no hi ha funcionaris a Nova York

“Un fundido negro y después plano picado al revés.” Això deia Mecano.

La notícia és que els funcionaris americans no treballen i tampoc cobren. Perquè el Congrés i Obama no es posen d’acord i queda tot bloquejat. Això ja va passar als 90 i està fet per obligar a que es posin d’acord. És el mecanisme de “checks and balances” per tal que la República no caigui per un sonat que abusa del poder. I el que permet que qualsevol arribi al poder i que mani un tonto.

El que veig jo és que el problema el tenen perquè una majoria d’atontats (els del partit republicà) no respecten que mani Obama, un tio llest i valent, que a més ha guanyat les eleccions i vol fer ‘coses bones’, com ObamaCare.

És veritat que Obama és ‘socialista’ i que està fent canvis en la medicina fent-la universal cosa que va en contra de l’esperit individualista dels americans? Sí, pot ser. Però què passa quan la societat està tan degradada que la gent no es pot pagar el metge? Què passa si es vol que tothom tingui medicina assequible? Han de guanyar les coorporacions mèdiques que tenen l’objectiu de fer diners? I és amb aquests diners que paguen les carreres electorals dels polítics.

“Corporations are people, my friend” va dir un tal Romney que volia ocupar el lloc d’Obama.

dues més de NY, amb llum

Tinc dues fotos panoràmiques més de Nova York que em ve de gust penjar avui.

El que tenen en comú és la llum curiosa. La primera per l’ombra del para-sol. La segona pel reflex a l’Hotel Plaza de l’edifici de l’esquerre. Curiosament més a l’esquerre hi ha una botiga d’ordinadors.

IMG_2376 - IMG_2378 (3 fotos en PCUSL)

IMG_3933 - IMG_3936 (4 fotos en ML)

La segona foto té la gràcia que es veu la punta de l’Empire State, l’Hotel Plaza i les modernes i lletges torres Time Warner, que vindrien a mostrar el principi de la decadència.

La meva recomanació és que hi aneu abans que un terratrèmol s’ho emporti tot. 😕

USA, els republicans i els rics

No sé si sabeu que a USA van fer una guerra civil. Es barallaven els que es pensaven que treballaven (agricultors i tal) contra a qui deien que no treballaven (financers i brokers). Era una batalla Camp contra Ciutat.

Ara us suggeriria llegir dos articles:

Reagan insider: GOP destroyed economy Paul B. Farrell – MarketWatch

Aquest diu que tots els problemes van començar amb Reagan quan el Friedman el va convèncer que els dèficits públics no importaven si venien de reduir impostos:

“the second unhappy change in the American economy has been the extraordinary growth of our public debt. In 1970 it was just 40% of gross domestic product, or about $425 billion. When it reaches $18 trillion, it will be 40 times greater than in 1970.” Who’s to blame? Not big-spending Dems, says Stockman, but “from the Republican Party’s embrace, about three decades ago, of the insidious doctrine that deficits don’t matter if they result from tax cuts.”

Podeu veure aquesta idea argumentada “a la catalana” de la mà de Xavier Sala i Martin en aquesta entrevista al minut 4.*

L’article segueix dient que aquella idea ha provocat un creixement desproporcionat del sector financer, sector que a més ha portat la feina a l’estranger. I a més, tots els del departament d’economia del govern han sortit de Wall Street. I quan la màquina de fer diners se’ls va trencar, va ser el govern qui va pagar la factura (el rescat dels bancs).

Paulson, Bernanke and Geithner knew exactly what they were doing.

They wanted the economy, markets and the government to be under the absolute control of Wall Street’s too-greedy-to-fail banks. They conned Congress and the Fed into bailing out an estimated $23.7 trillion debt. Worse, they have since destroyed meaningful financial reforms.

Clar, llavors ve a dir que hi ha la immensa part de la població (la que treballa) que està al limbo, mentre els pocs que han entrat al casino de Wall Street fan i desfan, treballant amb coses com vendre hipoteques que no es podran pagar, però les venien cobrant en liquid. Ells ja havien cobrat i passaven al següent tema.

