Eau de Cacaolat Diet

Segurament no em van llegir però l’important és que els amos de Cacaolat (uns que fan cerveses i envasen coca-coles) han canviat l’ampolla del Cacaolat.

Aquesta és millor, sens cap mena de dubte, i segurament serà la definitiva, però jo segueixo pensant que és una mala ampolla pel producte.

20131005_134314

Aquesta ampolla estirada i molt cònica té el problema que és massa estilitzada. Si estéssin venent suc de meló amb calci seria perfecte però estan venent un producte per nens, o adults que volen ser nens, així que una ampolla que transmet la idea “som molt sans” és el missatge equivocat.

A més, aquesta ampolla replica la d’una ampolla de vi, d’aquestes amples de baix i que es fan estretes estilitzadament. Aquest és l’altre motiu perquè aquest disseny és erroni.

I que la ratlla de marró xocolata de baix sigui totalment recte està dient “sóc un avorrit”.

Com en el cas de les natilles Danone, als prestatges superiors de la foto veiem un producte clònic del Cacaolat (que no és ni la meitat de bo) però que té l’ampolla correcta: molt color de xocolata i un embàs potent, dels que diu “et posaràs les botes”. Torneu a mirar l’ampolla de sota, tan groga i tan estilitzada que no el voldràs comprar perquè l’embàs t’està dient que hauries de comprar una cosa que no t’engreixi i que sigui per adults.

Aquesta ampolla té un altre problema: han fet servir un plàstic normal dels que fan per ampolles d’aigua (la marca blanca de la foto ho ha fet bé), i així com fins ara totes (totes!) les ampolles Cacaolat a sota el tap, l’ampolla acabava arrodonida, en aquesta el plàstic acaba recte, perpendicular als llavis. Això fa que quan vagis a beure amorrat a l’ampolla (com acabem fent els aficionats al Cacaolat) se’t vingui a sobre tot el liquid i no puguis degustar-lo com al bo del Ruiz-Mateos li agradava.

Ara que m’hi fixo veig que també han canviat de lloc el dibuix del nen amb l’ampolla per fer espai per posar la paraula “original” a sobre la paraula “Cacaolat”, de manera que ja no pots veure el nen i el nom ‘Cacaolat’ en un pla frontal. I el nen l’han posat entremig de lletra petita cosa que fa que el gran logo que tenien es perdi.

No sé si posant ‘original’ a l’ampolla volien dir que són els originals d’originaris o de pintamones…

els petits monopolis que enfonsen el país

Al Twitter s’hi diuen moltes tontaries i d’aquí ve el seu èxit. Malauradament tot passa tan ràpid que tres tuits més tard ja no recordes res. Afortunadament tenim els blocs que són el que abans era la cosa moderna i precoç.

Dit això, si no volem ser uns desgraciats i uns fills de puta hem d’acabar amb els petits peatges dels que es posen al mig del camí a cobrar-te per res.

Aquest és l’article de Germà Bel. Un home que -hem de ser sincers-, a vegades no se l’entén.

Los gobiernos suelen divagar con grandes números, que resumen en % del PIB, para cuantificar las ganancias de bienestar que generarían algunas reformas económicas: los costes que ahorrarían (o los beneficios que darían) a empresas y consumidores. Los economistas también lo hacemos, porque los números grandes sugieren mayor impacto de la reforma, aunque muchas veces se calculen a ojo de buen cubero. Pero para generar apoyo a las reformas puede ser mejor computar los ahorros de costes o beneficios de otras formas más concretas. Veamos algunos ejemplos que forman parte de nuestra vida cotidiana. ¿Debe renovar su permiso de conducir? Prepárese para pagar una tasa de 22,5 euros a la DG de Tráfico, más el coste del preceptivo certificado médico emitido por centro acreditado, que se limita en sustancia a analizar cómo lee unas letras y cómo oye. Serán entre 50 y 70 euros más. En total, de 75 a 90 euros.

