A mi m’agraden molt les tarifes de Simyo, perquè pagues el que consumeixes i perquè els preus són baixos. També perquè són fàcils d’entendre.

Us volia comentar dues noves tarifes que considero molt interessants. Pel que estic escrivint sembla un publi-reportatge, però no, ho escric perquè ho penso.

Tenen una tarifa de quatre euros de consum mínim al mes amb trucades a 5 cèntims/minut pagant establiment (15¢) i et donen 100MB. Com a norma general fem trucades d’un minut, per tant aquí pots fer (0,15+5)*20=4eur pots fer 20 trucades al mes. Tens 20 minuts de trucades i 100MB per 4eur al mes. Està bastant bé. Tenir un preu tan ajustat a la baixa és difícil.

Si fas servir més el mòbil tenen la tarifa de deu euros que a mi em resulta molt interessant. Analitzem que gastessis els deu euros a parts iguals entre internet i trucades: les trucades no tenen establiment i valen 8cèntims 0,08*60=4,8eur pots fer 60 trucades d’un minut. I internet val 0,8¢/MB això vol dir que tens 0,8¢*600=4,8eur tens 600MB per 5eur. Tens 60 minuts de trucades i 600MB per 10eur al mes. Amb l’avantatge que si un mes truques menys, tindràs més MB d’internet, i al revés. El gran avantatge d’aquesta tarifa és que no té cost d’establiment que són 15 cèntims, i és un cost que acaba fent pujar molt la factura.

Resum a la pràctica: primer t’apuntes a la tarifa de 4eur i si durant dos mesos pagues més de deu euros, llavors et passes a la tarifa de 10eur.

El gran avantatge d’aquestes tarifes és que tens trucades i internet junt. En altres companyies et donen preus per separat, per aconseguir que acabis pagant més.

Vigileu també amb companyies que per 20eur et donen 500 minuts i 1GB (hola Movistar Fusion) i cada mes no parles ni 100 minuts ni consumeixes 300MB.

Per controlar els minuts, megabytes i cost total jo faig servir el programa Call Meter 3G, té uns widgets amb barres de progrés que són fantàstics.

I si voleu una simulació de factura com si ja fóssiu de Simyo, instaleu el programa Encoge tu factura.

Ahir a la nit, quan anàvem pel tercer gintònic, tots vam recordar el gust fastigós de la tònica Hacendado. I a partir d’aquí vam començar a disseccionar l’estratègia empresarial de Mercadona comparant-la amb la de Bonpreu.

Es reconeix fàcilment que Mercadona aposta per la poca qualitat i pocs preus, i Bonpreu per la qualitat a preus més alts.

Quina de les dues estratègies és millor? Depèn de nosaltres. Si ens deixem atabalar pels preus baixos guanya Mercadona. De seguida va sortir el tema que la qualitat és baixa, però tot i així, pels productes estàndard Mercadona està molt bé.

L’estratègia de Mercadona a mi em recorda la de Wall-Mart a USA. La conseqüència de preus baixos és que ningú li pot fer competència, que acaba tancant. Però els treballadors tampoc cobren gaire, i el que acaba passant no és que tu tinguis més diners perquè compres més barat sinó que acabes acceptant cobrar menys perquè compres a Wal-Mart. Això es veu al documental “Wal-Mart: The High Cost of Low Price” (wikipedia).

És veritat que diuen que els treballadors de Mercadona tenen un sou decent. Tot i així hem de recordar que aquí no som tant bèsties com a USA i que els treballadors són del mateix estrat social que després hi compra. Sembla clar que ho fan servir de propaganda.

Abans dels gintònics vam prendre un vi “Pata Negra” comprat al Mercadona. Allà el venen ara a 3eur quan a tot arreu val 5eur, va dir ell. Això ho explicàvem dient que Mercadona té una capacitat de compra tant gran que va a la bodega Garcia Carrión i els diu que tu el vens a 5eur però en vens pocs, i que jo venent-lo a 3eur en puc vendre mil. En aquesta estratègia l’únic que hi guanya és Mercadona que durant un temps ven la feina dels altres a preu tirat, i es guanya la reputació de vendre barat cosa que li permetrà vendre encara més. Els pobres Garcia Carrión vendran menys vi quan el tornin a vendre a 5eur, i no tindran el vi perquè se l’haurà emportat Mercadona. Aquesta estratègia també la fa Groupon. L’estratègia de Wal-Mart és cargolar els proveïdors regatejant-los el preu cèntim per cèntim i si no ho accepta canvien de proveïdor.

L’estratègia de Bonpreu sembla ser la de tenir productes bons. Perquè el menjar és important i cada dia cuidem més aquest tema, ja sigui amb productes ecològics com amb productes Km0, que en diuen. Això és perfecte pel poble de no sé on, que poden fer unes neules boníssimes i jo comprar-les a Barcelona tranquilament. Vas al Mercadona i tenen unes neules de merda, imitació pastís d’Ikea.

