ara si que cauen els pisos

Us voldria notificar que segons observacions desinteressades… ara si que estan baixant els preus dels pisos. I no allò d’un 10% en un any… Ara baixen notòriament, substancialment, categòricament.

La meva teoria és que si el 2007 va arribar La Crisi (parlem?), ara ja no tenen diners ni els que aprofitaven la crisi per comprar. Els bancs ja fa temps que no donen res. I la base de l’economia són sous menguants.

El valor dels euros que queden, creix perquè en té poca gent. Tot i així, tots els bars i restaurants estan plens a vessar. Cosa que interpreto en que ens hem acostumat a tenir un sou de mil euros i un mòbil de 500. (ehem)

Què farem? Jo faria política. Hem de prendre bones decisions polítiques. El Mas, a mi em sap greu, no li veig una bona decisió política des de que als 15 anys va aprendre francès.

I també em sap greu, però tota aquesta generació de polítics d’ara, els veig molt ‘business friendly’ (que deia el mateix Mas) i amb molt poca comprensió de l’essència de la societat. Comprensió del que és fer política, i es queden fent polítiques d’empresa.

Per cert, dues coses rellevants que estan passant:

Wealth doesn’t trickle down – it just floods offshore, new research reveals

As China costs rise, technology lures U.S. factories home

Els rics no paguen impostos i els porten a paradisos fiscals. Ara que el Rajoy ja fa cotitzar les dones de neteja, a veure si es posa a treballar en això.

I l’altre tema que pot donar un impuls a l’economia són els robots. Els robots treballen millor que els xinesos, i tant que ens dol tenir els treballadors sobre-qualificats, doncs aprofitem-ho perquè facin treballar els robots.

el preu polític dels pisos

Aquest país és essencialment d’esquerres, i quan pujaven els preus dels pisos (perquè els polítics ho toleraven i animaven) tothom acusava als ‘especuladors’ i als ‘bancs’ d’enriquir-se. I potser s’enriquien però qui veig ara que eren els especuladors són els ciutadans normals i corrents que tenien alguna possessió immobiliària i en demanaven un potosí. I aquells bancs i caixes avui estan tots arruïnats.

El que vull dir amb això és que especuladors i caixes no eren el problema, i a més tampoc eren qui ens pensàvem que eren.

Si abans políticament ens agradava veure com pujaven els pisos, avui políticament no podem assumir que baixin tant de preu. I no vol dir que hi hagi un govern ocult que ho impedeixi, però imagineu-vos la salvatjada que seria una caiguda de preus de tots els pisos. Haurà de passar, però farem el que sigui perquè no passi.

la justícia es fa

Estimadíssims lectors, el 22 de Desembre vam anar el meu pare i jo a veure la justícia, i avui 12 de Gener ja tenim sentència, i és favorable. 😮

Agafeu el calendari: han passat quatre dies laborables des de reis, i el 22 era divendres i el següent dilluns Nadal.

Espero que es vulgui quedar aquí quan ens independitzem.

banda sonora d’aquest escrit: Better Off Alone

enllaços relacionats: un i dos.

han baixat els pisos? Borja Mateo diu Sí

Els que vèiem el Mikimoto recordarem el mític Jaume Barberà. Ara fa un programa que es diu Singulars, que no sé si el mireu, però si no ho feu el podeu veure i baixar.

Haig de dir que el Barberà gasta un to de “que es pensen que som tontos?” que per mi sobra, perquè la realitat és sempre més complicada que no pas “tal polític és imbècil” (oi?). Però vaja, no deixa de ser interessant de veure.

Borja Mateo – Televisió de Catalunya (auto-biografia)

El resum seria que, per exemple, a Barcelona el preu dels pisos ha baixat un 32% i la xifra oficial és un 8%. Això ho aconsegueixen amb uns tasadors (que formen part del sistema) que inflen els preus perquè el sistema bancari no caigui.

El pitjor és la part humana i la gent que es va comprar un pis amb hiper-hipoteques i ara que tot cau l’economia s’ajusta, els bancs s’aguanten i ells es queden sense casa i amb la hipoteca per acabar de pagar.

Aquest home diu que els pisos baixaran un 70% (estem al 30%). És a dir, no compreu pisos ara perquè perdreu diners. Diu que ara és més convenient llogar.

Al minut 35 hi ha declaracions de polítics. Val la pena sentir-ho. No per acusar-los de mentir, però hauríem de valorar polítics que diguin la veritat enlloc de voler quedar bé. Això està a les nostres mans.

Però no crec que tingui raó quan “busca culpables”. Curiosament els culpables són: 60% sistema financer inclòs Banc España, 20% constructores perquè “han actuat amb mala fe” i 20% la gent que ha comprat un pis. Ni rastre dels polítics, que en principi són els que manen.

PD: M’ha semblat molt friqui sentir-lo dir que ell té molts amics perquè els seus amics són els que volen saber la veritat (minut 37), cosa que no sé si deu ser veritat a tenor de la quantitat de gent que viu als núvols segons ell.

