el cable dependera

Els xinesos són uns cracks. Com fer-se milionari sense entendre res. En podrien fer un llibre, però és que tampoc sabrien què posar-hi. 😆 I això si els convences que fer un llibre explicant com fer-se milionari serveix d’alguna cosa.

En fi, tant és.

Passem a continuació a veure el següent cable. Un cable que per la seva descripció és el típic cable Dependera.

DSC00667

És un cable que en lletres grans i en diferents idiomes el cataloguen com a “salida de TV con cable 1,5M”. El fa l’empresa Polytop, que fa servir el lema “Calidad, Prestigio y Tradición”. 😆

Si el nom “Salida TV con cable” no us ha servit per saber què estan venent, afegeixen una descripció del producte:

El cable dependera de la salida que tenga tu portatil y la entrada de tu TV. He mirado tu portatil y segun veo por internet tiene salida DVI entonces una de las cosas que podrias hacer es esto: A la salida de tu portatil DVI le pones esto

Fantàstic eh! Que a més el pobre xinès ha tingut la mala sort d’anar a trobar les explicacions d’un español que tampoc està dient res. 😆

Però és que té més tela encara!

Perquè he trobat el text a internet, i resulta que el cable que està venent no és el que surt a l’enllaç. És per trencar-se de riure. 😆

Realment, el lideratge mundial de Xina supera totes les expectatives.

Per si esteu interessats en el cable: és el típic cable DVI-HDMI que jo mateix faig servir per connectar el segon monitor a l’ordinador perquè la targeta només té un port DVI. I només val 3,5eur. Al carrer Bruc amb València.

I amb tota seriositat us puc dir que el cable segur que funciona bé. Perquè als xinesos se’ls dona molt bé els temes de les maquinetes, però són un desastre en temes humans. Potser per això van decidir limitar la producció de nens a una unitat.

Ja que hi sóc us explico que el cable de l’enllaç és un adaptador DVI-VGA més un cable VGA-Euroconector. Que, si em permeteu, no us ho compressiu mai perquè és llançar els diners. Abans compreu-vos una tele. I si no podeu, llegiu un llibre.

Xina compra deute

Una imatge que potser pot ajudar a entendre la situació en què ens trobem les democràcies occidentals.

Mentre els països occidentals ens endeutàvem entre nosaltres, deixant-nos diners entre iguals (democràcies liberals), la cosa anava bé. Però ha entrat al joc de préstecs un ésser que és de la mida de tots el que hi estàvem jugant fins ara, i a més no és una democràcia i es passen el dia acumulant diners i treballant.

I ja que n’estic parlant, hi ha dues coses que són mentida: una és que els xinesos són un gran mercat mundial, una oportunitat pels mercats que corren a conquerir. Jo això no m’ho crec. En tot cas el món és una gran oportunitat pels xinesos. Que dius que serà per uns i pels altres. I dic: no, perquè qui s’està menjant el “pollo con almendras” som nosaltres. Ells encara ha d’arribar el dia que mengin amb forquilla i ganivet.

I una altra mentida és que el xinès serà la llengua tan important. Que si voleu apreneu-la, però no serà el següent anglès per dos motius: perquè no l’entén ningú, i perquè a ells no els fa cap falta que el sapiguem per aconseguir els seus objectius. I encara més, els xinesos que venen a fer negocis a Catalunya, saben el castellà que necessiten per fer negocis, ni una mica més. Mentrestant nosaltres podem anar parlant d’integració.

Que no en sembla malament que en parlem.

Poorly Made in China (o com es fabrica a Xina)

A l’aeroport de Hong Kong em vaig comprar un llibre (bé, dos). Un llibre que em va ajudar a suportar les dues hores de cua que la inseguretat israeliana em va fer passar (i mentrestant pensava que la crucificació de Jesucrist deuria ser més o menys així).

El llibre es diu “Poorly Made in China”. I si busqueu molt atentament en aquesta pàgina el trobareu a punt per baixar. 😮

IMG_9859

Jo el vaig comprar per més de 20 eur (a euro la pàgina). Però clar, és un llibre imprès als USA… Clar que a la pàgina 21 explica com un amic seu volia fer no sé què i els americans li cobraven 65000 i els xinesos li van fer per 4500. No sé si el seu editor es va llegir el llibre abans de publicar-lo… 🙄

Abans de posar-se a llegir (sé que us costa), mireu-vos aquesta entrevista a l’escriptor (que per cert és jueu). Curiosament a l’entrevista és una mica aturadet però el llibre trobo que està molt ben escrit i l’estil i el relat et fa seguir el fil molt de prop.

