Sandro farà petit el Barça, part XII: la sentència del ridícul

Era difícil però ho ha aconseguit, Sandro ha fet el ridícul fins i tot quan fa casi un any que va deixar la presidència, i això que va dir que es presentaria a la reelecció.

El motiu del ridícul és que el Barça ha perdut la sentència contra el Laporta.

És destacable com el dia que van presentar la demanda La Vanguardia posava en portada “Los socios del Barça llevan a Laporta al juez” i ara a un lateral “El juez rechaza la demanda del Barça contra la junta de Laporta”. És destacable com abans era el soci que anava contra el Laporta i ara és el Barça contra la junta del Laporta. Per veure la diferència imagineu-vos avui una portada dient “El juez da la razón a Laporta delante de los socios”.

Això demostra fins a quin punt l’homenet dominava el tema del marqueting i relacions públiques, i demostra com n’és d’incapaç.

Fa aprovar una “acció de responsabilitat” on es fa responsable a Laporta de la gestió global dels 7 anys, cosa que inclou el dèficit de fer fora els jugadors del Gaspar (cosa que va obligar un jutge). I posa la demanda ell que hi era quan es va fer, i els demandats són el Laporta i gent que no hi era. Ja veus quin tipus de persona és el Sandro.

Sandro farà petit el Barça, part XI: i Adéu

I per acabar de fer petit el Barça, va i dimiteix de president.

Des del 2011 penso que algú li va ficar al cap la idea al Sandro que podia ser President sense fer-li veure que es notaria que no dóna la talla.

Pot ser que li portin problemes amb Neymar perquè és tan bo que va aconseguir fitxar Neymar? Sí, pot ser. També pot ser que estigui massa acostumat a fer contractes 3D sense que passi res. Per no recordar la de merda que ens han fet menjar amb Qatar. I tota la resta.

Jo crec que si ha dimitit és perquè (ha mentit), sap com estan les coses, ara veu que la cosa es pot embolicar i abans que caigui tota la directiva se’n va ell i li deixa al seu millor amic, en Barto. I això ho prova que quan anava a dir que dimitia, el primer que ha dit és que els socis “hauran de ratificar” el nou Camp Nou (minut 2:15) i que el Bartomeu “es farà càrrec de la presidència immediatament i fins a finals de mandat, el 2016” (minut 4:00), això últim ho cito per mostrar l’inusual mandat d’un que diu que ho deixa.

Pròxim capítol? Els que queden del Sandro dient que no marxen perquè també els van votar a ells. I els altres dient que facin el favor de convocar eleccions. I ells: “que no! que volem fer un estadi nou! el Qatardium!”

PS: val la pena sentir El Club de la Mitjanit d’avui.

Sandro farà petit el Barça, part X: molts milions i moltes mentides

El Sandro ha patit 24 hores convulses. Ha passat de demanar que no s’admeti la demanda a demanar-li al jutge que el porti a declarar perquè vol aclarir-ho tot i serà la manera que podrà explicar les coses que ara no pot explicar perquè la clàusula de confidencialitat li ho impedeix!

Cal reconèixer que ha estat un bon moviment per part del Sandrillo: abans que el cridin a declarar, ell fa veure que vol anar-hi. I ho fa mentint per enèsima vegada (quin home) perquè resulta que és mentida que les clàusules li impedeixin parlar! I a més, resulta que les clàusules les havia volgut posar el mateix Barça, cosa que sabem perquè l’endemà de firmar el contracte el Barça deia que no podia dir res i el Santos ho explicava tot. I per què ho explicaven? Perquè ells no tenien res a amagar.

Mentre El Mundo ens explicava que Neymar havia costat 94Meur, el Sandro estava presentant el projecte més important de la història: el nou Camp Nou. Però no se sap perquè els pesats periodistes li preguntaven sempre pel Neymar, fins que al final el Sandro digué “ya vale no?”

I ell que estava en contra la reforma del Foster de 250Meur ara ens embauca amb una reforma de 600Meur. I ja està robant a quatre mans que diu que si li posem cognom a l’estadi “Camp Nou Qatar” ens donaran 150Meur. Una presa de pèl que espera que ens posi contents.

I ens ven la reforma del Camp Nou perquè ell mateix veu que ni de conya ens ven la idea de portar el camp a la Diagonal pel mòdic preu de 1.200Meur.

