Em sembla que ha arribat el moment d’enganyar a algú perquè la renovi, ni que sigui per estimular l’economia.

Aquí van:

A la sala de màquines hi treballes un sol múscul, al ioga en treballes tres o quatre al mateix moment.

A la sala de màquines treballes la força, al ioga treballes la força, flexibilitat, estirament, bla bla bla.

A la sala de màquines necessites una màquina carota per fer res, a ioga necessites… necessites que hi hagi un terra.

El ioga també t’ajuda a millorar en altres activitats que fas recargolant-te pel terra (una mica d’imaginació, si us plau), la sala de màquines només et serveix si vols treballar de porter de discoteca.

Les sales de màquines són avorrides, el ioga és diveritit.

La sala de màquines sempre és igual, el ioga és sempre diferent començant perquè tu ets sempre diferent en el sentit que no cada dia pots fer el mateix.

A la sala de màquines el progrés és moure més pes, en ioga el progrés és fer la mateix postura, millor. (però tampoc siguem tiquis-miquis posturals eh)

A la sala de màquines les noies no valen res, al ioga cada una val per tres.

A la sala de màquines et canses, de ioga no surts cansat.

A la sala de màquines t’has d’esforçar, a ioga no t’esforces.

Quan acabes a la sala de màquines has de fer estiraments, quan acabes de ioga el que fas és estirar-te i tancar els ulls (molt millor sincerament).

A la sala de màquines has de fer escalfament, a ioga escalfes fent ioga.

Us pensareu que no n’hi ha 69, però si que hi són, el que les heu de comptar tenint en compte el ying i el yang.

News: 8.8 Earthquake in Chile – Plog Photo Blog

Aprofito per dir que el que (pre)diuen els del “canvi climàtic” és que hi haurà canvis bruscos de temps enlloc de ser suaus. Per exemple jo avui he anat amb samarreta, i la setmana passada em moria de fred.

Ho dic per tots aquests ganàpies que parlen en contra “l’escalfament global” just quan fa un fred esgarrifós.

I ara permeteu-me que enllaci a l’Antoni Bassas, que aquest cop no ha tingut la sort d’ésser enviat a Chile, i tot el que fa és dir-nos que ha vist un vídeo tremendo, tremendo.

I ara em fixaré en les prediccions que vaig fer a principis del 2009.

Començo per les que crec que s’han complert:

La gent deixarà de dir que el 2009 serà el difícil de veritat.

Molts mileuristes deixen de ser-ne.

A la gent no li sabrà greu ser mileurista.

Els bancs tornaran a tractar-te bé, no pels crèdits que et donin, sinó pels diners que els deixis tu.

Tindré tants punts estrella que finalment podré canviar-los per alguna cosa útil.

La gent sensata obre els seus wi-fis perquè els pugui fer servir tothom.

La Guàrdia Urbana de Barcelona comença a multar als ciclistes que condueixen amb una mà. (I ho faran per millorar la seguretat i que hi hagin menys accidents, no per recaptar.)

Els immigrants s’integren de veritat i diuen que tot és una merda i tot està fatal.

Canon torna a fabricar una càmera amb pantalla giratòria.

Les memòries USB seguiran creixent en capacitat i sent tan lentes com sempre.

Algú deixarà de fumar no “per motius de salut” sinó perquè és una manera porca de llançar diners.

El Saura es quedarà sense programa polític perquè tothom estarà d’acord en tenir plaques solars, reciclar i anar en bicicleta.

Els catalans pagarem molts impostos i no veurem un duro.

Algunes no s’han complert:

S’iniciarà una campanya per aturar la construcció de la Sagrada Família perquè van massa ràpid.

Joan Laporta i Xavier Sala Martin compren una illa al Pacífic i refunden el capitalisme i el catalanisme a través d’un club de futbol.

Zapatero acceptarà que s’ha de reformar l’Estatut de Catalunya.

Microsoft no traurà cap sistema operatiu nou. Sortiran tantes distribucions Linux que no sabrem què fer-ne. Per tant, seguirem fent servir Windows XP.

Les targetes gràfiques comencen a pagar cànon perquè les fem servir per veure coses amb copyright.

Finalment puc jugar a la Wii sense comprar-me-la.

Apple no farà cap iPod amb ràdio.

Algú m’ofereix una feina tan bona que no m’hi puc resistir.

Tothom va al súper amb bossa “perquè és tan pràctic” enlloc de fer-ho “pel medi ambient”.

I aquestes no sé si s’han complert o no.

Déu tornarà a baixar a la terra, i aquest cop es farà budista que porta menys feina.

