marxa de viatge amb euros a la butxaca

Tenim una economia que és per apretar a córrer, així doncs us donaré un consell si aquest estiu aneu a les quimbambes:

La millor manera de canviar moneda és emportar-te euros i un cop allà, els canvies al centre d’allà on vagis. Allà és on trobaràs el millor tipus de canvi. També trobaràs un canvi raonable a l’aeroport d’arribada.

Els pitjor lloc on canviar moneda és abans de marxar “al teu banc de sempre”. Tampoc va bé treure diners en un caixer un cop allà.

És tal com diuen els americans: Cash is king.

SimYo i Yoigo, són diferents o són iguals?

Aquest escrit es podria titular “quan la butxaca i l’orella es troben”, però no ho entendria ningú. Avui compararé la tarifa de 5¢ de SimYo i la de 1¢ de Yoigo.

Are we human or are we dancer?

La de Yoigo pagues 9eur per 1GB d’internet i les trucades d’un minut (estadísticament la més freqüent) valen 15¢ d’establiment i 1¢/minut.

La de SimYo és al revés. Et regalen 750MB d’internet i tu pagues 15¢ d’establiment i 5¢/minut fins a 7eur de consum mínim.

Anem a calcular quan et costarien les 250MB que falten a la tarifa de SimYo: 3¢*250MB=7,5eur. Són molts euros, segur que us heu espantat. 😛

I quan et costarien les trucades que et donen a SimYo i a Yoigo has de pagar d’afegit? Amb 7eur fas 35 trucades d’un minut, cada una val 16¢ a Yoigo, per tant 5,6eur.

Si consumeixes 1GB i 35 minuts, a SimYo et val 7+7,5=14,5eur i a Yoigo val 9+5,6=14,6eur. Que curiós que siguin tant iguals! Ara si que us he agafat de sorpresa. 😉

Arribats a aquest punt només has de decidir si vols pagar un fix per internet i que les trucades te les cobrin a part (agafaries Yoigo), o si vols pagar per les trucades i que internet vagi a part (agafaries SimYo).

Jo diria que el marqueting de Yoigo és millor perquè “et donen 1GB” i “trucades a un cèntim” entra molt ràpid per la vista, però la tarifa bona és la que costa d’entendre de SimYo “tens un consum mínim i internet va inclòs”.

I per què? Perquè Yoigo t’està cobrant ja 10eur per internet, que difícilment t’acabaràs cada mes (benefici per ells). I a cada trucada et claven 15cèntims, que són molts. I més perquè van sumats als 10eur que ja has pagat. A SimYo també et cobren 15 cèntims però comences a sumar des de zero.

A nivell psicològic els de Yoigo ho fan bé perquè quan reps la factura de 16eur dius “ah clar, és que vaig trucar molt”. A nivell terapèutic ho fan millor a SimYo: “ostres, només m’han cobrat això?”

PD: Si entrem en detalls extra, Yoigo no et deixa fer servir Skype ni P2P (SimYo sí), i SimYo et regala les trucades a altres SimYo (Yoigo no).

PPD: Sembla increïble però ningú m’ha pagat per escriure això. Oi que hauria de cobrar?

noves tarifes de quatre i deu euros de Simyo

A mi m’agraden molt les tarifes de Simyo, perquè pagues el que consumeixes i perquè els preus són baixos. També perquè són fàcils d’entendre.

Us volia comentar dues noves tarifes que considero molt interessants. Pel que estic escrivint sembla un publi-reportatge, però no, ho escric perquè ho penso. 😛

Tenen una tarifa de quatre euros de consum mínim al mes amb trucades a 5 cèntims/minut pagant establiment (15¢) i et donen 100MB. Com a norma general fem trucades d’un minut, per tant aquí pots fer (0,15+5)*20=4eur pots fer 20 trucades al mes. Tens 20 minuts de trucades i 100MB per 4eur al mes. Està bastant bé. Tenir un preu tan ajustat a la baixa és difícil.

Si fas servir més el mòbil tenen la tarifa de deu euros que a mi em resulta molt interessant. Analitzem que gastessis els deu euros a parts iguals entre internet i trucades: les trucades no tenen establiment i valen 8cèntims 0,08*60=4,8eur pots fer 60 trucades d’un minut. I internet val 0,8¢/MB això vol dir que tens 0,8¢*600=4,8eur tens 600MB per 5eur. Tens 60 minuts de trucades i 600MB per 10eur al mes. Amb l’avantatge que si un mes truques menys, tindràs més MB d’internet, i al revés. El gran avantatge d’aquesta tarifa és que no té cost d’establiment que són 15 cèntims, i és un cost que acaba fent pujar molt la factura.

Resum a la pràctica: primer t’apuntes a la tarifa de 4eur i si durant dos mesos pagues més de deu euros, llavors et passes a la tarifa de 10eur.

El gran avantatge d’aquestes tarifes és que tens trucades i internet junt. En altres companyies et donen preus per separat, per aconseguir que acabis pagant més. 👿

Vigileu també amb companyies que per 20eur et donen 500 minuts i 1GB (hola Movistar Fusion) i cada mes no parles ni 100 minuts ni consumeixes 300MB.

Per controlar els minuts, megabytes i cost total jo faig servir el programa Call Meter 3G, té uns widgets amb barres de progrés que són fantàstics.

I si voleu una simulació de factura com si ja fóssiu de Simyo, instaleu el programa Encoge tu factura.

Mercadona vs Bonpreu, preu o qualitat?

Ahir a la nit, quan anàvem pel tercer gintònic, tots vam recordar el gust fastigós de la tònica Hacendado. I a partir d’aquí vam començar a disseccionar l’estratègia empresarial de Mercadona comparant-la amb la de Bonpreu.

Es reconeix fàcilment que Mercadona aposta per la poca qualitat i pocs preus, i Bonpreu per la qualitat a preus més alts.

Quina de les dues estratègies és millor? Depèn de nosaltres. Si ens deixem atabalar pels preus baixos guanya Mercadona. De seguida va sortir el tema que la qualitat és baixa, però tot i així, pels productes estàndard Mercadona està molt bé.

L’estratègia de Mercadona a mi em recorda la de Wall-Mart a USA. La conseqüència de preus baixos és que ningú li pot fer competència, que acaba tancant. Però els treballadors tampoc cobren gaire, i el que acaba passant no és que tu tinguis més diners perquè compres més barat sinó que acabes acceptant cobrar menys perquè compres a Wal-Mart. Això es veu al documental “Wal-Mart: The High Cost of Low Price” (wikipedia).

És veritat que diuen que els treballadors de Mercadona tenen un sou decent. Tot i així hem de recordar que aquí no som tant bèsties com a USA i que els treballadors són del mateix estrat social que després hi compra. Sembla clar que ho fan servir de propaganda.

Abans dels gintònics vam prendre un vi “Pata Negra” comprat al Mercadona. Allà el venen ara a 3eur quan a tot arreu val 5eur, va dir ell. Això ho explicàvem dient que Mercadona té una capacitat de compra tant gran que va a la bodega Garcia Carrión i els diu que tu el vens a 5eur però en vens pocs, i que jo venent-lo a 3eur en puc vendre mil. En aquesta estratègia l’únic que hi guanya és Mercadona que durant un temps ven la feina dels altres a preu tirat, i es guanya la reputació de vendre barat cosa que li permetrà vendre encara més. Els pobres Garcia Carrión vendran menys vi quan el tornin a vendre a 5eur, i no tindran el vi perquè se l’haurà emportat Mercadona. Aquesta estratègia també la fa Groupon. L’estratègia de Wal-Mart és cargolar els proveïdors regatejant-los el preu cèntim per cèntim i si no ho accepta canvien de proveïdor.

L’estratègia de Bonpreu sembla ser la de tenir productes bons. Perquè el menjar és important i cada dia cuidem més aquest tema, ja sigui amb productes ecològics com amb productes Km0, que en diuen. Això és perfecte pel poble de no sé on, que poden fer unes neules boníssimes i jo comprar-les a Barcelona tranquilament. Vas al Mercadona i tenen unes neules de merda, imitació pastís d’Ikea.

L’estratègia de Bonpreu hauria d’estar moderada, perquè sap molt de greu anar a comprar supremes de salmó i que ells les venguin a 17eur/kg quan a Mercadona valen 12,50eur/kg. Un altre exemple és la bossa de mozzarella ratllada, que sent un producte bastant estàndard a Bonpreu val 1,80 i Mercadona 1,20. Un 50% més car.

provant Evo Banc

Mentre esperem l’assalt dels alemanys i compartim el que tenim amb els castellans, en algun lloc hem de guardar el que ens queda. 😕

Jo ja no tinc confiança amb La Caixa, són els primers que assalten els meus estalvis. Així doncs he sortit a la recerca d’un nou banc.

Dels de Triodos no me’n crec ni mitja paraula. Igual que no em creuria gens un soci que m’expliqui és bona persona.

