ara si!

Sóc un sentimental. No m’ho esperava, però ha passat. El diari Ara torna a donar els tiquets sense data concreta. 💡

Jo me’n vaig queixar amb un escrit que fins i tot llegint-lo jo em convenço a mi mateix (cosa que no sempre passa).

IMG_8521m

S’obre davant meu un món de felicitat regalant tiquets de diari a amics i familiars.

Ja podré dormir dissabte sense haver de córrer per arribar al quiosc abans que tanqui.

Marxaré de vacances sabent que algú llegirà el diari.

Gràcies.

Perquè la felicitat no es compra amb diners, ara la tenim en tiquets.

RAC1 ha vingut des del passat

Pot ser que RAC1 per internet tingui un retard de -ni més ni menys- UN MINUT VINT-I-CINC segons? Estan a Roma? Sí, a Roma i des d’un pou. 😆

Tantes txuminades amb les noves tecnologies i he d’escoltar la FM perquè no vull viure en el passat. 👿

Per comprovar com n’és de llarg el retard podeu veure aquest vídeo que dura 1,24.

Ara farem un experiment: apagueu la ràdio, mireu el vídeo i en obrir la radio a internet, seguireu sentint el mateix. Miracles de la ciència? Creu-t’ho. 😈

Per cert, odio l’anunci de “quinzA diAs sensA ivA” de RAC1.

La Vanguardia, bilingüe o binacional?

Ja sé que van dir que La Vanguardia en català no la faria el Google, però mireu quines dues portades podem llegir avui:

2011-06-06 - traduïnt

Es reconeix que és el mateix diari perquè la foto és la mateixa, però mireu què diu la lletra petita:

Nadal conquista su sexto Roland Garros

Nadal regna a Roland Garros

Què ha passat aquí? Un conquista i l’altre regna? Els catalans som més monàrquics i els españols més aventurers?

La derecha portuguesa arrasa y gestionará un país intervenido

Els portuguesos es confien a la dreta per sortir del pou de la fallida

I aquí, què ha passat aquí? En castellà la dreta arrasa i en català els portuguesos es confien? Però què passa aquí? Ja ho sabem que l’Estatut és un pobre desvalgut i els españols tenen la sacro-santa Constitución, però estàvem parlant dels portuguesos eh…

I en català els pobres portuguesos estan en un pou, i en castellà el problema és la sobirania perquè estan intervinguts.

Alemania atribuye ahora la infección de ‘E. coli’ a una firma de Baja Sajonia

Una empresa alemanya de brots vegetals, possible focus del bacteri ‘E. coli’

I què passa amb els cogombres? Els españols parlen d’Estats i els catalans de brots vegetals?

Ep, i una altra diferència, La Vanguardia en castellà s’evita dir que el Rey està en una clínica barcelonina. O al revés, als catalans ens omple d’orgull i satisfacció saber-ho. 😆

RAC1 fa un infomercial de l’uniforme escolar

Avui he flipat amb l’informatiu que fan a les 14h a RAC1. És que he literalment flipat. El podeu baixar i escoltar vosaltres mateixos.

És que com més l’escolto, més flipo. Jo sabia que els de l’Opus Dei s’havien estès, però tant?

Mireu què diuen:

00.47 – La consellera volia obrir el debat i ho ha aconseguit, els experts estan a favor de l’uniforme sempre que sigui una decisió consensuada entre els pares i la direcció de l’escola.

Sabeu què diu l’anterior paràgraf? Diu que ara toca debatre sobre l’uniforme. Diu que els experts hi estan a favor, i afegeixen una frase tonta per semblar tolerants.

04.22 – els experts veuen bé que s’estengui l’ús dels uniformes a l’escola, creuen que reduirien les desigualtats socials i que fomentaria valors com ara la igualtat i la disciplina. Ara mateix no hi ha cap escola pública que obligui d’uniforme. En canvi algunes concertades si que ho fan.

Sabeu què diu això de dalt? Primer de tot ens presenten conceptes com “desigualtat social” i “igualtat”. Dos conceptes que alguns dirien que són el mateix. Però no, el que passa és que s’assemblen perquè van d’uniforme. 🙄

I així que no es noti afegeixen “i la disciplina”. Així, que no es noti. A final de la frase.

I un cop han explicat que l’uniforme és tan i tan i tan bo… fan un punt i a part i sentencien “ara mateix no hi ha cap escola pública que obligui d’uniforme”. És super-tràgic. Amb la d’avantatges que hem sentit oi? Que si és barat, que t’estalvia problemes, que si així van nets, que si així els nens no es fixen en les nenes, que si ja no caldrà discutir. Són tants els avantatges que com és que cap (ni una sola) obliga a dur uniforme? Però estigueu tranquils perquè només estem debatent! Visca! 😆

05.10 – la conselleria ha dit que no té intencions de regular el tema però que està a favor d’aquest debat.

Però què vol dir això? Que es pensa que som idiotes? I els de la ràdio es pensen que som idiotes també?

al minut 05.20 comença una musiqueta on surt algú d’una escola que està a Via Augusta amb Calvet i diu que anar amb uniforme va bé perquè així no hi ha diferències de classes. Flipa.

En el fons és una alegria que els que viuen a Santaló es pensin que són de la mateixa classe que els que viuen al carrer Craywinckel. 🙄 I tot gràcies als uniformes (truca ara i et regalem un gorro de conjunt amb l’uniforme).

“es veuen més arreglats, es veuen més polida la canalla”.

Però què vol dir això? Això ho seran els teus fills que són lletjos i no es dutxen!

“no haver de pensar, no haver de discutir, com a mare és un gran avantatge”

Sembla un anunci d’un robot de cuina!

De veritat que m’ha sorprès molt el presumpte informatiu.

Amb això no vull dir que jo estigui en contra de tots els uniformes escolars en qualsevol edat. Jo mateix diria que de petit portava bata, després em vaig fer piercings i rastes com tothom. Però el que em sembla malament és aquest informatiu que… escolta, no m’hauré confós i estaria escoltant intereconomia?

[editat] dos experts:

http://mestres.ara.cat/paraules/2011/03/29/uniformes/
http://www.ara.cat/societat/jaume_sarramona-uniformes-escola_0_452954882.html

l’Ara, sí

Avui he anat a recollir el diari Ara a un quiosc de la Barceloneta. Per llegir-lo mentre dino aquí. (un dels petits plaers intersetmanals que ofereix Barcelona)

El tiquet que he donat era del 14 de Març, i la quiosquera se l’ha mirat i m’ha dit que no era el que tocava. Li he dit que de fet no passava res oi? És curiós que no és el primer quiosquer* que em diu que si avui li dono el del dia 14 el dia 14 no tindré diari “ja ho saps?”.

Quan ja me l’havia acceptat em diu: “te l’agafo perquè és del diari Ara, si fos un altre no te l’agafaria”. “Perquè vull que tiri endavant” m’ha dit. Jo li he dit que si precisament no tinc el tiquet del dia 4 de Març és perquè l’he donat a un amic perquè l’agafi i el llegeixi. “Així doncs estem al mateix costat, els dos volem que funcioni”.

Ha estat un moment de complicitat força curiós. I emocionant si em permeteu.

* genèric masculí

Diari Ara Ja No

Em vaig subscriure al diari Ara. Els primers tiquets tenien caducitat, però els que he rebut Ara, van marcats per dia.

A mi això m’ha fet que perdi interès en el diari. Per la part social que té el diari.

Desconec si el fet de tenir un tiquet per només un dia suposa tan estalvi econòmic respecte el fet de tenir 30 tiquets a fer servir abans de 30 dies.

Resulta que jo, ja sigui per vacances o per descuit i presses, no gastava cada dia el tiquet per recollir el diari. Però com que eren lliures, els podia aprofitar un altre dia. I com que tinc un tiquet per dia, tenia tiquets de més que podia donar als amics.

