reflexions Via Catalana

Algunes idees sobre la Via Catalana d’abans d’ahir. Vaig estar per plaça Catalunya i Passeig de Gràcia. També podeu llegir això d’un politòleg pro

El primer que em va sobtar és veure els paquis vendre estelades a cada cantonada. Ja no és que la venguin els xinesos sinó que vas pel carrer i te l’ofereixen com a la nit t’oferien una cervesa o quan plou un paraigües. Aquest fet és resum per veure el canvi massiu d’aquest últim temps. I recordar que la fira que fan a Arc del Triomf fa només 14 anys que la fan, i que sense allò l’Onze de Setembre era una cosa formal insípida.

Hi havia tot tipus de gent, ja no són només gent catalana, sinó que hi comences a veure gent rara com veuries al metro. En manifestacions anteriors ja hi havia vist castellans però ara hi he vist, per exemple, el típic discotequero castellà que deu tenir el cotxe tunejat. Abans tenia el toro, ara té el burro català? Segurament no perquè ha arribat tard a l’independentisme, però és una alegria que hagi canviat de referents i digui que els polítics españols són de vòmit i tingui un mínim apreci al Junqueras o el Mas. Suposo que els deu tenir. En vaig trobar un que a cinc metres de distància i rodejat de gent per tot arreu, feia les quatre barres amb els dits a un càmera de la tele turca mentre deia als amics “oye, me esta enfocando a mi” quan era evident que enfocava el presentador.

Seguint parlant de persones. És molt destacable que Pasqual Maragall i Jordi Pujol estessin a la cadena. (i quina diferència amb la mani anti-sentència Estatut amb el Monti de president) I igual de destacable que el Duran marxés a Panamà. Això del Duran ho trobo fortíssim, anava a les eleccions dient “la voluntat d’un poble” i a la que pot s’escapa. No volia ser representant polític? No aprofita cada moment per fer-se fotos? L’única explicació és l’única raó que tenen els españolistes per voler que Catalunya segueixi dins d’España: l’emocional. El seu món se’n va.

Jo sóc de la idea que tot això que tenim avui ho ha fet algú. Però qui ha fet la cadena humana? Mmm… l’hem fet tots. I veus els voluntaris, i l’Assemblea, i Omnium, i el Junqueras i el Mas. Segueixo pensant que l’Artur Mas està a dalt de tot i ell administra. Potser de la mateixa manera que va anar a fer el préssec la formalitat del pacte fiscal a Madrid, potser ara ens va dir la formalitat de que si no es podia fer consulta es farien eleccions plebiscitàries el 2016. Això de que “el poble va davant els polítics” no ho acabo de veure, en tot cas el polític ens obra la porta i diu: “per favor, vostè primer”. Ell ha triat la porta i el moment de creuar-la.

He parlat de persones: dels paquis primer, de la gent normal, de la gent coneguda i dels polítics. L’altra gent són els españols, i em fa la sensació que ja ens són indiferents. Si ens diuen, si ens provoquen, si ens manen, ja no estem pendents d’ells, estem segurs de nosaltres mateixos. I si no fem una cosa, en farem una altra.

Una foto del final del parlament de Carme Forcadell.

Via Catalana al Mar de la Xina

Un amic té un pare capità de vaixell i l’altre dia van fer la Via Catalana al mar de la Xina. Aquí teniu la foto:

Que vagi bé demà.

Per cert, el Duran no hi serà, diu que té bitllet cap a Panamà, un paradís fiscal com Suïssa. ehem. No ha dit si això vol dir que es retira.

Artur i Rajoy fan capoeira

Si ahir vam sentir el Mas dient que si no es podia fer la consulta legal el 2014 ja faríem unes altres eleccions el 2016 per veure això de la voluntat d’un poble, avui hem tingut múltiples aparicions de l’esperit constitucional español. Diria que els que ho han vist bé són VilaWeb.

