El Trias fa el tonto, part II: escombrar amb diferència

El Trias ja n’ha fet unes quantes: el desastre Can Vies, el carril bici estret i desprotegit a la Diagonal, ara es posa en contra els pisos turístics (acció patrocinada del lobby hoteler), però en honor als dos comentari d’ie escriuré una cosa que vaig viure aquest estiu:

Aquí tenim una brigada de neteja, són un camió que escombra i recull i dos escombriaires que li posen la brossa davant perquè aquesta sucumbeixi al poder d’absorció de l’administració pública. Veieu amb quina consciència i bona actitud netegen que netejaran:

20140718_125846

I ara vegeu com queda el carrer un cop ha passat la brigada:

20140718_130044

El camió el veus allà al fons. No ha quedat gaire net, oi? És a carrer Indústria amb Cartegena. Alguna cosa em diu que si hagués estat el carrer Iradier amb Calatrava hauria anat diferent.

el Trias També és una mica Tonto

Perquè negar-ho, el Trias també és una mica tonto. L’Hereu va fer més gran la vorera de la part baixa de Balmes, i ara el Trias ho fa a la part alta.

És veritat que és francament difícil caminar per les voreres estretes de Balmes, sobretot perquè la gent que hi camina són gent de bon caminar, però tot i així, vegeu l’espai extra que ha guanyat la vorera a l’alçada de Travessera de Gràcia:

DSC01338

Com veieu a la foto, l’espai guanyat no arriba ni a l’espai d’una tanca.

Ara mireu què passa cinc metres més amunt:

DSC01339

Efectivament! L’espai guanyat ja comença a repoblar-se amb motos aparcades!

No sé si coneixeu la teoria urbanística de que quan més carrils poses més gent hi vol transitar, i per ordenar el tràfic el que has de fer és eliminar carrils i la gent automàticament es buscarà la vida. Doncs aquí estem veiem que com més espai dones a la ciutat a les motos, més se n’agafen.

I això no té límit perquè la moto va de porta a porta, molt ràpidament, a un preu més baix que el cotxe. El problema és que una ciutat on massivament la gent es mogui en vehicles individuals és una puta merda, un fàstic, un infern de convivència.

I el problema és que la ciutat de Barcelona està donant massa suport a les motos. Com pot ser que just el centre de Barcelona -que és la part més hiperconnectada amb transport públic-, tingui totes les voreres amb motos aparcades?

Però mireu què diu l’alcalde:

Trias: “Poder anar amb bicicleta pel carrer Balmes és una obsessió meva”

Voleu dir que no segueix a l’oposició?

en el PPcatalà hablamos catalán

A ca n’Aznar, perdó, a can Piqué, perdó, a can Vidal-Quadras, perdó, a can Soraya Sáenz de Santamaría (aaara si) no toquen ni quarts ni hores.

Fa temps que per Sant Jordi em fixo (i els hi faig fotos) a la caseta del PP que posen allà on la Rambla Catalunya perd el seu nom ;)

Podeu veure què posaven el 2007 i 2011 i comparar-ho amb què ens ofereixen el 2014. Un any que, pel PP, encara no ha arribat.

DSC01142

La foto està feta a distància perquè la Rambla Catalunya el dia de Sant Jordi està hiper-massificada. Tot i així, ningú s’acostava a la caseta del PP. Serà un reflex de la mentalitat del ciutadà, de la mateixa manera que el PP han cregut bo separar-se de l’ordenació de les parades de llibres i posar-se en perpendicular al final, com si fossin el cap de taula, els més importants.

El que més m’ha cridat l’atenció és que ara es diuen “PP Català”, quan el 2007 eren el “PP” i el 2011 eren “PP/Populars Catalunya”.

L’altra cosa rellevant és el text de fons. A la samarreta del “militant desconegut” hi diu “som 47 milions”. Pobra gent encara estan contraatacant el “som 6 milions” de quan el president Pujol era jove. Però és que l’altre text és en castellà! Això si que m’ha semblat curiós. El dia de Sant Jordi posen “català” per tot arreu i el seu missatge principal és en Castellà!? I què volen dir-nos? Que “El Congreso ha dicho sí a la democracia, sí al diálogo y si a la convivencia”. (la qual cosa dóna a entendre que Catalunya pot tirar endavant oi?)

El seu missatge és que si a la tele va sortir que el Congreso havia votat que no, doncs no, ha dit que si, i com que la resposta màgica a la Consulta és “Si/Si”, s’empesquen que el seu missatge pels catalans el dia de Sant Jordi és “Sí/Sí/Sí”. España tiene más gente y más Sí, però somos català eh.