En veritat, el diari físic, ja pots donar-lo a qui vulguis. I més d’un cop l’he deixat voluntàriament al metro i tren per si algú altre el vol llegir. Però el fet de poder donar tiquets que valen per un diari, a mi em feia sentir que realment estic pagant per una cosa que faig servir, perquè fins i tot quan no ho faig, puc donar gentilment el tiquet i serà fet servir. I amb els casos que he viscut, aquests amics n’estan contents del gest i d’haver-los aprofitat.

També tenia entès que el Diari Ara vol ser una mica més que el paper, fent que internet sigui un altra cara del paper. Ho dic perquè amb això hi feia una força per tirar endavant. Internet és obrir-se. I ara en el paper em limiten.

Que jo no veig com ells en poden sortir beneficiats de que només tingui un diari per dia, enlloc de dos diaris un dia i cap el següent. I l’únic benefici és que els errors del client fan que pagui per més del que tindrà. Una perspectiva lletja, i clarament contrària al que seria voler-se obrir amb internet.

Que, per altra banda, si el meu objectiu com a client fos donar el diari a gent perquè així no hagin de pagar, ja els hi enviaria el pdf cada matí.

Com veieu hi ha moltes coses que no encaixen. Encaixaven abans, però avui jo no li veig el sentit. I a més ho veig perjudicial pel propi diari. I a més, tenen un subscriptor descontent.

Perquè a més, jo suposo que els ha d’interessar tenir més diaris repartits, enlloc de diaris cobrats i que es queden al quiosc.

Que sigui un diari que comenci no és motiu perquè encara sigui més interessant, però també.

Potser fa por, perquè clar, què passarà el dia que el Barça guanyi la lliga? Imagina’t si cada subscriptor s’emporta deu exemplars del quiosc.

Però crec que al Diari Ara fan malament limitant el paper. Perquè amb una mica de llibertat, cada subscriptor deixa de ser un lector individual, i amb els tiquets que li sobren, passa a ser un venedor del diari. Que no ven el diari a un euro, sinó que et diu que ell el compra, t’explica que val la pena i et dóna una mostra gratis. Com en els millors anuncis dels anys 80.

Arreglar-ho és fàcil. Només cal dir als quiosquers que acceptin tots els tiquets. Això si, no val pagar un diari de diumenge amb un tiquet de laborable. (i després com que els tiquets estan numerats, vas controlant que no hi hagi un subscriptor amb personalitat múltiple)

Perquè a més, hi ha una cosa que sí que es dóna ara al principi: La gent té ganes de saber què diu aquest diari nou. Comprar-lo és un pas que costa, però si els diaris que ja tens venuts es mouen, jo diria que hi guanyes.

Diari, Digg, Blog

Escriure això del cinema 3D m’ha fet pensar en això de la informació.

El tema és que jo havia llegit tal article a Digg, després al diari publiquen un article que contradiu el de Digg i acabo posant al Blog la meva conclusió.

Segurament aquesta reflexió se’m fa interessant perquè el diari Ara volien ser així mig en paper, mig en internet. Però clar, em trobo amb el que em trobo.

I segurament em resulta rellevant perquè jo entenc que un dels papers més importants que té el diari (i que no farà mai un blog) és el segell de qualitat del “aquí no estem dient tontaries, ni necessitem tres paràgrafs per explicar lu que n’hi ha que saber”.

Gordillo 33, SpainNews 44

No es que li vulgui donar cap significat estrany, però m’he adonat que al meu bloc de català emprenyat (SpainNews) he posat 44 entrades relacionades amb la consulta d’Arenys de Munt.

I en canvi, el Saül Gordillo es va abocar amb l’acord de finançament. 33 apunts en 48 hores.

