A part que YogaOne em sembla un mal nom. I a part que l’entrada al recinte no és gaire inspirador, a can DiR van obrir un centre on només es fa Ioga. Està al costat del Mercadona a Aribau més amunt de Diagonal.

Aquest escrit és només per fer-vos la propaganda ocurrent.

I és que dijous 24, divendres 25, i dijous 31 i divendres 1… tatxan, tatxan… hi ha portes obertes al DiR Yoga One, que és “el ioga per a tothom”, com es veu en la següent foto d’aquesta noia que mira el terra amb un peu aixecat.

Si voleu també van anar a TV3 a explicar una de les coses xules que fan.

I ara un parell de comentaris així de safareig que pot saber qualsevol que llegeixi poc la revista de propaganda del DiR: Aquest centre el porta el fill del dire del DiR. Que segons diu a la revista: va estudiar per advocat. Home! Això si que és sèrio i no aquestes flipades del ioga i inefc.

Malauradament, imagino que malgrat els estudis de mercat i tralarà, això d’obrir un centre on només fan ioga no acaba de triomfar en els temps que corren on la gent ja es recargola prou en la vida diària com per valorar el recargolament oriental originari d’un lloc on seuen a terra. No em preguntis perquè, la gent ara li tira més coses com… el futbol.

Ja veurem què passa, però:

1. l’entrada és irremeiablement poc inspiradora
2. a ses nostres latituds els ioguis no viuen a Aribau per sobre la Diagonal.
3. vas per la zona i no respires ying-yang ni a la secció de perfumeria del Mercadona.
4. només fan ioga. Cosa que els ha portat a tenir un nom dolent.

Que també tenia punts positius abans d’obrir-lo, com:

1. els occidentals cada dia estan més flipats pel ioga, i els americans (lloc on can DiR va a veure el futur) s’hi han avocat més que en les hipotèques sub-prime. O fins les hipoteques sub-prime…
2. fer ioga al centre econòmic barceloni, hauria de ser txatxi per aquesta gent que guanya tants diners que vol relaxar-se
3. als centres DiR normals, el ioga hi ha penetrat amb molta força

Res, la meva recomanació: aneu-hi.

Sí, home si, ANEU-HI!

Tal com diu el títol sortejaré una samarreta entre tothom que enviï un email a pesol@gmx.net (excloent els spammers).

És una samarreta del DiR que em van donar perquè realment estaven contents que hagués anat a una “master class” de ioga d’una tal Shiva Rea (no es podia dir Jennifer Washington oi?)

És una samarreta blanca que hi diu “DiR” i no sé què de la Barcelona i el moviment, mig tort perquè es noti que estan en moviment.

I ara faré una valoració de la master class, perquè segur que tindrà més importància si el departament de màrqueting ho troba pels internets que si envio un email al depertament d’atenció al client.

Val la pena anar-hi? No. 200 persones intentant fer ioga, una sola vegada, explicant poques coses (aquí una), preguntant si hi ha gent nova (no era una master class???), la meitat estan massa lluny per seguir la classe, estem tan estrets que a la que et mous li poses el peu a la galta del veí, com que no sabem què fem la classe no flueix (i això que la Shiva fa “flow” ioga), amb un traductor que va repetint les instruccions mentre tan la master plaster com traductora van aixecant i baixant el peu.

Heu vist “teletienda”, això seria la “master class”. I els alumnes som el públic que sempre aplaudeix.

I una cua immensa per entrar. Ja ho sabien que vindrien les 200 persones, però ves, allà tens 4 ioguis mirant llistes i preguntant un per un si és soci, si ha pagat, si porta el dni, tenim entrades? no tenim entrades, pot entrar? que entri.

Afortunadament en acabar ens van donar un suc orgànic (espero que no fos reciclat) de poma, mango i altres fruites del ying-yang. I unes galetetes que la gent normal dirien que són aspres però es veu que no, que van molt bé, la fibra i aquestes coses.

Recordeu, sortejo la samarreta. I l’afortunat no haurà de passar per aquesta experiència. Ni pagar, perquè es veu que ho vam pagar.

Des de la visió de l’empresa DiR la idea és rodona, rodoníssima: Porten algú de fora de ioga, aquest fa classe als monitors de ioga de tots els centres (allà si que es deu aprofitar el temps), els professors aprenen coses noves que després podran fer a classe, després fa una classe pública amb gent dels centres que paguen, els alumnes es senten realitzats i que interessant i quina experiència i com en sap, el DiR pot fer propaganda de l’acte, serveix per dinamitzar els centres, gent que fa ioga però no és del DiR s’hi pot apuntar interessada per l’acte, unes sales del DiR que a aquella hora estarien buides s’omplen de gent.

I’m Loving It, que diuen al McDonald’s.