obre els wifis amb mac 1a:2b

Amigues, l’estiu és el moment perfecte per descobrir coses noves, per l’aventura.

Avui mirarem si trobem el password dels wifis de nom “WLAN_XXXX” i adreça MAC que comença per 00:1A:2B.

El primer que hem de fer és veure si alguna d’aquestes rets ens festeja. Podem fer servir WirelessNetView al portàtil o Reveals Wifi al mòbil (les destaca en verd però dóna password incorrecte).

Imagina’t que hem trobat la ret WLAN_4A63 amb MAC 00:1A:2B:8C:E6:09. Ara hem de generar el diccionari amb les 512 possibles claus. Ho podem fer amb el programa Swifi o online.

Següent pas. Copiem el fitxer generat al mòbil androide i hi instalem el programa WIBR+. Això ho podríem fer adjuntant el fitxer al Gmail des del portàtil i guardant-lo des del mòbil.

Obrim el programa WIBR+, cliquem “Add Network”, seleccionem la WLAN_4A63 de la llista. Ara ens demana quin diccionari farem servir, cliquem “Add Custom Dictionary” i afegim el diccionari que havíem creat.

El programa es posarà a provar passwords i en una horeta, el wifi et dirà que si a tot. 😆

tres cents dòlars per caure

Amèrica, terra de promeses. Hollywood, meca del cine. Beverly Hills, riquesa i glamour. D’allà ha rebut un amic un xec de tres-cents dòlars (300) per aquesta super-producció:

És un vídeo penjat fa un any que compta amb 2372 visions. I és que l’èxit és pels més ràpids.

En Keyboard Cat va trigar sis anys en fer-se famós. I no va veure mai cap xec.

Image and video hosting by TinyPic

Bravo pel servei tècnic de Canon Barcelona

Jo he estat l’afortunat propietari de tres càmeres Canon, la A620, A650 i G12. I les tres se m’han trencat, i vàries vegades. Això, que seria un inconvenient per molts, m’ha permès descobrir les nombroses virtuts d’un servei tècnic que hauria de ser exemple i model de molta gent.

Rectificar és de savis, i a Canon es pot dir que han fet una foto en color de l’ancestral saviesa oriental.

Admireu la bellesa del seu portal.

Són una gent que quan et diuen “si vols tenim un paquet de reparació integral que val 100eur” és que realment et fan un preu tancat per la reparació de la teva càmera i no t’estan venent una merda d’assegurança que no faràs servir en ta vida (com fan els de Phone House quan et compres un mòbil i t’ofereixen una assegurança de tres mesos).

Cansat de llegir la lletra petita? Tranquil, ells tampoc se la llegeixen. Tot el que volen és arreglar-te la càmera. I si no poden, te la tornen sense cobrar (també m’ha passat).

Malauradament, la meva nova càmera és una Sony, i amb els de Sony si que he tingut problemes de reparació.

els petits monopolis que enfonsen el país

Al Twitter s’hi diuen moltes tontaries i d’aquí ve el seu èxit. Malauradament tot passa tan ràpid que tres tuits més tard ja no recordes res. Afortunadament tenim els blocs que són el que abans era la cosa moderna i precoç.

Dit això, si no volem ser uns desgraciats i uns fills de puta hem d’acabar amb els petits peatges dels que es posen al mig del camí a cobrar-te per res.

Aquest és l’article de Germà Bel. Un home que -hem de ser sincers-, a vegades no se l’entén.

Los gobiernos suelen divagar con grandes números, que resumen en % del PIB, para cuantificar las ganancias de bienestar que generarían algunas reformas económicas: los costes que ahorrarían (o los beneficios que darían) a empresas y consumidores. Los economistas también lo hacemos, porque los números grandes sugieren mayor impacto de la reforma, aunque muchas veces se calculen a ojo de buen cubero. Pero para generar apoyo a las reformas puede ser mejor computar los ahorros de costes o beneficios de otras formas más concretas. Veamos algunos ejemplos que forman parte de nuestra vida cotidiana. ¿Debe renovar su permiso de conducir? Prepárese para pagar una tasa de 22,5 euros a la DG de Tráfico, más el coste del preceptivo certificado médico emitido por centro acreditado, que se limita en sustancia a analizar cómo lee unas letras y cómo oye. Serán entre 50 y 70 euros más. En total, de 75 a 90 euros.