La misma gestión se puede realizar en el estado de Nueva York por 18 euros en total. ¿El secreto? La renovación del permiso la extiende una agencia civil del Estado, y el empleado público que tramita la renovación le hace leer unas letras colgadas en la pared posterior y comprueba su capacidad auditiva mientras le pregunta durante el trámite. Sencillo, y seguro, dados los ratios de siniestralidad. No comparemos ahora los costes totales de expedición inicial del permiso de conducir, porque el asunto merecería columna completa. ¿Debe pasar la inspección técnica de vehículos? Para un automóvil regular le costará al menos 40 euros y tendrá que realizarla en una instalación sujeta a concesión autonómica (¡ay, las concesiones de ITV, qué disgustos pueden dar!). En Nueva York puede ir a cualquier taller mecánico acreditado por el Estado (sin límites territoriales) y tendrá su inspección de 21 puntos pasada a un coste de 16 euros, y más ágilmente.

¿Necesita que den fe pública de una declaración de voluntad? Si es muy sencilla (unos poderes para una firma), la notaría le cobrará de 60 a 70 euros. Como firmar que alguien ha dicho lo que ha dicho no es muy complicado, en otros países no existe un monopolio como el que aquí se otorga a los notarios, y hay muchas personas acreditadas por la Administración para dar fe pública. En Nueva York tendría muchas notarías más cerca y le costaría 23 euros. ¿Qué podría hacer con ese dinero, y el de otras muchas acciones, que se ahorraría? Pues reducir sus deudas, consumir algo más, o ahorrar/invertir. Como esto les pasa a millones de familias, las cantidades agregadas son importantes. Cuando oyen estas cosas algunas personas dicen ¿y si tan bien funcionan fuera por qué no se va a vivir allá? Todavía no se han enterado de que irse fuera es lo que no tienen más remedio que hacer cada año decenas de miles de personas bien formadas: emigrar a países que funcionan mejor, porque hace tiempo han suprimido tantas rentas cautivas que los monopolios legales conceden a interesados privados a cambio de… bueno, esto también daría para otra columna completa.

treure els autobusos de Passeig Maragall és modern

Un dels propers moviments del nostre alcalde barceloní és treure els autobusos que passen avui pel Passeig Maragall, que per si no ho sabeu són el 19, el 20, el 45, el 47, el 50, el 51. Sis línies d’autobusos que teniu a continuació:

Image and video hosting by TinyPic

Ara, en fer la “xarxa ortogonal” (que ja vaig comentar) s’han adonat que el passeig Maragall fa honor al seu nom i està tort. Com que és una cosa que ve dels romans i està provat que no en tenien ni idea, els urbanistes (contractats per fer “el canvi”) han decidit que uns autobusos faran el tros horitzontal del Passeig Maragall, i un altre autobús farà el “vertical”. Quedarà així:

Image and video hosting by TinyPic

Avui que he vist els operaris pintant el carril bus allà on cap autobús ha anat mai us explicaré perquè és una mala decisió: perquè la muntanya, LA MUNTANYA, és el que fa que el Passeig Maragall vagi tort, i el carrer principal, PRINCIPAL, segueix la zona plana i així ha crescut la ciutat, i així vivim els que hi vivim. (era tan fàcil que un Trias qualsevol ho hauria vist només que hagués vingut a inaugurar algo)

Si per seguir endavant ens fan baixar d’un autobús i esperar-ne un altre, ens estan perjudicant.

I no sé a què treu cap que per un trosset de 250m del Passeig Maragall no hi passin autobusos. És el tros que en mapa està en diagonal. Deuria ser un maldecap pels urbanistes: “estem fen una xarxa ortogonal i ens hem trobat un tros de carrer en diagonal!”

Podeu veure al Google a quin lloc hi haurà l’encreuament dels dos autobusos. És un lloc tan poc utilitzat que hi ha una illa sencera on una fàbrica antiga es fa servir d’aparcament. Potser un familiar del Trias li donaran en consessió i hi farà un merendero perquè els viatjants en autobús s’assedollin del conyàs que significarà anar en transport públic en aquest racó de nostra estimadíssima ciutat pels turistes.

vine al CAP i puja les escales

DSC02356

Què fan aquesta gent? Ha vingut l’Artur Mas a conèixer la voluntat d’un poble? No, estan fent cua per pujar a l’ascensor. L’ascensor social? No, l’ascensor capitalista.