L’èxit de la jornada és que al costat s’hi ha posat un esplai. L’èxit de fotos, de somriures, de complicitat és tal que, francament, els del PP viuen alienats de la realitat. Ells allà, fent veure que són normals, la gent ni s’hi acosta, i els que volen vendre roses al costat corren a diferenciar-se perquè no els perjudiqui.

DSC01141

no hi ha funcionaris a Nova York

“Un fundido negro y después plano picado al revés.” Això deia Mecano.

La notícia és que els funcionaris americans no treballen i tampoc cobren. Perquè el Congrés i Obama no es posen d’acord i queda tot bloquejat. Això ja va passar als 90 i està fet per obligar a que es posin d’acord. És el mecanisme de “checks and balances” per tal que la República no caigui per un sonat que abusa del poder. I el que permet que qualsevol arribi al poder i que mani un tonto.

El que veig jo és que el problema el tenen perquè una majoria d’atontats (els del partit republicà) no respecten que mani Obama, un tio llest i valent, que a més ha guanyat les eleccions i vol fer ‘coses bones’, com ObamaCare.

És veritat que Obama és ‘socialista’ i que està fent canvis en la medicina fent-la universal cosa que va en contra de l’esperit individualista dels americans? Sí, pot ser. Però què passa quan la societat està tan degradada que la gent no es pot pagar el metge? Què passa si es vol que tothom tingui medicina assequible? Han de guanyar les coorporacions mèdiques que tenen l’objectiu de fer diners? I és amb aquests diners que paguen les carreres electorals dels polítics.

“Corporations are people, my friend” va dir un tal Romney que volia ocupar el lloc d’Obama.

treure els autobusos de Passeig Maragall és modern

Un dels propers moviments del nostre alcalde barceloní és treure els autobusos que passen avui pel Passeig Maragall, que per si no ho sabeu són el 19, el 20, el 45, el 47, el 50, el 51. Sis línies d’autobusos que teniu a continuació:

Image and video hosting by TinyPic

Ara, en fer la “xarxa ortogonal” (que ja vaig comentar) s’han adonat que el passeig Maragall fa honor al seu nom i està tort. Com que és una cosa que ve dels romans i està provat que no en tenien ni idea, els urbanistes (contractats per fer “el canvi”) han decidit que uns autobusos faran el tros horitzontal del Passeig Maragall, i un altre autobús farà el “vertical”. Quedarà així:

Image and video hosting by TinyPic

Avui que he vist els operaris pintant el carril bus allà on cap autobús ha anat mai us explicaré perquè és una mala decisió: perquè la muntanya, LA MUNTANYA, és el que fa que el Passeig Maragall vagi tort, i el carrer principal, PRINCIPAL, segueix la zona plana i així ha crescut la ciutat, i així vivim els que hi vivim. (era tan fàcil que un Trias qualsevol ho hauria vist només que hagués vingut a inaugurar algo)

Si per seguir endavant ens fan baixar d’un autobús i esperar-ne un altre, ens estan perjudicant.

I no sé a què treu cap que per un trosset de 250m del Passeig Maragall no hi passin autobusos. És el tros que en mapa està en diagonal. Deuria ser un maldecap pels urbanistes: “estem fen una xarxa ortogonal i ens hem trobat un tros de carrer en diagonal!”

Podeu veure al Google a quin lloc hi haurà l’encreuament dels dos autobusos. És un lloc tan poc utilitzat que hi ha una illa sencera on una fàbrica antiga es fa servir d’aparcament. Potser un familiar del Trias li donaran en consessió i hi farà un merendero perquè els viatjants en autobús s’assedollin del conyàs que significarà anar en transport públic en aquest racó de nostra estimadíssima ciutat pels turistes.

ciutadans que caminen recte, urbanistes que fan voltes

Incivisme, ja no es parla d’incivisme. Des que els ciutadans vam fotre fora de males maneres a Jordi Hereu de l’alcaldia, ja no es parla d’incivisme. :|

Era l’any 2009 DC (Durant la Crisi) quan escrivia aquestes lletres:

Veureu que a la dreta de la foto hi ha un tros de gespa desapareguda. Desapareguda perquè: caminante no hay camino, se hace camino al andar. Sí companys, jo sóc dels passo pel caminet enlloc de fer la volta. Prou voltes faig a la vida perquè l’Hereu em faci un circuit amb contenidors i gespa.

