Encara és estiu i per això aquesta és la cançó de l’estiu. Un èxits més ballats a les sales H&M, sobretot a la planta d’accessoris. 
http://youtu.be/Q6zjXdh_tSA
La “cançó” és de Calvin Harris en coŀlaboració amb la conegudíssima galeta Kelis. Com que el resultat no era prou canyero, l’han barrejat una gent amb visió panoràmica, els “Fly Eye Club” (Associació de Visions Aèries).
Gaudiu-ne. Especialment a la pujadeta del minut 4.
Una cançó que hauria de sonar a tots els casaments.
Sabeu per què ja no és notícia la pirateria de fitxers de música MP3? Perquè ja no cal piratejar-los! Visca!
Ho hem d’agrair al YouTube i a Spotify.
Evidentment que la gent es segueix baixant mp3, perquè sempre queda un remenen, igual que algú segueix ‘dale que te pego’ amb l’eMule.
Però el que és important és que la cresta de l’ona ja no és baixar-se mp3. Imagina’t la feina: baixar-se’ls, ordenar-los, posar-los en el programa per escoltar. Buf, ja estic cansat.
Jo, personalment, m’he fet una llisteta de vídeoclips amb la musiqueta que m’agrada.
Quina sort que la llei ens ha permès seguir fent el que fèiem sense tornar als pesats i cansats CDs de 20eur com volien els frigopies del copyright.
Ara, a veure qui és l’espavilat que troba com podem veure pelis en 720p sense haver de preveure que la voldràs veure amb una setmana d’antelació. 
Em sembla que ja ho haureu llegit a les notícies, però entre Catalunya (residència oficial del Montilla) i Andalusia (residència inicial del Montilla), hi ha una terra de nom València.
Últimament sorten a les notícies per eixes revoltes que n’hi ha, d’uns polítics que protegeixen el seu poble, i d’un poble excitat pel twitter. Tan fàcil que seria tancar els repetidors i acabar amb les repiulades…
Doncs en eixe lloc, hi ha Clara Andrés, que fa cançons com aquesta: Som Riu. (cliqueu aquí si teniu por de quedar-vos sense internet).
Jo l’he sentida al programa Delicatessen d’iCatfm. Una ràdio que podeu escoltar pel transistor o clicant aquí.
Jo us recomano això últim perquè en el fons ja no es tracta de si la ràdio és més simple, sinó que quan ens acostumem a fer alguna cosa d’una manera, aprendre a fer-ho diferent costa molt.
Si us agrada el pop dolcet adolescent, no podeu deixar d’escoltar la següent ràdio. És una radio social. D’una noia anglesa de 25 anys.
Amb cançons tan logrades com…
Jamelia – Superstar
I dont know what it is, That makes me feel like this,
I dont know who you are, But you must be some kind of superstar,
Shania Twain – That Don’t Impress Me Much
Oh-oo-oh, you think you’re special
Oh-oo-oh, you think you’re something else
Fins aquí la música bilingüe tolerant. Ara passem a la música preferentment en català, que com ja sabreu: és inconstitucional.
Així en gravació sonen una mica distants, però en concert (i a Gràcia) són brutals ambdós.
Des que la International Federation of the Phonographic Industry (IFPI) no em deixa penjar MP3, aquest bloc ja no és el que era. 
Afortunadament Google està aquí per salvar-nos, i es van gastar 100 milions de dòlars en advocats perquè puguem seguir penjant vídeos al YouTube. 
I és que amb això estic amb el Montilla, no m’agrada prohibir la llibertat.
Però deixem-nos de política i escoltem la cançoneta:
Una cançó molona per ella mateixa. Amb introducció, nus i desenllaç com manen els cànons.
La introducció arriba fins al minut 1:01 i el desenllaç comença al 4:40. Ho dic per si aneu perduts i tot us sona igual. 
La cançó és del 2008 però es conserva fresca com el primer dia.
Curiosament totes les cançons del disc han patit un subidón, subidón aquests últims dies de Juliol (a Last.fm). Jo el vaig trobar el dia 22. A veure si serà que tots anem a les mateixes webs…
El noi és australià des del 1985 i abans de fer aquestes coses tocava el piano. Ara també té un podcast.
D’aquí poc es traurà el carnet de conduir i estudiarà econòmiques. Llavors si que serà un home de profit. No com ara que fa cançons sense missatge. 
Algun amic atractiu tinc, i d’allà* he tret aquest mp3 que és la suma de la cançó Every Breath You Take (The Police) i la de Beautiful Girls (Sean Kingston). Dues cançons que m’agraden, i que també sonen bé juntes.
Every beautiful girl you take
(que a més és un bon títol) 
Si us ha agradat la idea podeu baixar-vos 70 mp3 d’aquí.
* un altre amic atractiu que és professor d’escola és queixa que a la correctora de l’escola no li agrada (ella diu que és incorrecte) que es facin servir referències de lloc per coses que no són llocs.
Em veig obligat a recomanar-vos una extensió pel Firefox.
És aquesta.
Hi ha moltes maneres de baixar-se els vídeos de YouTube. Aquesta és la que millor em va perquè no haig de fer res (ah, el progrés de la vagància…).
