Samsung Galaxy J7, gran i barat

Si aneu a una botiga de mòbils trobareu mòbils de 200eur i pantalla petita, i mòbils de pantalla més gran per 500eur. Però als mercats emergents (que es diuen així perquè no els prenen el pèl amb sofisticacions cares) els agraden els mòbils barats i grans.

Aquest és el mòbil que us presento avui, un mòbil de pantalla de 5,5 i 200eur. M’he decidit comprar aquest perquè el LG G5 no és gran cosa, i el Samsung S7 Edge val 800eur i la pantalla corba em resulta més inconvenient que avantatge.

Així doncs els avantatges del Samsung Galaxy J7 són aquests:

  1. Pantalla gran de 5,5 i Super Amoled perquè els altres tipus es veuen pitjor i només Samsung aconsegueix que es vegin super, gastin poc i mòbils prims.
  2. Bateria de 3000mAh que és bastant però és encara més perquè dura 91h en el test de GSMArena. El Nexus 6P només dura 74h, el meu antic LG G3 només 63h. L’únic model no-Samsung que he considerat és el Huawei Mate 8 que dura 103h i té 4000mAh.
  3. I per acabar els avantatges: té el jack d’auriculars a baix, 16GB, targeta SD i ràdio FM. I té dos SIMs.

En la llista d’inconvenients el més gran és que no té brillo automàtic perquè no li han posat sensor de llum. Em sembla francament ridícul que no n’hi hagin posat, però deu ser que als mercats emergents van amb una sabata i una espardenya. 🙄

Tampoc m’agrada aquesta mania de Samsung de posar els botons físics a sota la pantalla, i prefereixo a dins la pantalla com fa Google. Tal com ho fa Samsung al final tens els dits a sota de tot i amb prou feines aguantes el mòbil. He suplert part de les mancances amb l’aplicació All in one Gestures que permet canviar les funcions dels botons.

Altres inconvenients són que no té 4G, ni led de notificació, ni NFC, ni la càmera té OIS. I la resolució de pantalla és 720p i no 1080p, cosa que es nota quan mires text petit però mira, tampoc passa res.

Però pantalla de 5,5 i 200eur és una bomba. Si no el venen aquí és perquè algú ha fet un estudi de mercat que diu que guanyes més diners venent pocs mòbils grans a 500eur que molts a 200eur. I com que vivim en una economia controlada, doncs au, foteu-vos treballeu.

llogar cotxe

No sé si alguna vegada heu llogat un cotxe.

Vull posar vàries coses que s’han de saber:

  1. lloga el cotxe per internet.
  2. no paguis l’assegurança del cotxe per internet, ja la pagaràs quan vagis a recollir el cotxe.
  3. no paguis tarifes “prepagades” perquè vol dir que quan arribis et cobraran la benzina al preu que ells vulguin.

Un buscador de cotxes és rentalcars punt com. Va bé perquè no has de buscar a cada web de cotxes. Vigila perquè quan posis el número de targeta de crèdit ja et cobraran encara que el següent pas sigui confirmar. Vigila perquè et cobren l’assegurança per defecte. Aprofita la seva aplicació Android per buscar i guardar els cotxes que t’interessen.

Si llogues el cotxe amb dos mesos d’antelació et pot costar 15eur/dia, si és per la següent setmana 45eur/dia.

teixits Anant

Tots hem anat a Ikea en metro a comprar un armari calaixer i un parell de frankfurts. Unes cortines per 20eur, i el dinar gratis. La irresistible temptació de qui no paga impostos.

Però avui us volia recomanar unes mantetes que valen molt la pena: an ant.

Els preus són alts, però són molt bonics. Jo tinc el cobrellit Lluna 43 i ell solet omple tota l’habitació ressaltat per la mediocritat de la resta.

El producte està cosit a Catalunya amb teles angleses.

Seguint un consell que vaig posar al blog fa temps: és millor gastar gustosament en coses que aprecies i estalviar agressivament en coses que no t’importen. Anar a comprar al Dia i tenir una manteta Anant. No sé perquè no ho fa tothom. 😛

dos ventiladors per passar l’estiu

A l’estiu, tota cuca viu fa molta calor. Per això voldria recordar-vos dos ventiladors que ajuden a mantenir el nivell de colesterol temperatura.

El primer és aprofitar un dissipador d’ordinador per fer un ventilador USB. No fa gens de soroll i mou l’aire. Jo el poso sobre la taula i el noto moltíssim.

ventilador de sobretaula casi gratis

Ventilador Vornado

El segon és un ventilador que remou tot l’aire de l’habitació. No haureu vist un ventilador que faci arribar l’aire tan lluny com aquest. Es pot comprar a Amazon.de per 50eur.

El ventilador Vornado val la pena, però sigueu conscients que fa soroll. Més soroll que el ventilador típic de tota la vida.

6 glaçons, 4 glaçoneres, 2 euros

Arriba l’estiu i m’he comprat una glaçonera. Ja en tenia una, però al Corte Inglés, per 2,10eur m’he comprat 4 glaçoneres petites com aquesta:

DSC03561

Les altres glaçoneres que tenia eren molt grans de manera que sempre costava trobar espai al congelador, i són propenses a vessar quan les poses.

Una glaçonera més petita també facilita posar els glaçons al got, i més aquesta que com veieu a la foto té un cercle de plàstic al fons per fer-los saltar.

L’únic problema és que el glaçó és massa petit. Això pot ser un problema si et fas un gintònic i no el vols aigualit. 😕

Són de l’empresa Suïssa Metaltex i també es poden comprar a Amazon per cinc euros (!).

càmera Sony NEX-3N, qualitat superior a preu econòmic

Si voleu una càmera i 400eur us sembla un preu raonable per immortalitzar la història, esteu llegint l’escrit adequat. :mrgreen:

Fa tres dies que tinc la càmera Sony NEX-3N. Me la va recomanar un amic, jo no me l’hagués mirat mai perquè m’agraden les càmeres petites i automàtiques. Fins ara tenia una Canon G12, però s’han fet molt amics amb la noia del servei tècnic i fa temps que no li veig el pèl. 🙄

El fet diferencial d’aquesta Sony 3N amb altres és la grandària del sensor de 24x16mm (a la Canon G12 és de 7x6mm). Aquest és un salt qualitatiu brutal ja que atrapa molta més llum i guanyes detall, i com a punt afegit, la càmera fa el típic clec-clec de les màquines antigues quan dispares. 😎

Aquesta càmera és una reducció d’una càmera professional i li han fet els següents aportacions útils: un objectiu més petit, palanca per fer zoom amb el dit que dispares, i una pantalla que es gira amunt per poder fer-te fotos a tu mateix. Que la pantalla es giri és essencial perquè la Canon G12 ho fa i em va molt bé. (els llestos de Canon han fet la G15 amb pantalla fixa!)

El que manté d’una càmera professional és el tap a l’objectiu, el format de foto a 3:2 (i no el 4:3 més quadrat) i que l’objectiu és més gros que la resta de la càmera, cosa que fa que no m’hi càpiga a la butxaca dels texans. 😐

El que manté d’una càmera compacta és la mida petita i un pes raonable de 390g. I encara que sembli que no, 390eur és un bon preu perquè el següent model val 140eur més, i fa més o menys el mateix.

La càmera té flash integrat, però així com en les compactes se’t dispara quan el necessita, aquesta el té guardat i has de prémer un botó perquè es desplegui mecànicament i, llavors sí, el dispari si el necessita. Ho poden fer així perquè el sensor gran capta més llum i no necessita flash a la mínima.

La càmera té port microUSB i es pot carregar a l’ordinador, però no li agrada cap dels meus 5 carregadors de mòbil i has de fer servir el seu adaptador. Els hàbits de fer-ho tot propietari encara pesen a Sony. 🙄

La velocitat de tres memòries USB

Avui compararem la velocitat de tres memòries USB. Ei, no deixeu de llegir! que és important! 😛

Començant per l’esquerra tenim:

– Emtec C400 32GB (15eur a pixmania)
– Corsair Flash Voyager GT 16GB (27eur fa dos anys a pixmania)
– Lexar JumpDrive S73 32GB USB3 (18eur a pixmania)

La més petita és la blava, però la més bonica és la taronja. És retràctil, cosa que pensava que no m’agradaria, però plegat queda un tacte molt agradable a la mà, i més petita que la negra.

Com si fos un review professional, seguidament tenim la comparativa de velocitats feta amb el ATTO Disk Benchmark. M’agrada fer servir aquest programa perquè mira la velocitat de transferència per mides de fitxers, de 0,5KB fins a 8MB. Per cert, l’ordinador utilitzat no té USB3, encara que la Lexar és USB3.

I ara les conclusions. El Corsair de la gràfica del mig és un USB antic, de quan no existia el USB3. Escriu a 15MB/s. De lo milloret de l’època.

La memòria Emtec veureu que escriu a casi 4MB/s, i la Lexar escriu a casi 30MB/s. La velocitat d’escriptura és la que heu de mirar, perquè la de lectura és més fàcil que sigui alta. I és copiant coses a la memòria que t’estàs esperant que s’acabi per marxar.

En resum, per 3eur tens una memòria molt millor. 😯

Aquest blog recomana la Lexar JumpDrive S73. A Pixmania les venen de 16GB per 10eur, 32GB per 18eur, 64GB per 34eur. Jo vaig comprar la taronja. 😆

Per cert, no oblideu formatejar-la a exFAT o NTFS, perquè si la deixeu a FAT32 tal com us la donen, després no podreu copiar-hi fitxers de més de 4GB.

el Cacaolat de sempre, ha mort

Vaig acollir amb gran satisfacció la tornada del Cacaolat. Però he deixat de comprar-ne, crec que han apujat el preu, i més important, l’envàs m’ho ha demanat per favor.

Tots sabem la importància de l’envàs i per això hi ha tantes carreres universitàries que ho ensenyen (si no fos important no ho ensenyarien).

He fet una foto al terra de casa perquè vegeu les dues encarnacions que va fer en Ruiz Mateos i el nou sub-producte dels distribuïdors de la Coca-Cola (els nous propietaris).

El primer que veiem és que els dos antics envasos són arrodonits, i el nou és una espècie de supositori dels que et faria mal.

El nou envàs és un producte que quan el veig decideixo no comprar-lo perquè m’engreixarà. És un envàs pesat. El coll d’ampolla és tan gruixut… de fet no té coll, com els musculitos del gimnàs. El tap no té personalitat, un tap genèric i gros que no diu res. Qui va decidir treure el logo del tap?

També han eliminat les estries horitzontals tan característiques i n’han posat quatre al mig que desfiguren el logo de la marca. (m’estic adonant que l’ampolla és pitjor del que em pensava)

I on t’està la rababa del coll d’ampolla que et permet agafar l’ampolla pel tap amb lleugeresa i complicitat com si fossis el nen del logo? Maleïts modernos, feu-vos banquers!

El nou Cacaolat és un producte per nens. Això em diu l’envàs. De disseny agressiu, que destaqui. I li han posat la mateixa etiqueta que no li pega ni amb cola (i tampoc amb coca-cola).

Mireu-vos l’etiqueta! el Cacaolat és un clàssic dels nostres temps. El Cacaolat *necessita* un envàs arrodonit, que ensenyi el carinyo que té ell per nosaltres, crescuts que el seguim comprant.

Volgudament he girat el nou envàs perquè vegeu que li han posat una pegatina vermella que diu “torna el cacaolat de sempre”.

Pobre Cacaolat de sempre, t’han fet un lifting i t’han posat botox. Ja no t’estimarà ningú.

pa decent

El que era una vella reivindicació de la societat catalana, ja s’ha fet realitat. Ja tenim el pacte fiscal pa real.

I tot gràcies a les injeccions de capital al mercat interfornari de països més productius com Alemanya.

En resum, que l’autor d’aquest blog recomana el “pa amb llavors” del Lidl. Són 750grams de pur pa fet 100%.

Té dos avantatges: que triga a acabar-se, i per tant, no has d’anar tant sovint al super, i que triga a assecar-se, i per tant, no has d’anar tant sovint al super.

Però l’avantatge principal és que és bo.

Recordeu que fa un temps recomaní cereals del Lidl també.

comentari del Samsung Galaxy S3

Blog nou, mòbil nou. :mrgreen: Us faré una petita valoració del meu mòbil nou, un Samsung Galaxy S3 (pantalla 1280×720). Fins ara tenia el ZTE Blade (pantalla 800×480). Compareu el HTC Desire amb el Galaxy S3.

He llegit mil articles del mòbil, però aquí només diré el que és rellevant per decidir la compra.

Aquí teniu una foto del ZTE Blade i el Galaxy S3. Els dos amb la pantalla de bloqueig de WidgetLocker configurada com m’agrada.

La pregunta més important: És massa gran? No. Es pot fer servir amb una mà, encara que a vegades has d’escórrer el mòbil per la mà per tocar el que vols amb el polze. Els esquerrans ho tenim més difícil, sobretot ara que els d’Android han dit que els botons ‘ok’ han d’estar tots al costat dret de la pantalla. 😐

El fet que tingui una pantalla tan gran fa que tingui més superfície i això fa que el puguin fer més prim. I més superfície i més prim vol dir que el portes més còmodament a la butxaca dels pantalons. La veritat és que ho valoro més del que em pensava que sigui tan prim (9mm).

La següent pregunta més important: Val el que costa? Sí. A mi m’ha costat 40eur més 20eur a pagar cada mes durant els 18 de permanència (amb qualsevol tarifa). Total: 400eur. Era l’oferta de portada de The Phone House del mes de Juny. El preu lliure són 600eur, i les ofertes de les altres companyies no arribaven ni de lluny al bon preu dels antipàtics de Yoigo. (els de SimYo te’l venen per 580eur)

És veritat que si em va costar decidir-me per pagar 400eur en còmodes terminis, m’hauria costat encara més comprar-lo per 600eur, encara que estava a favor de pagar el mòbil sencer. 🙄

De totes maneres, aquest mòbil ja no cal mirar-lo com un mòbil sinó com un ordinador portàtil de 100grams i 24hores de bateria.

3) Parlant de la bateria, em dura molt més. Carregar-lo, l’has de carregar cada nit. Però rar és el dia que vaig a dormir amb la bateria al 50% (normalment és al 70%). Això és gràcies a la bateria de 2100mAh (Samsung es va esforçar en aquest tema). També tinc activat el “power saving” al mòbil. I he instalat el programa JuiceDefender. I a cada pas he notat com la bateria s’allargava. 😀

Recordeu que si voleu que la bateria de liti que té el mòbil us duri molts anys, no heu de deixar que s’esgoti i heu de carregar-la el més sovint possible. Si la carregues al 100% i la gastes fins al 10%, la bateria es trenca i amb els mesos et durarà menys.

4) Funcionalitat del mòbil. No fa res que no fes el mòbil Android que tenia abans, però funciona molt millor. El GPS no triga gens a sincronitzar-se. La càmera tampoc triga gens en estar preparada per fer fotos. En ambdós casos la rapidesa és el motiu perquè ara el faig servir i abans no.

Per llegir llibres també és molt més pràctic. Si el mòbil anterior tenia la pantalla de 3,5″ i un ebook típic té 6″, el Galaxy S3 té 4,8″. Un entremig de la mida de la mà molt còmode pel llit. 🙂

La pantalla té el vidre molt prim, i veus els píxels molt aprop de la superfície i això dóna molta qualitat i comoditat. I el vidre s’embruta menys que l’anterior mòbil (ZTE Blade).

5) Opinions: No m’hauria comprat el Galaxy S2, però el S3 si que he vist que és un salt endavant qualitatiu. El Galaxy Note si que ja no es pot fer servir amb una mà, encara que només tingui la pantalla mitja polzada més gran (4,8″ vs 5,3″).

Jo crec notar que Samsung ha posat molt interès en fer aquest mòbil. Temes que realment em/ens putegen com són la bateria, o que trigui a fer fotos o el GPS. I si el poseu al costat del S2 us adonareu que finalment han contractat un dissenyador. 🙄

Per cert, també he llegit algú que diu que Samsung ha dissenyat aquest mòbil amb un advocat al costat perquè els d’Apple no els portin a judici per copiar-los.

Per ser un mòbil de gama alta veig que Samsung vol inundar el mercat amb aquest mòbil, i per això imagino que a The Phone House tenien l’oferta de Yoigo donant el mòbil lliure. La resposta d’Apple ha estat avançar el llançament de l’iPhone 5 a l’Agost. Però els rumors diuen que tindrà una pantalla de 1136×640 (S3: 1280×720). I els pobres no tenen pantalles Amoled, així que haurem de veure què s’inventen per fer-nos pagar 700eur per l’iPhone 5. Estic pensant que el lideratge d’Apple es basa en que els altres facin productes mediocres. Però ja en parlarem quan surti l’iPhone 5. 🙂