La misma gestión se puede realizar en el estado de Nueva York por 18 euros en total. ¿El secreto? La renovación del permiso la extiende una agencia civil del Estado, y el empleado público que tramita la renovación le hace leer unas letras colgadas en la pared posterior y comprueba su capacidad auditiva mientras le pregunta durante el trámite. Sencillo, y seguro, dados los ratios de siniestralidad. No comparemos ahora los costes totales de expedición inicial del permiso de conducir, porque el asunto merecería columna completa. ¿Debe pasar la inspección técnica de vehículos? Para un automóvil regular le costará al menos 40 euros y tendrá que realizarla en una instalación sujeta a concesión autonómica (¡ay, las concesiones de ITV, qué disgustos pueden dar!). En Nueva York puede ir a cualquier taller mecánico acreditado por el Estado (sin límites territoriales) y tendrá su inspección de 21 puntos pasada a un coste de 16 euros, y más ágilmente.

¿Necesita que den fe pública de una declaración de voluntad? Si es muy sencilla (unos poderes para una firma), la notaría le cobrará de 60 a 70 euros. Como firmar que alguien ha dicho lo que ha dicho no es muy complicado, en otros países no existe un monopolio como el que aquí se otorga a los notarios, y hay muchas personas acreditadas por la Administración para dar fe pública. En Nueva York tendría muchas notarías más cerca y le costaría 23 euros. ¿Qué podría hacer con ese dinero, y el de otras muchas acciones, que se ahorraría? Pues reducir sus deudas, consumir algo más, o ahorrar/invertir. Como esto les pasa a millones de familias, las cantidades agregadas son importantes. Cuando oyen estas cosas algunas personas dicen ¿y si tan bien funcionan fuera por qué no se va a vivir allá? Todavía no se han enterado de que irse fuera es lo que no tienen más remedio que hacer cada año decenas de miles de personas bien formadas: emigrar a países que funcionan mejor, porque hace tiempo han suprimido tantas rentas cautivas que los monopolios legales conceden a interesados privados a cambio de… bueno, esto también daría para otra columna completa.

treure els autobusos de Passeig Maragall és modern

Un dels propers moviments del nostre alcalde barceloní és treure els autobusos que passen avui pel Passeig Maragall, que per si no ho sabeu són el 19, el 20, el 45, el 47, el 50, el 51. Sis línies d’autobusos que teniu a continuació:

Image and video hosting by TinyPic

Ara, en fer la “xarxa ortogonal” (que ja vaig comentar) s’han adonat que el passeig Maragall fa honor al seu nom i està tort. Com que és una cosa que ve dels romans i està provat que no en tenien ni idea, els urbanistes (contractats per fer “el canvi”) han decidit que uns autobusos faran el tros horitzontal del Passeig Maragall, i un altre autobús farà el “vertical”. Quedarà així:

Image and video hosting by TinyPic

Avui que he vist els operaris pintant el carril bus allà on cap autobús ha anat mai us explicaré perquè és una mala decisió: perquè la muntanya, LA MUNTANYA, és el que fa que el Passeig Maragall vagi tort, i el carrer principal, PRINCIPAL, segueix la zona plana i així ha crescut la ciutat, i així vivim els que hi vivim. (era tan fàcil que un Trias qualsevol ho hauria vist només que hagués vingut a inaugurar algo)

Si per seguir endavant ens fan baixar d’un autobús i esperar-ne un altre, ens estan perjudicant.

I no sé a què treu cap que per un trosset de 250m del Passeig Maragall no hi passin autobusos. És el tros que en mapa està en diagonal. Deuria ser un maldecap pels urbanistes: “estem fen una xarxa ortogonal i ens hem trobat un tros de carrer en diagonal!”

Podeu veure al Google a quin lloc hi haurà l’encreuament dels dos autobusos. És un lloc tan poc utilitzat que hi ha una illa sencera on una fàbrica antiga es fa servir d’aparcament. Potser un familiar del Trias li donaran en consessió i hi farà un merendero perquè els viatjants en autobús s’assedollin del conyàs que significarà anar en transport públic en aquest racó de nostra estimadíssima ciutat pels turistes.

LG G2, pantalla 5,2 i sense botons

D’aquí sis mesos podrem gastar-nos el que no tenim en un altre mòbil que valgui la pena, el LG G2. Podríeu llegir articles professionals, però jo vull donar la meva versió dels fets. :mrgreen:

El més destacable d’aquest mòbil és que encara fan créixer la pantalla una mica més, fins a 5,2″ (mireu-lo al costat d’un Galaxy S4). Ells diuen que és el màxim perquè es pugui fer servir amb una mà. La qualitat imatge serà millor perquè la pantalla és tipus IPS i no Super Amoled.

I treuen moltes tecles! No té tecles de desbloqueig al lateral ni de volum, sinó que les posen a la part plana del mòbil, just sota la càmera. També podràs bloquejar/desbloquejar fent dos copets a la pantalla. Tota una innovació, i rellevant perquè ho fem molt això d’encendre i apagar.

