La façana que ara és la frontal i fa uns anys era frontal (es van vendre les habitacions que donen al Central Park)

Passejant per dintre:

I ara sortint per la façana del darrera. És l’edifici que a la primera foto es veu grandot a l’esquerra.

New Yorkers Don’t Give A Shit

Fucking Tourists (PIC)

Les traduccions són:

Als Newyorkers els importa una merda

Turistes De Merda (FOT)

Això ho poso perquè tinc alguns/nes lectors/ores que tenen aquesta actitud catòlica de “ai, el mai9 ha dit «l’Hereu és imbècil»”, “és veritat que l’home no ho fa bé, però tampoc cal insultar-lo”.

Si em permeteu, és culpa d’internet. Si no hi hagués internet no m’hauria contaminat d’aquesta idea que pots dir “turistes de merda” i tenir raó.

Però en el fons la culpa és de l’escola. Si hagués pogut aprendre francès i menjar paté, què feia aprenent anglès si he acabat gras de menjar hamburgueses? Eh?

I perdoneu que segueixi quan l’anterior era un final perfecte:

És que dir “turistes de merda” i “als new yorkers els importa una merda” té una besant social, política que nosaltres no tenim. Perquè quan posen la foto i la frase, estan dient que allò els importa i que està mal fet.

Aquí no. Aquí veiem algú que es cola, i no diem res (jo tampoc). I la nostra solució és posar valles més altes. Quan la solució és dir-li imbècil (proveu-ho).

Per això la campanya aquesta del “et creus molt llest?” si que penso que està ben pensada. Però quan la vegeu, penseu-hi, és d’estil americà. El mateix estil que la secció “L’Hereu és imbècil” d’aquest bloc.

Ara voldria que veiéssiu l’actitud amb què reaccionen els americans a tal fet. I ho poso perquè encaixa amb això que vaig escriure: l’insult com a cohesió social

Thierry Henry handball sends France to the World Cup (Video)
Thierry Henry’s blatant handball pass to William Gallas destroyed Ireland’s World Cup dream.

Fixeu-vos com diu que les mans de Thierry han *destruït* el *somni* d’Irlanda.

i ara els comentaris:

Absolute disgrace, either Henry or France should be banned from the World Cup.

Absolutely disgusting. If it was a forty-yard screamer I wouldn’t have minded as much, but to go out like this is an absolutey travesty, and Henry should be ashamed of himself.

And Thierry Henry is, and always was, an arrogant cheating prick

Robbery!! This team doesn’t deserve to go to South Africa at all! And yes I’m French…and ashamed.

Que, potser m’equivoco, però no crec que l’actitud dels catalans sigui tan escandalosa davant aquest fet.

Aquí, el Fèlix Millet s’emporta 10M€ i enlloc de dir “MILLET FILL DE PUTA!!!!!!”, diem: “oh si, els òrgans reguladors, bla bla bla, les inspeccions, els partits, les fundacions, la societat catalana, pobre societat civil que malament i que trist i a veure com tirarem endavant ara, etc etc.”

Me’l vaig tallar al Soho, en una perruqueria que et presenten un menú de gent que talla cabells: stylist, senior, director, etc. De preus i simpatia creixents.

Jo estava buscant un restaurant i vaig trobar una perruqueria. Més meritori va ser estar-me casi una setmana mirant el mapa de Nova York del revés, i trobant sempre l’hotel de tornada.

Em va tocar un noi fàcilment homosexual que quan va saber que era de Barcelona em va dir que ell havia tingut una parella que era d’allà però que van tallar abans que pogués anar-ho a visitar. De forma totalment casual, a partir d’aquest fet, la nostra conversa va ser més distant. No sé si m’explico.

Però el que us volia explicar és que vaig agafar una revista per entretenir-me. Una revista d’aquelles gruixudes, d’aquelles que tenen deu planes d’anuncis abans no arribes a l’índex, d’aquelles que els anuncis són gent fent postures estranyes ensenyant remotament perfums, rellotges, sabates, etc.