Un banc que podria ser potencialment el meu banc seria Banc Sabadell. Ja sóc client de Caixa Enginyers, i va bé però no té res que el faci particularment atractiu.

Així doncs m’he endinsat en provar Evo Banc. A part de l’Eva Ruiz que no respon els emails, la resta bé.

Llista d’avantatges:

  1. Per mi el més interessant és que et tornen cada mes un 1% del que t’hagis gastat amb la targeta de crèdit.
  2. El segon avantatge i per alguns el primer i més important és que pots treure diners de qualsevol caixer español sense pagar comissió. Això és pràctic per no haver de buscar “el teu caixer”. Realment s’agraeix quan estàs al carrer i necessites diners.
  3. el tercer punt és que no cobrin comissions. No en tens per targeta de crèdit, ni manteniment, ni transferències, ni treure efectiu en caixers. Ni tant sols per fer transferències dins d’Europa.
  4. Aquest és molt destacable: el compte a termini et dóna el 2% d’interès, cobrant interessos cada mes i podent retirar els diners el dia que vulguis. I a més, el que tens de més de 3000eur t’ho treuen del compte corrent i ho posen a termini automàticament. Així no has d’estar pensant si és convenient o no posar-los o treure’ls.
  5. Aquest ha estat una sorprès: l’aplicació per Android va molt bé. No és un prodigi, però funciona bé. Això és molt sorprenent perquè en altres bancs va fatal. I és tremendament pràctic mirar els extractes des del mòbil.

En resum, et premien més i et penalitzen menys que altres bancs. 😀

Jo veig que Evo Banc no és un banc convencional sinó que és un producte dissenyat i empaquetat Ready To Go. Això és bo? I tant. És un banc que és un producte de consum igual que ho és una hamburguesa del Burger King, unes bambes del Decathlon o un moble d’Ikea.

El condicionant per tenir aquest compte corrent és que ingressis 300eur provinents d’altres bancs, que tinguis 5 rebuts domiciliats, o la nòmina (crec). El que jo faig és portar 300eur cada mes d’un altre lloc.

És un banc que com a producte de consum que són, funciona bé si el consumeixes. No és per obrir un compte i fer un moviment al mes.

Tampoc té gaires oficines, però com que el producte és estàndard no necessites gens anar a l’oficina.

Qui són Evo Banc? Són els de Nova Caixa Galicia. Uns que van ser rescatats fa un temps i que no va fer tant soroll com Bankia perquè són de Madrid ni tampoc com CatalunyaCaixa perquè són catalans.

Són de confiança? Jo diria que si. Els altres que queden per provar són ING Direct, però tampoc li veig cap avantatge respecte Evo.

[editat 2 juny] una altra cosa bona és que et poden enviar per email una llista del que t’has gastat amb la targeta de crèdit.

internet al mòbil? Millor em compro un mòbil

Una amiga atractiva em diu “tens aquest mòbil i no tens internet?” així que ara explicaré perquè m’he gastat 400eur en un mòbil però no vull pagar 8eur/mes per accedir a Internet des del mòbil:

Els 8eur d’internet són un cost fix que facis el que facis hauràs de pagar.

En canvi quan pago pel mòbil, estic comprant un producte físic que podré fer servir sempre, sense que d’aquí un any em facin seguir pagant per tenir el mateix.

El mòbil té wifi i jo tinc wifi a casa i a la feina, per tant les coses que s’han d’actualitzar ja s’actualitzen, i sense pagar ni un ral.

A 8eur/mes un any d’Internet et surt a 100eur. Imagina’t que avui poguessis comprar-te un mòbil més car perquè fa un any vas treure’t internet al mòbil. Si no estalvies, estàs pagant per internet i tens un mòbil dolent.

El que hem de veure és que no són els rics que s’ho poden pagar tot. La idea és que si vols tenir diners has de retallar per aquí per poder gastar més per allà.

A penny saved, is a penny earned (euro que no gastes, és un euro que has guanyat), que deia un americà dels que van aixecar el país.

Dyson DC22 – comprar un aspirador

No sé si hi haurà algun lector que es trobi en situació de comprar-se un aspirador.

Jo en tenia un que em va costar 100eur i aspirava com podia i feia més soroll que la Chacón al PSOE.

Així doncs per comprar-me un altre trasto, he fet un pas endavant i n’he comprat un de bo, marca Dyson. Concretament el model DC22 que és el segon més petit, perquè el DC26 és massa petit i els altres són notablement més grans.