I aquest és l’altre article que val la pena llegir:

Will Buffett-Gates Pledge Really Help the Poor? – The Wealth Report – WSJ

Es pregunta si els 47 mil milions de dòlars que donaran 40 rics americans serviran de res.

Potser la resposta és aquest altre article:

Europeans Attack Buffett-Gates Pledge as Undemocratic – The Wealth Report – WSJ

És la resposta europea, i diuen que si els rics volen ajudar, que paguin els impostos, que no facin lobbies per pagar-ne menys.

Com veieu, tornem al principi d’aquest escrit amb Reagan baixant els impostos.

Que bé que ho he lligat tot eh! :mrgreen:

Ah, queda un tema:

Que en queda de la il·lusió per Obama? – Televisió de Catalunya

És l’entrevista a l’Antoni Bassas parlant d’Obama. Clar, quin és el paper d’Obama? Ho podrà arreglar? Doncs crec que no. No perquè no vulgui, sinó perquè el sistema polític americà és tan d’equilibris que fins i tot havent guanyat segueix sense manar. El sistema polític està tan individualitzat que fins i tot els demòcrates li fan oposició. I espereu-vos perquè venen les “midterm elections” on està previst que guanyin els republicans.

Allò que deien que el sistema polític americà estava tan ben fet que fins i tot amb tontos seguia funcionant… Doncs bé, crec que aquest serà (i és) el problema perquè arreglin els problemes. Un polític que troben que ho pot arreglar, i ja veurem què li permet fer el sistema fins i tot guanyant.

I l’altre tema és que la visió super-monetària que els americans han tingut de la vida, pot ser el seu motiu de declivi. Els rics donant diners és perquè s’han adonat que estan enfonsant la terra per on caminaven, i donar-los és la solució que els ha passat pel cap. Però el problema és polític i no individual. Per això el primer article posava l’arrel del problema amb el Reagan. I per això al final he parlat d’Obama. Ho arreglarà? Diria que no perquè és un de sol. El problema és el concepte de valor social en la riquesa individual. Per això els rics han pensat en arreglar-ho donant diners. I com deia l’alemany ric: “Nein Kampf” (no hi ha lluita). Em sembla que en farà un llibre. 😉

THE END (disculpeu que hagi citat tres articles i dues entrevistes)

* Val la pena escoltar l’entrevista, per veure com argumenta que els diners no els tingui el govern sinó “la senyora que vol anar al restaurant o comprar roba pels nens” (George Bush deia que fent els tax cuts la gent es podria comprar un DVD). I també remarcar com diu al minut 1 que no es poden fer prediccions econòmiques, però diu tranquilament que el preu dels ordinadors sempre cau i “mai és el moment perquè al cap d’un mes sempre trobes una ganga més barata”. I ho destaco perquè en aquest últim any, això no ha passat. I jo ho miro.

[editat dia 14] Si voleu un exemple del que he dit, llegiu això. És un article que diu que les tax cuts als rics és robar-nos el futur. Algú respon que els rics no et deuen res. Algú respon que no ens deuen res però haurien de pagar els mateixos impostos que la resta. Algú respon que perquè haurien de donar diners al govern si nosaltres el sabem gastar millor, i argumenta que precisament això estan fent Buffet i Gates.

No sé si ho veieu (o estareu d’acord) però el problema és una individualitat descontrolada (veieu que consideren al Govern com un ens individual que no són ells?) i l’altre problema és substantivar els diners. Els diners no són ni subjecte ni objecte, els problema és un altre, i ja poden portar diners amunt i avall que no arreglaran el problema. El problema és polític i es va iniciar en Reagan. (ja heu llegit això altre que deia que s’havia acabat l’era Reagan i començava l’era Obama?)

les Torres Bessones, l’11-S, un afer intern

Vaig sentir que el que més havia sorprès a Pasqual Maragall quan va dir que CiU s’alimentava del 3% és que no havia passat res.

El President de la Generalitat diu que el principal partit (ara a l’oposició) s’emporta el liquid del 3% i aquí no passa res. Eps, aquí sí que passa alguna cosa, eh… 😯

Però canviem de tema, oi? Perquè clar, total, oi? Bé, això, que tant és. O no? 😕

Parlem ara de Zeitgeist, una película que diu que Jesucrist és un cuento xino, que l’11-S va ser una feina interna i que el Banc Central Americà t’està foten els calers.

