la gent ja no compra gel

Mentre les discogràfiques i associacions d’autors i editors perden el temps protegint el que és seu de tothom, vull enllaçar-vos tres canals de last.fm que podeu escoltar:

El primer podria ser el meu, que vosaltres podreu escoltar, però jo hauria de ser subscriptor per escoltar-me.

El segon és d’una noia que li agrada la música suau i vocal dels 80 i una mica d’electrònica.

El tercer és la llibreria d’una lectora d’aquest bloc: la mei. Hi escoltareu música metal, i altres coses intenses.

El quart que us puc recomanar és música similar a Nightmare’s on Wax. És música electrònica suau.

I per últim, un que acabo de trobar: és d’un home que escolta música brasilera i tangos i similars.

L’he trobat mirant qui havia escoltat aquesta cançó.

i tal com toca, després de “la tecnologia”, una mica de “pensaments de l’autor”: 😉

Vaig llegir fa un temps un paralelisme amb el negoci de vendre gel i l’aparició de les neveres aplicat a la venda de CD i l’aparició dels MP3.

La idea és que abans que no hi havia neveres, la gent comprava gel per refredar els aliments, però l’aparició de les neveres va fer desaparèixer el negoci del gel. I els que venien gel no es van queixar (o potser si) dient que ells tenien el monopoli del fred. Es van haver de fotre perquè ningú volia seguir comprant gel quan podia comprar una nevera. De la mateixa manera, ningú vol seguir comprant CD quan pot tenir internet.

Ho explico perquè em sembla que last.fm és exactament el model de negoci que pot tirar endavant ara que tenim internet.

Segurament totes les cançons que escoltis allà te les podries baixar gratis, però el valor afegit és que allà no cal que sàpigues què vols escoltar. Tu escoltes un grup, i dius “vull alguna cosa similar”, i allà ho tens.

De la mateixa manera que amb l’aparició de les neveres, els del ram no podien acontentar els clients amb simplement “gel” perquè gel ja en podia fabricar tothom amb la seva nevera. Avui, les discogràfiques no es poden acontentar amb simplement vendre “àlbums” per internet.

I last.fm és el model perfecte perquè t’ajuda a escollir què vols escoltar en un catàleg de milions de cançons. T’ajuda a resoldre el problema que ha causat internet: la sobreabundància. El Google es guanya la vida amb això.

Amb el temps que he escrit això, ja he trobat una altra llibreria que es mereix la meva atenció: és la de l’Eduardo, un suec de 23 anys.

MP3 – oliver

Joan Miquel Oliver – Hansel i Gretel

Fa més de dos anys aquest bloc tenia una secció setmanal de nom “MP3” que consistia en que jo penjava un mp3 d’una cançó que creia que es mereixia ser coneguda. Aquella secció va desaparèixer sota les ires de la IFPI.

Avui la renisc (renéixer en valencià) per apuntar a aquesta cançó de Joan Miquel Oliver que he conegut de la mà del màrqueting musical de last.fm.

I només l’enllaço perquè es pot escoltar sencera (i perquè m’agrada). Malauradament només té aquesta cançó disponible. I l’error és que ell ha escollit posar-se a MySpace on es poden escoltar 4 cançons.

Fins i tot hi ha una cançó “Surfistes en càmera lenta” més escoltada a Last.fm (2426 cops) que a MySpace (2193 cops).

Recordo que a Last.fm només hi ha UNA cançó que puguis escoltar directament (la que enllaço). I per afegir encara més informació diré que aquesta cançó ha estat escoltada 532 cops els últims sis mesos, i la segona més escoltada només 141. La tercera 132, la quarta 131, la cinquena 127. El salt és notable. Mireu, mireu.

I l’error es fa evident quan veus que Sant Google Cercador posa Last.fm de tercer resultat i MySpace de sisè.

Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel.

Mem: La música que em…

Avui responc un mem que m’ha passat la Laura, que li va passar l’Aniol, que li va passar juananpol, que li havia passat Ponzonha, que el va crear una tarda de Març. Poso els enllaços perquè així podreu anar mirant i escoltant les cançons dels altres 💡

# Una cançó que em posa romàntic: Álex Ubago & Amaia Montero – Sin Miedo a Nada

# Una cançó que em posa “catxondo”: Kylie Minogue – Chocolate (lletra)

# Una cançó que em posa alegre i no puc evitar de cantar i ballar: Gus Gus – David (no és gaire de cantar i ballar, però no em negareu que té ritme i és fàcil de cantar 😛 )

# Una cançó que em posa melancòlic: Sting – Sister Moon

# Una cançó que no m’avergonyeixo de que m’agradi: George Dalaras – Don’t Be Angry With Me Darling (el vídeo no se sent gaire bé, però és l’únic que he trobat)

# Una cançó per arrasar: Darude – Sandstorm (després d’escoltar aquesta cançó no queda res en peu)

He posat els vídeos i no només la música perquè sóc un noi amb recursos 😉

Ah, i m’agradaria que fessin el mem aquest na Trena, en moz, n’EoLiC, na marinayang, en siknus i en Saül Gordillo (que no el farà perquè és un estirat 😛 )

Es prega als citats que s’esmercin en escollir cançons, deixin un enllaç al comentari per seguir el fil.

el nou marketing musical

Sabem que la venta de plàstics rodonets a 20€ la peça és un negoci mort, oi?

