Castellà, realisme hispànic (no pensis en Portugal)

El Twitter és una mandanga quan intentes dir algo.

El Toni Soler diu que els partidaris del català oficial posem exemple dels països nòrdics on tothom sap anglès, o diem que a Catalunya es parlen 300 llengües. Cap d’aquests és un argument meu, així que us convido a escoltar Ring of Fire mentre llegiu lu que jo dic:

No som ‘romàntics de l’estat propi’ (com diria La Vanguardia) per voler que només el català sigui llengua oficial. Senzillament és lu natural: Catalunya, català. L’invent gastronòmic d’España ja se’l menjaran ells amb patates.

Que ningú s’imagini que estem en contra d’una llengua. Traieu la política de la llengua. No estem fent política. Estem intentant que les coses tinguin sentit.

No podem crear el nostre model d’estat amb estadístiques igual que no pots fer una empresa i decidir que fabricaràs macarrons i amanides perquè són uns primers plats que menja molta gent.

L’Oriol Junqueras va dir que ell creia que s’ha de garantir que un ciutadà es podrà adreçar en castellà. Jo li diria que pot estar tranquil que un cop independents, els catalans seguirem tenint problemes en demanar “un tallat si us plau“.

Conceptualment, no m’imagino una cosa més estúpida que independitzar-te d’una gent que et maltracta i que tu mateix aprovis que la seva llengua serà la teva llengua oficial igual que en serà la teva. Imagino que és una reedició d’aquella gran idea de “serem una comunitat autònoma però els diners ja ens els repartirem”.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *