La Vanguardia privatitza els articles

Ara fa uns dies La Vanguardia va imposar una reforma laboral als seus lectors i hauran de cotitzar per llegir certes notícies. Això curiosament no ha estat notícia i ho han colat com un polític al mes d’Agost.

Des del desconeixement que em permet saber tantes coses, diria que CDC ha enviat un whatsapp al Comte Godó i li han dit que degut al baix rendiment de votants conversos a la causa convergent es veuen obligats a donar-los menys diners per properes guerres santes (hola ERC).

Llavors el director José Antich ha sortit del cònclave dient “no habemus plata” i s’han inventat això de fer pagar la gent que vulgui llegir els articles.

Jo hi veig dos problemes:

1) Ells mateixos han estat regalant notícies als lectors d’internet innundant-nos fins que rebentem. Com un banc qualsevol regalant diners perquè ells s’emporten una comissió. Els usuaris ens hem acostumat a llegir-ho tot quan teníem diners i ara que ja no en tenim volen que paguem?

Que paguem pel mateix que teníem? 100eur l’any? Per anar bé ens haurien d’oferir més i fer-nos pagar menys. Però posar un peatge perquè ets de La Caixa tot el que farà és que els usuaris es quedin tristos cada cop que obrin un article i vegin dues línies de text i quatre (sí, quatre) anuncis.

2) El segon problema és…

La versió completa d’aquest escrit és només per subscriptors.

La Vanguardia no vol que volguem la independència

El 10-10-10 vaig escriure que La Vanguardia vol la independència, i avui 18-11-12 toca escriure que La Vanguardia ja no la vol. Ho he sobrellegit en varies notícies però en la que ho veig més clar és en la següent:

El pacto fiscal sigue imponiéndose a la independencia

Fixem-nos que La Vanguardia ens insisteix en que la gent insisteix en preferir el pacte fiscal, i a la independència el que li passa és que s’estanca. Li havia de passar una cosa ben negativa per reforçar el missatge.

Aquestes són les frases del sub-títol:

El respaldo a la consulta se mantiene sobre el 73%, y un 66% exige su celebración | El 46,5% votaría contra la secesión y un 42,2% a favor, si hubiese pacto fiscal | Quienes creen que la única salida es la ruptura crecen 13 puntos, hasta el 38%

Recordeu aquest 38% del final de la frase. Sembla tan petit al costat del 47%, el 66% i el 73%, oi?

Llegim el primer paràgraf:

Barcelona. (Redacción).- La inteligencia política, atenta lectora de las encuestas, habría descubierto hace ya mucho tiempo que un pacto fiscal similar al concierto vasco es el mejor bálsamo para la fiebre soberanista que enfrenta a Catalunya con el resto de España. Si ya el anterior sondeo de Feedback ponía al descubierto que el logro de ese objetivo neutralizaría la mayoría independentista, la última encuesta ratifica ese pronóstico, en un contexto de estancamiento del respaldo a la secesión. Lo único que permanece casi inmutable es el cerrado apoyo de los catalanes al derecho a ser consultados, que continúa por encima del 73%.

Haig de dir que em toca bastant els ous que tinguin la cara de començar l’article fent recotxineo de la seva posició política. Ara resulta que la ‘inteligència’ és ‘llegir les enquestes’ i ‘descobrir’ que la gent ja no vol la independència? Per favor, això és un insult… a la inteligència.

Segon paràgraf:

Por lo que respecta al respaldo a la independencia, la evolución de las cifras es muy elocuente: en apenas mes y medio el apoyo a la secesión ha descendido del 55% que registraba el 30 de septiembre a poco más del 47%, ahora. Es decir, una caída de siete puntos (aunque de solo medio con relación al sondeo de hace una semana). Paralelamente, las opiniones en contra han crecido en similar proporción, al pasar de un 33%, a comienzos de octubre, a más del 40% en la última encuesta. Todo ello, además, con una hipótesis de participación al alza, pues ahora superaría el 74%.

Com veieu al segon paràgraf, el que és eloqüent són les ganes de La Vanguardia d’enterrar la independència.