En qualsevol cas, queda hiper-recomanat perquè, catalans i catalanes, algun dia us trobareu un xinès i no sabreu entendre quins jocs de mans us està fent.

Explica, per exemple, que si Xina és la fàbrica del món no és perquè siguin més barats i quan apugin els salaris anirem a fabricar a un altre lloc i ja està. El que ha fet Xina els fabricants xinesos és modelar el sistema i fabricar a Xina és tan convenient que veuràs com tu mateix et menjaràs els problemes que ells han fet. Pàgina 62.

els xinesos no entenen res

Indro Montanelli té un llibre que es diu Roma (a ells devem que tinguem tants advocats). En té un altre que es diu “els grecs” perquè Grècia com a tal no existia. No perquè fossin antics i no en sabessin (pensament postmodern), sinó perquè ells no es veien d’aquest lloc genèric sinó que som nosaltres que els agrupem.

Els xinesos també són una mica així, però al revés. No és que els xinesos siguin de Xina. És que primer hi ha els xinesos, i després ve l’Imperi Xinès per posar-hi ordre. Un ordre que va a sac, com els propis xinesos.

Tinc una amiga atractiva que diu que els xinesos estan per romanitzar. Jo li vaig dir que el tema és que no són cristians. Però estant a Xina m’ha semblat veure que no tenen ni consciència de grup. Per això tampoc necessiten cap democràcia.

Per això poden escopir al terra, donar-te empentes quan caminen, fer-te entrebancar, colar-se, no deixar-te passar al carrer. De fet, els importa tot una merda.

Per això els va la mar de bé un govern que et diu “aquí hem decidit que no es pot passar”. I dius “escolti, i com ho he de fer per arribar allà?”. És que no es pot. És una sensació molt curiosa aquesta de veure que vols creuar el carrer i no pots. I no veus en tot el carrer cap lloc per on creuar-lo. Serà que es pot viure sense creuar aquest carrer. I després ho veus: “mira, no he creuat el carrer però he anat fins allà i també ha estat bé”. Molt curiós.

És un govern que s’encarrega de pensar el que els xinesos no pensen mai: en els altres. Però clar, aquí no han tingut un tal Jesús que ha vingut a explicar les bondats de pensar en els altres. Aquí el govern pensa en els altres pensant en una massa de xinesos mal educats i corruptes a la que poden.

Curiosament són corruptes però no lladres. Curiosament el tema lladres es porta més a casa nostra. I els pocs corruptes que tenim són lladres.

Vaig anar a una botiga on jo mateix pensava que tenien tantes coses i estaven tan amuntegades que a Barcelona en quatre dies li buidarien la botiga. Doncs aquesta botiga em va vendre un paquet de piles que ja estaven obertes i fetes servir. Que dius: que cutre. I a la vegada, quina feinada per total gastar les piles.

I no vulgueu veure com deixen la taula després de dinar. Clar, ningú els ha explicat res de l’últim sopar i mengen com si fos el primer.

Llavors, per què Xina sona tan? Per què tanta tontaria amb el “soft-power”? Jo crec primer de tot perquè és l’aplicació directa del tio cutre que ven piles gastades. Poder suau, timo suau.

Però en el fons ho saben que aquesta gent no tenen res a oferir al món que no siguin piles de gent treballant sense pensar en drets colectius. Perquè com m’ha semblat veure, no hi pensen en colectius. És una manera curiosa de pensar la individualitat. El concepte que tenen al cap és l’amuntegament de gent.

Jo crec que els xinesos estan igual avui que en l’Edat Mitjana, amb la diferència que avui aquests Occidentals ja s’han inventat tot de coses (com ara el ciment i els ordinadors) que ara ells poden utilitzar.

En veritat això passa sempre, perquè la pólvora se la van inventar ells i vam ser nosaltres que li vam trobar la “utilitat”.

