sexe, poder i una entrevistadora que no entén res

Us recomano veure aquesta entrevista. El tema a tractar és sexe i poder, encara que l’entrevistadora vol centrar-se l’abús d’ambdós. 🙄

Poder i sexe – Televisió de Catalunya

Parla Adolf Tobeña, un catedràtic d’etc etc, però per sobre de tot, un home amb sentit comú i que no es deixa portar pels atacs de la senyora entrevistadora (jo no hagués respost amb tanta fredor).

L’èxtasi de l’entrevista (amb perdó) és del minut 10 al 14.

L’entrevistadora no entén perquè una dona rica i poderosa pot voler aguantar -estar incondicionalment al seu costat- d’un home que se’n va amb altres dones. Tampoc entén que l’home ho faci si és presumptament inteligent. I es pregunta si ella ho aguanta per estatus.

A partir del minut 13, quan ja li ha dit el perquè, ja està més calmada.

cardar és una feina domèstica

Jo miro molt el telenotícies, molt. És per això que estic totalment conscienciat que “ajudar a les tasques domèstiques” són paraules escrites pel diable. I que el que s’ha de fer és repartir, compartir, coordinar, cooperar.

Però en cap telenotícies he vist que es consideri el fornici com a tasca domèstica, i crec que això és un gran perjuri envers la població masculina, llargament menystinguda en aquest acte sovint tabú.

Així doncs ha arribat el moment d’aixecar-nos del llit i reclamar que el sexe sigui considerat una feina domèstica.

I és important que comencem a posar les coses al seu lloc perquè és una de les poques feines domèstiques on és ella la que ajuda, ah caram… I a més s’emporta els beneficis materials i immaterials (que tots hem llegit el “Muy Interesante”, eh!).

La situació d’esgotament és tal que s’ha observat en molts homes una necessitat de dormir immediata. I això ens hauria d’obrir els ulls a tots.

La nostra societat ha avançat molt. I crec que a aquestes alçades de la civilització, davant d’islamismes radicals i neonazis islamofòbics, hem de seguir amb la monetització de tot el que trobem, i donar un sentit econòmic al clau domèstic.

Perquè és una situació injusta i tots sabem que una funció dels diners és arreglar injustícies.

Dit això esperaré que arribi una sentència de divorci pionera on l’ex-marit alegui que ell li feia l’amor a la dona i que això s’ha de compensar. Igual que ella escombrava pels dos, ell li feia l’amor i no era només plaer perquè de ser així no hauria estat sempre amb la mateixa.

homes i la violència domèstica

Sembla que torna a estar en boga parlar de violència domèstica.

Ho dic així perquè havíem estat uns mesos sense sentir-ne parlar, però els últims dies tornen a insistir amb el tema.

El problema que hi ha que resulta en violència domèstica és que l’home no sap quin és el seu paper.

Hauríem d’arreglar això enlloc de fer escarni de l’home violent en públic. Fer-ne encara contribueix més a que aquest home se senti fora de lloc.

L’objectiu que tenim com a societat és dir-nos a nosaltres mateixos que tenim les idees molt clares i sabem què està malament? O el que volem com a societat és arreglar els problemes i que bonament la gent es comporti dins d’uns límits?

A mi em sembla que apostem més per la primera, i jo vull més la segona.

Això no vol dir que haguem d’amagar situacions que es viuen. No és un tema tabú, però ficar-lo al cap de cada ciutadà és una mala estratègia.

A mi francament em resulta desagradable posar la ràdio i que em diguin que l’últim mes 17 dones han estat maltractades.

El problema que tenim els homes avui és el control. Fins l’anterior generació el control volia dir control explícit. La nostra generació ja no volem ser així, però el concepte control en el paper de l’home ha de seguir existint.

No us haurà agradat l’anterior frase, però control vol dir moltes coses. Pot voler dir control d’un mateix, control de la situació. Controlar la situació és entendre-la.

I avui els homes hi ha moltes coses que no entenem. Una dona repelent que té les coses clares és l’antitesi del que estem buscant els homes per tirar endavant.

Els homes necessitem força. Un home ridiculitzat en societat perquè ha actuat amb violència no és bo ni per ell, ni per la dona ni per la societat.

Els homes el que hem de fer és prendre decisions, no deixar que es precipitin per una situació que s’arrossega. Les dones estan esperant que prenguem decisions que siguin bones, que marquin el camí i que elles vulguin seguir. Quan no ho fem és quan les coses es torcen i elles es reboten.

