He trobat aquest article al diari Ara i us l’enllaço tot sencer. No parla només de l’oficialitat del Castellà.
Perdoneu que abans digui quatre coses meves també en contra que el Castellà sigui llengua oficial en una Catalunya independent.
Juan Carlos Moreno Cabrera: “Seria un error que el castellà fos oficial en una Catalunya independent”
Ningú millor per conèixer el nacionalisme lingüístic espanyol que un madrileny com Juan Carlos Moreno Cabrera, un lingüista que conjuntament amb Montserrat Alberte i Silvia Senz ha elaborat un document de treball sobre quina hauria de ser la gestió del castellà en el marc d’una Catalunya independent. Ell, que és especialista en nacionalisme lingüístic espanyol, considera que la clau és mirar cap a Hispanoamèrica.
Què passaria amb el castellà a Catalunya en cas d’independència?
Precisament en el document advertim que seria un gran error que el castellà fos llengua oficial perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així, s’hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l’objectiu de projectar una visió de l’idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d’Espanya.
¿Està proposant un catalanisme hispanista?
Sí, exacte. Catalunya s’hauria d’abocar a Hispanoamèrica i competir amb Espanya amb una visió diferent de l’idioma. El nou estat català no pot deixar el castellà en mans dels espanyolistes, l’ha d’utilitzar en benefici propi. El castellà no desapareixerà de Catalunya, per tant crec que això és el més intel·ligent. Això seria un desafiament brutal a la visió centralista de Madrid, a aquest nou panhispanisme que impulsen amb voluntat de colonització econòmica.
¿Hauríem de defensar un castellà menys monolític que el de la RAE?
Sí, s’hauria de fer una gestió del castellà des d’una perspectiva internacionalista i no centralista. Perquè si no es fa això, apareixeran grupuscles que presentaran el castellà com una llengua oprimida amb l’ajuda del govern espanyol.
Com es viu a Madrid el procés que s’ha obert a Catalunya?
El que no s’entén és que aquesta demanda no ve d’ara, que Catalunya és una nació i reivindica el seu dret a l’autodeterminació, que per cert era un principi que l’esquerra defensava fins a la Transició. No és una explosió purament emocional relacionada amb la crisi.
Espanya sí que és una nació i té 3.000 anys, segons Esperanza Aguirre…
Aquesta afirmació demostra la manipulació de la història que fa el nacionalisme espanyol. Per a ells hi ha una història verdadera, la d’una Espanya imaginària que es remunta als celtibers. Tota nació crea els seus mites per justificar el present, això també passa a Catalunya i el País Basc. El que no val és dir que els meus mites són els de veritat i els dels altres són falsos.
Però aquests mites interfereixen en la ciència històrica…
Sí, i trobes que molts historiadors espanyolistes justifiquen els mites espanyols, igual que molts economistes justifiquen el sistema capitalista com l’únic possible. La ciència social està al servei del poder. Si un científic social et diu que no té ideologia ja és sospitós.
Això en el cas de la llengua és molt acusat.
Sí perquè s’intenten vendre afirmacions aparentment objectives que en el fons són pura ideologia. Per exemple, en el cas del castellà el concepte de llengua comuna, o que el castellà és una de les llengües més homogènies del món. I la gent no és capaç de veure la manipulació que hi ha al darrere.
El ministre José Ignacio Wert creu que s’ha d’espanyolitzar els nens catalans…
Quan es parla d’espanyolitzar el que s’està dient és que no s’accepta que el Parlament català pugui decidir com s’eduquen els nens catalans. El model educatiu català ha estat adoptat de manera democràtica, però el govern central no ho admet perquè considera que el poble català no té aquesta potestat. És més, considera que el poble català no existeix. El nacionalisme espanyol no admet que existeixi un poble català sobirà, sinó que forma part del poble espanyol. Jo sóc espanyol, però una nació que es defineix negant altres grups… aquesta condició jo no la vull.
I quina sortida hi ha?
La que s’està portant a terme, o sigui, dir-li a Espanya que encara que ella no reconegui aquest dret, Catalunya sí que el té. I els catalans han de decidir quin estatus volen tenir i quina relació amb Espanya.
A vostè el deuen mirar malament a Madrid perquè diu aquestes coses…
És que jo a Madrid em dedico a escriure i llegir, no tinc gaires altaveus. Però fan una lectura errònia. No entenen que això ve de lluny i que la gent no es fa independentista d’un dia per l’altre. Encara es pensen que és una obcecació puntual perquè no es vol pagar a Espanya. Ignoren el que és fonamental: que a Catalunya sempre ha persistit la idea que són una nació.
La diferència és que abans es pensava que amb Espanya hi podia haver certa entesa…
Sí però la sentència de l’Estatut va deixar clar que Catalunya no és una nació, i això sumat a les actituds dels governs del PP i del PSOE ha fet que el poble català s’hagi adonat d’una cosa que és una obvietat per mi: que la idea que Catalunya és una nació és incompatible amb el concepte d’Espanya que té el nacionalisme espanyol.
¿I existeix un concepte d’Espanya alternatiu?
Esclar. Jo estic a favor d’una Espanya que respecti el dret a l’autodeterminació, i com que la meva ideologia és marxista-revolucionària estic a favor d’una unió de repúbliques socialistes de la península Ibèrica.
Inclòs Portugal?
I tant. A més, ara estem veient que el poble portuguès, el poble castellà, el poble basc i el poble català s’estan mobilitzant contra la dictadura del capital financer.
¿Resulta simptomàtic que per trobar una veu a Madrid a favor de la independència de Catalunya calgui anar fins a l’extrema esquerra minoritària?
Jo no em sento tan minoritari ara. Què diu la gent? Que el deute no l’hem de pagar nosaltres i que cal acabar amb la dictadura financera.
Però la independència de Catalunya seria un cataclisme per al nacionalisme espanyol…
Seria una tragèdia.
¿Hi hauria una campanya anti- catalana?
Ara ja s’està intentant presentar la demanda del dret a l’autodeterminació com una mostra d’insolidaritat dels catalans respecte a la resta d’espanyols.
Què en pensa d’Artur Mas?
Que no és independentista de veritat, perquè, si no, hauria actuat així des d’un primer moment. El que sí que és independentista és el poble català. En la meva opinió, Mas pot portar Catalunya al desastre, és a dir, a no aconseguir la independència i a enfonsar-se més en la crisi si no s’enfronta al poder financer. Què està per sobre? ¿Pagar el deute o la independència de Catalunya? ¿O voleu la independència per continuar sota la dictadura de la Unió Europea?
Cal sortir de la UE llavors?
No, el que cal és lluitar-hi des de dins. Jo estic en contra de la política que està aplicant la UE i que és contrària als interessos dels seus ciutadans, no de la UE. No hem de caure en aquesta trampa. Es pot canviar Europa des de dins, amb una revolució que ja està en marxa.