Repeteixo que no li dono cap significat. I també és veritat que no per escriure’n més esdevé més important. Però m’ha semblat curiós.

ja he entès què fa La Vanguardia a internet

Ja he entès què estan fent La Vanguardia amb això d’internet (abans no). Ells fan un diari, i després aprofiten el que ja han escrit per fer un producte internàutic que no és un diari. Volen ser un punt de trobada a dins d’internet separat totalment del que pugui ser “llegir un diari”.

Jo, a vegades, he llegit primer les notícies online i després el diari en paper i l’experiència és tan diferent que m’adono a posteriori que ja he llegit aquelles notícies. I me n’adono per recordar les frases literals, perquè la notícia en sí, la presentació, el format, els temps, l’experiència és totalment diferent.

Quan llegeixes les seves notícies a internet tens un seguit de titulars amb un text, i vas fent scroll fins que s’acaben. I a sota la notícia tens 400 comentaris dels que te’n llegiràs un parell que ells han posat al lateral a l’alçada del titular. Si un sol d’aquests comentaris es colés a l’edició en paper, segurament deixaria garrativat al lector. Però posats a internet sumen i sumen, creixen i creixen, i ells esdevenen punt de trobada, com a mínim pels 400 que van deixant comentaris.

L’edició online els serviria com a anunci. Tens una llista de totes les notícies, tres mil comentaris i enllaços a blocs tot ben barrejat. En aquest sentit seria un producte 100% escombraria, preparat per ser digerit per les masses internàutiques. I això no és dolent, això és internet. Lloc on tots podem escriure un bloc per criticar a tot quisqui.

Si diuen que no sé quants monos escrivint aleatòriament en màquines d’escriure teclejarien, un dia, la primera pàgina de Hamlet, podem dir que a internet els humans portem molts anys escrivint aleatòriament i encara no hem fet res comparable.

I aquí és on està l’espai del tradicional diari de paper.

El diari de paper seria com unes sabates artesenals fetes per un artesà que fa sabates. El que en el món dels diaris anomenaríem “periodistes”.

En el diari de paper tens que uns periodistes han decidit posar tal titular a primera plana, i tal altre més petitet a la cinquena pàgina.

Tu creus que pagues per les notícies, però les notícies ja les tens a internet. Pel que pagues és per la maquetació, pel paper, per tenir-ho ben posat, perquè et trobis una harmonia, per estalviar-te els comentaris. La diferència seria entre anar al super i cuinar-te el que compris, o que un cuiner vagi al mateix super i compri el que ell vulgui per fer-te el dinar.

El que és curiós és com La Vanguardia ha aconseguit tenir dos productes tan diferents quan la teca del producte és el mateix text.

el Firefox de TV3 en Castellà

Firefox 3 i la vergonyosa TVE3

Que hagi passat que TV3 faci la notícia del nou Firefox 3 en castellà ho trobo profundament patètic i imbècil. I si TV3 fos la meva, fotria fora des d’ahir l’imbècil que va fer la notícia. Que se’n vagi a treballar al 20 Minutos si no en té ni idea de res.

I és encertadíssim aquest comentari d’aquest:

L’Espai Internet segueix la tendència del govern d’esquerres de fer informació “espanyola” però “en català”. I com que tothom és humà, de vegades se’ls escapa la informació espanyola en castellà, que és la més natural. Això també ho fan al Polònia, a l’APM o als TN. Els referents són espanyols explicats en català i de tant en tant en castellà.

I també penso el mateix en això del Polònia. I els vaig enviar un email per fer-los saber que n’estava fins a la punta del cacauet de tant polític español, i ells em van respondre per omissió d’email i per reiteració televisiva, i jo els vaig respondre novament per omissió televisiva.

Deixeu-me que us recomani un programa televisiu de sàtira política: The Daily Show. És tan bo. De veritat, tan bo, que us decebrà quan el mireu. El meu somni seria fer un programa semblant a Catalunya.

Això de la Tele3 ho he trobat a través de Saül Gordillo rebotant a Vicent Partal.