Tercer paràgraf:

En cualquier caso, la irrupción del pacto fiscal invertiría esta correlación, pues en el supuesto de lograrse el concierto, sólo el 42% respaldaría la independencia, frente a algo más del 46% que votaría en contra. Pero, atención, la volatilidad del apoyo a esa tercera vía entre la ruptura y el inmovilismo se aprecia en el hecho de que la ventaja de los contrarios a la separación sería ahora de sólo cuatro puntos, mientras que era de seis hace apenas una semana.

En el tercer paràgraf és quan ens maten: d’aconseguir el pacte fiscal ningú voldria la independència! Aquest és el missatge de La Vanguardia.

Però el rellevant és que tenint el pacte fiscal la gent segueix volen la independència, ja que només baixa del 47% al 42%. Evidentment a La Vanguardia no ho diuen així perquè ens volen vendre la notícia contrària.

Mireu el sisè paràgraf:

Sin embargo, el verdadero contrapunto al reflujo que registra el apoyo a la independencia se encuentra en el ascenso de las opiniones pesimistas sobre las posibilidades de resolver el encaje de Catalunya en España. Hasta el anterior sondeo, la creencia mayoritaria de los catalanes era que una reforma de la Constitución española podría dar respuesta a sus demandas. Hace sólo tres semanas, esa percepción alcanzaba a casi el 53% de los consultados. Pues bien, el último sondeo reduce esa cifra a poco más del 30% mientras que el contingente de los que juzgan imposible recuperar puntos de encuentro y consideran que la única salida es la independencia de Catalunya crece 13 puntos y supera ya el 38% de los ciudadanos. Eso sí, los convencidos de que no hace falta cambiar la Constitución sino sólo interpretarla de forma diferente también han crecido (en tres puntos respecto al anterior sondeo y en más de ocho con relación a finales de octubre).

És un paràgraf fet perquè no s’entengui. Però l’han de posar perquè no es digui que amaguen informació. El que diu el paràgraf és bastant fort. Resulta que els catalans que creuen que seria útil reformar la Constitutción cau del 53% al 30%. I els catalans que creuen que l’únic camí és la independència creix del 25% al 38%.

Torneu-ho a llegir perquè la notícia és aquesta, i no que la independència baixa un 4% si tinguéssim el pacte fiscal.

Amb aquests números La Vanguardia posa al titular que la gent prefereix el pacte fiscal que la independència? Quina vergonya.

Amb tot això concloc que qui li està fent el llit a l’Artur Mas no és El Mundo, sinó La Vanguardia.

Atenció, La Vanguardia ens està fent el llit a tots. A tots els catalans.

La Vanguardia modera el seu ascens

Jo llegeixo La Vanguardia des que el Comte Godó era petitet. I sabeu què em diu aquest titular?

Em diu que La Vanguardia porta dies inflant les seves enquestes perquè tothom vegi que CiU guanyarà per golejada perquè el poble català està entusiasmat amb l’Artur Mas i les estructures del dret a decidir l’autodeterminació.

Però que ara la cosa ja no dóna per més, els han descobert, ja no poden inflar més les enquestes perquè si ells deien que CiU pujava per fer pujar CiU, ara la nòria s’ha aturat i ja no hi vol pujar ningú.

I ara han de canviar d’estratègia i adreçar-se als votants que s’adonen que estem davant d’unes eleccions històriques i dir-los que la notícia més gran és que falta un mes per les eleccions i Catalunya necessita el teu vot!

Argh! Quina tensió! La Vanguardia ens necessita! Necessita que prestem atenció al seu titular que reclama el nostre vot pel partit més votat de tota la història! Fem pinya! En aquest moment històric! Forma part de la història i dóna el teu vot a l’home aquest que està fent història! No el podrem votar més! que diu que marxa!

I què és ERC? Comparteix titular amb els Ciutadans i Iniciativa tot dient que són “el vot més disconforme”.

Manda huevos, que deia aquell home tan assenyat i centrat.

És veritat que els resultats dels partits PSC, PP i ERC disten de només dos diputats?

És veritat que CiU puja 3-4 diputats i ERC 6?

On està la notícia, Comte Godó? En que no t’agraden els republicans?

de la catalanofòbia a la indiferència (columna Carles Capdevila al diari Ara)

Encara ha d’arribar el dia que llegeixi una columna del director del diari Ara que valgui la pena. Avui hi ha estat molt aprop, però per una frase, per l’última frase de l’últim minut, ha espatllat un article moderadament sensat.