I ara, una legislatura més tard (4 anys), ens podem preguntar què se n’ha fet d’aquella gespa de rock, saps quina dic? Aquesta:

20130619_121439

Com veieu ara no només hi ha una drecera sinó dues, on la més recta és la més transitada. Malauradament els dissenyadors i experts urbanistes això de caminar recte no els hi van ensenyar a la carrera. Afortunadament, un cop han marxat, els ciutadans podem tornar a fer el que ens sembla.

Si tant sols trobéssim la manera de comunicar aquestes necessitats cap amunt, als que manen. Com ho podríem fer? A dins d’un sobre potser, no?

Junqueras i Partal s’expliquen com ho faran

Aquesta tarda he baixat pel carrer Independència i en arribar a la plaça de les Glòries Catalanes he girat a l’esquerra. Com no podia ser d’una altra manera he arribat a la presentació del llibre “A Un Pam de la Independència” que són un recull dels millors articles diaris de Vicent Partal sobre el tema. L’ha presentat amb l’Oriol Junqueras, un historiador bastant divertit que surt al Polònia.

Aquí teniu una foto de l’acte des de la cantonada privilegiada que m’ha tocat viure’l. Salta la vista que valia la pena anar-hi.

20130415_202100

M’ha sorprès veure el David Fernández de les CUP entrant amb els vips. Més que res que si els diputats de les CUP només són representants de l’assemblea que és la que decideix, doncs no sé què hi feia en la secció de gent que no creu en aquestes coses.

També m’ha sorprès que el públic, tots, feien pinta de catalans d’esquerres barbuts i mal afaitats com jo, ben vestits descuidats com jo, majoritàriament homes, com jo. M’ha sorprès que no hi hagués gent de Convergència. Us puc dir que no n’hi havia perquè es veu. El més proper a un convergent és un que a l’ascensor m’ha preguntat si ja arribàvem, jo li he dit que si, però és obvi que un convergent no faria aquestes preguntes.

Un altre comentari sobre l’ambient: es veu que en això de la independència ja hi ha caler. L’acte tenia hostesses sobreres, catering del bo, sala txatxi, potser per això m’ha sabut greu que no hi haguessin convergents, en fi, últimament ho sembla, no, que arriben tard?

Anem al contingut del que han dit. Malauradament ha tornat a fer fortuna el fet de si el castellà si o què en una Catalunya independent. A veure si el Pujol s’inventa alguna genialitat de l’estil “és català tothom que viu i treballa a Catalunya” i ens traiem el tema de sobre.

El Junqueras ha començat molt bé, li ha preguntat sobre el dilema persistent de si primer hem de ser independents i després ja veurem què som, o si hem de saber com ha de ser la Catalunya independent per saber si volem independitzar-nos. No sé què ha respost el Partal i això que m’hi he fixat.

Un tema que m’ha preocupat és que el Partal diu que ell voldria que només hi hagués educació pública i res de privada. El Junqueras (que és molt bo) ha dit que la seva posició i no la d’ERC és que l’escola privada/concertada té molta tradició a Catalunya. A mi m’ha faltat temps per preguntar-li al Partal què té l’escola concertada que la faci punible, ves que no sigui la seva independència. Però després tothom s’estava felicitant de lo bé que havia anat tot i que bé que ho havien fet, així que m’he dedicat a menjar canapès i a veure la gent.

El Partal no se’n deu haver adonat però en uns moments deia que la societat civil és la protagonista del procés, en altres li ha dit al Junqueras “ja us ho fareu” com a polític que és, en altres ha dit que ell només té un vot, en altres ha dit que hauríem de votar tres coses en referèndum: si volen estar dins d’Europa, les nuclears i les escoles públiques.

A mi m’ha fet una mica de por. Fora d’Europa, sense nuclears i sense escola concertada? No sé si estic preparat.

Per cert, a un pam de la independència vol dir que arribarà a tres anys i mig de la declaració de sobirania que van firmar aquest Gener 2013. El Partal diu que és la mitja del temps que han trigat els altres països. I diu que dels 190 països reconeguts per la UN només 21 ho ha fet per referèndum, així que, Mas, ligerito cap a la següent etapa.

a Gaudí el va atropellar un iogurt

Si passeu per l’Avinguda Gaudí podreu veure com al número 29 ha tancat una iogurteria, i just davant, al número 30 n’estan obrint una altra.

20130407_185236

20130407_185252

Els que obren ara diuen a la web:

Yogurtlandia es la única marca en España, 100% “Frozen Yogurt”.

