. i l’última categoria on jo classificava el que ella deia, i en que si li dono la raó és: tema polític. Certament els polítics no ho han fet bé, i no haurien d’haver permès que les classes mitges es facin hipoteques a 40 anys a preus inflats. Em direu: “oh ves, perquè se la feien”. Doncs no. El responsables són els polítics perquè no han fet bé la política. Ells havien d’aplicar polítiques per contenir els preus. Ells estan al timó. I el ciutadà que vol un pis es troba sol davant d’un mercat que no controla. I els pisos de protecció oficial no són solució a res.

cyber cafès vs manifestacions per pisos

Avui he tingut una visió. De cop i volta se m’han creuat dos fets que tots sabem però no associem:

El primer fet és que els sub-desenvolupats tenen cybercafès on algú es guanya la vida havent invertit comprant un ordinador i cobrant un lloguer per deixar-lo fer servir.

I l’altre fet paraŀlel és veure com aquí, en aquestes latituds tan democràtiques, quan els pisos eren massa cars, fèiem manifestacions i debats a la tele perquè d’alguna manera arribés a passar que ens puguem comprar un pis.

Pensem-ho costat per costat: allà aconsegueixen ordinadors i internet, i aquí que tothom pot comprar-se un ordinador i de llarg, ens queixem. Jo diria que som una societat massa benestant.

10.000 pisos

Això m’ha fet recordar que 1000 persones tenen poc interès en no deixar-se prendre 1€, però que una persona té molt interès en prendre’ls 1000€.

I amb això s’explica que Bush volgués invadir Iraq i la resta del món s’ho mirés. I s’explica que ara cobrin les trucades perdudes.

Hauriem de trobar una solució, que sinó acabarem vivint com salvatges.

També he estat pensant amb això que els organismes publics construeixin pisos. Sense pensar res ja em sembla una mala idea, la Generalitat no s’ha de dedicar a la construcció. Si ho fem, acabarem amb uns organismes públics super-corruptes. Volien construir 10.000 pisos, a 30M de pessetes cada un, tenim un negoci de 300 mil millions de pessetes concentrat en una sola institució. Aquí hi haurà corrupció segur.

Tot això em recorda un reportatge de la Russia comunista on l’estat construïa els pisos i la corrupció feia el seu “impuesto revolucionario”, al final no hi havia diners per acabar els pisos, però tothom estava content amb el seu tros de pastís.

El que ha de fer la Generalitat són lleis que permetin a la gent construir pisos. I quan dic lleis vull dir lleis, no burocracia, que també és que passava a Russia on havies d’omplir piles de papers per tenir una línia de telefon que, de fet, pagaves tu.

Parlant de pisos, a Holanda (país amb el que ens hauriem d’agermanar 😉 ) tenen el mercat de lloguer regularitzat. Segons les característiques el pis suma x punts i té un preu de lloguer fixe. L’escala de punts és només per pisos amb pocs punts i el mercat torna a ser lliure quan vols un pis amb 4 lavabos, per exemple.

Això és que hem de fer i no sortir a la tele dient “si guanyo jo, construirem deu mil pisos”