L’article diu que bla bla bla abans els madrilenys/españols ens tenien fòbia i ara ens tenen indiferència. Una observació prou interessant.

Acaba l’article dient “Un escenari curiós en un any clau.” Fins aquí normal. Però afegeix: “Caldrà ser clars perquè ens prenguin seriosament”. No home! NO!

Però què ha passat aquí? Que ha ressuscitat a l’última frase el Jordi Pujol preocupat per la governabilitat de l’Estat? Deixeu-los en pau els españols que prou problemes tenen amb el Mourinho i la Merkel!

Els españols no ens han de prendre seriosament, som nosaltres que ens ho hem de prendre seriosament, collons.

van contra TV3

Fa unes setmanes vam veure com CiU aconseguia reduir el consell de direcció de la Corporació de tele i ràdio catalana, amb l’objectiu que així són menys decidint i està tot més controlat.

I ara diuen que volen retallar TV3. Ho va dir ahir el Duran i Lleida.

Aquests de CiU sembla que s’estan disparant al peu. Si van aguantar a l’oposició amb el perfil del que va fer Pujol, ara que manen sembla que malbaraten el seu capital polític.

Disparar-se al peu és donar l’alcaldia a l’Albiol on té un altaveu magnífic per fer-se l’important. Mentrestant els convergents gestionen les retallades.

I ara els convergents els preocupa que PP superi CiU el 20-N. El mateix Duran diu que si passés seria un fracàs. No és important si acaben superant-los, el que és important és que ho estan fent ells.

Jo fa un mes que vaig escriure això de la comunicació privada de Catalunya, i avui la Mònica Terribas escriu a l’Ara dient això: que van contra TV3. Els mateixos convergents hi van. També hi van les teles españoles, el PP i el Grup Godó.

Que a més, jo recordo haver sentit que la Mònica Terribas feia classes a la universitat explicant qui és propietari de cada mitjà i que s’ha de saber abans de llegir-los perquè explica moltes coses.

Aquests són els articles al diari Ara:

TV3 reivindica el seu servei públic davant l’ofensiva dels privats

TV3: volem un mirall trencat?

Jo si que em crec que CiU, ara al poder, vol tornar els favors a un Grup Godó que va parlar en contra el tripartit, retallant TV3.

També és veritat que Toni Soler i Albert Om treballen a TV3 i són accionistes del diari Ara, però crec que seria erroni concloure “són tots iguals, tots volen el mateix, es barallen per poder”. El món és més interessant que aquestes frases tontes.

la comunicació privada de Catalunya

El dimarts 13 de Setembre La Vanguardia ens va obsequiar amb aquesta portada.

la vanguardia 13 set

Em va emprenyar una mica. Perquè ja vam haver d’aguantar dies i dies a tots els braços comunicatius del Grup Godó repetint que dilluns el Cuní sortirà a la tele, a la seva tele.

I la foto de portada del dimarts és el seu plató televisiu? Va home va… Perquè la foto no és l’Àngel Ros ni tampoc el Cuní. La foto és el seu plató, el seu programa. I la nota a peu de pàgina? “8 al dia s’estrena amb sorpresa”! Ai quina cosa més dolceta i refrescant.

A mi això em té preocupat. I més perquè ja vaig poder veure el mega-suport institucional a quatre vents del Grup Godó al Sandro Rosell. I també ho he anat veient amb el referèndum de Qatar.

A mi no m’agrada que la ràdio més escoltada, el diari més llegit, i la tele privada de Catalunya que fa pelis en castellà* vagin tots de bracet repetint els mateixos missatges, els mateixos enfocaments, les mateixes intencions.

Perquè té uns interessos polítics, té uns interessos que són seus i té una visió que és seva. I si això està contingut, perfecte. Però si el diari fa anuncis de la ràdio, la ràdio del diari, el diari de la tele, la tele del diari i de la ràdio. Doncs ens quedem sense res.

Evidentment tot això informant i fent bé la seva feina, però és que jo ja veig avui com el Sr. Godó està totalment a favor de l’Àngel Ros. Si ell ho sap, l’interessa o ho busca, això ja no importa. El que importa és que al diari li interessa i no sabem perquè. Avui a l’informatiu del migdia de RAC1 ha sortit amb l’excusa que parlaven del Burka i ell a Lleida ja va fer una llei.

Jo no sé quanta gent se n’haurà adonat, però avui a l’informatiu de RAC1 ha sortit primer el gerent de l’Hospital de Sant Pau dient que feien una ERO a 1500 persones perquè la Generalitat ho vol, i després el Felip Puig dient que es gastaran més diners en tenir més policies per tal de regular el Burka. Esperò que algú lligui caps i posin infermeres i metges a perseguir gent disfressada pel carrer. Amb ilusió.

Que el problema no és que siguin una empresa privada, que en el sector públic també en passen de coses. Ja vau veure com l’enxufat de l’Antoni Bassas deixava de llevar-se molt d’hora molt d’hora i l’enviaven de vacances a Washington. Ehem.

* ja que no l’ha de mirar ningú com a mínim podríeu passar-les en versió original!

Ara baixo d’Arbeca

No sé si sabeu què és el més important que està passant Ara Mateix? Que l’imperi britanico-americà de l’australià Robert Murdoch s’està enfonsant.

El Watergate del Nixon és un joc de nens comparat amb el cap de Scotland Yard dimitint, i el seu segon també. Un diari de 170 anys tancant, la directora detinguda (justament ara no sigui que parli més del compte!). I espera’t.

Per no entrar a Amèrica, on la seva gran cadena de notícies Fox News ha capgirat el cervell dels Repúblicans i americans en general.

Fox News Host On Rupert Murdoch Scandal: We Should All Just Move On

Si Londres i New York són les capitals del món, amb el que està passant, jo diria que el món s’acaba aquí. Si l’Onze de Setembre va ser tan important, això n’és més perquè no són quatre flipats fent ilegalitats aeronàutiques sinó que són executius d’empreses de mitjans audiovisuals saltant-s’ho tot i comprant a tothom.

Feta aquesta petita introducció: el quit de la qüestió que em porta a escriure és que avui, dilluns 18, he llegit la Vanguardia i l’Ara. La desilusió amb l’Ara ha estat total.

Comencem a veure les primeres pàgines de la Vanguardia:

vanguardia portada

A la portada ja podem llegir que el cap de Scotland Yard ha plegat pel cas Murdoch. En el subtítol ens diu que el cas fa un gir arran de la implicació de la polícia i de la detenció de la mà dreta de Murdoch al Regne Unit.

A mi això em sembla ben explicat i veus fàcilment què està passant. Fins ara la dona aquella no estava detinguda, fan bé de dir explicitament que és la mà dreta, perquè es vegi fins a on s’està complicant el tema, i t’expliquen que si fins ara era un tema de periodistes fent ilegalitats, ara la cosa es gira a la polícia.

Anem a veure la segona i tercera pàgina:

vanguardia 2 i 3

La pàgina segona és resums i quadrats amb coses ràpides de llegir, i la tercera, pam, “escàndol fora de control” on t’expliquen el què de la notícia que merescudament ocupa més espai en portada.

vanguardia 4

La quarta pàgina segueix amb més informació. Tot escrit per periodistes de la Vanguardia. Les següents pàgines ja no tracten el tema.

Ara anem a veure l’Ara:

ara portada

A la portada ens diuen que Murdoch ha esquitxat a Scotland Yard. Ens trobem davant del mateix cas que el Bill Clinton esquitxant la Monica Lewinsky?

Segona línia: “dimiteix el cap de la polícia metropolitana”. Em quedo amb la paraula ‘metropolitana’. Què passat? Que li va perdonar multes d’aparcament? “Detenen a Londres Rebekah Brooks”. I qui és aquesta paia?

Torneu a llegir el que diu la Vanguardia i veureu com ells si que posen les peces al tauler i t’expliquen el relleu del paisatge noticiari.

Però quedem-nos amb la foto de la portada. Es veu que el més important del dia són els molins de vent i trobar qui s’hi oposa.

Per mi, això és tema de portada de setmanari, però no de diari. Oi que feu portada cada dia? Doncs digueu-me el més important *del dia*, i els maleïts molins no van néixer ahir.