PPD: Però segur que s’han fet amics amb aquest Jaume Barberà que es pregunta si algú es pensa que ell és tonto.

economia planificada

En aquests moments de crisi són molts els catalans i les catalanes que s’apressen a planificar l’economia per tal de fer els finals de mes més passadors.

Però no parlàvem d’això amb dues amigues atractives de ja fa temps. Estàvem parlant dels pisos de protecció oficial. I jo els deia que l’economia planificada no funciona. I ho deia a resposta d’una de les amigues que ha tingut la sort de tocar-li ja tres pisos de protecció oficial! 😮

El primer era un pis a la Marina i era “mono espacio” i ella té una filla, i per tant… bé, no podia ser. Es veu d’una hora lluny, oi?

El segon premi va ser un pis a la Mina, i només amb això ja va dir que no.

El tercer pis ha estat un pis a Zona Franca, també “mono espacio”. I la filla ha crescut però encara li queda per independitzar-se, sabeu? No només això sinó que ja va omplir un formulari (o escriure una carta) dient que tenia una filla. I no només això sinó que la dona que dóna la cara li ha dit que si rebutja aquest pis la faran fora de la llista. (que dius, toma protecció oficial)

Em direu: si ja ho sabem que els sub-alterns del Montilla són uns poca-penes que ho fan tot del revés.

Però és que no és això, companys, no és això.

Saber que aquesta noia té una filla i presumptament necessita alguna cosa més que un menjador, no és tan difícil. 😐

No falla la funcionaria, falla el sistema. 😥

Per no parlar que aquesta noia no té cap ganes de viure ni a la Marina, ni a la Mina ni a Zona Franca.

Què s’ha de fer? S’ha de fer un reglament, unes lleis em sembla que en diuen, i posar ordre. I ja està. Què han de dir aquestes lleis ja ho parlaríem. Però el que és de calaix és que càrrecs polítics fent de constructors poden sortir uns bunyols més inflats que qualsevol bombolla de les que es fan i es desfan. No sabeu la que es pot muntar amb un paio que fa lleis i fa pisos a la vegada (els de Santa Coloma potser si que ho sabeu).

I res, fins aquí ha arribat la conversa.

També hem estat parlant de si la manifestació 10J era independentista o no. Jo i una amiga li dèiem a la tercera que la manifestació no era independentista (per ara el Montilla no les fa aquestes coses) sinó que el que va passar és que la gent que hi va anar tenen això de tenir un Estat ficat al cap. I un cop allà va ser una cosa d’aquestes que dius: hòstia puta, quanta gent som que volem la independència! 😆

I ella: que no que jo ja ho sabia! A mi no m’enganyareu que ja ho sabia que era per la independència! Que ho he vist a la tele! I dius. Si bueno, no, però clar, a TV3, oi, tu ja m’entens, crosta nacionalista, ehem. 🙄

La meva resposta que tancava el tema ha estat que bé, si aquella manifestació era independentista, llavors Catalunya serà independent.

I no té més.

Zapatero ves a prendre el pèl als portuguesos!* 😈

* Oh, quin lema més bo… Quan fem una altra manifestació? :mrgreen:

pisos socials, cars i buits

Em sembla que últimament el Sala i Martin està ocupat viatjant i ja no té temps de denunciar el que les esquerres fan en nom de la igualtat i explicar que els mercats funcionen tan bé. Així que ho hauré de fer jo.

La falta de crèdits impedeix vendre 95 pisos socials a l’àrea de Barcelona

Recordareu que quan tothom comprava pisos com desesperats hi havia una gent que reclamava que ells no podien comprar pisos perquè eren cars. D’aquí va sortir la idea política que l’administració pública a més d’administrar el que és públic, construirien pisos.

Com sabreu, a menys que truquin l’Obama i la Merkel, l’administració pública va lenta. No com els mercats que cada dia pugen i baixen. I aquí estem al 2010, i l’administració ha fet 95 pisos que ara no vol ningú, perquè si abans tothom volia comprar un pis barat, ara ningú té 50.000€ per començar comprar-lo.

O més ben dit, la gent no creu en les polítiques socials, creu en el mercat. I el mercat dels pisos: tururut.

Tal com diu la Mary:

además para ser pisos de protección oficial son muy caros por que los precios son concertados entre el ayuntamiento y la constructora. Un piso de 3 habitaciones con parking y trastero cuesta unos 242.000 Euros no hay tanta diferencia con los que se venden directamente de las constructoras por lo menos en Cornellà

No seria notícia que un constructor privat tingués 90 pisos buits. Mentre pagui impostos tot va bé. Ell sabrà si ha d’apujar preus, baixar-los o fer oposicions a funcionari. Però quan és l’administració pública qui ha fet pisos (amb els diners dels impostos que paguen els constructors i de la resta), llavors, clar, les situacions difícils passen a ser situacions políticament difícils.