L’estratègia de Bonpreu hauria d’estar moderada, perquè sap molt de greu anar a comprar supremes de salmó i que ells les venguin a 17eur/kg quan a Mercadona valen 12,50eur/kg. Un altre exemple és la bossa de mozzarella ratllada, que sent un producte bastant estàndard a Bonpreu val 1,80 i Mercadona 1,20. Un 50% més car.

Mentre esperem l’assalt dels alemanys i compartim el que tenim amb els castellans, en algun lloc hem de guardar el que ens queda.

Jo ja no tinc confiança amb La Caixa, són els primers que assalten els meus estalvis. Així doncs he sortit a la recerca d’un nou banc.

Dels de Triodos no me’n crec ni mitja paraula. Igual que no em creuria gens un soci que m’expliqui és bona persona.

Un banc que podria ser potencialment el meu banc seria Banc Sabadell. Ja sóc client de Caixa Enginyers, i va bé però no té res que el faci particularment atractiu.

Així doncs m’he endinsat en provar Evo Banc. A part de l’Eva Ruiz que no respon els emails, la resta bé.

Llista d’avantatges:

1. Per mi el més interessant és que et tornen cada mes un 1% del que t’hagis gastat amb la targeta de crèdit.
2. El segon avantatge i per alguns el primer i més important és que pots treure diners de qualsevol caixer español sense pagar comissió. Això és pràctic per no haver de buscar “el teu caixer”. Realment s’agraeix quan estàs al carrer i necessites diners.
3. el tercer punt és que no cobrin comissions. No en tens per targeta de crèdit, ni manteniment, ni transferències, ni treure efectiu en caixers. Ni tant sols per fer transferències dins d’Europa.
4. Aquest és molt destacable: el compte a termini et dóna el 2% d’interès, cobrant interessos cada mes i podent retirar els diners el dia que vulguis. I a més, el que tens de més de 3000eur t’ho treuen del compte corrent i ho posen a termini automàticament. Així no has d’estar pensant si és convenient o no posar-los o treure’ls.
5. Aquest ha estat una sorprès: l’aplicació per Android va molt bé. No és un prodigi, però funciona bé. Això és molt sorprenent perquè en altres bancs va fatal. I és tremendament pràctic mirar els extractes des del mòbil.

En resum, et premien més i et penalitzen menys que altres bancs.

Jo veig que Evo Banc no és un banc convencional sinó que és un producte dissenyat i empaquetat Ready To Go. Això és bo? I tant. És un banc que és un producte de consum igual que ho és una hamburguesa del Burger King, unes bambes del Decathlon o un moble d’Ikea.

El condicionant per tenir aquest compte corrent és que ingressis 300eur provinents d’altres bancs, que tinguis 5 rebuts domiciliats, o la nòmina (crec). El que jo faig és portar 300eur cada mes d’un altre lloc.

És un banc que com a producte de consum que són, funciona bé si el consumeixes. No és per obrir un compte i fer un moviment al mes.

Tampoc té gaires oficines, però com que el producte és estàndard no necessites gens anar a l’oficina.

Qui són Evo Banc? Són els de Nova Caixa Galicia. Uns que van ser rescatats fa un temps i que no va fer tant soroll com Bankia perquè són de Madrid ni tampoc com CatalunyaCaixa perquè són catalans.

Són de confiança? Jo diria que si. Els altres que queden per provar són ING Direct, però tampoc li veig cap avantatge respecte Evo.

M’acabo d’adonar que si us doneu d’alta a simyo abans del 25 de Gener fent una portabilitat a la tarifa 8 que no té consum mínim, llavors, si truques menys de 100 minuts al mes (i no fas servir internet), llavors no pagues res.

Em direu: això mai9 és molt sorprenent. Doncs ho és.

Per donar seriositat a l’escrit posaré una foto d’on s’extreuen les anteriors conclusions:

I no només són conclusions, sinó que li ho he vist amb els meus propis ulls (he vist una factura).

Per cert, si voleu un mòbil molt ajustat de preu, compreu l’Alcatel OT-505, que per 7eur llegeix targetes microUSB de fins 2GB, que sempre va bé per si voleu escoltar música al mòbil.

Aquest títol vol dir dues coses: que hem de fer política deixant de fer economia, i també vol dir que fer política no és estalviar-se diners.

El contingut de l’escrit comença per saber que si avui els Estats tenen tan deute és perquè els economistes van donar el seu OK perquè passés.

L’escrit continua dient que ja n’hi ha prou de donar la culpa als polítics del passat, ja sigui al Montilla a Catalunya, o als grecs a Europa.

Un punt essencial del que estic dient és que els Estats estan basats en cobrar dels que treballen, i avui treballar ja no és la base de res. El 24% d’atur no vol dir res. El que vol dir és que l’Estat està antiquat i vol sostenir-se fent el mateix que feia fa 20 anys.

S’estan morint els impostos tradicionals de renda, patrimoni, successions, seguretat social, i l’Estat passa a sostenir-se de cobrar IVA i impostos extra a benzina, tabac i alcohol. Jo crec que és perquè els primers són impostos que pots evitar pagar, i no pots evitar pagar l’IVA quan compres.

