de la catalanofòbia a la indiferència (columna Carles Capdevila al diari Ara)

Encara ha d’arribar el dia que llegeixi una columna del director del diari Ara que valgui la pena. Avui hi ha estat molt aprop, però per una frase, per l’última frase de l’últim minut, ha espatllat un article moderadament sensat.

L’article diu que bla bla bla abans els madrilenys/españols ens tenien fòbia i ara ens tenen indiferència. Una observació prou interessant.

Acaba l’article dient “Un escenari curiós en un any clau.” Fins aquí normal. Però afegeix: “Caldrà ser clars perquè ens prenguin seriosament”. No home! NO!

Però què ha passat aquí? Que ha ressuscitat a l’última frase el Jordi Pujol preocupat per la governabilitat de l’Estat? Deixeu-los en pau els españols que prou problemes tenen amb el Mourinho i la Merkel!

Els españols no ens han de prendre seriosament, som nosaltres que ens ho hem de prendre seriosament, collons.

Ara savis

Hi ha un tros de la portada del diari Ara que em té preocupat. Són aquestes frases que posen dels articles.

Mireu què ens hem hagut de menjar avui:

IMG_0665

Un escriptor que en sap més que ningú, i una escriptora que sap que hi ha gent deshonesta que no són ni ella ni els seus lectors.

Llegint-ho he recordat d’un notari que després de sentir conferències a professors i catedràtics va dir que ara li tocava el torn a ell que és a qui li venen els clients amb els seus problemes. Perquè fer un llibre és fàcil i allà dins encaixa tot, però després hi ha la realitat, i… ves i fes-ho, saps…

A la portada del diari també hi ha una tercera frase d’un tal Andreu Winston que diu que fumar les nuclears estan molt malament mentre les renovables són més barates perquè les venen els xinesos. Ell escriu al New York Times però el resum no deu ser seu.