No sé on deien que si no aprens a menjar de petit, de gran ja no hi ha manera d’arreglar-ho.
Si us va “agradar” la pizza de la Sirena de 2009, prepareu-vos perquè això d’avui ho supera. I el pitjor de tot, en unes galetes que la meva memòria recorda com a excelents.
Mireu aquesta galeta:
És trist, molt trist.
Com que estem al 2013 els hi he posat la foto al seu facebook, a veure què diuen.
Al paquet hi van 8 galetes i el paquet sorpresa val 3,36eur al Cort Anglès.
S’acaben les lleis, s’acaba la sobirania, s’acaba la llibertat. Bé, la llibertat no s’acabarà mai.
La Contra: Jonathan Koppell
¿Sabe que existe una potente Autoridad Internacional de los Fondos Marinos (ISA)?Regula la minería en el fondo de los mares, aunque todavía no exista en todo el planeta ni una sola mina suboceánica.
¿Y qué hacen los chicos de la ISA?
De momento, tienen su sede en Jamaica.Trabajan. Tienen socios que pagan cuotas y que les pagarán licencias.
Pero ¿para qué sirven?
Organizaciones como esa gobiernan el mundo en paralelo a los estados con gran incidencia en nuestras vidas.
I per què ho poso ara? Perquè els de Google han retirat d’Android una aplicació per llegir llibres que jo vaig comprar per menys de 2eur.
I per què l’han retirat dieu? Per pirateria. Que dius, a bona hora ho diuen que et podies baixar els llibres piratejats! Hores i hores perdudes fent servir el Google… 
Total, que han eliminat una aplicació per llegir llibres. I ara què? Res perquè mana Sant Google Cercador. A veure si tenim una aparició i l’aplicació ressuscita. Sinó la gent s’haurà de baixar l’aplicació piratejada, que ja seria es colmo.
Imagineu-vos que entreu a un banc a informar-vos, la dona que t’atén et dóna la seva targeta i després es nega a informar-te per email. Fas una queixa al banc i et diuen que si volies alguna cosa ho miressis a la web! Sorprenent.
Aquí la queixa:
Fui a la oficina de plaza tetuan (Barcelona) a informarme para ser cliente y Eva Ruiz me dio su tarjeta por si tenia mas preguntas. Mi sorpresa es que le mandé un email preguntandole detalles de la cuenta a plazo fijo y solo quiso atenderme por telefono y no quiso dar la respuesta por email. Le he mandado varios emails y ya no me responde nada. Lo último fue que si queria algo que fuera a la oficina.
Que no quiera dejar por escrito como funciona el deposito a plazo fijo me da a entender que no quiere dejar pruebas y este tipo de cosas. En fin, una pena de actitud.
Aquí la resposta del banc:
Tiene toda la información sobre la Cuenta Inteligente en la web (http://www.evobanco.com ) incluida las condiciones particulares y generales.
Resulta que el programa My Movies no pot importar llista de películes sense esborrar les que ja tens, i no pots modificar la teva llista sense internet. Envio un email per suggerir la millora, em responen:
Our import function is created for once and for all switching from your current application to the My Movies product suite.
It is not created to let you continue to run the application you import from.
The application unfortunately requires an internet connection to make changes – this has to do that the master is the online service, allowing you to switch between devices with the same collection.
Els responc dient que mantinc els suggeriments i que per la resposta veig que no els faran. Em responen:
This is not something we can do anything about without a full redesign of how things are created.
Most users have 3G connections on their mobile devices, and is rarely without internet.
I ara els respondré jo amb això:
I had a long answer for you, but I deleted it, you just need to know that working offline is one of the functionalities of many programs, and it’s your program’s fault for not working. My phone and many other internet apps do still work and get sync when internet comes back. Blame it on the users for using the program without 3G. “They should get a pen and a paper when the internet goes away”. Thanks.
and the thing about the import function is very strange. It’s very strange that I can add one movie by barcode, but I can’t import two movies by barcode because this needs to erase the database.
I installed your program for managing a list of movies easily, but then I would have to enter every movie one by one and remember not to use it when there’s no internet. I don’t understand.
[editat 5 gener 12] es veu que no sóc el primer.
Vaig anar a Mallorca i em vaig sorprendre de la qualitat d’una autovia que tenen per allà. Ei, i gratis. Sorprès perquè els economistes diuen que el dèficit fiscal Baleàric és més grandot que el català.
A la qual cosa un amic navarrès que diu ser basc em va dir que jo què sabia si ni conduïa. I a més estava traient conclusions el mateix dia que havia arribat. Cony, com si no fos prou evident que no es pot sortir de Barcelona sense pagar, i allà estàvem sortint de Palma per una autovia tan perfecte que ni el Rey podria ensopegar.
Així que en aquest amic li volia fer veure aquesta bonica imatge, també del mateix dia que vaig tornar:
Són mig miler de turistes esperant agafar l’autobús per sortir de l’aeroport.
I al loro eh, que sort en tenim de l’empresa privada que ha posat el puto autobús, que els catalans sempre paguem les coses dos cops. Jo vaig voler tornar amb el transport públic español (Renfe) i vaig trigar més en sortir de l’aeroport que en arribar de Mallorca, mecagundeu.
És un cagarro màxim que el tren que va a l’aeroport del Prat passi només cada mitja hora. És tercer mundista. I quan arribes has d’agafar un autobús que en part desfà el trajecte que has fet amb el tren, i desprès de 15 minuts de rotondes, arribes a la T1, que és d’on surten els que no anem amb RyanAir ni EasyJet. I pitjor encara, l’autobús no arriba a la terminal i et deixa baixar, sinó que va fins al final de la terminal per deixar-te allà i tu has de tornar enrera caminant. Senyors, és una puta merda. Com si no perdéssim prou el temps amb aquella gent que no els agraden les ampolles d’aigua.
Vaig acollir amb gran satisfacció la tornada del Cacaolat. Però he deixat de comprar-ne, crec que han apujat el preu, i més important, l’envàs m’ho ha demanat per favor.
Tots sabem la importància de l’envàs i per això hi ha tantes carreres universitàries que ho ensenyen (si no fos important no ho ensenyarien).
He fet una foto al terra de casa perquè vegeu les dues encarnacions que va fer en Ruiz Mateos i el nou sub-producte dels distribuïdors de la Coca-Cola (els nous propietaris).
El primer que veiem és que els dos antics envasos són arrodonits, i el nou és una espècie de supositori dels que et faria mal.
El nou envàs és un producte que quan el veig decideixo no comprar-lo perquè m’engreixarà. És un envàs pesat. El coll d’ampolla és tan gruixut… de fet no té coll, com els musculitos del gimnàs. El tap no té personalitat, un tap genèric i gros que no diu res. Qui va decidir treure el logo del tap?
També han eliminat les estries horitzontals tan característiques i n’han posat quatre al mig que desfiguren el logo de la marca. (m’estic adonant que l’ampolla és pitjor del que em pensava)
I on t’està la rababa del coll d’ampolla que et permet agafar l’ampolla pel tap amb lleugeresa i complicitat com si fossis el nen del logo? Maleïts modernos, feu-vos banquers!
El nou Cacaolat és un producte per nens. Això em diu l’envàs. De disseny agressiu, que destaqui. I li han posat la mateixa etiqueta que no li pega ni amb cola (i tampoc amb coca-cola).
Mireu-vos l’etiqueta! el Cacaolat és un clàssic dels nostres temps. El Cacaolat *necessita* un envàs arrodonit, que ensenyi el carinyo que té ell per nosaltres, crescuts que el seguim comprant.
Volgudament he girat el nou envàs perquè vegeu que li han posat una pegatina vermella que diu “torna el cacaolat de sempre”.
Pobre Cacaolat de sempre, t’han fet un lifting i t’han posat botox. Ja no t’estimarà ningú.
Em truca la cartera a l’interfono i em diu que baixi que té un paquet per mi. Li dic que si i quan estava baixant penso que és una situació estranya que em faci baixar, normalment pugen ells.
Quan arribo a baix em dóna un sobret amb aquest adaptador USB tan bonic.
Jo li pregunto perquè m’ha fet baixar. Em diu que no hi cabia a la bústia. Li pregunto perquè no ha pujat ella. Em diu que no és la seva feina. Li dic que m’estic queixant que m’hagi fet baixar i que era ella la que havia de pujar. Qui dels dos està treballant aquí?
Em diu que sinó hagués hagut de deixar un paper i que jo l’hagués anat a buscar a Correus. Com si dient-me això jo li hagués d’agrair el seu comportament. Li dic que m’és igual, que ella faci la feina com cregui que ha de fer. Em diu que li dirà la seu jefe. Em pregunta si estava dormint. Li hauria d’haver dit que el seu jefe és igual, que és ella la que ha de fer les coses bé. I que tampoc importa si estava dormint, em sembla una fantasia que el tema de debat sigui si jo estava dormint.