Això de la religió ho vaig consultar en fonts fidedignes (un capellà) i em va dit que era mentida cotxina i d’això del Banc Central… mira, encara em sembla bé perquè algú ens els haurà de guardar els diners, no?

Queda llavors un tema, que és al meu entendre el més verídic.

Què el fa verídic als meus ulls: Dues coses:

primera cosa) L’edifici 7 del World Trade Center cau al vespre. O sigui, xoca un avió en un edifici i cau l’edifici del costat? Això ni el Saura de les millors èpoques.

segona cosa) Els madrilenys, amb aquest esperit de liderar el món lliure, a més de posar el metro del revés com els londinencs, també van cremar un edifici com els americans. Però carambes, aquell no va caure. Ni cap de mitja hora, ni al cap de dos dies.

I amb aquestes coses al cap, seguia mirant documentals de complots i conxorxes.

Per allà dins diuen que mesos abans, no sé quina planta de l’edifici 7 havia estat revestida de material super-no sé què, inversions infernals en tecnologia de control i etc.

També diuen que els dos edificis cauen com si fos una demolició. I és ben veritat. Només cal veure-ho, i només cal veure la còpia dels Xinesos per veure que evidentment allò va ser una demolició.

També és molt indicatiu llegir com George W. Bush va dir als investigadors que no investiguessin massa.

Revealed: Bush warned 9/11 Commission about ‘crossing line’

Però ara us diré quina és la prova fefaent (per mi) de que tot allò va ser un muntatge. És aquest poli que s’està traient la careta.

Sense ficció 2x01 102 minuts que van canviar Amèrica - Documental (DVBrip català) per r5004 (totsrucs.cat).avi_snapshot_01.11.34_[2010.08.03_15.44.12]

Us podeu baixar el documental aquí, està al minut 1:11:35.

No dubteu en veure tota la seqüència que comença a 1:10:00 i acaba al 1:12:40. És més, mireu tot el documental, carai!

Són les 10:10 (recordo que els avions xoquen a les 8:46 i les 9:03), i és el vídeo d’un que va per allà mirant a veure què troba. Entra a l’edifici 7 (el que cau al vespre, el que havien blindat mesos abans) i a la primera planta, just després de pujar les escales mecàniques, just allà, “com si vigilés” (tu ja m’entens) està aquest poli que diu “ei, ja no queda ningú, han evacuat tothom, millor que marxeu, jo em quedo a assegurar-me que no baixa ningú més”.

OJO AL DATO.

Sense ficció 2x01 102 minuts que van canviar Amèrica - Documental (DVBrip català) per r5004 (totsrucs.cat).avi_snapshot_01.12.26_[2010.08.03_15.43.15]

O sigui, un de la “secret service”, allà al mig, sol com un mussol, just després de les escales mecàniques, dient-te que marxis però que ell és queda.

Al loro, que no estamos tan mal eh. Que algunos dicen que són patriotes, i estan destruint les Torres Bessones.

Aquest documental, oficial, sense truco ni carton és la meva prova que allò del 2001 va ser una festa del Neró de torn d’una decadent Amèrica, que ni Obama ni Òsties tornarà a aixecar. Això sí, perfecte per anar-hi a fer turisme.

Hotel Plaza, NY

Algunes fotos panoràmiques de l’Hotel Plaza, per allà Nova York.

La façana que ara és la frontal i fa uns anys era frontal (es van vendre les habitacions que donen al Central Park)

IMG_3774 - IMG_3775 (2 fotos en PCUSN)

Passejant per dintre:

IMG_3849 - IMG_3859 (11 fotos en CCUSN)

IMG_3786 - IMG_3787 (2 fotos en PCUSN)0000

IMG_3790 - IMG_3795 (6 fotos en PCUSN)

IMG_3801 - IMG_3802 (2 fotos en PCUSN)

IMG_3814 - IMG_3817 (4 fotos en PCUSN)

I ara sortint per la façana del darrera. És l’edifici que a la primera foto es veu grandot a l’esquerra.