Si us hi fixeu veureu que hi ha molta gent i dos ascensors. Un no funciona i de fa mesos. Per això ho poso al blog. Semblarà poca cosa, però és molt frustrant que en el típic edifici públic de disseny que haurà costat 50 milions (ei, goteres dels Encants), ara estiguem sense un dels ascensors. Això si, hi ha panels de fusta a la paret, torneu-vos a mirar la foto i admireu-los. Els usuaris els utilitzem per fer colorteràpia tot donant-hi cops de cap.

Aquí teniu el resultat, gent gran amb crosses i bastons pujant per les escales.

DSC02340

galeta paupèrrima de Pepperidge Farm

No sé on deien que si no aprens a menjar de petit, de gran ja no hi ha manera d’arreglar-ho.

Si us va “agradar” la pizza de la Sirena de 2009, prepareu-vos perquè això d’avui ho supera. I el pitjor de tot, en unes galetes que la meva memòria recorda com a excelents.

Mireu aquesta galeta:

IMG_9883

És trist, molt trist.

Com que estem al 2013 els hi he posat la foto al seu facebook, a veure què diuen.

Al paquet hi van 8 galetes i el paquet sorpresa val 3,36eur al Cort Anglès.

Governats per la ISO

S’acaben les lleis, s’acaba la sobirania, s’acaba la llibertat. Bé, la llibertat no s’acabarà mai.

La Contra: Jonathan Koppell
¿Sabe que existe una potente Autoridad Internacional de los Fondos Marinos (ISA)?

Regula la minería en el fondo de los mares, aunque todavía no exista en todo el planeta ni una sola mina suboceánica.

¿Y qué hacen los chicos de la ISA?
De momento, tienen su sede en Jamaica.

Trabajan. Tienen socios que pagan cuotas y que les pagarán licencias.

Pero ¿para qué sirven?
Organizaciones como esa gobiernan el mundo en paralelo a los estados con gran incidencia en nuestras vidas.

I per què ho poso ara? Perquè els de Google han retirat d’Android una aplicació per llegir llibres que jo vaig comprar per menys de 2eur.

I per què l’han retirat dieu? Per pirateria. Que dius, a bona hora ho diuen que et podies baixar els llibres piratejats! Hores i hores perdudes fent servir el Google… 😈

Total, que han eliminat una aplicació per llegir llibres. I ara què? Res perquè mana Sant Google Cercador. A veure si tenim una aparició i l’aplicació ressuscita. Sinó la gent s’haurà de baixar l’aplicació piratejada, que ja seria es colmo.

Evo Banco Como?

Imagineu-vos que entreu a un banc a informar-vos, la dona que t’atén et dóna la seva targeta i després es nega a informar-te per email. Fas una queixa al banc i et diuen que si volies alguna cosa ho miressis a la web! Sorprenent.

Aquí la queixa:

Fui a la oficina de plaza tetuan (Barcelona) a informarme para ser cliente y Eva Ruiz me dio su tarjeta por si tenia mas preguntas. Mi sorpresa es que le mandé un email preguntandole detalles de la cuenta a plazo fijo y solo quiso atenderme por telefono y no quiso dar la respuesta por email. Le he mandado varios emails y ya no me responde nada. Lo último fue que si queria algo que fuera a la oficina.

Que no quiera dejar por escrito como funciona el deposito a plazo fijo me da a entender que no quiere dejar pruebas y este tipo de cosas. En fin, una pena de actitud.

Aquí la resposta del banc:

Tiene toda la información sobre la Cuenta Inteligente en la web (http://www.evobanco.com ) incluida las condiciones particulares y generales.

què passa a dinamarca?

Resulta que el programa My Movies no pot importar llista de películes sense esborrar les que ja tens, i no pots modificar la teva llista sense internet. Envio un email per suggerir la millora, em responen:

Our import function is created for once and for all switching from your current application to the My Movies product suite.

It is not created to let you continue to run the application you import from.

The application unfortunately requires an internet connection to make changes – this has to do that the master is the online service, allowing you to switch between devices with the same collection.

Els responc dient que mantinc els suggeriments i que per la resposta veig que no els faran. Em responen:

This is not something we can do anything about without a full redesign of how things are created.

Most users have 3G connections on their mobile devices, and is rarely without internet.

