dones, estimeu-les

Tinc alguns amics que han tingut problemes amb la parella. Tenim entre 30 i 35, i sembla talment el que diu la Meg Jay de que als vint-i-tants les relacions són com el joc de les cadires, i als trenta sembla que la música s’hagi aturat i tothom s’hagi d’aparellar amb la cadira més propera.

Us recomano veure el vídeo, jo també he sentit que els 30 són els nous 20.

Tornant al principi, si sou un home (o una dona que voldria estar present en una conversa d’homes), aquestes són les idees que vaig dir als amics:

  1. Els homes hem de tenir un posició forta.
  2. Les dones volen temps i diners.
  3. Si tu t’estimes una dona, però no et fa cas, ho has de deixar, i si ella et troba a faltar ja et buscarà. (això és tenir una posició forta)
  4. Els homes som de conquerir, les dones de colonitzar.
  5. Sempre hem de saber que una relació es manté mentre els dos ho volen.
  6. Les infidelitats no són un problema per una dona, ho és mentir. És quan mentim que elles veuen que ja no som el seu home. Per altra banda, als homes ens costa molt reconèixer una infidelitat, per vergonya i perquè sabem que per un clau no valia la pena.
  7. El sexe va primer. Si coneixes una noia que et fa gràcia, no et perdis a priori en saber si és “ella” i estima-la. La resta ja ho trobareu. Això ja ho vaig escriure pensant en amigues que buscaven príncep blau.
  8. Les dones trien. Els homes també triem, però les dones escullen entre els homes quin volen per ella. (aquesta idea és complementària a la d’oblidar una dona que no et fa cas)
  9. L’últim punt que hem de saber els homes és que la monogàmia ens afavoreix. Perquè les dones prefereixen compartir l’home que estimen a haver d’estar amb un que no. Així que obligar-les a ser monògames ens permet tenir parella als homes que no som perfectes. És allò que diuen elles de: “els bons ja estan agafats”.

Aquests són els punts que jo considero importants per orientar-nos en una relació amb una dona. I és molt més agradable parlar-ne que llegir-ho en una llista. Segurament per això Plató escrivia diàlegs i no llibres d’auto-ajuda.

mai9: afortunadament jo sóc fill del meu temps.
Plató: això és així i no podríem pensar-ho d’altra forma.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *