Aquesta tarda he baixat pel carrer Independència i en arribar a la plaça de les Glòries Catalanes he girat a l’esquerra. Com no podia ser d’una altra manera he arribat a la presentació del llibre “A Un Pam de la Independència” que són un recull dels millors articles diaris de Vicent Partal sobre el tema. L’ha presentat amb l’Oriol Junqueras, un historiador bastant divertit que surt al Polònia.

Aquí teniu una foto de l’acte des de la cantonada privilegiada que m’ha tocat viure’l. Salta la vista que valia la pena anar-hi.

M’ha sorprès veure el David Fernández de les CUP entrant amb els vips. Més que res que si els diputats de les CUP només són representants de l’assemblea que és la que decideix, doncs no sé què hi feia en la secció de gent que no creu en aquestes coses.

També m’ha sorprès que el públic, tots, feien pinta de catalans d’esquerres barbuts i mal afaitats com jo, ben vestits descuidats com jo, majoritàriament homes, com jo. M’ha sorprès que no hi hagués gent de Convergència. Us puc dir que no n’hi havia perquè es veu. El més proper a un convergent és un que a l’ascensor m’ha preguntat si ja arribàvem, jo li he dit que si, però és obvi que un convergent no faria aquestes preguntes.

Un altre comentari sobre l’ambient: es veu que en això de la independència ja hi ha caler. L’acte tenia hostesses sobreres, catering del bo, sala txatxi, potser per això m’ha sabut greu que no hi haguessin convergents, en fi, últimament ho sembla, no, que arriben tard?

Anem al contingut del que han dit. Malauradament ha tornat a fer fortuna el fet de si el castellà si o què en una Catalunya independent. A veure si el Pujol s’inventa alguna genialitat de l’estil “és català tothom que viu i treballa a Catalunya” i ens traiem el tema de sobre.

El Junqueras ha començat molt bé, li ha preguntat sobre el dilema persistent de si primer hem de ser independents i després ja veurem què som, o si hem de saber com ha de ser la Catalunya independent per saber si volem independitzar-nos. No sé què ha respost el Partal i això que m’hi he fixat.

Un tema que m’ha preocupat és que el Partal diu que ell voldria que només hi hagués educació pública i res de privada. El Junqueras (que és molt bo) ha dit que la seva posició i no la d’ERC és que l’escola privada/concertada té molta tradició a Catalunya. A mi m’ha faltat temps per preguntar-li al Partal què té l’escola concertada que la faci punible, ves que no sigui la seva independència. Però després tothom s’estava felicitant de lo bé que havia anat tot i que bé que ho havien fet, així que m’he dedicat a menjar canapès i a veure la gent.

El Partal no se’n deu haver adonat però en uns moments deia que la societat civil és la protagonista del procés, en altres li ha dit al Junqueras “ja us ho fareu” com a polític que és, en altres ha dit que ell només té un vot, en altres ha dit que hauríem de votar tres coses en referèndum: si volen estar dins d’Europa, les nuclears i les escoles públiques.

A mi m’ha fet una mica de por. Fora d’Europa, sense nuclears i sense escola concertada? No sé si estic preparat.

Per cert, a un pam de la independència vol dir que arribarà a tres anys i mig de la declaració de sobirania que van firmar aquest Gener 2013. El Partal diu que és la mitja del temps que han trigat els altres països. I diu que dels 190 països reconeguts per la UN només 21 ho ha fet per referèndum, així que, Mas, ligerito cap a la següent etapa.