Una revista d’aquelles on hi ha poc a llegir.

Així doncs em vaig llegir l’editorial. I la meva sorpresa va ser que l’editorial era tota una digressió sobre l’Obama i la seva política. Si faria, si deixaria de fer, si podria fer.

Em vaig quedar molt sorprès que en aquell ambient on només arribar et donaven una bata, i que per tallar-te el cabell et posaven un altre llençol amb mànigues. Allà, estigués llegint política i en una revista tan poc “llegida” per l’excés de fotos.

Hi havia més política en aquella perruqueria que en l’aniversari del polític indi.

La idea que sona per aquí de “drets i deures” és una collonada majúscula per a gent encara per civilitzar.

Així no anem enlloc. A base de drets i deures no es pot fer res. M’importen una merda els meus drets i deures. És una decadència estúpida de la idea religiosa del bé i del mal, posada a la terra, en temes socials.

El concepte és totalment erroni perquè, per començar, a veure qui és el capullo que sap què puc fer i què no puc fer. No ho sé jo, ho sabrà ell.

Aquesta idea dual s’ha de canviar per “funcionalitat i flexibilitat“. És infinitament millor que un treballador funcioni, faci el que hagi de fer (fixeu-vos com la frase evita concretar), i que sigui flexible.

O sigui, ha de funcionar tot super-quadriculat, i també hem de ser flexibles.

Com veieu, aquestes dues idees són molt millors que l’adoctrinament per a domesticar-te dels “drets i deures”.

“the pursuit of happiness” (una funcionalitat flexible) és molt millor que el “dret a una habitatge digne” (el dret d’un, deure pels altres).

A la puta merda amb els drets i deures, i que visquin els insults cívics.

Agraïments: Agraeixo la inspiració al Doctor Duran i el seu últim escrit que acaba dient “Doncs jo també penso el mateix.”

Mèdia / Un passeig amb en Vicent Partal per la nova seu de Vilaweb: “Volem que sigui un espai obert, un hub ciutadà”
A més, les redaccions dels diaris han fugit del centre de la ciutat i això és un absurd! Nosaltres volem fer el contrari, que el carrer entri a la redacció, que hi hagin actes, que la gent puga entrar a la zona aquesta mixta, que si algú ens diu “vull fer això…” puga entrar.

A mi em sembla que això ho hauríem de canviar. Aquesta idea que tot ha d’estar al centre és errònia.

A part que, llegint el que diu, és com si només estant al centre pots fer que el carrer entri a la redacció i que hi hagin actes.

La visió de New York és: el centre és on estàs tu. Veieu l’individualisme i el màrqueting, oi? I és d’aquesta visió que crea franquícies del McDonald’s: perquè la gent no anirà al centre perquè hi hagi VilaWeb ni McDonald’s.

El centralisme no és Madrid, la Unió d’Estats Americans l’han fet ells.

Guillem, a veure si pedales fins al Clot.

Es diu molt que els americans són nacionalistes, però és que són nacionalistes de ser americans, de ser nova yorquesos, de ser d’uptown, de l’upper west side, del carrer 69 i de viure al número 123.

Com veieu és un nacionalisme molt diferent d’aquest que tenim per aquí que brama per Madrid o del català que va a petar a la plaça Sant Jaume.

Ens deia que en la decadència d’Atenes, els atenesos tenien gran afició a anar al teatre a veure tragèdies que ja se sabien de memòria, i plorar i plorar pel que passava. No em direu que no és quelcom a recordar, oi? La teva civilització s’enfonsa i tu amb els amics plorant per una situació fictícia que ja has vist mil cops. (una mica com si ploréssim per l’Estatut, no?)

Ell ens explicava que avui això se’ns fa estrany perquè nosaltres anem al cine sempre a veure històries noves.

