Samsung Galaxy J7, gran i barat

Si aneu a una botiga de mòbils trobareu mòbils de 200eur i pantalla petita, i mòbils de pantalla més gran per 500eur. Però als mercats emergents (que es diuen així perquè no els prenen el pèl amb sofisticacions cares) els agraden els mòbils barats i grans.

Aquest és el mòbil que us presento avui, un mòbil de pantalla de 5,5 i 200eur. M’he decidit comprar aquest perquè el LG G5 no és gran cosa, i el Samsung S7 Edge val 800eur i la pantalla corba em resulta més inconvenient que avantatge.

Així doncs els avantatges del Samsung Galaxy J7 són aquests:

  1. Pantalla gran de 5,5 i Super Amoled perquè els altres tipus es veuen pitjor i només Samsung aconsegueix que es vegin super, gastin poc i mòbils prims.
  2. Bateria de 3000mAh que és bastant però és encara més perquè dura 91h en el test de GSMArena. El Nexus 6P només dura 74h, el meu antic LG G3 només 63h. L’únic model no-Samsung que he considerat és el Huawei Mate 8 que dura 103h i té 4000mAh.
  3. I per acabar els avantatges: té el jack d’auriculars a baix, 16GB, targeta SD i ràdio FM. I té dos SIMs.

En la llista d’inconvenients el més gran és que no té brillo automàtic perquè no li han posat sensor de llum. Em sembla francament ridícul que no n’hi hagin posat, però deu ser que als mercats emergents van amb una sabata i una espardenya. 🙄

Tampoc m’agrada aquesta mania de Samsung de posar els botons físics a sota la pantalla, i prefereixo a dins la pantalla com fa Google. Tal com ho fa Samsung al final tens els dits a sota de tot i amb prou feines aguantes el mòbil. He suplert part de les mancances amb l’aplicació All in one Gestures que permet canviar les funcions dels botons.

Altres inconvenients són que no té 4G, ni led de notificació, ni NFC, ni la càmera té OIS. I la resolució de pantalla és 720p i no 1080p, cosa que es nota quan mires text petit però mira, tampoc passa res.

Però pantalla de 5,5 i 200eur és una bomba. Si no el venen aquí és perquè algú ha fet un estudi de mercat que diu que guanyes més diners venent pocs mòbils grans a 500eur que molts a 200eur. I com que vivim en una economia controlada, doncs au, foteu-vos treballeu.