La cartera amb cara ja vol marxar. M’adono que a més de donar-me el sobret en mà, la dona m’ha posat unes altres cartes a la bústia. Em torno a queixar. “Escolti senyora, què és això de fer-me baixar per un sobret i després posar les altres cartes a la bústia?” És molt estúpid. Per què no me les ha donat totes en mà? És realment tonta aquesta dona. Ha parlat amb mi abans d’entrar a l’edifici i per tant ja sabia que baixava, què fa posant les meves cartes a la bústia quan m’està esperant a que baixi?
España és així, una puta merda de funcionaris disfuncionals. Que no pensen. Que treballen el mínim possible. Que són tan irresponsables amb el que fan que de seguida busquen el jefe. Que no saben reconèixer quan s’equivoquen. Que no saben què vol dir donar un bon servei. Que després viuen amargats de la merda de vida que porten.
Tinc una mala notícia pel Rajoy: la productivitat española seguirà tradicionalment arràs de terra.
Aquest migdia, sortint de la feina, he anat a l’oficina de Correos del costat de Plaça Maragall a recollir els 4 llibres que m’envien de tant en tant els del diari Ara per la subscripció de la Bernat Metge. Aquest cop hi havia Èsquil, Sèneca, Plutarc i Catul. Dos llatins i dos grecs. El Catul aquest no em sona de res, però és natural perquè feia poesia.
Després d’atendre una persona i parlar amb dues companyes -cosa que a mi m’ha permès llegir mig diari-, m’ha atès la presumpta treballadora de Correos.
Mentre la dona mirava el meu dni com si fos el primer que veu, jo m’he adonat que a l’etiqueta del paquet també hi havia escrit el meu número de mòbil.
I fixeu-vos com són les coses que se m’ha acudit dir-li que ja que rebré un paquet d’aquest cada mes durant un any, que em truquin quan vinguin perquè sempre que vénen a casa jo no hi sóc.
La reacció de la dona ha estat: “hombre, pero como quieres que vaya con un teléfono?”
I jo li he dit: “Doncs per deixar aquest paquet heu vingut dos cops a casa meva i esteu perdent el temps”.
La dona ha fet cara de retrassada mental, i jo me n’he anat cap a casa.
En fi. Si no fos que altres serveis de paqueteria són capaços de trucar-me al mòbil per iniciativa pròpia quan vénen i no em troben, pensaria que España està condemnada.
A quina velocitat diríeu que es pot anar per aquesta carretera?
A 60km/h.
I a quina velocitat diríeu que es pot anar en aquesta que està tan aprop de l’anterior?
A 90km/h
Preguntem-nos si realment són límits raonables? No, no en són.
Què té la primera carretera? Un radar com una casa de pagès.
És francament difícil anar a 60 per la primera carretera, i si no fos perquè anava amb el gps del mòbil obert i ens ha avisat que hi havia un radar, ves a saber si ens hagués caigut una multa.
La sensació d’arbitrarietat és tal que et cagues amb tots els polítics. 
Això si, demà aniré a votar. A un partit minoritari. Perquè no anar a votar afavoreix el partit majoritari. Ni vots nuls, ni blancs, ni abstencions ni hòsties.
Tot i així, segurament val la pena llegir això i això:
El voto de los jóvenes está bajando en todo el mundo y no es un tema de falta de valores, es el momento de la historia en que el voluntariado de los jóvenes es más alto. Quieren participar y ellos son el futuro.
Pasqual Maragall –en la cresta del suflé de su séquito mediático– se permitía decir memeces como que “la abstención es antidemocrática”. ¿Y la cantinela mil y una veces repetida, por todos los partidos y sus correas de transmisión, de que “si no te gusta ningún partido, vota en blanco pero no te abstengas”? Ahora lo entiendo. La carta acaba con estas palabras: “Als polítics els molesta l’abstenció –per això els governs es gasten diners públics per combatre-la–, però mai no haureu sentit que cap polític es queixi del vot en blanc. El blanc és un vot que als polítics ja els va bé, perquè sembla de protesta però de fet és de conformitat”. Me quito el sombrero ante Gri y Lladó y les doy las gracias.
[editat 24 nov] La Vanguardia es fa ressò d’un radar similar:
Enojo ciudadano por un radar que ha cazado a 4.000 infractores
A mida que passa el temps, crec que va quedant més i més clar que els nous contenidors són una merda.
Anem a detallar el perquè:
Fins aquí la llista no premeditada de motius.
El problema d’arrel és no tractar la merda com es mereix. Encara que potser l’Hereu ho feia en interès propi.