I aquí vindria la primera cita americana: vaig llegir no sé on, que algú de Hollywood fa uns anys (com veieu és una cita molt acurada) va tenir la gran idea d’explicar la película sencera en el trailer. Fins llavors els trailers servien per incentivar la clientela, però mai explicar la peli, perquè: si ja la saben per què hi aniran, oi? Ell deia que seria al revés, no només hi anirien sinó que hi aniria més gent, per les ganes de saber més del que ja sabien. Aquest home tenia raó. Va funcionar.

I el conferenciant? Tenia raó?

Aquí estava jo. Estirat a la gespa, “al cor de Manhattan”, durant dues hores per veure “Els Set Magnífics”, per enèsima vegada. I la gent s’emocionava i animava “als bons”.

I la setmana següent passaven “Encuentros en la Tercera Fase”. Eh, americans! No teniu pelis actuals que heu de passar velles glòries?

A mi, aquesta situació em va fer veure que als americans se’ls ha acabat la corda.

Cal dir que les “pelis actuals” americanes són dels super-herois de fa 20 anys. O sigui, res de nou.

Que no és cap problema viure en decadència. Val la pena anar a Nova York i etc etc.

També em va semblar veure decadència amb aquell guia de l’Hotel Plaza que esmerçava temps en explicar-nos que abans els edificis antics els tiraven a terra i en feien de nous, però que ara s’ho miren molt per tal de preservar la història.

Que a mi em sembla la mar de bé que conservin edificis, però quan aquella societat posa més èmfasi en preservar edificis antics que en fer-ne de nous, és perquè saben que els edificis antics valen més que els que puguin fer ara. Curiosament ens explicava que l’actual Hotel Plaza el van fer tirant a terra l’antic Hotel Plaza. Però avui, aquest Hotel Plaza no es pot tocar ni per fora ni per dins perquè està protegit per ordenances municipals.

Així doncs, els queda la dolça decadència. Explicar-nos que en aquella sala hi anava Frank Sinatra i altres celebritats de l’època que, siguem sincers, són molt diferents que la Paris Hilton i la Britney Spears.

El model econòmic d’aquella gent no funciona. Mira que porten anys i panys intentant que la gent no es baixi mp3 d’internet. Volen vendre discos com sempre i no veuen que el negoci ha canviat. Mira si són tontos, que mentre ells es barallen amb un mp3, els reis planetaris de la còpia (Xina) creixen i creixen.

I Steve Jobs i el seu iPod no tenen la força per canviar la decadència. Són com el Plató de l’època. Poden fer el que vulguin que la cosa s’enfonsa igual. (trobo que m’estic animant, oi?).

Un altre símptoma de decadència és la immigració. Van ser els bàrbars que van fer caure Roma, oi? La immigració actual és de Latinoamèrica. I són gent que no tenen el “somni americà”.

L’enemic número u del sistema americà és algú que no vol triomfar a la vida. Els latinos serien aquests, gent que els interessa la família, que no es compren una casa per vendre-la quan tinguin diners per comprar-ne una més gran. Amb un interès mínim en la pornografia perquè cada nit dormen a la mateixa casa i amb la mateixa dona. No els interessa gens el nipplegate.

Quan arran de la peli Super Size Me vaig sentir a un del McDonald’s dient que els seus clients estaven prenent la decisió d’anar-hi i si hi anaven és perquè volien, vaig pensar que era una excusa formal i esbiaixada per no respondre del menjar que donaven. Però anant a NY si que veus que a la forma de viure allà, la gent sí que pren la decisió d’anar al McDonald’s. El tema de la decadència és també adonar-se que la gent de dins del McDonald’s està formalment més grassa que la gent de fora. És a dir, hi ha gent habituada a menjar allà, i per tant, ja no prenen cap decisió anant-hi.

Tampoc tenen els diners per pagar altre tipus de menjar. El problema és social perquè les classes dirigents no pagaran més als treballadors.

El problema és social perquè els rics no saben què fer amb els diners, i els pobres no saben què fer amb la seva vida.

Els rics tenen problemes amb el Madoff, i els pobres tenen problemes amb la sanitat.