Perquè si ja era políticament difícil sentir a un polític prometre 400 pisos socials (“oiga, que somos 40.000 los que queremos comprar un piso pero son muy caros!”), més difícil és veure com una administració pública sense diners té piles de pisos que no vol ningú. Vol dir que la política que han fet és dolenta.

A veure si no ens deixem enganyar la pròxima vegada que un polític vulgui mantenir-se al poder a base de sortejar coses entre el públic.

Què s’hauria d’haver fet llavors? Dir: l’administració pública no pagarà pisos, seguirà recaptant amb l’alegria que ens caracteritza i canviarem els lleis per tal que els sector immobiliari es tranquilitzi, i sobretot, sobretot, potenciar el mercat de lloguer.

A més, com haureu vist a la premsa, el camí més curt a la corrupció és que els polítics s’introdueixin al mercat immobiliari.

administració pública i pisos fan mala parella

No sé si ho sabeu o us en heu adonat, però la propietat privada és un dels pilars de la llibertat. I de totes les propietats, la més destacable és casa teva (això no vol dir que viure en un pis de lloguer no sigui una opció fantàstica).

Com que el lloguer vitalici va causar furor, insistiré en el tema. :mrgreen:

Un bloc de lloguer destinat a joves té 40 pisos buits des de fa mesos

200 pisos socials encara no s’han entregat 3 anys després del sorteig

Sabeu quin és el problema? Que quan l’Administració construeix pisos i els té buits, ho està fent amb els nostres diners.

L’Administració Pública ha de fer lleis (que estiguin ben fetes, a poder ser), i si després algun propietari pallús té pisos buits, llavors és el seu problema i són els seus diners.

Perquè, a més, no sé si recordeu, però un dels temes estrella de la bombolla immobiliària és que no sé quina estadística deia que hi havia un milió de pisos buits a Barcelona (o algun número esgarrifador).

Tinc més motius i en podria haver fet una sèrie 😉 però espero que ja estigueu convençuts.

lloguer de pis vitalici

El problema d’habitatge s’ha de solucionar potenciant lloguer (fins aquí sembla que molts hi estan d’acord), però clar, si els contractes són de 5 anys, i els preus tendeixen a pujar, llavors aquesta idea és problemàtica i es veu això com a causa que les masses s’avoquin a la compra. De manera que aquest bon home proposava que els lloguers havien de ser vitalicis.

Clar, com a persona que es guanya les garrofes en aquest sector, semblant afirmació va fer que respongués amb la cara i no amb mil paraules.

Llegiu el primer paràgraf, sembla molt raonat, però està malament. No es poden fer lloguers vitalicis.

El primer a saber és que abans (del 94) es feien els contractes indefinits (ara no sé ben bé les dates). Diuen que es va fer així perquè els empresaris catalans van pressionar perquè així s’asseguraven que els treballadors paguessin sempre el mateix pel lloguer del pis, i ells -que pagaven els treballadors- no els haurien de pagar més.

Tot i així encara avui hi ha persones que viuen en pisos que no estan proporcionats a les seves necessitats. I que he conegut casos de gent que marxa perquè no pot pagar, i al cap d’un temps, resulta que està millor allà on hagi decidit marxar.

Aquest moviment, intercanvi i que les decisions siguin individuals és imprescindible perquè les coses vagin bé.

Ell ja estava assumint que a mi no m’agradarien els lloguers vitalicis perquè vol dir que “jo” no podré anar apujant el lloguer.

Per això li vaig acabar explicant que el que s’ha de fer és que el lloguer sigui un bon mercat on entrar. Perquè la situació avui en dia és que no és un bon mercat. I no l’és perquè tens mil obstacles per tirar endavant. Aquests mil obstacles, de fet, beneficien als que ja estan al mercat, perquè impedeix a que altres entrin.

Tot això li explicava perquè el “lloguer vitalici” no és una bona solució al problema de preus de lloguer alts i pocs pisos al mercat, però el que si que és una bona solució és arreglar els problemes de cobrament i els problemes de formalitzar el contracte. I tot i que les dues propostes perjudiquen al propietari, la primera suposa un obstacle a qui entri de nou al mercat, i el segon invita a que lectors com vosaltres us compreu un pis i el llogueu.

Ah, i evidentíssimament, que les administracions es posin a construir pisos i llogar-los és la manera més fàcil que l’administració sigui corrupte. I això és el que fan els socialistes.

ioga, informàtica i immobles

Avui m’he adonat que la meva vida són tres coses: ioga, informàtica i els immobles.

No és ben bé així, però sí que podria dir així en general que són les tres coses que hi ha a la meva vida.

Fa gràcia perquè són tres is. I diria que són tres is que no es donen gaire sovint juntes. Casi diria que la gent que es guanya la vida en pisos, l’últim que fa és ioga. I si t’agrada la informàtica, rebregar-te pel terra fent ioga tampoc és gaire comú. Informàtica i pisos si que ho veig més compatible.

De totes maneres, si us agraden els pisos o els ordinadors, proveu de fer ioga, va bé per l’esperit i pel llit. 😉