marxa de viatge amb euros a la butxaca

Tenim una economia que és per apretar a córrer, així doncs us donaré un consell si aquest estiu aneu a les quimbambes:

La millor manera de canviar moneda és emportar-te euros i un cop allà, els canvies al centre d’allà on vagis. Allà és on trobaràs el millor tipus de canvi. També trobaràs un canvi raonable a l’aeroport d’arribada.

Els pitjor lloc on canviar moneda és abans de marxar “al teu banc de sempre”. Tampoc va bé treure diners en un caixer un cop allà.

És tal com diuen els americans: Cash is king.

dos ventiladors per passar l’estiu

A l’estiu, tota cuca viu fa molta calor. Per això voldria recordar-vos dos ventiladors que ajuden a mantenir el nivell de colesterol temperatura.

El primer és aprofitar un dissipador d’ordinador per fer un ventilador USB. No fa gens de soroll i mou l’aire. Jo el poso sobre la taula i el noto moltíssim.

ventilador de sobretaula casi gratis

Ventilador Vornado

El segon és un ventilador que remou tot l’aire de l’habitació. No haureu vist un ventilador que faci arribar l’aire tan lluny com aquest. Es pot comprar a Amazon.de per 50eur.

El ventilador Vornado val la pena, però sigueu conscients que fa soroll. Més soroll que el ventilador típic de tota la vida.

SimYo i Yoigo, són diferents o són iguals?

Aquest escrit es podria titular “quan la butxaca i l’orella es troben”, però no ho entendria ningú. Avui compararé la tarifa de 5¢ de SimYo i la de 1¢ de Yoigo.

Are we human or are we dancer?

La de Yoigo pagues 9eur per 1GB d’internet i les trucades d’un minut (estadísticament la més freqüent) valen 15¢ d’establiment i 1¢/minut.

La de SimYo és al revés. Et regalen 750MB d’internet i tu pagues 15¢ d’establiment i 5¢/minut fins a 7eur de consum mínim.

Anem a calcular quan et costarien les 250MB que falten a la tarifa de SimYo: 3¢*250MB=7,5eur. Són molts euros, segur que us heu espantat. 😛

I quan et costarien les trucades que et donen a SimYo i a Yoigo has de pagar d’afegit? Amb 7eur fas 35 trucades d’un minut, cada una val 16¢ a Yoigo, per tant 5,6eur.

Si consumeixes 1GB i 35 minuts, a SimYo et val 7+7,5=14,5eur i a Yoigo val 9+5,6=14,6eur. Que curiós que siguin tant iguals! Ara si que us he agafat de sorpresa. 😉

Arribats a aquest punt només has de decidir si vols pagar un fix per internet i que les trucades te les cobrin a part (agafaries Yoigo), o si vols pagar per les trucades i que internet vagi a part (agafaries SimYo).

Jo diria que el marqueting de Yoigo és millor perquè “et donen 1GB” i “trucades a un cèntim” entra molt ràpid per la vista, però la tarifa bona és la que costa d’entendre de SimYo “tens un consum mínim i internet va inclòs”.

I per què? Perquè Yoigo t’està cobrant ja 10eur per internet, que difícilment t’acabaràs cada mes (benefici per ells). I a cada trucada et claven 15cèntims, que són molts. I més perquè van sumats als 10eur que ja has pagat. A SimYo també et cobren 15 cèntims però comences a sumar des de zero.

A nivell psicològic els de Yoigo ho fan bé perquè quan reps la factura de 16eur dius “ah clar, és que vaig trucar molt”. A nivell terapèutic ho fan millor a SimYo: “ostres, només m’han cobrat això?”

PD: Si entrem en detalls extra, Yoigo no et deixa fer servir Skype ni P2P (SimYo sí), i SimYo et regala les trucades a altres SimYo (Yoigo no).

PPD: Sembla increïble però ningú m’ha pagat per escriure això. Oi que hauria de cobrar?

ciutadans que caminen recte, urbanistes que fan voltes

Incivisme, ja no es parla d’incivisme. Des que els ciutadans vam fotre fora de males maneres a Jordi Hereu de l’alcaldia, ja no es parla d’incivisme. 😐

Era l’any 2009 DC (Durant la Crisi) quan escrivia aquestes lletres:

Veureu que a la dreta de la foto hi ha un tros de gespa desapareguda. Desapareguda perquè: caminante no hay camino, se hace camino al andar. Sí companys, jo sóc dels passo pel caminet enlloc de fer la volta. Prou voltes faig a la vida perquè l’Hereu em faci un circuit amb contenidors i gespa.