I ara els respondré jo amb això:

I had a long answer for you, but I deleted it, you just need to know that working offline is one of the functionalities of many programs, and it’s your program’s fault for not working. My phone and many other internet apps do still work and get sync when internet comes back. Blame it on the users for using the program without 3G. “They should get a pen and a paper when the internet goes away”. Thanks.

and the thing about the import function is very strange. It’s very strange that I can add one movie by barcode, but I can’t import two movies by barcode because this needs to erase the database.

I installed your program for managing a list of movies easily, but then I would have to enter every movie one by one and remember not to use it when there’s no internet. I don’t understand.

[editat 5 gener 12] es veu que no sóc el primer.

els catalans sempre paguem dos cops

Vaig anar a Mallorca i em vaig sorprendre de la qualitat d’una autovia que tenen per allà. Ei, i gratis. Sorprès perquè els economistes diuen que el dèficit fiscal Baleàric és més grandot que el català.

A la qual cosa un amic navarrès que diu ser basc em va dir que jo què sabia si ni conduïa. I a més estava traient conclusions el mateix dia que havia arribat. Cony, com si no fos prou evident que no es pot sortir de Barcelona sense pagar, i allà estàvem sortint de Palma per una autovia tan perfecte que ni el Rey podria ensopegar.

Així que en aquest amic li volia fer veure aquesta bonica imatge, també del mateix dia que vaig tornar:

Són mig miler de turistes esperant agafar l’autobús per sortir de l’aeroport.

I al loro eh, que sort en tenim de l’empresa privada que ha posat el puto autobús, que els catalans sempre paguem les coses dos cops. Jo vaig voler tornar amb el transport públic español (Renfe) i vaig trigar més en sortir de l’aeroport que en arribar de Mallorca, mecagundeu.

És un cagarro màxim que el tren que va a l’aeroport del Prat passi només cada mitja hora. És tercer mundista. I quan arribes has d’agafar un autobús que en part desfà el trajecte que has fet amb el tren, i desprès de 15 minuts de rotondes, arribes a la T1, que és d’on surten els que no anem amb RyanAir ni EasyJet. I pitjor encara, l’autobús no arriba a la terminal i et deixa baixar, sinó que va fins al final de la terminal per deixar-te allà i tu has de tornar enrera caminant. Senyors, és una puta merda. Com si no perdéssim prou el temps amb aquella gent que no els agraden les ampolles d’aigua.

el Cacaolat de sempre, ha mort

Vaig acollir amb gran satisfacció la tornada del Cacaolat. Però he deixat de comprar-ne, crec que han apujat el preu, i més important, l’envàs m’ho ha demanat per favor.

Tots sabem la importància de l’envàs i per això hi ha tantes carreres universitàries que ho ensenyen (si no fos important no ho ensenyarien).

He fet una foto al terra de casa perquè vegeu les dues encarnacions que va fer en Ruiz Mateos i el nou sub-producte dels distribuïdors de la Coca-Cola (els nous propietaris).

El primer que veiem és que els dos antics envasos són arrodonits, i el nou és una espècie de supositori dels que et faria mal.

El nou envàs és un producte que quan el veig decideixo no comprar-lo perquè m’engreixarà. És un envàs pesat. El coll d’ampolla és tan gruixut… de fet no té coll, com els musculitos del gimnàs. El tap no té personalitat, un tap genèric i gros que no diu res. Qui va decidir treure el logo del tap?

També han eliminat les estries horitzontals tan característiques i n’han posat quatre al mig que desfiguren el logo de la marca. (m’estic adonant que l’ampolla és pitjor del que em pensava)

I on t’està la rababa del coll d’ampolla que et permet agafar l’ampolla pel tap amb lleugeresa i complicitat com si fossis el nen del logo? Maleïts modernos, feu-vos banquers!

El nou Cacaolat és un producte per nens. Això em diu l’envàs. De disseny agressiu, que destaqui. I li han posat la mateixa etiqueta que no li pega ni amb cola (i tampoc amb coca-cola).

Mireu-vos l’etiqueta! el Cacaolat és un clàssic dels nostres temps. El Cacaolat *necessita* un envàs arrodonit, que ensenyi el carinyo que té ell per nosaltres, crescuts que el seguim comprant.

Volgudament he girat el nou envàs perquè vegeu que li han posat una pegatina vermella que diu “torna el cacaolat de sempre”.

Pobre Cacaolat de sempre, t’han fet un lifting i t’han posat botox. Ja no t’estimarà ningú.