IMG_3873 - IMG_3877 (5 fotos en CCUSN)

l’insult cívic (de merda)

Us volia apropar a dos exemples d’insult cívic. Són els següents:

New Yorkers Don’t Give A Shit

Fucking Tourists (PIC)

Les traduccions són:

Als Newyorkers els importa una merda

Turistes De Merda (FOT)

Això ho poso perquè tinc alguns/nes lectors/ores que tenen aquesta actitud catòlica de “ai, el mai9 ha dit «l’Hereu és imbècil»”, “és veritat que l’home no ho fa bé, però tampoc cal insultar-lo”.

Si em permeteu, és culpa d’internet. Si no hi hagués internet no m’hauria contaminat d’aquesta idea que pots dir “turistes de merda” i tenir raó.

Però en el fons la culpa és de l’escola. Si hagués pogut aprendre francès i menjar paté, què feia aprenent anglès si he acabat gras de menjar hamburgueses? Eh?

I perdoneu que segueixi quan l’anterior era un final perfecte:

És que dir “turistes de merda” i “als new yorkers els importa una merda” té una besant social, política que nosaltres no tenim. Perquè quan posen la foto i la frase, estan dient que allò els importa i que està mal fet.

Aquí no. Aquí veiem algú que es cola, i no diem res (jo tampoc). I la nostra solució és posar valles més altes. Quan la solució és dir-li imbècil (proveu-ho).

Per això la campanya aquesta del “et creus molt llest?” si que penso que està ben pensada. Però quan la vegeu, penseu-hi, és d’estil americà. El mateix estil que la secció “L’Hereu és imbècil” d’aquest bloc.

l’era Obama

És una llàstima que a Catalunya ja se’ns hagi passat l’obamamania, perquè acabo de trobar un article força interessant. Què se n’ha fet del Mas dient que ell és com l’Obama?

Aquí teniu l’article i seguidament en faré una sentència interpretativa per ajustar-lo a la Constitu.

Obama’s Power Surge
Is it just me, or does Barack Obama seem different since health care passed? He’s sticking it to the Senate by appointing 15 nominees while it is on recess; he’s sticking it to Benjamin Netanyahu by not backing down from demands that Israel halt building in East Jerusalem; he’s sticking it to the banks by aggressively pushing financial reform.

Sabreu que recentment Obama ha aconseguit aprovar una reforma de la sanitat. Reforma que ha rebaixat per fer-la acceptable fins i tot pels propis demòcrates (quina diferència amb la nostra disciplina de partit).

També ha aprofitat les vacances fent 15 nomenaments, i apreta a Israel i els seus assentaments ilegals, i apreta als bancs amb una reforma financera.

Per això diu que ara a Washington li tenen por.

Tot plegat ho compara amb Ronald Reagan que va fer un canvi d’era política. Bill Clinton també volia fer una reforma sanitària, però ho va deixar córrer i va seguir els principis de Reagan.

S’esperava que Obama i el seu “change” seguissin el mateix destí, però pels canvis que he dit, sembla que s’ha acabat l’era Reagan, i comença l’era Obama.

I dic jo:

Catalunya, on està el nostre Obama que acabi amb el l’era Felipista? Pasqual Maragall va intentar canviar el món, però España no vol canviar, per això el canvi és un polític que porti independència.

Perquè a USA, tothom ho sabia que s’havia de canviar la sanitat, i a Catalunya també sabem que s’ha de canviar la dependència. Però una altra cosa és fer-ho.

I si em permeteu, a mi no em sembla que Mas i el seu “si em moc em torno a quedar sense Generalitat”, o Carretero i els seus “enemics interns”, o Laporta i el seu “sigueu generosos i seguiu-me!” puguin fer-nos canviar d’era. Tan de bo puguin.

mans de Thierry Henry, deshonor per vida

Segons sembla França ha entrat a la Copa del Món gràcies a unes mans de Thierry Henry.

Ara voldria que veiéssiu l’actitud amb què reaccionen els americans a tal fet. I ho poso perquè encaixa amb això que vaig escriure: l’insult com a cohesió social

Thierry Henry handball sends France to the World Cup (Video)
Thierry Henry’s blatant handball pass to William Gallas destroyed Ireland’s World Cup dream.

