resum de la película Argo

Resum de la película Argo: Els Americans fan un cop d’estat a Iran, posen un paio tan passat de voltes que fins i tot es fa portar el dinar de Londres a Teheran cada dia i en Concorde.

El 1979 els Iranesos el foten fora i van a l’Ambaixada Americana a retenir americans.

Apareix un altre americà saltant-se les lleis hagudes i per haver per sortir-se amb la seva.

Vint anys més tard fan una peli explicant lo bons que són ells, i lo tontos que són els iranesos.

I ells mateixos es donen un premi.

La fortalesa d’una democràcia.

(resum basat en fets reals)

Super 8 – Física 0

A veure, tothom que no hagi vist la película Super 8 que deixi de llegir automaticamente.

La película m’ha agradat, però, un moment. Heu vist l’accident de trens? M’ha posat molt nerviós. Un tren llarguíssim xoca frontalment contra una furgoneta i el tren explota per tot arreu? els vagons surten volant? i atenció, al final el de la furgoneta té un parell de rascades a la cara!

És que si una furgoneta xoca contra un tren, la massa del tren és tal que la furgoneta desapareix. I a més, jo tinc la sospita que un accident de tren és molt avorrit: els trens no poden fer voltes de campana, no poden derrapar, no poden pujar una rampa i sortir volant. El tren a la que surt de les vies és un trasto que rasca el terra i es torça perquè no pot fer res més que torçar-se (perquè ja els hem dissenyat així).

I espera’t un moment. Eren un humà i un extraterrestre els que volien aturar el tren? Estem parlant d’un extraterrestre que menys volar fa de tot? I aquest parell treballant en equip se’ls acut que la millor manera d’aturar un tren és enviar el tio amb una furgoneta? 😆

El que m’empipa més és que a diferència del Orfanato, aquí, el maleït accident no té cap rellevància i crec que podien haver fet un accident normalet, sense la super-furgoneta invencible, sense explosions i sense vagons que surten volant, i la película conserva tot el sentit.

La part bona és que després d’aquesta escena, he vist tranquilament la resta sabent que als nens no els passaria res. 🙄

Els Senyors del Sí – The Yes Men

Us recomano veure The Yes Men, sobretot si enteneu l’anglès.

Però si no l’enteneu i us agrada el Gaspar Hernandez (cosa que acostuma a anar junt), mireu-lo també perquè el llenguatge del cos és d’una comunicació no verbal que entrareu ràpidament en meditació (amb els ulls tancats) per la reflexió de la decadència de l’actual societat materialista que no és feliç.

THE YES MEN FIX THE WORLD — Peer-to-Peer Edition

Es veu que els pobres han hagut de posar els seus vídeos al Bittorrent perquè tenen més judicis que l’Estatut i sinó no s’ho miraria ningú.

Encara que amb un títol com “els senyors que sempre diuen que sí” no seria d’estranyar que la gent es pensés que s’estan baixant una altra cosa. 🙄 O no.

l’art de remirar

Sabeu, fa uns anys (quan no tenia criteri* ni diners) vaig tenir l’oportunitat de dinar gratis i fer coses per Barcelona. Una d’elles anar a la Fundació Miró.

Com que no tenia criteri ni diners, m’hi vaig estar molta estona. Quadre per quadre, sala per sala, pis per pis.

Al final em va faltar temps per veure-ho tot, ja que els mitjans que m’havien portat a la Fundació, marxaven. Així doncs vaig passar sense aturar-me als últims quadres de Miró. Uns quadres que no trobo a internet, i que a mi em van flipar. Era per mirar-los molta estona, tot i que eren una línia en un quadre molt gran.

Si aquells últims quadres de Miró (i meus) em van atrapar, va ser pels altres que havia vist que li donaven sentit. Vistos sols, no et diuen res.

Ara voldria que miréssiu aquest original, i aquest remake.

El tema és que el primer cop no veus res. Tornes a mirar el remake, remires l’original.

Honestament, no hauria d’afegir res més a aquest escrit. Només mireu i remireu, i a veure què passa.

Però seguiré escrivint relacionant temes estranys.

Les coses que tenen art són les que les mires i per més que les tornes a mirar, hi segueixes trobant coses. I aquestes coses, les pots explicar als altres, i per això sembla que l’art se separi de la realitat. Però si són empanades mentals, deixaran de ser art, la gent ho veurà que no hi ha res més que una empanada mental.

La gent, en general, pot estar-se molta estona parlant d’una película, però que el que digui sigui rellevant, a part de dependre de qui parla, depèn essencialment de la película. Si algú s’està 3 hores parlant de Blade Runner és perquè encara que el que digui soni a xinès, Blade Runner no sona a xinès, encara que els primers dos cops hi soni. Però si la veus més cops, potser hi veus algo. Nota: això a algú li passa llegint Plató.

Un altre tema que a mi em va emprenyar molt: l’altre dia vaig anar a un restaurant regentat per xinesos que no era un restaurant i punt, era una còpia de restaurant. El plat de macarrons no era un plat de macarrons, era una còpia d’un plat de macarrons. De la mateixa manera que un plat de pasta fet per italians és diferent, aquell plat de macarrons estava fet per algú que no sap què és un macarró, ni què és la salsa de tomàquet.

Es veia d’una hora lluny que era fals, que no té art, que ningú se’l mirarà dos cops, que no val un euro.

