més ràpid que el vent? un cotxe eòlic

Companys, estem a punt d’arreglar tots els problemes de mobilitat de Barcelona. No, no anirem tots en autobús com vol l’Hereu, sinó en uns cotxes amb molí de vent a sobre. Sostenible, ecològic… una campanya de màrqueting brutal que vendrà la marca Barcelona a tot el món i serà més barat que fer passar 500 ciclistes per les rondes (la idea que tenien pel proper Tour de França).

Wind-powered car goes down wind faster than the wind

Us explicaré com funciona per tots aquells que tingueu alèrgia a llegir coses fora d’aquest bloc: va i arranca amb la força del vent fent girar les rodes (fins aquí normal), i llavors va i el molí agafa energia de les rodes en sentit contrari al vent (eh? perdó?), i aquí ve el misteri: perquè llavors el vent fa girar les aspes i transmet l’energia a les rodes fent que accelerin. Total que el cotxe va més ràpid que el vent.

Direu: a mi a l’escola em van dir que això del “tu me das, yo te doy” no pot resultar que cada dia siguem més rics tots (allò del moviment perpetu). Però és que en aquest cas no és així perquè el vent és una font d’energia externa.

Amb un vent de 21,7km/h han arribat a 62km/h.

vist a slashdot.

els catalans de 1463

Avui farem una lectura d’un text antic, aquest concretament:

176v

Segons tinc entès és l’informe d’un emissari dels consellers de Catalunya i Barcelona que van anar a parlar amb el Rei de França Lluis XI per tal d’aconseguir 300 cavalls per tal de barallar-se amb altres ibèrics, i que diu que és català per part de mare (Maria d’Anjou) i la seva àvia és Violant d’Aragó.

El text destacable comença a la tercera línia:

dix que no’ns devíem meravellar ni ell devia ésser increpat, si volia saber la voluntat, / motiu e fi per los quals aqueixs Principat e ciutat volien los dits rossins, e encare si / volia saber quin lengatge se perlave en Barchinona, car ell sentia que s’i perlave / molts lengatges –uns castellà, altres navarro, altres aragonès…– e que ell / volia saber, si alguna cosa fahia, per qui la fahia. Car, si en dits Principat e ciutat / se perlave castellà o altre lengatge qui cathalà no fos, ell no se’n curave, / com no li peraguera fer beneffici als cathalans mas a aquell lo lengatge del / qual s’i perlave. Mes, si cars era que los cathalans fossen desliures e seperats / dels casthellans, axí com ell sabia que ho eren, car lo rey de Castella los havia / renunciats, e que solament perlassen lo cathalà, lavors ell, qui originalment / ere per part de sa gran mare vertader cathalà, faria les coses que posqués / fer per la endressa de Cathalunya, cosa que en fer era molt fàcil, car entre / los cathalans e ell bé sabíem no y havia muntanyes, acompanyant aquestes coses / lo dit senyor de largues e gracioses peraules demostratives de molta hu/manitat e voluntat.

Que traduït vol dir que el Rei de França per donar suport als catalans pregunta a quins catalans està ajudant. Perquè li han dit que a Barcelona es parlen moltes llengües (castellà, basc, aragonès) i si feia res volia saber per a qui ho feia. Perquè si a Catalunya i Barcelona es parlava en Castellà o altre llengua que no fos Català, ell no en volia saber res, perquè no volia beneficià a catalans que no parlessin la llengua. Però si els catalans fossin lliures i separats dels castellans -encara que ja sabia que així era perquè s’havien distanciat amb el Rei de Castella-, llavors ell que era per part de mare un vertader català, faria el que pogués per ajudar Catalunya, i això és així perquè entre ell i els catalans no hi ha muntanyes, etc, etc.

Bé, doncs aquí està el text. Què és el que més us ha sobtat? Que a Catalunya es parlessin vàries llengües? Que el Català fos la llengua important? Que ja llavors se sabés que eren cossos polítics diferents? Que ja llavors estiguéssim fent coses diguem que semblants a les d’avui en dia? Que un polític de fora digués que és català en la intimitat per fer veure que farà coses pels catalans i que al final no faci res?

a dos euros el quilo de peli

Quim Monzó, si et trobes entre nosaltres, manifesta’t.

Bromes a part, aquest article li aniria molt bé llegir-lo al nostrat ilustre Quim Monzó, famós en el genere literari (periodista i escriptor com no li agrada que diguem), autor de frases cèlebres com “internet és la Cuba Castrista”.

També el vaig sentir a la ràdio explicant que el jovent li diu “cubata” a tot. I no saben que ve de “Cuba Libre” que ve de quan era lliure del Castro i la beguda era la unió de Cuba (Ron) i USA (Coca-Cola).

Dit això, en faré un resumillo ràpid de més de 140 caràcters:

Els australians han fet una enquesta entre altres australians (són uns ombliguistes) i en el més pur estil Cuba Castrista el poble ha decidit racionar els preus de les pelis a $2 cada una.

A la merda l’economia capitalista, el lliure mercat i Robert Murdoch amo de tot. La Cuba Castrista ha aprovat en assemblea que pagarem $2 per tornar a veure Spiderman.

L’article comenta que els $2 no són un preu de racionament sinó el que el mercat està disposat a pagar. Però no us deixeu enganyar, això no és més que una lectura interessada.

austeritat a alemanya, crisi per la resta

Últimament em costa entendre què llegeixo (inclús el meu bloc), deu ser per això que ara miro més futbol. 🙂

Però ara he trobat un article d’economia que m’ha semblat interessant i intentaré resumir/interpretar amb aquest estil mai9 que no s’ensenya enlloc. 😛

Un informe de economistas keynesianos critica la respuesta oficial a la crisis

Ho poso al bloc perquè ens hem fet un fart de sentir com ens diuen que hem d’apujar la competitivitat. Fuetejant-nos tot el sant dia en que no som productius. Que no som productius? No saben la de coses que fem a la feina a més de treballar! 😆

El tema és que la perifèria d’Europa (sí, els españolistes ara s’han de sentir que són perifèria) té avui un problema de competitivitat i endeutament crònic. Paralelament Alemanya ha fet una cursa per reduir salaris per ser més competitius. Són hiper-competius amb uns salaris hiper-moderats. Però estem a Europa i llavors qui ens compra a nosaltres avui? No podem fer política fiscal ni econòmica. Això els españols, els catalans no podem fer política i punt.

En aquests anys d’Euro, la perifèria s’ha hiper-endeutat gràcies als tipus baixos. España ha tingut una economia “de Champions” (ZP dixit) gràcies a uns deutes empresarials espectaculars (article dixit). I mentrestant havíem de “fer els deures”: fer com Alemanya i reduir salaris.

Així que ara tenim uns salaris baixos i uns deutes grans. El que a nivell de carrer es tradueix en “tinc una hipoteca i no cobro prou per pagar-la”.

Mentrestant, USA i UK poden devaluar la seva moneda i ser més competitius. Els ordinadors els sortiran més cars, però podran treballar.

Jo crec que només hi ha una solució: Obligar als alemanys a acceptar Zapatero com a President d’Europa. Les polítiques seran les que ell vulgui i els alemanys que treballin i paguin. A nivell ibèric ha funcionat.

Sala i Martin i els plans per renovar cotxes

Era Agost 2009 quan Xavier Sala i Martin va escriure:

Crisis (14): Lo Que No Se Ve
Les explico todo esto porque los gobiernos del munto entero intentan reactivar la economia a través de programas Renove que subsidian la compra de coches nuevos a cambio de la destrucción de coches viejos. […] Ahora “lo que no se ve” (y no se contabiliza) son las pérdidas de mecánicos y reparadores de coches, las de los vendedores de segunda mano a los que el Estado ha robado el negocio y las de los contribuyentes.

Y avui llegeixo que:

Clunkers Program Worked, Didn’t Hurt Car Sales, Study Says

Si voleu llegir-vos els dos articles. A mi ja em semblava que no tenia raó el Xavier. Francament argumentar que un programa polític per augmentar la venda de cotxes nous perjudica als que venen cotxes de segona, em sembla un argument molt pobre. És molt clar i és irrebatible. I potser per ser-ne és erroni. Això no vol dir que a cada crisi puguem anar ajudant a comprar cotxes, però aquesta és la gràcia de la política: saber quan i com s’ha de fer.