Aquí el teniu en foto:

IMG_9034

I ara ve la bona notícia: El preu d’aquest aspirador és 455eur. I sabreu que aquestes marques tenen els preus controlats i no permeten que es venguin més barats. La bona notícia és que algú s’ha equivocat i en aquest enllaç el venen per 315eur. 😯 Aprofiteu la “oferta”. (els ports són de 30eur més)

DYSON ASPIRADOR SIN BOLSA DC22 ANIMAL PRO precios ventas comprar DYSON ASPIRADOR SIN BOLSA DC22 ANIMAL precio venta

[editat] Ei, i no us deixeu d’codi de descompte! Ara mateix el codi “Pixestiendas10” et rebaixa 10eur el preu de l’aspirador.

a simyo, no pagues res durant cinc mesos

M’acabo d’adonar que si us doneu d’alta a simyo abans del 25 de Gener fent una portabilitat a la tarifa 8 que no té consum mínim, llavors, si truques menys de 100 minuts al mes (i no fas servir internet), llavors no pagues res.

Em direu: això mai9 és molt sorprenent. Doncs ho és.

Per donar seriositat a l’escrit posaré una foto d’on s’extreuen les anteriors conclusions:

tarifa_pioneros_2

I no només són conclusions, sinó que li ho he vist amb els meus propis ulls (he vist una factura).

Per cert, si voleu un mòbil molt ajustat de preu, compreu l’Alcatel OT-505, que per 7eur llegeix targetes microUSB de fins 2GB, que sempre va bé per si voleu escoltar música al mòbil.

la política no és econòmica

Aquest títol vol dir dues coses: que hem de fer política deixant de fer economia, i també vol dir que fer política no és estalviar-se diners.

El contingut de l’escrit comença per saber que si avui els Estats tenen tan deute és perquè els economistes van donar el seu OK perquè passés.

L’escrit continua dient que ja n’hi ha prou de donar la culpa als polítics del passat, ja sigui al Montilla a Catalunya, o als grecs a Europa.

Un punt essencial del que estic dient és que els Estats estan basats en cobrar dels que treballen, i avui treballar ja no és la base de res. El 24% d’atur no vol dir res. El que vol dir és que l’Estat està antiquat i vol sostenir-se fent el mateix que feia fa 20 anys.

S’estan morint els impostos tradicionals de renda, patrimoni, successions, seguretat social, i l’Estat passa a sostenir-se de cobrar IVA i impostos extra a benzina, tabac i alcohol. Jo crec que és perquè els primers són impostos que pots evitar pagar, i no pots evitar pagar l’IVA quan compres.

El canvi en treball i impostos ve de la globalització. Internet i els vols barats debiliten enormement els Estats.

Segurament l’Artur Mas no ha trobat res millor que fer que putejar funcionaris, però s’ha de saber què és problema realment i què forma part de l’ecosistema.

Que el govern doni facilitats a empreses perquè treballin ‘aquí’ és una mala idea, prova que no saben que s’estan supeditant.

Si desmuntes l’estructura sanitària que tenim val molt més que els diners que es vol estalviar el Mas, i si un dia el vols recuperar-ho, et costarà molt més.

El món està inundat de diners, que són els que aposten contra l’Euro, i són els que compren tots els bons de la Generalitat en una setmana. Els rics són invisibles en la nostra societat.

Segurament, com que el treball no és el que era, els impostos que funcionen són estil IVA i és la globalització la que ho ha canviat tot, si que tindria sentit un impost a transaccions financeres.

Malauradament, quan m’expliquen la Taxa Tobin, no m’expliquen el que jo he explicat aquí.

dues companyies de mòbil

En pur esperit comparatiu de reflexió econòmica, anem a veure dues ofertes de telèfons mòbils.

Ho faig en relat i no amb taula per afavorir una comprensió més enllà de trobar quin és més barat.

1) Té un consum mínim de 9 euros en trucades a 6c/min. 10eur per la tarifa plana d’internet amb les primeres 100MB a més velocitat que les següents. Et donen un mòbil Android super-xulo i estaràs amb ells 18 mesos, i al final i si el demanes, t’haurien d’alliberar el mòbil.

2) Pel mateix mòbil pagaràs 216eur i el tindràs lliure des de l’inici, les trucades valdran 5c/min i el consum mínim és de 7eur. Tindràs 300MB d’internet gratis i les següents valdran 3c/MB.

Així què? Quin us quedeu?

Crec que pensar-hi ens permetrà prendre millors decisions econòmiques.