el ioga i l’informàtic

Fer ioga ajuda en tres punts del cos de l’informàtic:

  1. el coll.
  2. els lumbars i tota l’esquena
  3. els canells

I l’ajuda enfortint-los. Si feu ioga tindreu uns lumbars, canells i coll forts.

La medicina occidental actua protegint i mirant tècnicament quina serà que serà la millor posició. La “medicina oriental” actua enfortint.

Davant d’aquesta reflexió podríem respondre que enfortir per enfortir vaig a la sala de màquines i enforteixo que no vegis, però no va.

De fet, ja el fet de mirar-se i pensar que et fa mal el coll ja és mirar-ho a l’estil occidental. Que és el nostre. I que la solució és enfortir-lo, també.

Però la gràcia dels occidentals és que podem anar a mirar què serà que val la pena de per allà. I el ioga, fixant-se en altres coses, té les conseqüències justes que ens agraden.

portes obertes a DiR YogaOne

A part que YogaOne em sembla un mal nom. I a part que l’entrada al recinte no és gaire inspirador, a can DiR van obrir un centre on només es fa Ioga. Està al costat del Mercadona a Aribau més amunt de Diagonal.

Aquest escrit és només per fer-vos la propaganda ocurrent. 🙂

I és que dijous 24, divendres 25, i dijous 31 i divendres 1… tatxan, tatxan… hi ha portes obertes al DiR Yoga One, que és “el ioga per a tothom”, com es veu en la següent foto d’aquesta noia que mira el terra amb un peu aixecat. 🙄

yogaone01new_c

Si voleu també van anar a TV3 a explicar una de les coses xules que fan.

I ara un parell de comentaris així de safareig que pot saber qualsevol que llegeixi poc la revista de propaganda del DiR: Aquest centre el porta el fill del dire del DiR. Que segons diu a la revista: va estudiar per advocat. Home! Això si que és sèrio i no aquestes flipades del ioga i inefc.

Malauradament, imagino que malgrat els estudis de mercat i tralarà, això d’obrir un centre on només fan ioga no acaba de triomfar en els temps que corren on la gent ja es recargola prou en la vida diària com per valorar el recargolament oriental originari d’un lloc on seuen a terra. No em preguntis perquè, la gent ara li tira més coses com… el futbol.

Ja veurem què passa, però:

  1. l’entrada és irremeiablement poc inspiradora
  2. a ses nostres latituds els ioguis no viuen a Aribau per sobre la Diagonal.
  3. vas per la zona i no respires ying-yang ni a la secció de perfumeria del Mercadona.
  4. només fan ioga. Cosa que els ha portat a tenir un nom dolent.

Que també tenia punts positius abans d’obrir-lo, com:

  1. els occidentals cada dia estan més flipats pel ioga, i els americans (lloc on can DiR va a veure el futur) s’hi han avocat més que en les hipotèques sub-prime. O fins les hipoteques sub-prime… 🙄
  2. fer ioga al centre econòmic barceloni, hauria de ser txatxi per aquesta gent que guanya tants diners que vol relaxar-se
  3. als centres DiR normals, el ioga hi ha penetrat amb molta força

Res, la meva recomanació: aneu-hi.

Sí, home si, ANEU-HI!

m’agrada que em condueixin

Farà molts anys uns cotxes van fer un anunci per vendre’s. El lema alguna cosa així com “t’agrada conduir?

Aquí teniu la meva versió: “m’agrada que em condueixin”. Acompanya el text la següent foto:

IMG_2412

Agraïments: al professor de ioga 😆

PD: Si no fa gaire fred, és molt millor treure els peus per la finestra que les mans. :mrgreen: I si t’has passat el dia caminant és terapèutic! 😆

shirsasana merengue

El professor de ioga ens diu que no mengen carn ni beguem alcohol. Però Madrid està molt lluny, i després d’unes cerveses, unes tapes de pernil i uns cubes lliures, a les cinc de la matinada se’m va acudir que era un bon moment per practicar la posició Shirsasana. Al costat d’una botiga que els locals anomenen “fenac”.