Com que també ens han dit que el Mas ha fet 5 viatges a La Moncloa per parlar català en la intimitat, jo concloc que això d’ahir del Mas i això d’avui d’España són petits moviments d’escalfament que un simplista resumiria en “si vols que faci això, primer tu fes allò”.

La posició de Rajoy és la més estúpida perquè ha de seguir apelant a “la legalidad vigente” però haurà de respectar la democràcia. (ho veieu?)

Al cap del dia és això: el Rajoy ha de dir que el Mas ha canviat de postura per dir que ara si que accepta el que abans no acceptava.

Espero que el Mas encara tingui el timó que diu “puny ferm” i que sigui encertat pensar que ha excitat les masses per tal que tothom vagi a donar-se les mans, pianistes inclosos.

l’Artur vol viure fins el 2016

Aquest matí l’Artur Mas estava parlant amb la Mònica Terribas quan ha dit: “Si no podem fer consulta el 2014, farem eleccions plebiscitàries el 2016”. I això del 2016 ens ha sobtat a tots. Estarem fins al 2016 esperant què? Estarà perdent força l’Artur? Està fent marxa enrera?

A mi també m’han arribat veus convergents que la consulta no es farà el 2014, però tenen un full firmat amb ERC que diu que ho faran. Pot caure el govern i eleccions anticipades un altre cop?

L’Artur també ha demanat un altre cop que ERC estigui al Govern, però ho veig difícil quan ell trenca els pactes amb ERC. Suposo que compta en que “en aquest moment tant important” el Junqueras no es barallarà amb el Mas.

Tots els independentistes estan que trinen amb això que ha dit l’Artur a pocs dies de la Via Catalana. He llegit el Toni Soler i l’Eduard Voltas.

Jo ja us ho vaig dir a les eleccions que no havíem de votar l’Artur Mas. No perquè no vulgui la independència sinó perquè faria uns petits ajustos a “la voluntat d’un poble” mentre fa el que vol/pot/sap. Jo ja en vaig tenir prou amb el joc d’anar amb pacte fiscal a Madrid i tornar amb el dret a decidir. Que ens va agradar a tots molt? Sí, i tant. I el dia que Pere Navarro va dir que volia el dret a decidir també em va fer ilusió.

M’ho crec que l’Artur té una estratègia per tal que les coses vagin bé. I pot ben ser que l’Artur hagi dit això *ara* per agafar impuls amb la Via Catalana i llavors dir “el poble em demana la independència el 2014”. (això de “el poble ho vol” ja ho ha fet servir algun cop)

Però també pot passar el mateix que li va passar a les eleccions: que les masses no el segueixin. Ens diu que ens esperem, el seu partit no és un bloc pro-independència, i no sé com aguantarem fins al 2016 pagant impostos a Madrid i rebent clatallots a canvi.

També veig que ell pensa que el President ha de ser formal. I també hi ha el fet que l’Artur compta les victòries per derrotes.

Direu “ens està fent avançar”. Ens està fent avançar tant com vulguem nosaltres. Si nosaltres volem estar 3 anys més preparant la consulta, hi estarem. Si volem fer-ho en un any, ho farem.

Si volem primer provar de reformar l’Estatut, després provar de fer un pacte fiscal, després pactar una consulta i ens donem tres anys a veure si ho aconseguirem. Si això és el que creiem correcte, doncs això és el que tindrem. Diguem No.

Sandro, honest per última vegada

No volia escoltar l’entrevista a Sandro Rosell perquè tinc molt mala opinió d’aquest home. He vist suficient per no tenir ni la temptació d’acceptar obertament res del que diu.

Es fa molt difícil escoltar l’entrevista al Club de la Mitjanit sabent que en campanya electoral va mentir quan Benedito li va preguntar si havia signat un acord amb els Boixos Nois.

