primer concert Pet Shop Boys gira Electric

Els que tingueu 115eur i temps de sobra, podeu anar al concert dels Pet Shop Boys del 15 de Juny. Els que no tingueu els diners o ganes d’esperar, aquí teniu alguns vídeos que han filtrat la bona gent que va hi anar de públic i no respecten res.

Si sou més de lectura, aquesta és la llista de temes que van cantar. Observeu l’ús de la barra inclinada, majúscules i doble espai per fer-vos una idea del concert.

BGBi3zNCAAAVIvj

Malauradament crec que no superaran la grandiositat de la gira Pandemonium, però a veure si aconsegueixen que ens passi una mica la corrent.

panoràmica de bola de Nadal

He estat bastant de temps (tres mesos) sense posar fotos al blog perquè… és increïble, els de WordPress van canviar-ho tot de lloc i no trobava res. I no era l’únic.

En qualsevol cas, aquí teniu una panoràmica d’una bola de Nadal.

Stitched Panorama

A veure si algú sap si surto a la foto, i si surto on haig d’estar.

Entre tots els participants sortejarem… un sobre. :)

raons per fer-ho bé

A mi m’agrada molt el notari López Burniol. Ahir el van portar a can Barbarà perquè ens expliqui com ho veu això de la independència. El vídeo és diu Raons per pensar-s’ho bé.

En principi havia d’encarnar el defensor de no independitzar-nos, però com que és una persona seriosa enlloc de fer això el que ha fet és defensar Catalunya. Aneu directament al minut 26 i sentiu-li dir “plegats el que es vulgui, a la força res. Ancha es Castilla. Bon vent i barca nova.” :shock:

És un home que defensa el dret a decidir el futur de Catalunya només des de Catalunya, una cosa que ni els del PSC fan, ja veieu quin tipus d’unionista deu ser.

Diu que España només té dos futurs: o és una federació o és un grapat d’estats independents. Vista l’energia dels que cridem in-inde i la cara de préssec del Pere Navarro, crec que farem bé de preparar-nos per ser independents.

Hem de saber que España ha estat controlada per una casta que utilitza les institucions de l’estat en benefici propi, i que això s’ha estès a les comunitats autònomes per haver-les creat. A Catalunya ho fa CiU, al País Basc el PNB.

Així com els españols neguen que Catalunya sigui una nació, els catalans neguem que España en sigui i diem que és només un Estat. Això també ho hem de saber, i no fer-ho. Hem de saber que España és una nació i de les fortes. I de les fotudes.

Hem de tenir molt clar i assumir que els catalans hem fet les coses malament. Ja sigui aguantant, ja sigui fent-nos els espavilats i després les víctimes, ja sigui nadant i guardant la roba, ja sigui tirant i amagant la mà, ja sigui sentint missa i repicant campanes.

Hem de saber que Europa sempre es renta les mans. Europa no ens rebrà amb els braços oberts, ni ens salvarà de res. Pensar que a Europa li interessa una Catalunya independent perquè som tan bona gent i ho fem tan bé és estúpid. Una altra cosa és qui pagarà els factures. O si interessa a Europa que Catalunya es converteixi en un paradís fiscal de turisme, cultura, platja, bona cuina i noies atractives, cosa totalment plausible. :)

També diu coses que no hi estic d’acord. Com per exemple que si España és una unidad de destino en lo universal després digui que Portugal no forma part d’aquest merder per motius històrics. O que un motiu per no ser independents és que a la llarga tot ho decidirà Europa, si això per si sol ja és un motiu de catalanet tonto que vol que tot li facin els altres, després va i diu que Europa és un club d’Estats.

Acaba dient que ha nascut i morirà espanyol, però que es quedaria a viure aquí. Si fóssim independents, esclar. I amb aquesta frase crec que es resumeix tota la visió d’algú que vol que ens ho pensem bé, i que ho fem bé.

5 coses que volien haver fet

Al diari Ara han penjat les cinc coses que una infermera australiana ha vist que voldrien haver fet els que estan a punt de deixar-ho tot.

D’entrada m’esperava la frase tan suada de “no et penediràs del que has fet sinó del que no has fet”. Frase molt certa però poc útil a nivell d’aplicació. Afortunadament el que diu és més interessant.

Una foto de la noia perquè sempre és important saber quina cara fa. Explicació original i seguidament la meva traducció, entre parèntesi un comentari meu de la seva explicació:

  1. Tant de bo hagués tingut el coratge de fer la meva vida prescindint del que els altres esperaven de mi. (la queixa més estesa, la de no haver fet el que volies fer)
  2. Tant de bo no hagués treballat tant. (treballant per tenir més diners et perds les coses importants de la vida)
  3. Tant de bo hagués expressat els meus sentiments. (reprimir-se davant dels altres és una manera de no ser honest amb tu mateix)
  4. Tant de bo hagués mantingut el contacte amb els amics. (passen els anys i perds el contacte amb els amics perquè la vida tira per aquí i per allà, el que arriba fins al final de la vida és l’amor i les relacions)
  5. M’hauria d’haver permès ser més feliç. (s’adonen que ser feliç és una opció i la gent es queda atrapada en hàbits viciats)

I acaba dient: La vida és escollir. És la teva vida. Escull conscientment, escull amb saviesa, escull amb honestedat. Escull felicitat.

democràcia directa: a la universitat i a la tele

Què podem dir de Joan Ramon Resina? Podem dir que és professor a la universitat de Stanford, que escriu al diari Ara i també podem dir que no va veure el programa The Daily Show el capvespre del 5 de Desembre de 2011.