Per cert, ahir tot esmorzant sentia una tertúlia a la tele de com Xina volia potenciar el futbol. És per flipar mandarines com no entenen res els pobres. A veure si el govern Xinès els obliga a tots a jugar a futbol i així aprenen a caminar pel carrer. 🙄 I els urbanistes que juguin a futbol també, a veure si aprenen que no es pot posar la ratlla de mig camp a dins la porteria. 🙄

[editat dia 9] Volia citar el següent paràgraf per subratllar el que dic en aquest escrit:

Renault, tras la pista china – ABC.es
La realidad o el «fantasma» de la pista china aconseja a Renault y el gobierno francés a manejar el escándalo con mucha prudencia: la guerra en curso por la conquista de las primeras posiciones en el futuro mercado mundial del coche eléctrico comporta muchos «flecos» inflamables, ya que la economía china está altamente centralizada y las acusaciones de espionaje industrial podrían «salpicar» rápidamente, con un costo imprevisible, siendo Pekín la segunda economía mundial, con un peso creciente en cuestiones tan sensibles como la gestión de la deuda soberana en la zona euro.

Coses que he dit que surten en aquesta notícia: el timo suau que és l’espionatge, el poder suau que Xina està comprant deute europeu, la impossibilitat de fer res igual que tampoc jo podia creuar el carrer. Els xinesos van a saco, et trepitgen i t’espien i no el sap gens de greu, manegen muntanyes de persones i la direcció és aliena a la societat (que tampoc existeix). S’alimenten de la feina occidental mentre ells segueixen vivint amb un ordre pre-industrial. No entenen el joc occidental però en veuen els beneficis, d’aquí que espiïn. No tenen res a oferir al món que no sigui milions de xinesos treballant.

En fi. Tot seria més fàcil si tinguéssim un Imperi Romà en funcionament que els pogués colonitzar i ordenar-los. Però els únics que podrien fer-ho són els americans i últimament estan entretinguts en si han de baixar o pujar-se els impostos. Semblen aquells de l’illa de Pasqua que mentre es barallaven per les estàtues se’ls van acabar els arbres. 🙄

la Xina treballa, qui té els diners?

Mica en mica veig com al meu barri els xinesos compren i okupen locals. Del Tot a Cent, al Bazar i a les botigues de roba i complements. De restaurants xinesos a restaurants clonats als normals.

De mica en mica van formant part de l’entremat social d’aquí.

I si algun dia decideixen marxar? Des de la meva humil perspectiva Xina s’ha fet gran a base de treballar com a xinos. Oferir super-barat i acumular diners. Mentre els occidentals caminàvem entre abundància d’una bombolla econòmica. I ara ells tenen piles de diners guanyats cèntim a cèntim, i nosaltres tenim préstecs.

Mentre aquí ningú te diners, ells compren locals i ens venen sabates, quan fins ara només venien mitjons. I no fan servir els sistemes financers d’aquí, mentre nosaltres els hem de reformar.

Mentre els sous d’advocats, economistes i altres “gentes del querer” han gaudit d’uns augments de sou sobredimensionats, el fabricant dels nostres iPods diu que li fa por obrir una fabrica a USA perquè no vol passar-se el dia amb pleits.

Mentrestant a USA el tema polític és si cobrar 250.000$/any és de rics o no és prou.

la República Capitalista del Poble

HDTV Discovery The Peoples Republic of Capitalism Parts 1-4 720p Torrent – btjunkie

Us recomano veure aquests 4 capítols de 45 minuts sobre Xina.

No faré cap resum, però posaré els títols dels capítols:

1 – USA i Xina, fortament units (fabriques xineses)
2 – del Maoisme al Joisme (prostitució i gais sí, manifestacions i cristianime no)
3 – el carril ràpid (Xina aposta estratègicament pel cotxe)
4 – és l’economia, estúpid! (xinesos obcecats pels diners, corrupció i els baixos sous dels treballadors)

Google @ Xina

A menys que visqueu a la Lluna sabreu que Zapatero ha vingut a Catalunya a defensar grans inversions que Google està a punt de marxar de Xina.

És una notícia que no havia posat fins ara perquè després em diuen coses. 😛

Situació actual: Google ha desactivat el xiringuito filtrat que tenia a Google.cn i redirigeix el transit cap al normal Google.com.hk (Hong Kong). Sembla que allò de “one country, two systems” els ha petat a la cara dels xinesos.

Història: Google va patir uns atacs des de Xina per obtenir dades de xinesos de drets humans i tal. Fris cronològic aquí.

