Exemple que algun dia faré servir quan algú no entengui què són les diferències culturals.

Jo ja ho veia quan tenia 25 anys que els solters de 32 estaven una mica massa enllà en aquests temes. Però és que no pot ser. No pot ser caminar pel centre de Barcelona i enamorar-te de tantes turistes. Ara els entenc als cubans quan veuen arribar les turistes. Fer la revolució és poc! Sort que a Barcelona tot s’hi val però no tot s’ho val (o alguna cosa així).

I dic jo, si el Montilla regala subscripcions als diaris perquè els menors de 18 llegeixin, què tal si fem algun programa perquè els menors de 32 no només llegeixin sinó que també escriguin, eh?

títol: Confirmation of appointment

Hi Claire,

As discussed, please find the directions to our offices.

Looking forward to meeting you 13h00.

Please bring a copy of your CV, ID, payslip and qualifications with

Kind regards

I jo, seguint l’esperit de David Thorne, he respost:

I am sorry I have a very nice job in Spain and don’t plan to be on the other side of the world by 13h00.

yours faithfully

Ara veig que ho podia haver fet una millor resposta, la veritat. Em queda tant per aprendre…

D’aquestes en deien hawaianes, em sembla. S’estan deixant de portar encara que a aquesta noia li quedaven força bé.

Les següents són les albarques, de gran èxit durant força temps. Però mireu com han decaigut que ja les fan amb el logo de Puma!

No he fet cap foto a gent amb crocs. Eren còmodes i lletjos. Així que ja no els porta ningú.

I ara la sensació d’aquest estiu, comoditat que agrada. Són les espardenyes i les venen al carrer Avinyó. Són tan modernes que encara no han arribat al metro.

És que no ho entenc, més que el cercle virtuós això sembla el cap quadrat.

Un home que la seva aspiració és que li vegin la cara per la tele, i resulta que no saben que el tenen a primera fila?

Què passa amb el personal de seguretat, s’han agafat el dia lliure com els controladors d’Iberia? Estan mirant al sostre a veure si cau spiderman?

El tema és que a la universitat no s’hi va pel que hi puguis aprendre, s’hi va perquè aprens les regles del joc.

Desenvolupar la frase requeriria un esforç que no estic disposat a fer en aquests moments. Tot això que us estalvieu.

Imagineu que hi ha tres noies que volen remenar les cireres, es presenten a les eleccions, cosa que en aquella Comunitat Autònoma es fa en grups de cinc persones. De seguida troben dos homes seduïts pel poder. I allà estan preparats per reformar la Constitució o el que toqui en cada moment. (recordem, 3 dones i 2 homes)

Problema: algú va aprovar una norma perquè clar, la paritat, ja sabeu oi? Molt bé, la puta llei diu que els càrrecs de cirerers seran proporcionals al sexe dels cirerats. O sigui que si hi ha 60% de miembros, i 40% de miembras, els membres que manin no podran superar el 60%. Però, al loro, les noies tampoc podran superar el 40%.

Resultat, aquelles tres noies, s’han de buscar encara un tercer home per tal que es puguin presentar. I no només l’han de trobar, sinó que una de les tres s’ha de quedar fora.

No em digueu que no és trist, per l’amor de Déu.

És que és cutre! Si a més, ja ho sabem que l’home aquest que mani, al cap del dia li consultarà tot a la seva dona! Per què fingir!?

Per què no el fem ara aquest debat? Trobo que seria un bon moment.

M’imagino gent a favor i en contra, com pertoca en tot debat.

No sé quins arguments tindria cada banda, però a la banda dels que volen ser funcionaris poden dir que ells no perdran la feina. Un treballador a l’altre costat pot dir que ell segueix cobrant el mateix i inclús té més feina que abans. Al seu costat un altre treballador diu que ell ha perdut la feina però per ara cobra el subsidi i ara té temps per fer coses tan interessants com anar a aquest debat. El funcionari pot respondre que en veritat són ells els sacrificats i els que estan aguantant la societat i ningú els dóna les gràcies. Un empresari pot dir que ell abaixarà els sous tan com voldrà i que aprofita la conjuntura per remodelar-ho tot i ser encara més productiu. Guanyarà tants diners que properament obrirà una seu a França, i si algú vol feina donarà targetes al sortir.

Un treballador pot respondre que ell està preparant oposicions perquè de veritat que el mercat de treball està molt malament i els sindicats formen part del problema. Això fa que s’aixequi exaltat un del sindicat que estava assegut a la banda dels funcionaris, i assenyalant als treballadors i empresaris diu que el problema és la falta de regulació del mercat.

La presentadora el talla per dir que avui no toca parlar dels sindicats i ja el tornaran a convidar pel debat de la setmana que ve.

Agafa ara la paraula un jubilat que ha treballat tota la vida a un forn i pensa que avui hi ha massa funcionaris, que per sort es va jubilar a temps perquè els últims anys es passava més temps amb papers que amb pa. Respon un jove que estudia FP i és àrbitre de futbol els caps de setmana.

Torna a tallar la presentadora per anar a publicitat.

Jo tinc claríssim que serem independents. Però hiper-claríssim. L’altra cosa és fer-ho, perquè clar, ho podem anar deixant sempre per l’endemà, oi? Una cosa és veure clar que una noia t’està mirant i l’altra anar-li tu a dir algo.

En qualsevol cas, vaig a dir els motius claríssims de perquè serem independents. De motius n’hi per escriure un llibre, però aquí diré els motius que fan clic.

motiu número u: perquè jo m’estic fent gran. Direu: és un motiu estrany. És estrany però no tant, perquè jo vaig néixer en democràcia. I els que són més grans porten la motxilla del franquisme, i els més joves campen amb una alegria i una llibertat que desborda independència. El tema és que la política no és cosa de joves. Per tant, aquí està: jo m’estic fent gran. I jo, i tothom que ve després, han estat testimonis de què vol dir tractar amb España. Si veient això no veuen que hem de tocar el dos… Estem parlant dels joves, els grans ja ho sé que no veuen tres en un burro que veuen perills per tot arreu.

motiu número dos: els Estats ja no són el que eren. Un Estat ja no és frontera de res. La globalització fa que el Zapatero rebi trucades dient-li què ha de fer, i la localització (conseqüència de la globalització) fa que ningú tingui ganes de compartir Estat si pots tenir el teu.

motiu tres i últim: Catalunya és essencialment diferent. Els bascos i navarresos que facin el que vulguin. Els catalans no som el mateix que corre per la península. Qualsevol andalús, basc, madrileny, acaba “sent d’aquí” pel fet de viure-hi repetidament. I veure repetidament l’actitud de vida que el rodeja. (parlarem d’integrar les belleses llatines en un altre moment)

motiu quart i ara si que ja hem acabat: perquè si teníem la crosta nacionalista, amb 8 anys de socialistes amanits d’ERC i ICV hem vist que si la cosa no funciona no depèn de qui mani. Ens prenen el pèl mani qui mani aquí. No hi ha alternativa entre Montilla i Mas. L’alternativa que ha quedat al descobert després de tanta merda (amb perdó) és tocar el dos. Superar la Transició superant-la del tot, deixant-la totalment enrera i encarar el futur nosaltres, sense dependre d’aritmètiques españoles que ens diguin què hem de fer.