És uns posició que recomano als merengues abans del partit perquè augmenta la circulació mental, la confiança en un mateix i l’equilibri. En resum, un prodigi de posició! (encara que a la foto tinc els colzes massa separats)

IMG_0089

Observareu que tinc una certa panxa, tema que intentarem arreglar abans que sigui massa tard. També veureu que porto la samarreta de “copa, lliga, champions”. Samarreta que servia de subtítols en les converses merengues. A sota porto la camisa de domador de lleons perquè volia aproximar-me a l’estil estètic madrileny.

I res, que quan ja no feia la postura, va venir un cotxe de policia i em va dir que si creia que havia de fer “el pino”. A Madrid sempre van tard, així que vaig respondre “disculpe” i ja es va sentir satisfet, encara que la resposta bona hauria estat “oiga, no me diga que hacer el pino también es inconstitucional!” 😆

panxa o yoga

Tinc un dilema, per ser un home respectable haig de tenir panxa, però per fer ioga no va gaire bé.

Així doncs, què és millor, que els altres em respectin o posar-te el peu al front?

Com veieu, no és compatible.

sala de màquines vs ioga, les 69 diferències

Segur que molts estàveu esperant llegir aquestes 69 diferències entre una sala de màquines i el ioga. 😆

Aquí van:

A la sala de màquines hi treballes un sol múscul, al ioga en treballes tres o quatre al mateix moment.

A la sala de màquines treballes la força, al ioga treballes la força, flexibilitat, estirament, bla bla bla.

A la sala de màquines necessites una màquina carota per fer res, a ioga necessites… necessites que hi hagi un terra. 😆

El ioga també t’ajuda a millorar en altres activitats que fas recargolant-te pel terra (una mica d’imaginació, si us plau), la sala de màquines només et serveix si vols treballar de porter de discoteca.

Les sales de màquines són avorrides, el ioga és diveritit. :mrgreen:

La sala de màquines sempre és igual, el ioga és sempre diferent començant perquè tu ets sempre diferent en el sentit que no cada dia pots fer el mateix.

A la sala de màquines el progrés és moure més pes, en ioga el progrés és fer la mateix postura, millor. (però tampoc siguem tiquis-miquis posturals eh)

A la sala de màquines les noies no valen res, al ioga cada una val per tres.

A la sala de màquines et canses, de ioga no surts cansat.

A la sala de màquines t’has d’esforçar, a ioga no t’esforces.

Quan acabes a la sala de màquines has de fer estiraments, quan acabes de ioga el que fas és estirar-te i tancar els ulls (molt millor sincerament).

A la sala de màquines has de fer escalfament, a ioga escalfes fent ioga.

Us pensareu que no n’hi ha 69, però si que hi són, el que les heu de comptar tenint en compte el ying i el yang. 😉

sorteig samarreta

Tal com diu el títol sortejaré una samarreta entre tothom que enviï un email a pesol@gmx.net (excloent els spammers).

És una samarreta del DiR que em van donar perquè realment estaven contents que hagués anat a una “master class” de ioga d’una tal Shiva Rea (no es podia dir Jennifer Washington oi?)

És una samarreta blanca que hi diu “DiR” i no sé què de la Barcelona i el moviment, mig tort perquè es noti que estan en moviment.

I ara faré una valoració de la master class, perquè segur que tindrà més importància si el departament de màrqueting ho troba pels internets que si envio un email al depertament d’atenció al client.

Val la pena anar-hi? No. 200 persones intentant fer ioga, una sola vegada, explicant poques coses (aquí una), preguntant si hi ha gent nova (no era una master class???), la meitat estan massa lluny per seguir la classe, estem tan estrets que a la que et mous li poses el peu a la galta del veí, com que no sabem què fem la classe no flueix (i això que la Shiva fa “flow” ioga), amb un traductor que va repetint les instruccions mentre tan la master plaster com traductora van aixecant i baixant el peu.

Heu vist “teletienda”, això seria la “master class”. I els alumnes som el públic que sempre aplaudeix.

