Sandro, honest per última vegada

No volia escoltar l’entrevista a Sandro Rosell perquè tinc molt mala opinió d’aquest home. He vist suficient per no tenir ni la temptació d’acceptar obertament res del que diu.

Es fa molt difícil escoltar l’entrevista al Club de la Mitjanit sabent que en campanya electoral va mentir quan Benedito li va preguntar si havia signat un acord amb els Boixos Nois.

Crec que el Sandro és un psicòpata. Que és simplista i superficial em costa d’explicar-ho (fins i tot li resulta avantatjós per mostrar-se simpaticot), però que és egocèntric i grandiloqüent es veu clarament quan es posa a explicar, per exemple, que ell té 40 o 50 empreses, directa o indirectament. El pitjor és i serà la falta de responsabilitat, ja ho hem vist moltes vegades quan respon “això els tècnics” per desviar preguntes, ja veurem com acaba amb les barbaritats que està fent. El comportament antisocial adult es veu amb un president que s’amaga, o que obre un expedient a un soci que li ha dit “fill de puta” al Twitter.

Que el Sandro és psicòpata es veu també amb que la seva explicació de perquè Thiago va passar de valdre 90 milions a 18 és dir que ell és tan pur, íntegre, honest que no pressionaria els tècnics perquè jugui tal jugador (ni tan sols informar-los). Aquesta necessitat de mostrar que ell és hiper-pur és una necessitat irrefrenable que tothom el valori i vegi que no perds el control de res, quan és evident que has ficat la pota i el que seria un comportament adult seria -com a mínim- dir que a vegades no surt tot bé.

A mi em sembla totalment sospitós que algú de 50 anys en faci 25 que té una gestoria a Andorra i la faci servir avui per donar nacionalitat passiva a un molt bon amic seu que està tenint problemes legals a Brasil, tot i que ell ha dit que no té cap problema legal.

Si ens cenyim al que ha passat només a l’entrevista el més fort és quan Sandro li ha dit a l’Escobar que això de la nacionalitat passiva del seu amic no és notícia perquè no és ilegal. Com més hi reflexiono més psicòpata el veig. L’Escobar li ha respost molt elegantment que a ell ningú li ha de dir què és notícia i què no. El Sandro ha dit que ell opina diferent. (està com una cabra).

Que és psicòpata també es pot veure amb les mil milions de vegades que ha dit que aquesta és l’última vegada que parla de la “seva vida privada” quan li pregunten pels seus negocis opacs. I això és així perquè:

Definitivamente, la forma más eficaz de descubrir a un psicópata es “Calentándole la boca”: animándole a hablar de sus andanzas. Retándole. Su potente sentimiento de superioridad, será su peor punto débil. ¡Qué ironía! Tantas habilidades para la ocultación y el engaño para al final ser descubiertos por algo muy simple: por ser unos bocazas.

Que Déu ajudi als barcelonistes. Aquest home és un perill.

One thought on “Sandro, honest per última vegada

  1. Pingback: Sandro farà petit el Barça, part XII: la sentència del ridícul | nunca nueve

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *