I prefer the company of peasants because they have not been educated sufficiently to reason incorrectly.
Aquesta és una frase que vaig rebre per RSS i vaig posar a la meva secció de frases que m’agraden.
Dir d’entrada que el Michael de Montaigne era algú que podia mantenir una conversa en llatí quan ja era una llengua [...]
L’altre dia se’m va acudir una excusa elegant per inclinacions inexcusables:
“sóc proper en la distància, i distant en la proximitat”.
L’objectiu és passar comptes en grup de coses comuns que s’han pagat individualment, per exemple, en un viatge (menjar, bitllets i etc).
Com ho faria jo: esperaria al final de tots els gastos les despeses per fer-ne la suma i dividir-ho per saber a quan toca per persona. Després restaria el que ha pagat cada u [...]
Avui he anat a un altre lloc a sentir parlar, aquest cop de la segona guerra mundial. Un dels punts interessants era que el conferenciant ha posat èmfasi en la importància de com eren les persones involucrades i les situacions puntuals en què es trobaven. Llavors algú altre ha apuntat que malgrat tot això ell [...]
Algun cop he sentit que els catalans som endogàmics. Alguns mateixos catalans ens ho diem de nosaltres mateixos, encara que segurament qui diu que som endogàmics és, potser, perquè no ha aconseguit entrar a la endogàmia que voldria.
En qualsevol cas, l’endogàmia catalana també la fan servir els españols per furgar en la nostra poca españolitat.
I [...]
La idea dels ciutadans batallant contra el sistema legal per aconseguir millorar el seu nivell de vida l’he llegit al llibre El Misterio del Capital de Hernando de Soto. I en aquell llibre parla en aquests termes per explicar “per què el capitalisme triomfa en Occident i fracassa en la resta del món”, com diu [...]
Tampoc m’agrada quan en una conversa algú altre diu: “sobre gustos no hi ha res escrit”.
No m’agrada perquè no té cap sentit dir-ho. Després d’aquesta frase ja no pots dir res, qualsevol conversa es converteix en dos monòlegs estúpids.
Si em permeteu, veig en aquesta frase l’encarnació de l’individualisme imbècil.
Tinc de fa temps la resposta a [...]
Aquest cap de setmana he arribat a la conclusió que la gent que “es pren un luxe” i va al restaurant a fer una mariscada és gent que no sap menjar ni gastar-se els diners.
A mi també m’agraden els musclos, les gambes, les escopinyes, les ostres, els llagostins, els escamarlans i, segurament, tota la resta [...]
Companys, a mi Xina em fa por.
Tots sabem i acceptem que van matar un pila de gent el 1989 a Tiananmen. Tots sabem que Google s’auto-censura per treballar a la Xina. I la resta d’empreses també.
Tots sabem que tot es fabrica a Xina. Tots sabem que Xina manté (o mantenia) la seva moneda artificialment.
Al 2006 [...]
Hi ha coses més meritòries que cantar una cançó, en alguns casos: escoltar-la.