El canvi en treball i impostos ve de la globalització. Internet i els vols barats debiliten enormement els Estats.

Segurament l’Artur Mas no ha trobat res millor que fer que putejar funcionaris, però s’ha de saber què és problema realment i què forma part de l’ecosistema.

Que el govern doni facilitats a empreses perquè treballin ‘aquí’ és una mala idea, prova que no saben que s’estan supeditant.

Si desmuntes l’estructura sanitària que tenim val molt més que els diners que es vol estalviar el Mas, i si un dia el vols recuperar-ho, et costarà molt més.

El món està inundat de diners, que són els que aposten contra l’Euro, i són els que compren tots els bons de la Generalitat en una setmana. Els rics són invisibles en la nostra societat.

Segurament, com que el treball no és el que era, els impostos que funcionen són estil IVA i és la globalització la que ho ha canviat tot, si que tindria sentit un impost a transaccions financeres.

Malauradament, quan m’expliquen la Taxa Tobin, no m’expliquen el que jo he explicat aquí.

En pur esperit comparatiu de reflexió econòmica, anem a veure dues ofertes de telèfons mòbils.

Ho faig en relat i no amb taula per afavorir una comprensió més enllà de trobar quin és més barat.

1) Té un consum mínim de 9 euros en trucades a 6c/min. 10eur per la tarifa plana d’internet amb les primeres 100MB a més velocitat que les següents. Et donen un mòbil Android super-xulo i estaràs amb ells 18 mesos, i al final i si el demanes, t’haurien d’alliberar el mòbil.

2) Pel mateix mòbil pagaràs 216eur i el tindràs lliure des de l’inici, les trucades valdran 5c/min i el consum mínim és de 7eur. Tindràs 300MB d’internet gratis i les següents valdran 3c/MB.

Així què? Quin us quedeu?

Crec que pensar-hi ens permetrà prendre millors decisions econòmiques.

L’altre dia vaig agafar el metro, i de reüll vaig veure un d’aquests diaris gratuïts que deia en portada alguna cosa així com “se aprueba un impuesto para las grandes fortunas”.

A mi em va saber greu i he estat pensant a veure com seria i si seria veritat que nanai de la xina. (perdoneu l’expressió)

Afortunadament estic subscrit (per RSS) a les notícies econòmiques de l’ABC. No estic subscrit a les notícies polítiques perquè les econòmiques ja destilen política.

A La Vanguardia m’he fet un fart de llegir que si es recaptaran mils de milions, que si pagaran tants milers de persones. Res destacable.

Aquí teniu la notícia amb el que és destacable, i encertat.

Amancio Ortega y Emilio Botín se librarán del impuesto de Patrimonio
El empresario dueño de Inditex, Amancio Ortega, y el presidente del Banco Santander, Emilio Botín, se librarían de abonar este dinero, al igual que otros muchos adinerados, puesto que no se modifica la regulación tributaria de las Sicav, sociedades que integran las verdaderas grandes fortunas españolas. Además de las familias empresariales, las fundaciones de los multimillonarios y las personas jurídicas tampoco tributan con este gravamen.

“Si ser rico es después del ahorro de toda la vida tener 700.000 euros en un patrimonio, pues yo creo que a las clases medias españolas las vamos a dejar peor de lo que están”, ha subrayado [Arturo Fernández, vicepresident CEOE]

Que consti que jo estic totalment a favor que els rics paguin més, ni que sigui per un cafè amb llet. Però aquí no estem per demostrar que som bones persones.

Per fer pagar impostos als rics, has de pensar com es fa. Has de saber quin és el primer pas correcte que et permetrà fer un segon que també sigui correcte i que al final tot el recorregut tingui sentit. Sinó tot el que fas és populisme. Per això em va saber greu llegir a la portada del diari gratuït que ara els polítics faran pagar a “las grandes fortunas”.

El producte aquest que en diuen SICAV que ara permet saltar-se l’impost de patrimoni, l’han creat els mateixos polítics. Els que són ‘grandes fortunas’ ja fa temps que ho tenen arreglat. Per tant pagaran l’impost els normals que tenen suficient com per viure relaxats, però no tant com perquè sigui una preocupació (perquè sinó ja tindrien la SICAV).

El problema que jo veig de fons és que això de les “persones jurídiques” ens ha anat molt bé per sortir de l’Edat Mitjana, però ens trobem ara amb un monstre descontrolat i tenim tot l’aparell de l’Estat enfocat a ingressar per persones més aviat físiques: Treballadors, Seguretat Social, Impost de la Renda, IVA, impost successions, i ara: impost patrimoni.

Vull recordar que en un documental sobre paradisos fiscals deien que el 80% del comerç mundial es fa entre empreses del mateix grup. És a dir, com si la teva mà dreta vengués coses a la mà esquerre. Oi que és sospitós? És que tenim un problema.

Si algú té una estona, a veure si ho pot anar pensant, que ens aniria molt bé.

Sinó, haurem d’anar aguantant d’aquestes maneres.