Malgrat tenir una pantalla de 5,2″ només és 2mm més alt que els Galaxy S4/S3. Sorprenent. És gràcies a eliminar els botons. Malauradament la pantalla té un marge negre que s’haurien d’haver estalviat.

Estèticament m’agrada més que el S4. Enlloc de tenir 4 sensors en forats negres a la part superior només en té 2. A la base té el microUSB, dos altaveus estereo i el jack d’auriculars. Trobo que han fet molt bé posant uns ‘bons’ altaveus i el jack a la part inferior.

Han posat molta importància en el so, fins a tal punt que han reescrit el component d’Android d’audio per tal de donar-li qualitat Hi-Fi.

I l’últim tema rellevant és que té el nou processador Snapdragon 800, (una bèstia), i que la càmera té estabilitzador d’imatge.

Està per veure si ens arriba el model amb targeta SD i la bateria de 3000mAh. Serà una mica més car que el S4. (que un mòbil valgui 600eur és una cosa que em paralitza)

Podeu acabeu mirant dos vídeos i recordant que Apple fa moltes llunes que no fa res de bo.

Cotxes: Alemanya vs Anglaterra

Us recomano el documental de la BBC “Das Auto: The Germans, Their Cars and Us“. El podeu trobar a bittorrent gentilesa de la sempre interessant MVGroup.org i a YouTube, el lloc on la pirateria es transforma en negoci. També podeu esperar que el passin per TV3 i escoltar-lo traduït amb les veus de sempre, però aquest cop no tinc tan clar que el passin perquè el documental anglès parla molt en primera persona, i segur que l’Eugeni Sallent no voldria que assumim que som anglesos. Of course not.

BBC.Das.Auto.The.Germans.Their.Cars.and.Us.720p.HDTV.x264.AAC.MVGroup.org.mkv Torrent Download

Das Auto The Germans, Their Cars and Us BBC full documentary 2013 – YouTube

L’interès del documental és que avui no hi ha cotxes anglesos, tots són alemanys. Es pregunta perquè, com s’hi ha arribat. Explica el paper del Volkswagen Beetle després de la guerra, impulsat per un anglès. El compara amb el famós Mini, que no tenia res de revulsiu sinó que mostrava la complaença anglesa i que, de fet, enfonsava l’economia anglesa perquè en cada cotxe hi perdien 30GBP (molts diners, vaja). Posa d’exemple el Volkswagen Golf com a icona alemanya.

I tot això ho explica amb el caràcter de cada país. Per exemple, que a Anglaterra els dirigents de la indústria eren gent gran i anquilosada, o que a Alemanya el representant sindical seu a la taula amb els directius perquè tots volen que la factoria vagi bé.

Moto X vs Galaxy S4 (USA vs Asia)

Google i el seu fabricant Motorola han presentat el mòbil “Moto X“, i sembla mentida, però és tot el que hauria d’haver estat el Galaxy S4 però, no sé què passa, que els asiàtics tenen la capacitat de comprensió del Mariano llegint un text. (fin de la cita)

Si el recordeu, el Samsung Galaxy S4 destaca per tenir pantalla de 1080p i 5”, fer fotos amb les dues càmeres a la vegada, i per allò del AirView per canviar de cançó sense tocar la pantalla. Estèticament és lleig com un pecat, lluny del design by nature del Galaxy S3.

Però ara vénen els americans, fan un telefon més gruixut, menys potent, amb una pantalla de la resolució i mida del Galaxy S3, fan que la bateria li duri més que ningú, ordres per veu que funciona, i podràs triar entre 2000 variacions estètiques. El vendran 50eur més barat que el Galaxy S4 i llavors et preguntes, en què coi han estat perdent el temps els coreans?

[editat 9 d’agost] Malauradament crec que 575usd és massa car pel producte.

no es pot manar, no es pot descorrompre

En una entrevista algú deia que un dels problemes del nostre sistema polític occidental és que els polítics escollits no poden manar perquè tot està fet perquè no es pugui canviar res. Per posar un exemple que jo veig clarament: la línia 9 del metro a bcn la va fer el tripartit i no hi ha manera d’arreglar el bunyol ni votant a un savi.

I un altre problema que no tenim sistema d’escapatòria quan algú es comporta com un desgraciat de merda. Ara no estava escoltant a Rajoy però estava pensant en ell. Imaginem que és corrupte. La reacció és fer-lo fora, humiliar-lo, fer que la justícia se l’emporti per davant.

Demanem que una justícia aclaparadora matxaqui la persona a qui els altres li han posat tota la culpa. I ell, que segur que és corrupte, fa tot el que pot per resistir en el càrrec.

I el que vindrà després que ha aconseguit fer-lo fora, serà igual de corrupte.