Quan ho fem ens estimen i ens segueixen encara que la decisió no sigui del tot la que volien.

fer l’amor va primer

Volia enviar un missatge de concòrdia i compaginació entre lectors i lectores que volen tenir parella.

Aquí va la meva recomanació:

feu l’amor de forma continuada.

Sé que a vegades no és possible, però fixar-se en la ment tenir parella sense abans fixar-se en que no estem fent l’amor és un error.

Fem l’amor primer i després ja veurem. Clar que no pots anar pel món fent l’amor amb totes, però fem l’amor amb aquest que em fa “tilin” sense esperar que ell faci “tolon”. Ja tindrem temps de casar-nos o de ser parella, però primer: fem l’amor.

No en va, Jesucrist va venir a dir que l’amor era casi el més important. I mireu com perduren els seus ensenyaments al Camino de Santiago o a Taizé.

El que és clau és fer un clau amb regularitat. No s’hi val fer-ne tres avui i oblidar-te’n per dues setmanes. No, no. En tot cas, un avui i un altre la setmana que ve, a poder ser amb la mateixa.

PD: no confondre aquest escrit amb els anuncis que surten quan hi ha crisi que diuen “si la teva vida sexual va bé, la resta no importa”. Això és una estupidesa supina.

Lost in Translation

Companys, aquest estiu m’estic adonant que 32 anys és una molt mala edat per ser solter.

Jo ja ho veia quan tenia 25 anys que els solters de 32 estaven una mica massa enllà en aquests temes. Però és que no pot ser. No pot ser caminar pel centre de Barcelona i enamorar-te de tantes turistes. Ara els entenc als cubans quan veuen arribar les turistes. Fer la revolució és poc! Sort que a Barcelona tot s’hi val però no tot s’ho val (o alguna cosa així).

I dic jo, si el Montilla regala subscripcions als diaris perquè els menors de 18 llegeixin, què tal si fem algun programa perquè els menors de 32 no només llegeixin sinó que també escriguin, eh? 🙄

la paritat de les membres

Ara explicaré un cas de política lingüística, els noms seran totalment ficticis per tal de etc, etc. Podeu escoltar aquesta musiqueta mentre llegiu. (jo ho faig mentre escric)

Imagineu que hi ha tres noies que volen remenar les cireres, es presenten a les eleccions, cosa que en aquella Comunitat Autònoma es fa en grups de cinc persones. De seguida troben dos homes seduïts pel poder. I allà estan preparats per reformar la Constitució o el que toqui en cada moment. (recordem, 3 dones i 2 homes)

Problema: algú va aprovar una norma perquè clar, la paritat, ja sabeu oi? 🙄 Molt bé, la puta llei diu que els càrrecs de cirerers seran proporcionals al sexe dels cirerats. O sigui que si hi ha 60% de miembros, i 40% de miembras, els membres que manin no podran superar el 60%. Però, al loro, les noies tampoc podran superar el 40%. 😕

Resultat, aquelles tres noies, s’han de buscar encara un tercer home per tal que es puguin presentar. I no només l’han de trobar, sinó que una de les tres s’ha de quedar fora. 😯

No em digueu que no és trist, per l’amor de Déu.

És que és cutre! Si a més, ja ho sabem que l’home aquest que mani, al cap del dia li consultarà tot a la seva dona! Per què fingir!? 😆

coneguem les dones, 10.000 concretament

Teniu ganes de conèixer les dones? Aquí en teniu deu mil i en percentatge, tal com als nois ens agrada. 😆

Survey of American Women – Poll of Women – Esquire

Són dones americanes. I de mitja: 28 anys.

Percentatges que em sorprenen:

el 42% han anat a un strip club.

el 35% saben canviar l’oli del cotxe.

només el 23% no va al gimnàs.

el 71% creuen que no està bé fer servir la sexualitat per avançar en la feina, però el 65% sí que ho faria per trobar taula a un restaurant. (després diu que el 54% se sent mal pagada)

el que més esperen d’un home és que els obri la porta, però menys important és que paguin el compte, que t’ajudin a posar-te la jaqueta, que t’ajudin a seure a la cadira. Recordeu, el que més: la porta!

el 58% pensa que hauríem de portar colonia!