I una cua immensa per entrar. Ja ho sabien que vindrien les 200 persones, però ves, allà tens 4 ioguis mirant llistes i preguntant un per un si és soci, si ha pagat, si porta el dni, tenim entrades? no tenim entrades, pot entrar? que entri. 🙄

Afortunadament en acabar ens van donar un suc orgànic (espero que no fos reciclat) de poma, mango i altres fruites del ying-yang. I unes galetetes que la gent normal dirien que són aspres però es veu que no, que van molt bé, la fibra i aquestes coses.

Recordeu, sortejo la samarreta. I l’afortunat no haurà de passar per aquesta experiència. 😉 Ni pagar, perquè es veu que ho vam pagar.

Des de la visió de l’empresa DiR la idea és rodona, rodoníssima: Porten algú de fora de ioga, aquest fa classe als monitors de ioga de tots els centres (allà si que es deu aprofitar el temps), els professors aprenen coses noves que després podran fer a classe, després fa una classe pública amb gent dels centres que paguen, els alumnes es senten realitzats i que interessant i quina experiència i com en sap, el DiR pot fer propaganda de l’acte, serveix per dinamitzar els centres, gent que fa ioga però no és del DiR s’hi pot apuntar interessada per l’acte, unes sales del DiR que a aquella hora estarien buides s’omplen de gent.

I’m Loving It, que diuen al McDonald’s.

motxilla lululemon

Companys, m’he comprat una motxilla. Jo no sóc gaire de motxilles, i per això no en tenia cap que valgués la pena. Però aquesta té tot el que un home espera d’una motxilla. :mrgreen:

Té una cremallera lateral per posar el portàtil, sis butxaques frontals, una superior i quatre laterals (una per guardar una ampolla d’aigua i una altra per guardar la blackberry o la càmera). I està especialment pensada per poder-hi lligar l’estoreta de ioga (oh, oh!).

I no me l’hauria comprat si no tingués la cinta per lligar-la de la cintura, i també la de lligar les nanses dels braços.

Es diu Lululemon Cruiser Backpack.

IMG_4907

[editat] i mireu si és gran que hi caben els patins en línia 🙂

ioga, informàtica i immobles

Avui m’he adonat que la meva vida són tres coses: ioga, informàtica i els immobles.

No és ben bé així, però sí que podria dir així en general que són les tres coses que hi ha a la meva vida.

Fa gràcia perquè són tres is. I diria que són tres is que no es donen gaire sovint juntes. Casi diria que la gent que es guanya la vida en pisos, l’últim que fa és ioga. I si t’agrada la informàtica, rebregar-te pel terra fent ioga tampoc és gaire comú. Informàtica i pisos si que ho veig més compatible.

De totes maneres, si us agraden els pisos o els ordinadors, proveu de fer ioga, va bé per l’esperit i pel llit. 😉

ioga occident

Jordi Colomer: “No fiquis en una hora el que no hi cap”
Ara el ioga està distorsionat. El ioga té unes bases molt ben fixades, i el que ara s’entén per ioga són una sèrie d’exercicis dinàmics. La postura de ioga fa efecte si es pot mantenir un mínim de tres minuts amb comoditat. I la comoditat s’obté a través de la pràctica. Quan el ioga s’aparta de la immobilitat, desapareix, i llavors estem davant una sessió d’estiraments. A més a més, Occident ha investigat el ioga potser més que el mateix Orient, però l’ha convertit en una teràpia, quan no ho és.

Aquest paràgraf trobo que està molt encertat.

Recalco sobretot les paraules postura, efecte, comoditat i immobilitat.

Malauradament, diu coses que no m’acaben de fer el pes:

adonar-me que he fallat, però sense tenir sentit de culpabilitat, perquè això no serveix de res. Si he fallat, vol dir que he acumulat estrès i que per tant l’he d’eliminar.

[…]

Si vols compenetrar-te amb una situació i patir, tu mateix; ets lliure. Però si allò no et fa patir, com una relació sexual, doncs entrega- t’hi, viu-la intensament.

Aquestes explicacions les trobo una mica simplones. Curiós que no m’agradi just quan parla de les coses negatives: culpabilitat i patir.

A veure si m’aniré entregant a les relacions sexuals que no em fan patir. I amb condó, suposo (per no patir). Imagina’t. Fins aquí podíem arribar.