Tenen tots els ingredients per triomfar: Emfàsi en que són españols, que són únics, el nom en anglès, entre cometes i en majúscula com si fos un nom propi.

Endavant, només pot anar bé. Sinó que provin amb aquest altre lema:

Yogurtlandia es la única marca, en “España” iogur congelado 100%.

perspicàs on vas?

En aquest país estem acostumats a prendre-li el pèl al veí per enriquir-te. Qui diu veí diu la pròpia família.

I al costat d’aquests tenim els descobridors que condemnen tot el que sona a euro: “Oh, ho ha fet per diners!” I tothom se’l mira malament.

Una persona que s’ha enriquit és una persona que no treballa, que explota els altres, que roba, com vèiem al primer paràgraf.

La nostra societat és a mitges meitats de Canalles i Comunistes. Els canalles van emigrar cap a sud Amèrica i per això estan com estan.

En qualsevol cas, vaig trobar un article sobre la mentida de l’envàs on vas. L’enllaç és de la cache de Google perquè l’èxit de l’escrit és tan gran que ha consumit tot el servidor que pagava. (estigueu tranquils que aquest blog no es quedarà mai sense megabytes, per més èxit momentani que mai pogués tenir).

El resum de l’escrit és que la campanya “envàs on vas” és d’una gent malèvola que en veritat no vol que es recicli més i millor sinó que protegeixen els seus interessos particulars. Són les empreses que recullen els contenidors verd i groc que només volen recollir envasos que portin el logo de les dues fletxes que són els que han pagat la quota, i no volen recollir coses reciclables que no l’hagin pagat.

Fins aquí l’explicació, ara la meva opinió.

punt u: Realment hi ha molta gent que es pensa que el contenidor groc és per plàstic i de tota la vida diu que és d’envasos. Per tant, està bé que algú s’hi fixi i treballi perquè es faci bé.

Vosaltres perquè sou joves però us vull recordar que el PSC quan manava posava anuncis al metro perquè la gent pugés les escales a peu.

punt dos: És veritat que Ecoembes li toca la butxaca que la gent posi coses que no toquen al contenidor? Sí, segurament.

És evident que si. Encara recordo un documental de Mercabarna que deia que les pomes de mides diferents són més barates que les mateixes pomes separades en caixes segons la mida.

Per tant, fem un exercici de responsabilitat: Als canalles els expliquem que podran fer-se rics sense haver-nos d’enganyar, i als comunistes que no tot el que passa la món és perquè els vulguin robar.

Hem de fer una tercera cosa, als malparits que menteixen i actuen deshonestament, els assenyalem amb el dit i els escopim amb la boca.

[editat] més informació:

Andoni Uriarte: “El 35% de plástico del contenedor amarillo no nos sirve”
El resultado, como digo, es que aprovechamos solo la mitad, y el resto lo debemos llevar a vertedero, todo lo cual es absurdo.

-Mal negocio, pues…
-Esto significa que pagamos muy caro algo que no nos sirve y que luego, para más INRI, debemos llevar al vertedero al resultarnos inútil Y allí pagamos la tasa correspondiente al vertedero. Pero lo grave es que se cotiza como PET lo que no es PET.

punt d’urbanisme brillant

Una de les últimes coses que va dir l’Esperanza Aguirre abans de passar a millor vida (ara és funcionaria de turismo de España) és que els arquitectes moderns de formigó i cagalló els haurien d’afusellar perquè les merdes que fan duren tota la vida.

I encara no sé perquè es va disculpar. Només em queda aplicar la fórmula Sala-Martin i creure que el vot agregat d’arquitectes té més capacitat de mobilització que la variació del votant no-arquitecte que pateix el perjudici econòmic. Amb una explicació així, qualsevol diu que no. De fet, la fórmula es pot aplicar a qualsevol cosa i sempre funciona. Consisteix en aïllar els enemics. S’ha fet tota la vida.

En qualsevol cas, m’ha semblat que estaríeu interessats a saber que a Barcelona no tot l’urbanisme que es fa avui en dia és una merda com una casa (amb perdó). Mireu si és nou que al Google Maps encara no surt.

Jo cada vegada que hi passo no puc evitar mirar-lo (sense tenir en compte la presència femenina).

És un prodigi de l’urbanisme accidental. Em pregunto si algun polític va haver d’aprovar el projecte, o si el van inaugurar. Segurament no perquè si alguna cosa estan fent els polítics urbanistes és impedir que es pugui seure enlloc.

És tan pràctic, tant estèticament plaent, tant poc merdós… Tota una sorpresa en aquesta Barcelona que ens estan deixant.