M’ha dit que així trobarà millors feines.

En veritat l’argument dels diners no és veritat.

L’argument de la millor feina només serveix quan ja estàs obert a que entri dins de les teves possibilitats i dins de la normalitat. O sigui, a mi em diuen que potser guanyaré més diners anant a la Patagònia, i em sembla que ni em digno a respondre.

En qualsevol cas, les coses són molt estranyes. Tants canals de tele que pot veure en castellà (cada dia més!) i ella vol veure tele3. Ara que el ZP ens ha fet un tren per anar a parlar Castellà a Madrid, la romanesa diu que no, que ella… català.

Haureu sentit el rebombori de Vich i els seus no-empadronaments:

El caso de Vic abre el debate sobre el empadronamiento de ‘sin papeles’

D’entrada dir que jo no sé si s’ha de fer així, o aixà.*

Però si que podríem escoltar -tots junts-, les paraules de Vicent Partal parlant de les consultes d’independència:

cliqueu-me perquè no m’agrada incrustar

M’agrada sobretot la part on diu que permetre el vot dels immigrants “és un missatge imprescindible, preciós i fantàstic, que estem enviant també a Europa”.

En fi companys, jo espero que Europa no hagi rebut el missatge, i tampoc llegeixi els diaris.

I si ho ha fet, a veure si ho podem aclarir tot per Skype.

* Encara que em sembla encertat el que diu Guillem Carbonell. I de fet, és el motiu d’estar escrivint ara al bloc enlloc d’estar mirant la segona temporada de Lost (en alta definició i en versió original subtitulada).

Jo m’he quedat sorprès de l’actitud, però el punt interessant és la resposta de qui m’atenia. Deia algo així com “són lo peor, lo peor, lo peor”, entre altres frases que no recordo però que venien a dir que els immigrants no respecten res i només porten problemes, i que ella està cansada d’aguantar-los.

I fa un temps, vaig anar a l’administrador del pis on estic de lloguer, i parlant, parlant, vam acabar en la immigració. I resulta que ella també n’estava cansada, que no respectaven res, que es pensaven que tot s’havia de fer com ells volien, que es pensen que sempre tenen raó, que reclamen i reclamen, que insisteixen i insisteixen prescindint de si tenen raó i pensant que qui més insisteix guanya, que no entenen res, que van a la seva, que es pensen que tothom està per servir-los, que no tenen educació ni respecte. (el que va dir l’administrador si que ho recordo)

I això m’ha fet pensar en aquest tros d’article del Sala-i-Martin. Serà que d’aquí 5 anys, serem racistes amb motius?

I un apunt més. L’altre dia vaig anar a un bar molt típic de per allà a la Barceloneta. Feia dos anys que no hi anava. Llavors hi havia clients d’aquí, algun turista i els cambrers de sempre. Avui, un cambrer era sud-americà (que podia treballar a aquell bar o a qualsevol altre) i els clients 99% turistes. Hi havia tanta gent embotida al bar que va ser impossible menjar res, hi havia cua com si fos el Dragon Kahn. Abans t’atenien i servien en un no-res, i aquesta era part de la gràcia del bar.

I un altre detall, avui he anat a Media Markt, i, sorpresa, sorpresa, els dependents sabien català! entre ells parlaven castellà, però el podien parlar sense semblar ni turistes ni immigrants.

I encara un altre detall, l’altre dia que vaig anar a la Sagrada Família, resulta que ja no deixen pujar a peu per les torres, l’estiu passat ho van prohibir. Diuen que per seguretat, però tan segur és avui com fa 5 anys no? Em sembla que la seguretat ha canviat perquè ara hi van carretades de turistes, i 500 persones pujant i baixant les torres és insegur.

Aquests últims detalls tenen menys relació amb la immigració, però aporten visió general al tema, no?

PD: la setmana passada vaig trobar un bar al barri de Sant Antoni amb clients no-turistes i cambrers de tota la vida. Espero que els que fan guies turístiques no el trobin mai.

* No admeto bromes amb el nom per part de qui té una assegurança privada.