Anem a veure la segona i tercera plana:

ara 2 i 3

Ni rastre del Murdoch. L’editorial parla de molins de vent, a la Vanguardia parlaven de com l’expresident d’Alemanya Kohl parla malament de la Merkel, cosa que és bastant més rellevant, o més notícia, o més el que sigui.

Anem a la pàgina 4 i 5:

ara 4 i 5

Més molins de vent.

Pàgina 6 i 7:

ara 6 i 7

Més molins de vent!

Pàgina vuit i nou:

ara 8 i 9

Ara parlen de Guissona, on gràcies als embotits han aconseguit embotir els immigrants en la societat. No sé si això va passar justament ahir, i tampoc sé si qualifica com a “crònica política” que és el nom de la secció.

Pàgina deu i onze:

ara 10 i 11

Ara parlen de normativa de reciclatge. El més destacable és que a una dona de 81 anys li han posat una multa de 750 euros per haver posat una ampolla de vidre la bossa d’escombraries. Però tranquils que potser li treuen! En fi… 🙄

Finalment arribem a la pàgina dotze i tretze on tornem a trobar la notícia del Murdoch esquitxant polis metropolitans:

ara 12 i 13

Com veieu el titular és el mateix que a la portada del diari, així que no podem descartar que l’esquitx sigui verídic.

Ara us diré el motiu gros que ha fet que definitivament posés tot això al bloc: perquè el puto article és del Ney York Times. 😐

Després de molins de vent, ampolles reciclades, immigrants a Guissona i carreteres amb prostiputes… la notícia més important és una cosa traduïda? Per l’amor de Déu, home… 😥

No he posat més pàgines perquè sobre el Murdoch esquitxador ja no en sabrem res més!

I atenció, que a la pàgina 17 comencen els esports! 😯

Voldria acabar amb el text que van posar quan ens van dir que ara volien fer un diari:

ARA farem un diari
Un grup d’emprenedors dels àmbits periodístic, editorial i empresarial de Catalunya, amb esperit crític però no instal·lats en la crítica, i inspirats per una voluntat clara de servei a la societat, hem decidit impulsar el diari ARA perquè esdevingui una àgora pública, que mirarà i explicarà el món des de Catalunya.

Endavant guapos!

Que ben mirat i que ben explicat està el món des de Catalunya eh! 😈

privacitat, diners i governs

La privacitat era fa uns anys un tema que sortia als diaris i tothom s’hi fixava.

Però amb el Facebook, mil milions de persones s’han catalogat a si mateixes. I ara el Facebook fa joc als governs:

Facebook Helps Israel Blacklist Air Travellers

I Google també s’hi suma perquè hi ha caler llarg:

Google Deleting Private Profiles

Jo em vaig fixar en aquesta entrevista:

Entrevista a Daniel Estulin: “La CIA va muntar Wikileaks per tancar l’accés lliure a internet”

D’aquesta entrevista em vaig fixar en això d’Afganistan i les drogues:

Per exemple, estem d’acord que l’OTAN ocupa el 97% de l’Afganistan, ¿oi? I resulta que aquest any aquest país ha tingut la collita més gran de la seva història de droga. ¿Com pot ser que ningú ho relacioni?

I també de les drogues i wikileaks.

[Sobre Wikileaks] ¿Què hi ha de valor a l’Afganistan? Les drogues. Doncs bé, de les 200.000 pàgines d’informació que van sortir d’aquest país només n’hi ha una que parli de les drogues. ¿Com diantre s’entén?

Però tornem a la privacitat dels ciutadans i als governs. A mi em sembla molt bé que el govern vulgui tenir a tothom controlat. Xina ha demostrat que això va super-bé. Tot va molt bé fins que l’Estat t’escull a tu i se t’emporta.

Se acabó lo que se daba
Occidente ha entrado en una fase en la que ya no le podrá pedir grandes cosas al Estado. No porque alguien lo impida. Sino porque el Estado, el Estado como lo conocíamos, ya no podrá hacerlo.

I tal com diu aquest senyor, l’Estat ja no serà tan maco i simpàtic com havia estat fins ara.

Jo en tot això de governs que es comporten com uns cabrons, internet espiat per tot arreu, i l’Estat que ens posa contra les cordes… veig aquí uns problemes més grossos que el Botín evadint impostos.

