Vaig acollir amb gran satisfacció la tornada del Cacaolat. Però he deixat de comprar-ne, crec que han apujat el preu, i més important, l’envàs m’ho ha demanat per favor.
Tots sabem la importància de l’envàs i per això hi ha tantes carreres universitàries que ho ensenyen (si no fos important no ho ensenyarien).
He fet una foto al terra de casa perquè vegeu les dues encarnacions que va fer en Ruiz Mateos i el nou sub-producte dels distribuïdors de la Coca-Cola (els nous propietaris).

El primer que veiem és que els dos antics envasos són arrodonits, i el nou és una espècie de supositori dels que et faria mal.
El nou envàs és un producte que quan el veig decideixo no comprar-lo perquè m’engreixarà. És un envàs pesat. El coll d’ampolla és tan gruixut… de fet no té coll, com els musculitos del gimnàs. El tap no té personalitat, un tap genèric i gros que no diu res. Qui va decidir treure el logo del tap?
També han eliminat les estries horitzontals tan característiques i n’han posat quatre al mig que desfiguren el logo de la marca. (m’estic adonant que l’ampolla és pitjor del que em pensava)
I on t’està la rababa del coll d’ampolla que et permet agafar l’ampolla pel tap amb lleugeresa i complicitat com si fossis el nen del logo? Maleïts modernos, feu-vos banquers!
El nou Cacaolat és un producte per nens. Això em diu l’envàs. De disseny agressiu, que destaqui. I li han posat la mateixa etiqueta que no li pega ni amb cola (i tampoc amb coca-cola).
Mireu-vos l’etiqueta! el Cacaolat és un clàssic dels nostres temps. El Cacaolat *necessita* un envàs arrodonit, que ensenyi el carinyo que té ell per nosaltres, crescuts que el seguim comprant.
Volgudament he girat el nou envàs perquè vegeu que li han posat una pegatina vermella que diu “torna el cacaolat de sempre”.
Pobre Cacaolat de sempre, t’han fet un lifting i t’han posat botox. Ja no t’estimarà ningú.