Ah, i sabeu què és el ‘millor’? Que el Neymar té uns bonos de guanyar títols que si no els guanya els cobra igual!

Si al millor jugador del món se li han inflat les quatre pilotes d’or, després d’ell aniran tota la resta a cobrar segons els nous cànons.

I no perdem de vista que són 94Meur per fitxar un jugador que en un any quedava lliure.

Són 9 milions per dos amistosos, un dels quals el Barça ha dit que no farà i pagarà justosament. Sabeu quant cobra España (campiona del món) i Brasil per un amistós? 1,5Meur. Com es justifica l’augment de preu? Només hi ha dues opcions, o és curt i corrupte o és corrupte i curt.

I el Barça ha pagat 8Meur per tenir dret a fitxar tres jugadors del Santos, i dos acaben contracte el proper juny! Això ho deuria fer el Faus que no té puta idea de futbol.

I el pare de Neymar cobrarà 2Meur per buscar ‘nous talents’ i si no troba res, cobra igual. I 4Meur més per buscar publicitat pel Barça, i si no troba res, cobra igual.

I recordeu que el Sandro va dir que no volia pagar 100.000eur a la fundació Cruyff perquè el Barça no pagava a altres fundacions? I que a més volien saber en què s’ho gastava i no ho sabia i després va resultar que si que ho sabia? Doncs la fundació Neymar cobrarà 2,5Meur. I el nen acaba d’arribar i no sabem casi ni com xuta la pilota! Ai senyor…

Aquest Sandro està borratxo de milions.

Sandro farà petit el Barça, part IX: els nens entren pagant

Avui el Sandro ha dit que els nens menors de 7 anys ja no podran entrar al costat del pare/tiet/avi si no paguen entrada.

Des de la directiva han explicat que hi ha una llei de fa sis anys que obliga a fer-ho així, que van comptar els nens al passat partit de Getafe a les 12h hi van entrar 10 mil nens extra i que tenen por que el partit contra el Madrid a les 18h n’entrin el doble o el triple.

Jo, aquestes explicacions les veig premeditades, preparades per convèncer armats amb la seguretat i la por. L’objectiu del psicòpata del Sandro és augmentar el control, manar més, limitar-ho tot. Aquest paio està sonat.

S’ha de dir que és la directiva la que diu que al Getafe van entrar 10 mil nens, no sabem si ho han exagerat per justificar el canvi ara. El que si que veig obvi és que el dia del Madrid no entrarien el doble o el triple de nens. I que et venguin aquesta moto és la prova que t’estan enganyant.

El que ha fet és doctrina de xoc: sense possibilitat de canvi d’aquí una setmana es farà així.

Ara qui defensi entrar els nens gratis es veurà acusat de no ser seriós ni pensar en la seguretat.

Sentint el Club de la Mitjanit ara mateix es diu que en la majoria de partits no es supera l’aforament, nens que han entrat gratis inclosos. Així doncs l’explicació pot ser que a partir d’ara el Barça vol cobrar més. És com si el Sandro fos un califa de Qatar.

La reflexió que està fent tothom és que el Sandro, que va mentir i va estar tres anys buscant com fer entrar uns “nanos molt macos” a la grada d’animació, el Sandro que es va passar la campanya electoral apelant als nens, el que està fent és encorcetar el Barça.

Si el Barça era més que un club, amb el Sandro venent la samarreta, limitant l’accés als nens, i tantes altres coses, el que acabarà és convertint el Barça en una empresa, ho va dir fa un temps el Cruyff, i ho vaig trobar xocant llavors, però veient de què és capaç aquest home, no l’atura res.

Sandro, honest per última vegada

No volia escoltar l’entrevista a Sandro Rosell perquè tinc molt mala opinió d’aquest home. He vist suficient per no tenir ni la temptació d’acceptar obertament res del que diu.

Es fa molt difícil escoltar l’entrevista al Club de la Mitjanit sabent que en campanya electoral va mentir quan Benedito li va preguntar si havia signat un acord amb els Boixos Nois.