La Vanguardia Política, titulars en RSS (Yahoo Pipes)

Llegir La Vanguardia és pesat. Ara no parlo de continguts, parlo de com t’envien les notícies per subscripció RSS.

Ho fan així:

la vanguardia en llarg

És un drama. No parlo ara del PP, parlo de quant d’espai vertical okupa la notícia en qüestió.

Així doncs, després d’hores i hores mirant a veure com serà que funciona el Yahoo Pipes, crec que he aconseguit modificar el seu presumpte Real Simple Syndication (RSS) per un que sigui realment simple.

Pipes: La Vanguardia – Política

Quan et subscrius a això d’aquí dalt veuràs això d’aquí baix:

la vanguardia en curt

Per Déu, quanta netedat!

La productivitat i l’eficiència ha augmentat de tal manera que on abans no podies llegir ni una sola notícia sencera ara n’hi caben quatre. Per no parlar de l’estalvi en combustibles fòssils en girar la rodeta del ratolí.

La part negativa és que el Sr Yahoo triga unes horetes en fer-te arribar les notícies. Però és que el que t’envien de La Vanguardia és totalment ilegible.

Malauradament els enginyers de Google fa temps que s’estan mirant al sostre, perquè el grandiós Bloglines tenia l’opció de mostrar només titulars.

Anna Grau, ara no

Em ve de gust explicar això d’una periodista que ja no escriu al diari Ara.

Aquí és on ho he trobat:

Lectures del retorn: Adéu d’Anna Grau a l’ARA

Aquí és on explica les coses:

L’Ara no és tan ampli i plural com jo pensava – Notícies Comunicació – e-notícies

Començar per dir que a mi els seus articles em costaven de llegir i tampoc em portaven enlloc. Però si que és veritat que fins i tot amb la meva lectura ràpida i diagonalina, ja havia vist que la noia era diferent del que et trobaves al diari Ara.

Vull comentar certes coses que diu:

“També m’agradaria destacar el fet curiós que, mentre a l’ABC mai no m’ha perjudicat haver escrit a l’Avui o a l’Ara, en aquests llocs sí que m’he trobat gent molt hostil pel fet d’escriure jo a la premsa espanyola. He de dir que la meva experiència personal és de patir la màxima intolerància pel cantó català, no pas per l’espanyol”, constata.

Sobre això dir que els catalans tenim una certa tendència a fer les coses en privat i en família i en coneguts. Als catalans no ens va gens el tema d’estructures formals explícites (per això sobrevivim sense Estat, anar tirant, que es diu). És per això que l’Anna Grau es troba amb la “intolerància catalana”. Perquè xoca amb l’estructura amb què s’aguanta Catalunya, on coses d’aquestes de treballar a l’ABC costen d’encaixar (encaixar en l’estructura que tenim).

La segona observació és que els españols evidentment que no tenen cap problema amb l’Anna Grau, perquè tenen un senyor Estat que tot ho mou i tot ho protegeix. En canvi aquí, per fer un diari s’han d’agrupar tots els que han cobrat de TV3 i algú més, i a veure si entre tots aconseguim que tiri endavant.

És a dir, el que diu l’Anna Grau, si que passa. I ja ho arreglarem.

“Quan em van venir a buscar de l’Ara em vaig fer il.lusions de normalització, d’una premsa catalana més qualificada, complexa i lliure

Ah, Anna… ja sabia que eres una bona catalana i la feina no només és feina sinó que també t’hi va el cor. Ho entens ara això que deia més amunt de les estructures informals, oi?

“Em van demanar que canviés el títol original, que era “Matar la Pilar Rahola”, i la frase final, que era ‘de més políticament correctes en maduren’. Una vegada més se’m va dir que el lector català no estava preparat i que no ho entendria.

Això sap greu. És veritat que els catalans hi ha coses que no entenem, jo mateix llegeixo el diari i n’hi ha moltes que no sé per on agafar.

També és veritat que he notat el to paternalista en el diari Ara. I que ells en saben més i t’ho expliquen perquè ho entenguis. A mi tampoc m’agrada.

En qualsevol cas, ja veuràs com la societat catalana, el diari ara, i tot plegat, comença a millorar d’una manera bàrbara i amb sense aturador, de tal manera que els historiadors ja començaran a barallar-se per donar-li nom a la cosa.