No haig de donar nom als fitxers, no haig de copiar la direcció del vídeo a enlloc. Només haig de mostrar la barra de nom “Clipta.com Toolbar”, clicar el botó “x videos captured” i s’obrirà una finestra amb la llista de vídeos que ha detectat i que em puc baixar.
Ara m’he posat a baixar els 42 videoclips de Pet Shop Boys que els simpàtics de parlophone han penjat a YouTube. Ja en tinc 20 i ocupen 1,3GB.
Visc(a) internet
Espero que d’això no en diguin pirateria.
Ah, i quan els tingui tots, els posaré en bittorrent perquè els altres ciutadans no s’hagin de prendre la molèstia de baixar-los del YouTube. 
Aquest és el primer que m’he baixat, que curiosament és l’últim que han fet*:
Pet Shop Boys – Love Etc. (HD)
(Don’t have to be) A big bucks Hollywood star
(Don’t have to drive) A super car to get far
(Don’t have to live) A life of power and wealth
(Don’t have to be) Beautiful but it helps
(Don’t have to buy) A house in Beverly Hills
(Don’t have to have) Your daddy paying the bills
(Don’t have to live) A life of power and wealth
(Don’t have to be) Beautiful but it helps
Estigueu atents perquè el 7 del 7 (conegut pels de lletres per set de juliol) faran un concertillo al poble español.
* ja ho deia Jesús que els últims serien els primers.
Hi ha una cosa pitjor que Last.fm es posi a cobrar. I és que un cop hagis pagat un any sencer, anunciïn que, ves per on, ho deixen per més endavant.
Ni apugen els preus ni t’obliguen a pagar. Escolteu, que estic pagant cinc cèntims al dia per un servei que no necessitava eh!
Els que no sigueu uns calculistes tacanyos podeu seguir escoltant música com si tal cosa. Fins que els ultims.fm tornin a canviar d’opinió. 
Ara resulta que els de Last.fm em volen fer pagar per escoltar qualsevol música. Tan que els he elogiat…
A partir del dia 30 de Març (demà-passat no l’altre), qui no visqui dins USA, UK i Alemanya –> pagar.
I per si no fos poc, a partir de llavors, també apugen els preus. De 2,50€ a 3€.
Arribats a aquesta situació, he hagut de prendre una determinació:
Pagaré un any sencer, abans que en tres dies hi hagi una inflació del 17%.
Podem pagar:
2,5€
3$ (2,25€)
1,5£ (1,6€)
350¥ (2,7€)
Així doncs, yes we can, he pagat un any de Last.fm per 18£ (<20€).
Si us interessa, teniu tres dies per fer el mateix.
PD: Ara veig que pots comprar tantes subscripcions d’un any com vulguis. Així que potser ‘inverteixo’ 20€ en un altre any de Last.fm
PPD: Són 19,25€ per 372 dies de música. Cinc cèntims al dia.
Mentre les discogràfiques i associacions d’autors i editors perden el temps protegint el que és seu de tothom, vull enllaçar-vos tres canals de last.fm que podeu escoltar:
El primer podria ser el meu, que vosaltres podreu escoltar, però jo hauria de ser subscriptor per escoltar-me.
El segon és d’una noia que li agrada la música suau i vocal dels 80 i una mica d’electrònica.
El tercer és la llibreria d’una lectora d’aquest bloc: la mei. Hi escoltareu música metal, i altres coses intenses.
El quart que us puc recomanar és música similar a Nightmare’s on Wax. És música electrònica suau.
I per últim, un que acabo de trobar: és d’un home que escolta música brasilera i tangos i similars.
L’he trobat mirant qui havia escoltat aquesta cançó.
i tal com toca, després de “la tecnologia”, una mica de “pensaments de l’autor”:
Vaig llegir fa un temps un paralelisme amb el negoci de vendre gel i l’aparició de les neveres aplicat a la venda de CD i l’aparició dels MP3.
La idea és que abans que no hi havia neveres, la gent comprava gel per refredar els aliments, però l’aparició de les neveres va fer desaparèixer el negoci del gel. I els que venien gel no es van queixar (o potser si) dient que ells tenien el monopoli del fred. Es van haver de fotre perquè ningú volia seguir comprant gel quan podia comprar una nevera. De la mateixa manera, ningú vol seguir comprant CD quan pot tenir internet.
Ho explico perquè em sembla que last.fm és exactament el model de negoci que pot tirar endavant ara que tenim internet.
Segurament totes les cançons que escoltis allà te les podries baixar gratis, però el valor afegit és que allà no cal que sàpigues què vols escoltar. Tu escoltes un grup, i dius “vull alguna cosa similar”, i allà ho tens.
De la mateixa manera que amb l’aparició de les neveres, els del ram no podien acontentar els clients amb simplement “gel” perquè gel ja en podia fabricar tothom amb la seva nevera. Avui, les discogràfiques no es poden acontentar amb simplement vendre “àlbums” per internet.
I last.fm és el model perfecte perquè t’ajuda a escollir què vols escoltar en un catàleg de milions de cançons. T’ajuda a resoldre el problema que ha causat internet: la sobreabundància. El Google es guanya la vida amb això.
Amb el temps que he escrit això, ja he trobat una altra llibreria que es mereix la meva atenció: és la de l’Eduardo, un suec de 23 anys.