NYT, Krugman – els EU i la UE

Op-Ed Columnist – The Making of a Euromess – NYTimes.com

Aquest és un article interessant, que us recomano llegir el més ràpid possible perquè el NYT tanca els articles passats uns dies.

Resum mainovè:

La crisi a España serà més forta per culpa de l’Euro, que diu es va introduir prematurament. I és que avui no estem integrats políticament (ni fa pinta que es vulgui fer, Europa és un club d’Estats).

La idea és que España (igual que Florida) va pujar com l’escuma amb la bonança immobiliària (i el bon temps que fa als dos llocs). Però a Florida quan se’n va tot a la merda, Washington segueix pagant pensions, metges i funcionaris. En canvi, a l’Europa dels no sé quants, és España qui s’haurà de pagar les coses.

I com que no pot devaluar la moneda, viurà una llarga deflació.

Hi ha un altre motiu especialment graciós perquè els españols sempre estan reclamant “unidad de mercado” quan tot el que volen fer és matxacar Catalunya. El motiu és que Florida *té* unitat de mercat amb USA i per això la inflació viscuda en anys de bonança no ha estat tan gran com España i els seus fets diferencials.

Ara podeu anar a llegir l’article i veureu que el meu resum és totalment parcial i fora de to. 😛 😉

[editat] sembla que té raó!

“España debe salir sola del hoyo”, dice el Deutsche Bank

Star Wars, l’edició crítica

Si vau veure “L’Amenaça Fantasma” i no vau entendre gran cosa, us agradarà veure l’article crític sobre tal película.

Jo he entès més coses mirant l’article que mirant la peli. 🙄 I m’he fet un fart de riure! 😆

La meva més energètica recomanació. És millor que la película. Com diuen en anglès: “also conclude it’s far superceded the entertainment value of the movie itself.”

(aquí hi ha les set parts una sota l’altre, a mi no m’agrada incrustar vídeos al bloc)

(també n’han fet un de Star Trek!)

destruint la política

Si alguna economia conec és la meva. Aquesta progressa ponderadament segons el percentil estàndard i aprofita les oportunitats d’externalització que el mercat ofereix.

L’objectiu d’aquest escrit és criticar un article del Xavier Sala i Martin.

L’article explica que un francesot del segle XIX (que ara ja deu ser mort) explicava un conte d’un gamberro que trencava un vidre d’un aparador, i llavors davant l’infortuni, un vianant (un altre economista, dic jo) explica que no està tan malament perquè el cost de posar un vidre nou generarà una cadena de diners movent-se de mà en mà, que serà econòmicament orgàsmic. (i la resta de vianants diu “ah clar”)

Abans de seguir, dir que aquest super-argument el deia George W. Bush per dir que el seu Tax Cut era bo per a tothom. Tothom tindrà més diners (menys el govern) i tothom es posarà a gastar.

Seguim. Llavors aquest francès que també és vianant i també economista diu que, menoi, hi ha una cosa que no es veu, i és que els diners gastats en el vidre, també haurien estat econòmicament orgàsmics si el vidre no s’hagués trencat.

En resum, al segle XIX es va trencar un vidre.

I en XSM fa servir aquest això per dir que això del Plan Renove (Cash for Clunkers) del govern americà (un tal Obama) no és més que un gamberro trencant vidres.

I jo m’emprenyo com una mona quan veig que al Facebook l’article té 153 “likes”.

Els seus arguments són dos. Primer això de que sense el programa d’Obama els diners s’haurien gastat igual. I el segon que quan ell pregunta el perquè del programa li responen amb motius ecològics.

I aquí les meves objeccions:

Primer, comparar l’acció del botiguer que *ha de* (HA DE!) comprar un vidre nou amb un programa del govern que *permet* (PERMET!) comprar un cotxe nou amb descompte si es compleixen uns requisits és francament decebedor.