Ara dues notes sobre coses que em passen quan ja no compro plastiquets rodonets i escolto música per internet enlloc de ni baixar-me els mp3.

Observem atentament aquesta foto:

Noname

Els dos detalls que vull comentar:

Primer que de la música que escolto GRATIS (en majúscula per enviar un missatge a la SGAE), la web té algunes cançons GRATIS perquè te les baixis.

I segona acció de màrqueting: els músics vénen al meu perfil i em donen les gràcies per haver-los escoltat. I com que cada vegada que escriuen rebo un email, és possible que acabi clicant al seu nick i em fixi uns segons de més en la seva música (similar al fet de veure un anunci).

També m’agrada que de tan en tan, Last.fm m’envia música en català. Aquesta cançó, per exemple, m’agrada força.

veritats inconvenients de la IFPI

IFPI: Ten “inconvenient truths” about file-swapping
7. The anti-copyright movement does not create jobs, exports, tax revenues and economic growth–it largely consists of people pontificating on a commercial world about which they know little.

La IFPI és l’organització que em va fer esborrar 25 mp3 que havia penjat setmanalment perquè els lectors escoltessin música que, potser, no coneixien. Ara, aquesta organització ens surt amb 10 ‘veritats’ per incomodar qui no paga pels mp3.

Em fa gràcia el punt 7. No m’ha semblat que qui es baixa mp3 formi part de cap moviment, i en tot cas, són ells que formen part d’un moviment que vol que paguem sempre per escoltar qualsevol música, en qualsevol lloc en qualsevol moment i de qualsevol manera. I són ells que entenen molt bé l’economia i el marqueting de la música, però no entenen què és la música “which they know little”.

Entrevista a Ramon Tremosa

Penjo l’entrevista que li han fet a Minoria Absoluta a Ramon Tremosa.

Coses que diu interessants:

  • en contra del que pensava, l’aeroport de lleida és Barajas perquè l’aeroport del Prat no té destins intercontinentals, i l’AVE fa que sigui fàcil arribar-hi.
  • els espanyols tenen un problema perquè volen fer un model centralista d’aeroports, tot encaixa menys l’aeroport del Prat que creix com una moto.
  • el port de Barcelona va molt bé, en contra del que
  • Catalunya ja no és la locomotora d’Espanya, Espanya tira endavant amb altres comunitats
  • Aquí podeu escoltar l’entrevista.

    víctima del DMCA

    Sabeu que penjava un MP3 de tant en tant aquí al blog. Doncs el host m’ha enviat un email dient-me que han rebut una queixa de la IFPI (International Federation of the Phonographic Industry) dient que en nom de la DMCA (Digital Millennium Copyright Act) que els MP3 són ilegals i etc etc.

    Diria que hi havien uns 25 fitxers com a màxim.

    Ja entenc que robar és un delicte i que les cançons que s’escoltaven aquí eren gratis i no de pagament quan els de la IFPI volen que paguem per cada segon de música. Però les coses no són tant senzilles.

    Aprofito l’ocasió per explicar la meva història: Jo en tota la vida he comprat uns 60 cds originals (els acabo de comptar), dels quals 20 els vaig comprar l’últim any abans que la SGAE posés el “cànon per còpia privada” als CDR verges.

    També vull dir que un any i mig abans em vaig passar a ADSL i, en aquella època vaig tenir accés a tota la música en MP3 que tingués temps per escoltar (tots els grups i tots els àlbums). Tot i tenir tots els MP3 que volia, vaig comprar 20 cds en un any, com és això? El que passa és que una persona que escolta molta música acaba gastant-se més diners en música. I al contrari, una persona que escolti sempre la música k posen a la ràdio, doncs no tindrà cap interès en comprar-se un CD que valgui 20€.

    Quan la SGAE va començar a cobrar pels CDR verges, la pirateria musical ocupava un lloc destacat en els diaris i telenotícies. Llavors vaig decidir deixar de donar diners a la gent que se’ls gastava perseguint els MP3, i des de llavors no m’he comprat un sol CD original (ni del top-manta).

    MP3

    Avui penjo una cançó del 1999. És així xumba-xumba. Jo la catalogaria del gènere “eurodance”, encara que tingui unes trompetes.

    Shaft – (Mucho Mambo) Sway

    PD: no sé kin dia és millor per penjar els MP3, divendres, dissabte o diumenge? o algun altre dia? s’accepten suggerències 🙂