Fixeu-vos com diu que les mans de Thierry han *destruït* el *somni* d’Irlanda.

i ara els comentaris:

Absolute disgrace, either Henry or France should be banned from the World Cup.

Absolutely disgusting. If it was a forty-yard screamer I wouldn’t have minded as much, but to go out like this is an absolutey travesty, and Henry should be ashamed of himself.

And Thierry Henry is, and always was, an arrogant cheating prick

Robbery!! This team doesn’t deserve to go to South Africa at all! And yes I’m French…and ashamed.

Que, potser m’equivoco, però no crec que l’actitud dels catalans sigui tan escandalosa davant aquest fet.

Aquí, el Fèlix Millet s’emporta 10M€ i enlloc de dir “MILLET FILL DE PUTA!!!!!!”, diem: “oh si, els òrgans reguladors, bla bla bla, les inspeccions, els partits, les fundacions, la societat catalana, pobre societat civil que malament i que trist i a veure com tirarem endavant ara, etc etc.” 🙄

perruqueries polítiques

Una altra cosa que vaig fer a New York va ser fer-me tallar el cabell. Tinc molta experiència fent-me tallar el cabell, més del que podria semblar a primera vista. 😉

Me’l vaig tallar al Soho, en una perruqueria que et presenten un menú de gent que talla cabells: stylist, senior, director, etc. De preus i simpatia creixents. 🙄

Jo estava buscant un restaurant i vaig trobar una perruqueria. Més meritori va ser estar-me casi una setmana mirant el mapa de Nova York del revés, i trobant sempre l’hotel de tornada. 🙄

Em va tocar un noi fàcilment homosexual que quan va saber que era de Barcelona em va dir que ell havia tingut una parella que era d’allà però que van tallar abans que pogués anar-ho a visitar. De forma totalment casual, a partir d’aquest fet, la nostra conversa va ser més distant. No sé si m’explico.

Però el que us volia explicar és que vaig agafar una revista per entretenir-me. Una revista d’aquelles gruixudes, d’aquelles que tenen deu planes d’anuncis abans no arribes a l’índex, d’aquelles que els anuncis són gent fent postures estranyes ensenyant remotament perfums, rellotges, sabates, etc.

Una revista d’aquelles on hi ha poc a llegir.

Així doncs em vaig llegir l’editorial. I la meva sorpresa va ser que l’editorial era tota una digressió sobre l’Obama i la seva política. Si faria, si deixaria de fer, si podria fer.

Em vaig quedar molt sorprès que en aquell ambient on només arribar et donaven una bata, i que per tallar-te el cabell et posaven un altre llençol amb mànigues. Allà, estigués llegint política i en una revista tan poc “llegida” per l’excés de fotos.

Hi havia més política en aquella perruqueria que en l’aniversari del polític indi.

contra drets i deures

A NY, USA, em va semblar veure una altra cosa que voldria comentar.

La idea que sona per aquí de “drets i deures” és una collonada majúscula per a gent encara per civilitzar.

Així no anem enlloc. A base de drets i deures no es pot fer res. M’importen una merda els meus drets i deures. És una decadència estúpida de la idea religiosa del bé i del mal, posada a la terra, en temes socials.

El concepte és totalment erroni perquè, per començar, a veure qui és el capullo que sap què puc fer i què no puc fer. No ho sé jo, ho sabrà ell.

Aquesta idea dual s’ha de canviar per “funcionalitat i flexibilitat“. És infinitament millor que un treballador funcioni, faci el que hagi de fer (fixeu-vos com la frase evita concretar), i que sigui flexible.

O sigui, ha de funcionar tot super-quadriculat, i també hem de ser flexibles.

Com veieu, aquestes dues idees són molt millors que l’adoctrinament per a domesticar-te dels “drets i deures”.

“the pursuit of happiness” (una funcionalitat flexible) és molt millor que el “dret a una habitatge digne” (el dret d’un, deure pels altres).

A la puta merda amb els drets i deures, i que visquin els insults cívics.

Agraïments: Agraeixo la inspiració al Doctor Duran i el seu últim escrit que acaba dient “Doncs jo també penso el mateix.”