Creieu que val la pena tornar a llegir aquest escrit? 😉

* és un dir això de criteri, faltava algo no sé si criteri, però anava per aquí.

en Bourne no aparca en Zona Verda

Feia una eternitat i mitja que no posava els peus a un cinema. Cinema que al sortir s’acomiada amb un “gràcies per estimar el cinema”. La broma ha costat 7€ per l’entrada + 1€ per comprar-la pels internets i 4€ per unes aigües i crispetes com partides. Com partides perquè jo només he vist l’aigua.

Però hi ha una cosa més estranya encara. Amb els amics hem estat els últims en entrar a la sala, i els últims en sortir. Què li passa a la gent? Prefereixen tragar-se 10 minuts d’anuncis i vodrios de trailers enlloc de sentir la musiqueta i els títols de crèdit?

Gràcies per estimar el cinema. Que deu voler dir l’edifici.

The Secret of Lost Island

Això és la guia mainovera per veure Lost, especialment indicat si no l’heu vist. 😛

  1. s’ha de veure en alta definició
  2. s’ha de veure en versió original
  3. s’ha de veure amb subtítols, no matter el teu nivell d’anglès
  4. l’has de veure des del capítol 1 de la temporada 1 i no veure res de res de capítols futurs encara si veient-lo penses que estan parlant d’una altra cosa.
  5. No és una sèrie, és una película en molts capítols.
  6. A mi em recorda molt els jocs d’aventura que jugava a l’ordinador perquè en el joc sempre tens tot el mapa del joc a la vista, totes les possibilitats, però el joc avança quan parles amb qui has de parlar, fas tal acció, etc. Doncs aquesta sèrie és igual, l’estil narratiu és que ho veus tot, però ara veus una cosa aquí, ara una cosa allà. Per això el títol del post és el que és.
  7. Si no he vist res, esteu de sort! Perquè a més podreu graduar-vos la sèrie al vostre ritme, sense que us atrapi el ganxo que posen al final de cada capítol.
  8. val la pena veure-la? Jo diria un convençut sí. Encara que no us interessi gens el mundillo de les sèries, o la tele, o la gent ( 😛 ), val la pena per veure què som, què ens interessa, què és l’home, qui sóc jo, on estic, què faig, quina és la meva vida ( 😛 ).

No teniu hores per “perdre” el temps amb la sèrie dels perduts? Realment és més interessant el que feu? Totes les hores del dia? La vostra vida no mereix perdre’s? Who are you?

No us cregueu això que diuen que la sèrie enganxa. Ets tu qui prens la decisió.

perduts S06E01-E02 2HD

El comité de direcció d’aquest bloc, reunit en reunió extraordinària matinal, ha acordat que el mai9 dimiteixi ha consensuat una resposta unitària davant dels últims esdeveniments:

Lost S06E01-E02 PROPER 720p HDTV x264-2HD [eztv] (download torrent) – TPB

En cas que us fos de menester els capítols nous de Lost de la sisena i última temporada, el comitè us recomana l’enllaç anterior per ser en alta definició.

I els subtítols en anglès estan aquí!

Avatar 26

Pràcticament ja no deu quedar ningú que no hagi vist Avatar hagi sentit que Avatar és la peli més taquillera de la història.

Doncs a la merda, és la número 26.

Why ‘Avatar’ is actually the 26th biggest movie — The Live Feed | THR

En primer lloc hi ha la clàssica Gone With no sé què.

Vergonya haurien de sentir els presumptes periodistes que repeteixen com lloros la propaganda dels productors, i que els usuaris haguem d’anar pels internets llegint blocs idiotes per informar-nos. 👿

Per entendre perquè Avatar no és la primera, us heu de posar les ulleres quadridimensionals, on els temps és la quarta dimensió, i la inflació, el motiu.

el contingut de les llengües

En el meu afany per ajudar a certes amigues atractives a disposar d’un bon ordinador m’he adonat de certes coses, una d’elles: que en aquest món: ho faig tot en anglès.

Tot menys el bloc. Curiós, per cert.

I ara que estava delectant els sentits mirant una edició de fans de Blade Runner m’he preguntat, mmm…., moltes coses:

Com ha arribat a passar que jo estigui mirant tal peli? L’amiga que no fa les coses directament en anglès la podria arribar a veure?

No la veu perquè no li interessa? No la veu perquè no li interessa el que puguin fer els anglesos?

Va estudiar anglès, però ja ni se’n recorda perquè en el fons no li interessa el que pugin fer els anglesos? (jo vaig estudiar francès, però ja ni me’n recordo).

Com és que és el món anglès qui fa una peli com Blade Runner? Com és que és algú anglès qui fa 33 canvis a la peli afegint 25 minuts?

Com és que jo estic mirant una peli que ja he vist vàries vegades només pel simple fet que és una versió editada per un fan?

Té a veure aquest fet amb el fet que m’hagi anat interessant en què fan els anglesos?

Per què, oh déu, per què els catalans seguim fent webs d’intercanvi de fitxers per emule? Per què no ens adonem de la fantasticó del bittorrent? Per què tinc coneguts que miren les coses a ‘ionquis’?

Per què tothom parla que hem de fer Investigació i Desenvolupament quan ningú s’adona que són aquestes coses concretes les que suposen una àncora?