La gent deixa de jugar a golf i torna a jugar al dòmino.

Molts singles es casaran i per l’església.

Al costat d’això, estic jo que penso que les coses tenen contingut. I que si l’anglès és important és perquè el puto Google funciona bé, i no perquè guanyessin la segona guerra mundial.

Ara, si voleu, passeu a llegir l’edició comentada de “Endolls del Món“. Amb frases tan brillants com:

Europe is the place to go if you want to pass a law of some kind that annoys at least one of the constituent members.

També podeu llegir aquest endoll de disseny. Quan el vegi l’Hereu, segur que s’empesca un motiu per renovar tots els endolls de Barcelona, com ha fet amb els contenidors. I després esperarà que el votem perquè ha estat ell qui els ha canviat. Això em recorda polítics barcelonins antics que van ser els primers en treure el tramvia per posar autobusos. I res, aquí estem, posant tramvies un altre cop.

I ara l’Hereu vol posar un tramvia a la Diagonal, i d’aquí un temps el traurem perquè és tan tonto com posar un McDonald’s a dins d’un hospital. Com que sobre espai a la Diagonal hi podríem posar un tramvia. Aquest és el raonament estúpid de l’Hereu. Perquè aquesta gent que està a la Diagonal el que necessita és un mitjà de transport per marxar ben lluny.

La pobra dona diu que n’està cansada i que no vol cap mòbil nou perquè el que té ja li serveix (i sap com funciona).

Jo li he dit que es passi a Yoigo. No em va fer cas fa dos anys (quan volia mòbil nou) potser em faràs cas ara (i el mòbil nou me’l quedo jo).

oblivious vol dir: inducing forgetfulness.

Si voleu una altra anècdota de la meva mare: va anar a que “li regalessin” un radiodespertador a un banc (el lloc perfecte per aquestes coses) i li van “donar” el que ella es pensa que és un “iPod” i que en veritat són uns altaveus per connectar-hi l’iPod i fer veure que tens un “equip de musica” (i també té alarma i ràdio).

Ja asseguts a taula apareix la mestressa xinesa i li dic: “Mmm…, y el catalán?”, respon: “Hoy no, que hay mucha gente”. La conversa evoluciona proposant-me mig en broma de posar-ho en xinès, li dic que no en sé. I ella com dient que ara ja sé perquè no està en català.

Passa la primera part, que si no l’heu vista, fins al minut vint era el paradís culer, amb gol espectacular de Messi inclós. Comentaris del locutor español:

El partido está loco

Cómo estan los entrenadores? [i l'altre respon] pues uno está sentado y el otro dando instrucciones a los jugadores

El Getafe tiene alternativas

Comentaris per flipar, prendre nota i posar al bloc.

Un cop expulsat Piqué, hem pogut sentir perles com:

Jugando con diez, Messi tendrá que trabajar algo más.

Arribats a aquest punt, i fent el cor fort davant de les adversitats: he fet una nova enquesta entre els clients del bar.

Resultats: 88% a favor de la locució Catalunya Ràdio o RAC1, 2% en contra (una noia), i 5% de gent que tan li fa i un 5% de vot nul (un que es pensava que li volia vendre algo, un altre que deia que ell volia veure el partit).

El resultat era tan aclaparador que els xinesos m’han donat el mando a distància abans d’acabar el recompte.

I aquí estem mirant la segona part en català:

Detalls curiosos del dia d’avui:

La que no volia la locució en català era una sud-americana de 30 que acompanyava a un home de 55, i s’hi oposava perquè no ho entendria. La meva resposta ha estat que ja hem tingut la primera part en castellà, no passa res si tenim la segona en català, oi? I a més així vas practicant. Això ha estat suficient per convènce-la. No volia fer servir l’argument de la votació per majoria.

Avui la pregunta no ha estat “et molesta si posem la locució en català?”, sinó “et va bé si canviem la locució per l’audio de Catalunya Ràdio o RAC1?”. La qual cosa ha provocat que un cert percentatge respongués per la cadena enlloc de dir “Sí”.

Això, si em permeteu és una mica maquiavèlic per part meva. Perquè els estic donant a triar, però només a triar entre dues opcions que a mi ja em van bé (i sóc jo que promoc els canvis). La pregunta fa que la gent que estava ensopida escoltant aquella locució paupèrrima, de cop s’activi i et digui “ei, però posa RAC1 eh!”.

Aquesta situació ja va passar l’altre dia. Com som els catalans que ens obliguen a fer-ho en castellà i no diem ni mu, però algú ens dóna l’oportunitat de fer-ho en català i llavors hem de discutir pel locutor.