Com a persona que es va comprar una rentadora 65€ més barata per un programa de la Generalitat, i com a persona que va viure l’alegria familiar de canviar-se el cotxe fa uns 20 anys quan el Gobierno Español va fer el primer Plan Renove, em queixo efusivament al nostre economista mediàtic.

Aquest home preferiria que la gent que té un cotxe vell el segueixi fent servir fins que ell tingui prou diners per canviar-se’l. I una merda que els impostos puguin servir per renovar la flota de cotxes.

És ridícul que segueixi extrapolant possibles programes que a ell li semblen igual de bons que el dels cotxes. Destruïm neveres, televisors de plasma, videojocs? Aquest home no sap què és la política. Aquest home només sap d’economia. Aquest home només veu que el cotxe val uns diners, igual que el vidre trencat pel gamberro només val uns diners. I els televisors de plasma també valen diners, així doncs també podrien entrar en el programa del govern.

És igual si el gamberro ha actuat per compte propi i en contra de tothom, i en canvi el govern és un poder institucional votat per tothom i que l’únic que fa a favor seu és per preservar el sistema democràtic que, dic jo, costa tan aconseguir. És igual. A la merda tot. A la merda els buròcrates que articulen aquests programes per tal que funcionin com havien pensat i no es gastin els diners públics en renovar pantalles de plasma.

I sí, li responen que el motiu del programa és per incentivar l’economia. I l’economia no són diners. És un error confondre capital amb diners. Igual que és diferent ser economista que empresari que polític.

Jo *no* (NO!) m’hagués gastat els diners de la rentadora en altres coses. I em sembla molt bé que els economistes segueixin pensant que sí. La meva compra de la rentadora (i els meus pares el cotxe) va ser una decisió política. No una decisió econòmica.

Com diu un amic de telecos, els polítics han de liderar i crear climes. Aquesta és una decisió política que crea un clima d’alegria i confiança, dic jo. Com a mínim ho deu ser quan en el mes de Juliol el programa ha donat mil milions de dòlars. I aquests diners havien de durar fins a l’Octubre. I el govern americà hi ha posat 2.000 milions més.

I jo també puc explicar contes d’economistes ficats en política, per exemple: anava un broker de Wall Street de Secretari del Tresor d’USA, i va i li peten tots els bancs.

FRONTLINE: breaking the bank: video – watch the full program | PBS
The merger of the nation’s largest bank and Merrill Lynch was supposed to help save the American financial system by preventing the imminent Lehman Brothers bankruptcy from setting off a destructive chain reaction. But it became immediately clear that it had not worked. Within days, the entire global financial system was collapsing.

busca com fer-ho

Nikola Tesla | Cracked.com
Tesla once predicted, “The household’s daily newspaper will be printed ‘wirelessly’ in the home during the night”. Hey! That sounds like the Internet!

Aquesta anècdota és importantíssima per mi. (d’aquí un any potser ja no)

En general estic recansat d’estar parlant d’algun tema amb algú i que aquest em digui que no es pot fer. Que si és tan difícil, donant una llarga llista de motius de perquè no es pot fer, etc.

Si Tesla es va inventar la corrent alterna va ser pensant com es veu a la frase citada.

Igual que quan dic que s’han de treure els pals dels carrers se’m respon que llavors s’hi posen els cotxes. Doncs es busca la solució collons. S’ha de mirar com fer-ho. No podem quedar-nos assentats perquè no es pot fer. Els pals són puta merda. I a veure si tenim tots ben clar que en són, i podem fer alguna cosa per viure en una ciutat que no sigui un camp de concentració.

(parlo dels pals perquè és una cosa que he parlat vàries vegades al bloc)

12 punts per anar pel món

12 Simple Ways To Impress Your Boss (And Everyone Else)

Aquí hi ha 12 idees per fer les coses millor.

El millor de la llista són les explicacions. Els punts en sí no són grans descobriments. Encara que també és veritat que hi ha llocs on es valora just el contrari del que diu (parlo per tu, professora de francès).

Jo hi afegiria un punt zero: aprèn anglès. :mrgreen:

Trobat al digg i llegit amb verticalitat.