Aquest vespre he tingut una conversa amb una amiga atractiva sobre això de la crisi. Que si Barcelona està molt cara, que si els sous no han pujat, que si (moltes coses que ara no sé escriure perquè no les he pensat jo).

I jo m’he fet en quatre línies el guió per respondre-li al que anava dient.

Com que el que pensa ella és molt comú i el que penso jo intueixo que en serà poc, ho poso al bloc per si algú d’aquelles tantes ciutats li serveixen les idees:

1. la idea zero és: els cafès al Ritz són molt cars. I té el coroŀlari: els cambrers del Ritz no es prenen cafès al Ritz. Ja, ja, us semblarà molt dur, però espereu a llegir la següent idea amb el creatiu al Born. Abans de passar a la següent idea deixeu-me comentar aquesta idea zero: La idea és que si vas al Ritz evidentment que seran cars els cafès. No vas al Ritz i ja està. El corolŀlari porta la idea que el cambrer del Ritz no es podrà prendre els cafès al Ritz, però si que tindrà un sou més alt que si servís cafès a Montornès De La Selva.
2. la primera idea és: el creatiu que es queixa del preu del restaurant assegut a una terrassa del Born. Això és un cas real que recordo amb intensitat perquè el creatiu deia que l’estiu passat per un euro li havien donat un tros de truita molt grossa a no sé quin racó del nord-oest d’Espanya. I aquesta imatge em va quedar gravada perquè no sé què fa al Born queixant-se del preu. L’amiga atractiva entenia que li estava dient que si no tens diners has de marxar per viure a un lloc més barat. També considero important veure que el creatiu no trobaria feina allà on li feien les truites tan maques i barates.
   Aquestes dues primeres idees tenen el magnífic exemple de com estàvem parlant l’amiga i jo: hem passat per varis bars d’un carrer principal, i hem acabat a un bar d’un carrer que no et ve gens de pas, i allà ens han servit més quantitat i més barat. Com és que l’altre era més car i menys quantitat? Segurament el lloguer del local era més car. Potser el sou dels cambrers és igual. Però la gent hi anava igual.
3. la segona idea: cultivar cols al Passeig de Gràcia. Aquesta imatge serveix per veure que no pots esperar seguir fent el mateix i que tinguis els mateixos resultats. Terrenys que fa trenta anys servien per conrear, avui tenen altres usos, i si no segueixes el cicle d’esdeveniments perds calers.
4. tercera: els rendiments del treball han baixat. Això ho vaig llegir no sé on i vol dir que en els últims 50 anys (per dir un temps prudentment llarg) els ingressos per treballar disminueixen. Això serveix per entendre com és que els nostres pares es podien comprar un pis amb relativa facilitat, i a la nostra generació (de 30 en avall) se’ns fa més difícil. I em sembla que faríem bé d’estar contents que s’hagin revaloritzat perquè vol dir que la feina que va fer la generació anterior ha donat bon fruits. Si els pisos valguessin menys, segurament la nostra generació marxaria, com passa a alguns pobles. I em sembla que també hem d’estar contents que els nostres pares estiguessin aquí abans que nosaltres perquè així ja tenim un pis comprat a preus antics 😉
5. la gent escull els luxes. Això era per explicar que no pots viure a Barcelona i portar un ritme de vida “estil Barcelona”. També ho vaig llegir, en aquest cas en un suplement Dinero de La Vanguardia.
6. i l’última categoria on jo classificava el que ella deia, i en que si li dono la raó és: tema polític. Certament els polítics no ho han fet bé, i no haurien d’haver permès que les classes mitges es facin hipoteques a 40 anys a preus inflats. Em direu: “oh ves, perquè se la feien”. Doncs no. El responsables són els polítics perquè no han fet bé la política. Ells havien d’aplicar polítiques per contenir els preus. Ells estan al timó. I el ciutadà que vol un pis es troba sol davant d’un mercat que no controla. I els pisos de protecció oficial no són solució a res.