Crec que el Sandro és un psicòpata. Que és simplista i superficial em costa d’explicar-ho (fins i tot li resulta avantatjós per mostrar-se simpaticot), però que és egocèntric i grandiloqüent es veu clarament quan es posa a explicar, per exemple, que ell té 40 o 50 empreses, directa o indirectament. El pitjor és i serà la falta de responsabilitat, ja ho hem vist moltes vegades quan respon “això els tècnics” per desviar preguntes, ja veurem com acaba amb les barbaritats que està fent. El comportament antisocial adult es veu amb un president que s’amaga, o que obre un expedient a un soci que li ha dit “fill de puta” al Twitter.

Que el Sandro és psicòpata es veu també amb que la seva explicació de perquè Thiago va passar de valdre 90 milions a 18 és dir que ell és tan pur, íntegre, honest que no pressionaria els tècnics perquè jugui tal jugador (ni tan sols informar-los). Aquesta necessitat de mostrar que ell és hiper-pur és una necessitat irrefrenable que tothom el valori i vegi que no perds el control de res, quan és evident que has ficat la pota i el que seria un comportament adult seria -com a mínim- dir que a vegades no surt tot bé.

A mi em sembla totalment sospitós que algú de 50 anys en faci 25 que té una gestoria a Andorra i la faci servir avui per donar nacionalitat passiva a un molt bon amic seu que està tenint problemes legals a Brasil, tot i que ell ha dit que no té cap problema legal.

Si ens cenyim al que ha passat només a l’entrevista el més fort és quan Sandro li ha dit a l’Escobar que això de la nacionalitat passiva del seu amic no és notícia perquè no és ilegal. Com més hi reflexiono més psicòpata el veig. L’Escobar li ha respost molt elegantment que a ell ningú li ha de dir què és notícia i què no. El Sandro ha dit que ell opina diferent. (està com una cabra).

Que és psicòpata també es pot veure amb les mil milions de vegades que ha dit que aquesta és l’última vegada que parla de la “seva vida privada” quan li pregunten pels seus negocis opacs. I això és així perquè:

Definitivamente, la forma más eficaz de descubrir a un psicópata es “Calentándole la boca”: animándole a hablar de sus andanzas. Retándole. Su potente sentimiento de superioridad, será su peor punto débil. ¡Qué ironía! Tantas habilidades para la ocultación y el engaño para al final ser descubiertos por algo muy simple: por ser unos bocazas.

Que Déu ajudi als barcelonistes. Aquest home és un perill.

Sandro farà petit el Barça, part VIII: ens ha caigut la bena

Se’m pot retreure que escrigui en aquesta secció moments després de la desfeta davant del Bayern? T’amagaves quan l’equip va remuntar-li al Milan? Em vaig alegrar de que remuntéssim, i amb la mateixa ilusió neutre esperava el partit d’avui.

Es deia que si avui jugava el millor Barça, guanyaríem. Al loro, que no estamos tan bien.

El millor Barça només és el millor perquè treballa, no perquè sigui el millor.

Se’ns ha caigut la bena dels ulls. La super-primera volta que vam fer és fruit del Tito apretant l’equip, sense pensar què passarà. I arribem aquí sense Puyol i amb un Bartra que no ha jugat.

No sé si tenia raó llavors, però quan ho estàvem guanyant tot, jo deia que el secret d’aquest equip era la defensa.

Em sap greu, però el Zubi veig que l’han buscat per fer de nen maco que entretén periodistes.

L’equip directiu del club sembla que no hi ha ningú que tingui ni idea de res, i totes les decisions són de màrqueting publicitari.

Veient el resultat d’avui, què ens explicarà Sandro i Godó si el Laporta era excessiu en no sé què?

Algú hauria de començar a treballar gestionant persones (el Guardiola va començar a fer jugar el Bartra) i mirant-se els partits en un soterrani i pensant idees que et portin a guanyar.

No trobo a faltar Guardiola, trobo a sobrar el Sandro.

I seria hora que exigíssim àrbitres justos enlloc de veure’ls fer política. I sortejos que siguin sortejos.

Sandro farà petit el Barça, part VII: perquè és un inútil

Abans que juguem contra el Milan dimarts que ve, voldria resumir el que hem vist recentment en les poques ocasions que el Sandro obre la boca.

El meu resum és que el Sandro és un inútil. El típic escalador que fa contactes perquè l’ajudin a pujar però que està discapacitat per fer res.