I ara, una legislatura més tard (4 anys), ens podem preguntar què se n’ha fet d’aquella gespa de rock, saps quina dic? Aquesta:

20130619_121439

Com veieu ara no només hi ha una drecera sinó dues, on la més recta és la més transitada. Malauradament els dissenyadors i experts urbanistes això de caminar recte no els hi van ensenyar a la carrera. Afortunadament, un cop han marxat, els ciutadans podem tornar a fer el que ens sembla.

Si tant sols trobéssim la manera de comunicar aquestes necessitats cap amunt, als que manen. Com ho podríem fer? A dins d’un sobre potser, no?

dones, estimeu-les

Tinc alguns amics que han tingut problemes amb la parella. Tenim entre 30 i 35, i sembla talment el que diu la Meg Jay de que als vint-i-tants les relacions són com el joc de les cadires, i als trenta sembla que la música s’hagi aturat i tothom s’hagi d’aparellar amb la cadira més propera.

Us recomano veure el vídeo, jo també he sentit que els 30 són els nous 20.

Tornant al principi, si sou un home (o una dona que voldria estar present en una conversa d’homes), aquestes són les idees que vaig dir als amics:

  1. Els homes hem de tenir un posició forta.
  2. Les dones volen temps i diners.
  3. Si tu t’estimes una dona, però no et fa cas, ho has de deixar, i si ella et troba a faltar ja et buscarà. (això és tenir una posició forta)
  4. Els homes som de conquerir, les dones de colonitzar.
  5. Sempre hem de saber que una relació es manté mentre els dos ho volen.
  6. Les infidelitats no són un problema per una dona, ho és mentir. És quan mentim que elles veuen que ja no som el seu home. Per altra banda, als homes ens costa molt reconèixer una infidelitat, per vergonya i perquè sabem que per un clau no valia la pena.
  7. El sexe va primer. Si coneixes una noia que et fa gràcia, no et perdis a priori en saber si és “ella” i estima-la. La resta ja ho trobareu. Això ja ho vaig escriure pensant en amigues que buscaven príncep blau.
  8. Les dones trien. Els homes també triem, però les dones escullen entre els homes quin volen per ella. (aquesta idea és complementària a la d’oblidar una dona que no et fa cas)
  9. L’últim punt que hem de saber els homes és que la monogàmia ens afavoreix. Perquè les dones prefereixen compartir l’home que estimen a haver d’estar amb un que no. Així que obligar-les a ser monògames ens permet tenir parella als homes que no som perfectes. És allò que diuen elles de: “els bons ja estan agafats”.

Aquests són els punts que jo considero importants per orientar-nos en una relació amb una dona. I és molt més agradable parlar-ne que llegir-ho en una llista. Segurament per això Plató escrivia diàlegs i no llibres d’auto-ajuda.

mai9: afortunadament jo sóc fill del meu temps.
Plató: això és així i no podríem pensar-ho d’altra forma.

com certa llibertat

Vaig creure que el Concert per la Llibertat era un bon moviment a fer en aquests moments que ens volen fer creure que cau el suport social per independitzar-nos.

I penso que la cosa va anar prou bé. Però voldria destacar certes coses:

El que més destaco és com han arribat al poder aquest tipus de coses que fèiem abans de “sopar per la independència”. Aquestes maneres de fer tan nostrades, ja manen. I fan el que feien abans.

Aquestes coses de som tots voluntaris i tots hi posem diners, i convidem a tothom a sentir a tothom que vulgui dir algo. Tot per la causa, burro el que pensi diferent.

Això de “burro el que pensi diferent” no triga gaire a aparèixer i ja he llegit qui es queixa del que parlava de Palestina. Això ho fan per cohesionar el grup, depurar actituds i aconseguir manar. Els catalans som tan oberts que ens hem de tancar.

Molt lleig que el Barça hagi cobrat lloguer (800.000eur) per fer el concert, com si de Bruce Springsteen es tractés. Però no tenim alternativa: o ho fem i paguem, o ens posem a barallar-nos entre nosaltres.

Em sap greu que xiulessin al Ramoncín. No vaig sentir aquest tros. Espero que fos perquè no els caigui simpàtic i no pel castellà, que com sabeu, haurà de ser llengua oficial quan siguem independents per tal d’aconseguir que els castellans també votin Sí. 🙄

Parlant de tonteries, avui he llegit que els que insulten els catalans el que fan és ajudar a augmentar el percentatge de gent que vol la independència.

Sobretot que l’objectiu no es tombi, cal mantenir el mite de la Catalunya independent i no tenir en compte el que passi entremig. Ho estem fent bé Maquiavel?