Farà uns deu anys, vaig sentir dir a Raimon Galí la frase: “els privilegis dels rics no s’acaben mai”.
Jo crec que la va dir perquè intuïa que els de 20 anys tenen tendència a pensar que els privilegis dels rics s’haurien d’acabar, i ell ens deia que no perdéssim el temps en aquestes lluites.
Segurament ningú [...]
Vaig llegir no sé i no sé quan que abans es classificava la gent segons la posició social (per graus de noblesa i plebs), que després amb l’arribada del comerç es valoraven els diners, després es valorava la bellesa (els pijos dels 80), i podria aventurar-me a dir que ara es valora la inteligència.
Això no [...]
ho té tot molt ben entès.
Això ho acabo d’escriure a l’anterior escrit, però és que hi falta quelcom que jo considero important.
El que és difícil no és saber una cosa, el que és difícil és sortir del forat de les coses que t’han ensenyat i no funcionen. I més difícil encara és adonar-te que no [...]
I prefer the company of peasants because they have not been educated sufficiently to reason incorrectly.
Aquesta és una frase que vaig rebre per RSS i vaig posar a la meva secció de frases que m’agraden.
Dir d’entrada que el Michael de Montaigne era algú que podia mantenir una conversa en llatí quan ja era una llengua [...]
L’altre dia se’m va acudir una excusa elegant per inclinacions inexcusables:
“sóc proper en la distància, i distant en la proximitat”.
L’objectiu és passar comptes en grup de coses comuns que s’han pagat individualment, per exemple, en un viatge (menjar, bitllets i etc).
Com ho faria jo: esperaria al final de tots els gastos les despeses per fer-ne la suma i dividir-ho per saber a quan toca per persona. Després restaria el que ha pagat cada u [...]
Avui he anat a un altre lloc a sentir parlar, aquest cop de la segona guerra mundial. Un dels punts interessants era que el conferenciant ha posat èmfasi en la importància de com eren les persones involucrades i les situacions puntuals en què es trobaven. Llavors algú altre ha apuntat que malgrat tot això ell [...]
Algun cop he sentit que els catalans som endogàmics. Alguns mateixos catalans ens ho diem de nosaltres mateixos, encara que segurament qui diu que som endogàmics és, potser, perquè no ha aconseguit entrar a la endogàmia que voldria.
En qualsevol cas, l’endogàmia catalana també la fan servir els españols per furgar en la nostra poca españolitat.
I [...]
La idea dels ciutadans batallant contra el sistema legal per aconseguir millorar el seu nivell de vida l’he llegit al llibre El Misterio del Capital de Hernando de Soto. I en aquell llibre parla en aquests termes per explicar “per què el capitalisme triomfa en Occident i fracassa en la resta del món”, com diu [...]
Tampoc m’agrada quan en una conversa algú altre diu: “sobre gustos no hi ha res escrit”.
No m’agrada perquè no té cap sentit dir-ho. Després d’aquesta frase ja no pots dir res, qualsevol conversa es converteix en dos monòlegs estúpids.
Si em permeteu, veig en aquesta frase l’encarnació de l’individualisme imbècil.
Tinc de fa temps la resposta a [...]