Jo mateix deia que el Sandro és el Gaspar del segle XXI, però té un defecte que el Gaspar no tenia: que ho vol canviar tot. El Gaspar com a mínim era un inútil reconegut i com a tal no s’atrevia a fer certes coses.

El més trist és veure com ha volgut ell solet tornar a portar violents al camp. Tan fàcil que era no fer res i mantenir la inèrcia del Laporta, i va haver de firmar un pacte pre-electoral amb els Boixos. I per si no era prou cagada, després ho nega, i si no fos prou s’ha passat mesos venent-nos la “grada jove” com a excusa per colar-los, per si no era prou els Mossos li diuen que no, per si no era prou ell els cola igualment al camp, per si no era prou els ven les entrades a 10eur (mentre hi ha 7000 socis esperant seient, i recordeu que va impedir que hi hagi més socis), per si no era prou tiren una bangala, per si no era prou els Mossos li diuen que és un inútil, per si no era prou surt ell dient que els coneix i són uns bons nois. En fi.

Ei, encara una altra: per si no era prou surt el Freixa a fer el ridícul a Catalunya Ràdio al Club de la Mitjanit dient estúpideses com que el pacte pre-electoral amb els Boixos no era per tenir suport electoral, i acusant als locutors d’haver-ho dit. Excusatio non petita, accusatio manifesta.

Un altre tema en que el Barça ha fet el ridícul és fent-li dir al Roure abans del partit contra el Madrid de tornada de Copa que els arbitres sempre van en contra nostra. Va ser estúpid no perquè no sigui veritat, sinó perquè no serveix de res i permet als àrbitres exhibir-se “con orgullo y señorio”.

Que els àrbitres estan comprats és una veritat com un temple provat en el mateix partit, però ells que representen el club haurien de saber quin discurs volen mostrar. I en això Herr Guardiola feia diana: deia que ser àrbitre és molt difícil i que un club com el Barça és tan gran, els jugadors tan bons, que si no guanyem no és per l’àrbitre.

Aquest raonament el fa perquè ja sap que els àrbitres estan venuts a la causa española i no s’hi pot fer res. Alaba els àrbitres dient que és una feina molt difícil perquè després sigui la resta que puguin dir que realment aquell àrbitre no és tan bo, per tant amb aquesta frase Guardiola està posant un nivell als àrbitres. I dient que el Barça és un club tan bo que no pot excusar-se amb els àrbitres el que està fent és màrqueting, explicar a tothom que el Barça és un super-club. Mireu si és bo aquest màrqueting que ara cobra 17Meur/temporada per entrenar el Bayern.

Una altra estupidesa del Sandro és que el Tito estigui malalt i surti ell a dir que seguirà encara que ens costi tots els títols. Aquesta frase al seu minúscul cervell li deu semblar que el fa super-honorable i humil, però no és més que una imitació barata i tonta perquè el que diu realment és que li importa una merda l’aspecte esportiu. I s’està posant a ell mateix entre espasa i paret pel que pugui passar d’aquí uns mesos.

El Sandro s’ha escudat en moltes decisions dient que “el cos tècnic ens ha demanat tal cosa” i ara ell mateix decideix cegament el futur del cos tècnic? Tot és mentida. Ja us ho dic jo. Tot són excuses que a ell li sembla que queden bé.

I acabem amb la samarreta. Diu que per “està a dalt” necessitem recursos i com que no volen vendre patrimoni, augmentar les quotes i no poden cobrar més per drets televisius, doncs toca vendre la samarreta als mateixos que els hi va vendre fa un any, quan va treure Unicef per posar Qatar Foundation dient que total també són altruistes.

Quedeu-vos amb això: per “està a dalt” hem de fer propaganda de Qatar Airways, però no passa res si ho perdem tot per no tenir entrenador. Poc que parla i se li veuen les mentides a tres terabytes de distància.

com acabar amb la corrupció en dos petits passos

Avui hem estat parlant amb els amics de com acabar amb la corrupció. Que si la justícia, que si l’infern, que si els partits polítics.

Però la corrupció està en nosaltres mateixos, no perquè en siguem sinó perquè es donen les circumstàncies perquè hi creixi. No podem esperar que tot ho facin els altres, així que ni que sigui amb la nostra petita veu, hem de dir que no quan és que no. I a partir d’aquí es poden canviar els resultats a les altes esferes.