Anem a veure què hi deia a l’article de dimarts passat:

Democràcia no és, doncs, la llei -de lleis també en tenen les dictadures-, sinó el procés ordenat de manifestació de la voluntat popular, i és antidemocràtic segrestar aquest procés en qualsevol dels seus nivells d’aplicació legislativa. A Califòrnia, per posar l’exemple que tinc més a mà, el poble legisla mitjançant proposicions de llei emanades de la societat, o sigui ILPs, que es voten en paral·lel al procés electoral i són vinculants. A cap americà li passaria pel cap qüestionar el dret dels californians a exercir la sobirania en els temes que afecten la forma de vida que es volen donar a ells mateixos, des de la política fiscal i el finançament fins a qüestions territorials, ambientals, educatives, jurídiques i penitenciàries, o fins i tot ètiques, com la pena de mort o els matrimonis homosexuals.

Llegeixes l’article i dius: Olé Ramon! Olé Stanford! i olé California! si senyor.

Malauradament ja no es valora mirar la tele. S’hauria de mirar la tele a les universitats. Mireu la tele, sisplau:

California’s Direct Democracy Troubles – The Daily Show with Jon Stewart – 12/05/11 – Video Clip | Comedy Central

No sé si ho heu entès. Pels que sigueu més d’universitat que de tele, permeteu-me que us expliqui en llargues frases subordinades que gràcies a la democràcia directa californania ara totes les empreses es gasten milions ja no tant en pressionar polítics professionals sinó en aconseguir que s’aprovin barbaritats per democràcia directa. A tres dòlars el vot.

Joan Ramon, em sembla que la setmana que ve fan un “procés ordenat de manifestació de la voluntat popular” on es demana si s’ha d’abaixar el sou als professors universitaris. Que tinguis sort, em sembla que sou minoria, però ja se sap “el poble legisla mitjançant proposicions de llei emanades de la societat” i estar molt bé que així sigui.

governants lligats de mans i peus

Aquí hi ha una entrevista que val la pena veure.

The.Daily.Show.2011.05.02.Philip.K.Howard.HDTV.XviD-FQM.[VTV].avi Torrent Download

No és d’algú que proposa lligar els polítics de mans i peus en una demostració de poder colectiu.

És d’algú que diu que els polítics no poden manar perquè quan hi arriben s’ho troben tot ja mig lligat. Lleis que costen molt de canviar. Contractes de deu anys. Estatuts mal girbats. :roll:

Al minut 18.30 diu que s’ha de canviar el sistema. S’ha de donar autoritat a algú, s’ha de donar responsabilitat. Ja sigui a professors, polítics o altres tipus de persones que no fan les coses per contracte. I són els advocats els que impedeixen que es faci res. No pel fet que existeixin sinó pel fet que quan algú intenta canviar alguna cosa, salta tothom amb un advocat perquè no es canviï.

Per cert, el nom del senyor és “Philip K. Howard” i el llibre “The Death of Common Sense

Com s’arregla el problema? Fent que la responsabilitat i l’autoritat formi part de l’agenda pública. Si no ens interessa als ciutadans no hi haurà cap polític que ens demani que el votem dient que s’ha de trencar el sistema endogàmic tancat legalment.

Ara, jo no veig que pugui passar. Ens anirem enfonsant mentre seguim reclamant els nostres drets i escoltem polítics que fan les coses per nosaltres. I després direm que ens retallen coses i que tots els polítics són manipuladors.

A mi, per la meva banda, em toca molt els nassos veure com el Mas ha de fer equilibris antre manifestants, el que pensa que s’ha de fer, Madrid i el que pot fer. I sempre pensant que ja està en campanya per les següents eleccions. Perquè se li nota.

Jo, el que voldria és: que mani com vulgui*, que sigui responsable, que tingui autoritat, i d’aquí 4 anys ja votarem. Que digui “jo faré això” i que ho faci. Però no que tingui un programa de govern que no es llegeix ningú perquè tampoc s’entén res perquè és pur marqueting polític.

Que digui “jo faré això, i si voleu que us tractin com uns nens, aneu a la universitat”. :twisted:

* qui va començar amb el problema que intenta resoldre aquest home és Ronald Reagan, un irresponsable cowboy (per més inteligent que fos) i va sublimar la idea amb el George W. Bush (un idiota). Aquí tenim el ZP que com vaig sentir en un restaurant navarrès del carrer València: és un memo.

información partía (Wikileaks i Split)

¿qué fue de la ilusión y de lo bello que es vivir?

Us recomano que us mireu aquesta entrevista i l’article, si pot ser al mateix moment:

Daniel Domscheit-Berg: “Un dels problemes de Wikileaks és la manca de transparència” (tv3)

“Tienes derecho a elegir una opinión, pero no unos hechos”

El titular del vídeo és totalment poc transparent i diu més de tv3 que no pas del pobre Domscheit-Berg. A més al vídeo hi tenim el Cuní fent preguntes Escher (preguntes sobre preguntes) i un tal Julibert que diu que wikileaks són flower power i uns lladres (has quedat retratat maco).

Dit això, el que m’interessa és com wikileaks ha portat la informació secreta al públic i com els diaris (l’Ara també) creen realitats i es queden tan amples.