Fins aquí la introducció. Ara el contingut interessant:

Si Google marxa, qui hi perdrà més? Google o Xina? Aquest article diu que un tal Kaiser Kuo diu que Google té el segment ric dels internautes xinesos. Que Google ha obtingut el respecte d’aquests protegint els usuaris, deixant clara la censura i protegint els seus treballadors xinesos. I a l’altre costat hi ha Baidu, que passarà a tenir el monopoli (Xina sempre ha volgut competència), malmetrà la seva credibilitat internacional, i perjudicarà el seu desenvolupament tecnològic.

Aquesta visió és interessant perquè és molt més madura que l’infantilisme simplista de “oh, si marxa Google hi perdrà perquè Xina és molt gran”, o “Google està fent-se la víctima i el que fa és atraure atenció perquè en veritat sap que no hi té res a fer a Xina”.

I que té raó ho mostra la resposta de Xina que és simplement dir que Google està polititzant la situació.

Els usuaris del món lliure podem seguir aquest culebrot des d’aquesta pàgina. Ara mateix ha caigut el batalló Youtube, Sites i Blogger. Es mantenen en posició de defensa: Web, Images, News, Ads i Gmail. A infermeria: Docs, Picasa i Groups.

Properament aquest bloc s’alimentarà únicament de traduccions, algun dia m’atreviré amb Shakespeare. Aquí va una mostra:

My love is as a fever, longing still

L’amor és com la febre, sempre s’allarga

Una Xina sobre-productora, problema econòmic mundial

Sé que us agraden els resums txatxis, aquí en va un altre:

China has now become the biggest risk to the world economy – Telegraph

Xina està mantenint el Yen cotitzant per sota el valor real (això fa anys que ho sabem). Això fa que el que ells produeixen sigui hiper-barat. Això fa que l’economia occidental no produeixi. Això fa que hi hagi atur occidental, això fa que els occidentals perdin la seva casa (diu que més americans han perdut casa seva aquest any que durant la dècada de la Gran Depressió).

Diu que d’aquesta situació en són còmplices els capitalistes occidentals, i que en algun moment els treballadors occidentals es rebelaran.

L’Obama diu a Xina que no pot seguir vivint del que exporta als pobres americans ja super-endeutats.

Ara el periodista diu:

Well-armed sovereign states can do whatever they want.

Així que ja seria hora, catalans, que tinguéssim el nostre Estat. Quan diu “ben armat” ho diu de ben armat amb les armes d’un Estat sobirà (control de capitals, per exemple), i no perquè tingui míssils.

Diu que Xina està intentant que els Xinesos siguin més consumistes, perquè no pot ser que ho estalviïn tot i només facin que treballar. Perquè si no ho fan, USA (que és un Estat sobirà ben armat) tallarà les importacions quan li doni la gana. I el problema el tindrà Xina i les seves precioses -però delicades- estàtues de Mao.

El problema és que aquests intents de fer-se consumistes només acaben per generar més inversió i més producció. Tan bonic que és canviar-se el mòbil cada sis mesos i els xinesos només saben invertir en borsa, comprar pisos i augmentar la producció (això diu l’article).

I diu que el Banc Central Xinès ha reduït els crèdits a la meitat aquest Octubre (ja ho veuen que tan treballar no pot ser bo). I, eps, a veure què passa als mercats mundials, que pot ser tan greu com les sub-prime americanes.

Ara que hem llegit com els socialistes es tornen capitalistes, podem llegir com els capitalistes es tornen socialistes:

Eleven reasons America is the new top socialist economy Paul B. Farrell – MarketWatch
How free market ideology backfired, sabotaging capitalistic democracy

Tot trobat a digg.

llegint amb llum xinès

IMG_7196

Això que tenim aquí són dos llums fabricats a la Xina. El primer de marca Energizer comprat al MediaMarkt per 14,95€. El segon de marca KDE el vaig comprar al típic “basar xinès” pel mòdic preu de 1,80€.

Són exactament iguals.

Només hi ha tres diferències: l’Energizer té la pinça més gran i fa més força. La llum de l’Energizer és groga i iŀlumina més que la blavosa de l’altre. I la part flexible del barat és mig centímetre més curt.

Estarem d’acord que alguna cosa de l’economia mundial no funciona bé.

Aquí vaig escriure sobre el fet de pagar bastant més per una mateixa cosa. I aquí sobre xina. I sobretot té a veure amb el que s’ha de fer per refundar el capitalisme.