El primer que hem de fer és no acceptar que els jugadors de futbol facin trampes. Si toquen la pilota amb les mans, es tiren, etc. Tanquem la porta a aquests comportaments enlloc de dir “no es pot evitar, tots ho fan, l’àrbitre és un inútil i no ho ha vist”.

Segon pas. Estem segurs que estem fent el primer pas? No infravaloreu el primer pas perquè és en la nostra pròpia opinió que es juga la partida de la corrupció. Els espectadors preferim que guanyin uns o altres però ens ho mirem des de fora i per tant és més fàcil per nosaltres fer el pas d’acusar els futbolistes que corrompen el joc. I és important perquè és un joc que veiem cada cap de setmana.

el Barça s’espera educadament a les portes

Demà dissabte es juga el Barça-Madrid. Si guanya el Barça seguirem en el camí per guanyar la lliga. I dimarts veurem si guanyem al Chelsea i arribem a la final de Champions. Per tant estem a les portes d’entrar a la discoteca i triomfar.

El Guardiola ha controlat molt bé els temps i les emocions dels seguidors.

Però quan estem a les portes del final de la quarta temporada de Guardiola veig dos problemes:

Falta tensió a l’equip. Que no estiguin tan units i que hi hagi dues pedres que facin saltar espurnes. A les temporades anteriors hi havia tensió: un Eto’o amb ego (1a), un Ibra cregut (2a), un Bojan amb aspiracions (3a). L’Alexis i el Cesc són bons nois que miren d’encaixar i fer-ho bé. Voldria veure’ls amb la tensió de dir “vaig a fer això perquè ho veig clar”. El Cesc ho feia a principi de temporada. L’Adriano es va atrevir a fer un xut al Chelsea. D’això es tracta.

Falta tensió a la directiva. Pfff, què dir de la directiva? Són uns avorrits. No vibren ni amb un vibrador al cul. Ells no juguen, però tampoc envien missatges que marquin el camí. Es necessita algú que lideri i es noten les mancances. Jo, les noto molt.

El resum és que tots són molt bons, tots juguen molt bé, tots són molt responsables. Però qui agafa la responsabilitat de fer el pas endavant i equivocar-se? Sinó ens podem quedar a les portes.

Curiosament vaig dir el mateix fa dos anys.

Sandro farà petit el Barça, part VI: pot passar qualsevol cosa

Guardiola després de guanyar l’Atlètic del Madrid va dir “no guanyarem la lliga”. I el líder de l’oposició, Sandro Rosell va respondre:

impossible no, no… impossible, la palabra impossible, debe existir pero no para este caso. No. Impossible solo es cuando las matematicas lo digan, mientrastanto nada es imposible.

Deixant de banda el baix nivell lingüístic de “impossible solo es cuando”, i deixant de banda que “impossible is nothing” és una campanya d’Adidas i ell treballava a Nike i el Barça cobra de Nike també.

El més important és centrar-se en que el Guardiola diu que no guanyarem la lliga i surt el president a dir-li que no. És que vaig flipar.

El Guardiola si alguna cosa sap fer és modular el missatge de cara al públic (com que no sóc jugador és el que més veig). I crec que diu que no guanyarem la lliga per tenir el públic relaxat i que ho vagi assumint i per donar a entendre que tal com van les coses als partits del Madrid, això és intocable per mandat diví.

Mireu quina cara de nen que es pensa que ha fet la gran frase li ha quedat al Sandro després de dir-ho:

Sandro a la Fira del mobil-Telenoticies-29022012-BB_BARSA (3975650).FLV_snapshot_00.14_[2012.03.03_02.28.17]

I ho poso en aquesta secció del blog no perquè hagi trobat una cagada més del Sandro, sinó perquè jo veig clarament que el Sandro dient “imposible solo es cuando” el que està fent és fer petit el Barça. Per començar perquè estàs desmuntant el plantejament que ha fet el Guardiola, i encara que no tingui raó, és molt curt que sent tu el president ho diguis públicament.

Per això, si el Guardiola diu una cosa molt concreta, “no guanyarem la lliga”, i el Sandro el contradiu generalitzant amb “res és impossible”, el títol de l’escrit és “pot passar qualsevol cosa” generalitzant més i mostrant el descontrol que hi veig.