Mentre les discogràfiques i associacions d’autors i editors perden el temps protegint el que és seu de tothom, vull enllaçar-vos tres canals de last.fm que podeu escoltar:
El primer podria ser el meu, que vosaltres podreu escoltar, però jo hauria de ser subscriptor per escoltar-me.
El segon és d’una noia que li agrada la música suau i vocal dels 80 i una mica d’electrònica.
El tercer és la llibreria d’una lectora d’aquest bloc: la mei. Hi escoltareu música metal, i altres coses intenses.
El quart que us puc recomanar és música similar a Nightmare’s on Wax. És música electrònica suau.
I per últim, un que acabo de trobar: és d’un home que escolta música brasilera i tangos i similars.
L’he trobat mirant qui havia escoltat aquesta cançó.
i tal com toca, després de “la tecnologia”, una mica de “pensaments de l’autor”: 😉
Vaig llegir fa un temps un paralelisme amb el negoci de vendre gel i l’aparició de les neveres aplicat a la venda de CD i l’aparició dels MP3.
La idea és que abans que no hi havia neveres, la gent comprava gel per refredar els aliments, però l’aparició de les neveres va fer desaparèixer el negoci del gel. I els que venien gel no es van queixar (o potser si) dient que ells tenien el monopoli del fred. Es van haver de fotre perquè ningú volia seguir comprant gel quan podia comprar una nevera. De la mateixa manera, ningú vol seguir comprant CD quan pot tenir internet.
Ho explico perquè em sembla que last.fm és exactament el model de negoci que pot tirar endavant ara que tenim internet.
Segurament totes les cançons que escoltis allà te les podries baixar gratis, però el valor afegit és que allà no cal que sàpigues què vols escoltar. Tu escoltes un grup, i dius “vull alguna cosa similar”, i allà ho tens.
De la mateixa manera que amb l’aparició de les neveres, els del ram no podien acontentar els clients amb simplement “gel” perquè gel ja en podia fabricar tothom amb la seva nevera. Avui, les discogràfiques no es poden acontentar amb simplement vendre “àlbums” per internet.
I last.fm és el model perfecte perquè t’ajuda a escollir què vols escoltar en un catàleg de milions de cançons. T’ajuda a resoldre el problema que ha causat internet: la sobreabundància. El Google es guanya la vida amb això.
Amb el temps que he escrit això, ja he trobat una altra llibreria que es mereix la meva atenció: és la de l’Eduardo, un suec de 23 anys.