A mi francament m’agrada més el Puyal. Escoltant RAC1 ens hem estat 5 minuts sentint els crits del Pou pel segon gol i ens hem perdut una pila de detalls tàctics que diuen a Catalunya Ràdio.

Fins aquí els comentaris d’avui. Hi haurà tercera part? Començarem el següent partit sentint-lo en català? Hauré de fer una nova enquesta a la mitja part? Perdré l’enquesta? Estigueu atents al bloc.

Però dissabte passat el Puyal va dir que hi havia problemes escoltant-los a GolTV. I cansat de la insofrible locució d’aquella “cadena” (tenen el mateix estil i la mateixa gràcia que el Zapatero parlant d’economia), vaig dir-li a un amic “ei, posem Catalunya Ràdio?”. Hi havia un altre home al bar amb auriculars (ell portava els dos, i en aquest sentit era més sensat que jo). També escoltava el Puyal.

Així doncs vaig anar taula per taula preguntant si els molestaria que posés la locució en català. El millor va ser la cara d’un parell d’homes de prop els 50 que davant la pregunta a un se li va omplir la cara de felicitat. Curiós uns marroquins que per anar ràpid els ho vaig preguntar en castellà i també van dir que sí. Curiós una parella que parlaven entre ells en castellà i també van dir que si. I el prototipus del que som: una dona de 65 que diu “home, si vols prova-ho, però la gent et dirà que no”.

Amb el 100% escrutat, el sí a independitzar-nos del locutor idiota va obtenir el 96% dels vots (marge d’error del 4%).

Després de barallar-nos amb tres comandaments a distància (un d’ells de Canal +, mireu que poc en sé).

I aquí ja estem mirant la segona part en català

Podria destacar vàries coses:

La més evident és que estàvem tots aguantant un locutor que no volíem, però tampoc feia ningú el pas per canviar-lo. Tampoc demanàvem el canvi per allò “ai, a veure si em diran que sóc de la ceba”.

La segona curiositat és la pinta que feien els xinesos que regenten el bar quan li demanava tots els mandos i tots els papers per veure com s’havia de posar en català. Saben que el català existeix. Però d’aquí a que la tele parli en català, i els seus clients es moguin per posar-ho en català, hi ha un tros.

Una altra observació és que estàvem tots una mica atemorits. Com pesen els nacionalistes españols i les seves manies anti-catalanes.

Una altra observació és que primer vaig posar RAC1, i llavors, un del bar que havia estat aguantant l’altre locutor em diu: “Home! posa el Puyal!” Cosa que evidentment hi estava d’acord. Però com són les coses que quan veiem que hi ha espai pel canvi, ens agafem el braç directament.

I un últim comentari per tota aquesta gent que diu coses com “és que a Barcelona ja no es parla català”, “vas pel carrer i quanta gent sents parlant en català?”. Doncs això, que les coses no són així, el que falta és una mica d’auto-estima.

Per això, si us voleu estalviar el 50% de la quota de manteniment de la línia fixa de telèfon, podeu trucar a Telefònica i dieu “hola, quería dar de baja mi línia de telefono”.

Quan hagueu repetit la frase amb tres teleoperadores diferents consecutives, us apareixerà la mítica “teleoperadora de combate” que us oferirà la “línia económica”, que té dues característiques: que mantens la línia, i que és econòmica.

La meva feina consistia bàsicament en remenar bases de dades i anar trobant transaccions perdudes i enviar-los una carta dient “nanai del paraguai”.

La feina va ser tot un descobriment perquè jo sempre m’havia pensat que les cartes del banc les plegava una màquina.

Però la situació més estranya és que no teníem paper per imprimir les cartes. I l’havíem de robar d’un altre departament. I fer-ho passada una hora perquè no ens veiés ningú, tot i que hi havia càmeres de vigilància.

Si això no és prou sorprenent, quan feia un mes que plegava cartes, vaig descobrir que allà on deia “si té algun dubte truqui al xxx-xx-xx” hi posava un número equivocat, i tot el nostre departament ho sabia, però seguíem enviant cartes. I després de parlar amb encara un altre departament d’amagat, la meva cap, em va “deixar” editar el fitxer del Word per canviar els números.

I encara hi ha una altra cosa: Pels passadissos hi havia un cartell dient que obrien un concurs per presentar idees per tal de millorar la feina que fèiem.

I encara una altra cosa: un treballador anterior al mateix departament que jo, s’havia inventat una macro que automatitzava la feina per la que ell estava contractat, i el van fer fora. Perquè resulta que no treballava prou!

Hi ha tantes coses que no encaixen…