Crec que el Sandro és un psicòpata. Que és simplista i superficial em costa d’explicar-ho (fins i tot li resulta avantatjós per mostrar-se simpaticot), però que és egocèntric i grandiloqüent es veu clarament quan es posa a explicar, per exemple, que ell té 40 o 50 empreses, directa o indirectament. El pitjor és i serà la falta de responsabilitat, ja ho hem vist moltes vegades quan respon “això els tècnics” per desviar preguntes, ja veurem com acaba amb les barbaritats que està fent. El comportament antisocial adult es veu amb un president que s’amaga, o que obre un expedient a un soci que li ha dit “fill de puta” al Twitter.

Que el Sandro és psicòpata es veu també amb que la seva explicació de perquè Thiago va passar de valdre 90 milions a 18 és dir que ell és tan pur, íntegre, honest que no pressionaria els tècnics perquè jugui tal jugador (ni tan sols informar-los). Aquesta necessitat de mostrar que ell és hiper-pur és una necessitat irrefrenable que tothom el valori i vegi que no perds el control de res, quan és evident que has ficat la pota i el que seria un comportament adult seria -com a mínim- dir que a vegades no surt tot bé.

A mi em sembla totalment sospitós que algú de 50 anys en faci 25 que té una gestoria a Andorra i la faci servir avui per donar nacionalitat passiva a un molt bon amic seu que està tenint problemes legals a Brasil, tot i que ell ha dit que no té cap problema legal.

Si ens cenyim al que ha passat només a l’entrevista el més fort és quan Sandro li ha dit a l’Escobar que això de la nacionalitat passiva del seu amic no és notícia perquè no és ilegal. Com més hi reflexiono més psicòpata el veig. L’Escobar li ha respost molt elegantment que a ell ningú li ha de dir què és notícia i què no. El Sandro ha dit que ell opina diferent. (està com una cabra).

Que és psicòpata també es pot veure amb les mil milions de vegades que ha dit que aquesta és l’última vegada que parla de la “seva vida privada” quan li pregunten pels seus negocis opacs. I això és així perquè:

Definitivamente, la forma más eficaz de descubrir a un psicópata es “Calentándole la boca”: animándole a hablar de sus andanzas. Retándole. Su potente sentimiento de superioridad, será su peor punto débil. ¡Qué ironía! Tantas habilidades para la ocultación y el engaño para al final ser descubiertos por algo muy simple: por ser unos bocazas.

Que Déu ajudi als barcelonistes. Aquest home és un perill.

cop d’efecte: Nexus 4 per 200eur

Google ha baixat el preu del Nexus 4 de 8GB de 300eur a 200eur. Aquest és un molt bon cop d’efecte.

Jo segueixo amb la imatge que el negoci de Google són els anuncis i la resta són fossats perquè els enemics no puguin assaltar-los. Aquesta imatge segueix sent útil perquè, per exemple, Samsung s’està creixent i vol assumir un protagonisme que ha obtingut fent mòbils Android. Que volen manar es veu amb aquest tipus de frases: “el cap de Samsung presenta el SO Tizen com a més que una simple alternativa a Android

Baixant el preu del seu mòbil, Google aconsegueix que els altres fabricants també l’hagin de baixar, i per tant, els debilita financerament. I també aconsegueix que més gent s’abraoni a un mòbil Android, cosa molt important perquè així ens té al sac i ben lligats. I a partir d’aquí a vendre’ns anuncis i a acumular dades sobre nosaltres, que (com deia abans) és el seu negociat.

És curiós que tot el que ha necessitat Google per dominar és vendre un sol model de mòbil, per internet, a bon preu. Compareu-ho amb el monstre Apple, que té mil botigues de luxe, venent mòbils cars, i sembla que el pròxim moviment serà tenir un iPhone baratet. (losers)

[editat l’endemà] la meva explicació era molt acurada, però es veu que també podria ser que Google hagi baixat el preu per treure-se’ls de sobre.