Si heu arribat fins al final us mereixeu una frase interessant: usa es queixa del outsourcing mentre els catalans parlem tot el dia que hem d’internacionalitzar les nostres empreses.

Però deixem de banda el periodisme. Estem aquí per llegir un exemple del que l’altre dia parlava que era l’insult com a cohesió social:

Neighbouring Nevada has launched a mocking campaign to entice businesses away, portraying Californian politicians as monkeys, and with a tag-line jingle that runs: “Kiss your assets goodbye!” You know you have a problem when Nevada – famed for nothing more than Las Vegas, casinos and desert – is laughing at you.

Observem que tots són americans i tots bandegen la bandera, però la individualitat de l’Estat de Nevada permet riure’s institucionalment de California.

Així doncs, assumim la nostra responsabilitat com a ciutadans, i diguem ben clarament quins responsables públics són idiotes. I sense generalitzacions, no s’hi val dir “tots els del PSC són rematadament incompetents”.

[editat 05/11/09] exemple d’insult cívic.

jackass, loser, asshole, douchebag, jerk, moron.

Una quantitat d’insults que us puc dir que no són només insults. Serveixen per posar la gent a lloc.

Insults cívics en podria dir l’imbècil de l’Hereu.

Quan estava a New York em preguntava com s’articulava una societat amb tanta individualitat. Recordeu que deia que individualitat i servei eren les bases d’aquella societat. No sóc antropòleg però puc dir quines diferències hi veig comparant amb el que em rodeja aquí, oi? En qualsevol cas aquest és el meu bloc i dic el que em dóna la gana (rampell americà).

Quan estava allà ja vaig veure que s’articulava amb diners, i amb desprestigiar l’altre.

Tots sabem de les campanyes electorals i els seus “hate ads”. I nosaltres diem que tan de bo que no arribem a fer el que fan però que estem en camí, i etc etc.

El John Kerry va perdre les eleccions perquè “he is a loser”.

El Kanye és un jackass perquè va interrompre un premi per dir que la Beyoncé havia fet un millor vídeo que la guanyadora. Ves per on tenen “freedom of speech” per fer aquestes coses, i també ràpidament tothom li va dir imbècil. I ell ràpidament torna a la tele a disculpar-se.

En canvi aquí les coses no funcionen així. Aquí la gent va sense samarreta i enlloc de dir-li asshole esperem a veure si els polítics ens ho arreglen.

Evidentment els polítics no ho arreglen, i quan ho arreglen el que fan és crear un Estat Policial amb la poli repartint calbots a tothom que no fa el que els polítics volen que fem.

Hereu es planteja regular la moda d’anar seminú per BCN

CiU demana que es revisi l’ordenança que regula la presència de persones mig despullades a BCN

Terra d’Oportunitats o Estat del Benestar? Vols l’oportunitat de comportar-te com un imbècil, o vols que els polítics et facin estar bé?

La meva sensació és que nosaltres tenim concepte de barri, vivim al barri tal o qual, però a USA (o a NY) em sembla que tenen el concepte “location”.

Location vol dir que si vols alguna cosa, ves a la cinquena avinguda. A la sisena no hi fas res.

Location vol dir que a una illa de Times Square hi ha un solar on hi aparquen cotxes. Cosa molt curiosa perquè si fos aquí, podríem omplir el solar de constructors interessats. Però, d’altra banda, aquí no hem sabut ‘construir’ una cosa com Times Square.

I una altra cosa que sembla que vagi diferent són els amics. Allà sembla que la gent fa ‘contactes’. No és com aquí que fem servir la paraula per dir que coneixes gent que pot fer coses per a tu. Allà contactes és que has contactat amb algú. I vas contactant amb la gent, sigui al metro, sigui estirat a la gespa, a la feina. Vaig conèixer un perruquer gai que li hagués encantat contactar amb mi.

Però aquí: fem amics. I diem coses com “els amics els pots comptar amb els dits de la mà”, i ens creiem tan espavilats perquè ens hem adonat d’aquesta veritat que direm que és ben trist però és ben real.