el tomàquet de l’Albert Rivera

Fa sis mesos ja en vaig parlar, però com a ciutadà que em preocupen els problemes reals (com al PSC) crec que s’hauria de fer alguna cosa amb el nacionalisme excloent del Carrefour. Espero que ara que la notícia arriba als interwebs la cosa comenci a créixer i no pari fins que, discretament, es vegin militars als supermercats (vetllant pel bé de tots, com ha de ser).

20130525_143717

No em digueu que la situació no és super-greu! Per un costat tenim tomàquets amb la senyera i un cartellet dient que són d’aquí, i en un racó (ho han sentit bé) posen els tomàquets d’España sense cartell, ni bandera i per recotxineu, més cars!

Jo espero que l’Albert Rivera en parli a Intereconomia el pròxim dia que hi vagi, que com que és a Madrid no hi pot anar sempre.

És que sembla que no passa res, i està claríssima la intencionalitat de rentat de cervell que patim tots els catalans, vull dir, tots els españols. Ah no, només els catalans, perdó, vull dir els españols que casualment viuen a Catalunya. Prou privilegis, tomàquets per tothom.

S’està adoctrinant el pobre ciutadà que després va a votar sense tenir ni idea de res i havent-se menjat uns tomàquets amb senyes identitàries. S’estan infiltrant tomàquets radicals entre la població. Rivera, pren-ne nota, per quan vingui un altre juny.

Que vingui el Ministro de Agricultura i posi fi a aquest trencament flagrant del principi d’igualtat.

El pancatalansime i el tomacatalanisme s’enriqueixen a costa de tots els españols venent tomàquets que no són de tots sinó només d’ells. I discriminen el tomàquet español, impedint que els extremenys es puguin guanyar la vida, i tenir diners per agafar l’AVE.

Espero que prenguin nota d’aquests episodis clars d’autoritarisme previs al que sigui que vindrà, que no serà un referèndum perquè és ilegal, però estigueu atents, que el nacionalisme és capaç de tot, tant d’impedir que es voti, com d’amagar que la majoria està a favor nostre.

curs de política pràctica pel català d’avui

Estava escoltant el noticiari de RAC1 i he decidit tancar-lo perquè ja n’estic fins els ous de que m’expliquin la txuminada del dia de la política española, avui tocava el Wert un altre cop parlant de que vol la igualtat del Castellà.

Amb això he recordat el que vaig sentir que deia un tal Jordi Sales, que us resumiré a mode de curset ràpid:

El que hem de fer els catalans és que ens deixi d’interessar la política española. Ja no ens importa què facin perquè ja fem la nostra.

Deixem de viure amorrats en si a Madrid fan una llei d’horaris comercials que ens va en contra, o una llei d’educació que farà que passi no sé què.

Hem de fer això de les estructures d’Estat. Anem bé fent que els d’aquí paguem els impostos aquí, encara que es traspassin, perquè així els paguem aquí, que és el que s’ha de fer.

Hem de mantenir les estructures d’escola, mitjans de comunicació i policia. I crear-ne de noves.

Hem de deixar de comptar-nos. Els catalans tenim molta mania en el “som i serem” i per veure que som ens ajuntem a veure si no falta ningú. Això d’insistir tant en la consulta deu ser un cas més, o deu ser un espantall mentre es fa la hisenda pròpia.

Hem de practicar l’Estat. Els catalans no ens refiem de les institucions, ja sigui perquè portem 300 anys amb unes institcions estatales que ens van en contra, ja sigui perquè ens agraden els coses conegudes i de casa.

I per últim, que no busquem herois. No hem d’esperar que algú ens salvi, sinó treballar junts i cohesionats.

Així doncs, jo diria que per ara, bé. El Mas i el Junqueras treballen junts, fan hisendes pròpies, i no ens centrem només en fer una consulta.

càmera Sony NEX-3N, qualitat superior a preu econòmic

Si voleu una càmera i 400eur us sembla un preu raonable per immortalitzar la història, esteu llegint l’escrit adequat. :mrgreen:

Fa tres dies que tinc la càmera Sony NEX-3N. Me la va recomanar un amic, jo no me l’hagués mirat mai perquè m’agraden les càmeres petites i automàtiques. Fins ara tenia una Canon G12, però s’han fet molt amics amb la noia del servei tècnic i fa temps que no li veig el pèl. 🙄

El fet diferencial d’aquesta Sony 3N amb altres és la grandària del sensor de 24x16mm (a la Canon G12 és de 7x6mm). Aquest és un salt qualitatiu brutal ja que atrapa molta més llum i guanyes detall, i com a punt afegit, la càmera fa el típic clec-clec de les màquines antigues quan dispares. 😎

Aquesta càmera és una reducció d’una càmera professional i li han fet els següents aportacions útils: un objectiu més petit, palanca per fer zoom amb el dit que dispares, i una pantalla que es gira amunt per poder fer-te fotos a tu mateix. Que la pantalla es giri és essencial perquè la Canon G12 ho fa i em va molt bé. (els llestos de Canon han fet la G15 amb pantalla fixa!)

El que manté d’una càmera professional és el tap a l’objectiu, el format de foto a 3:2 (i no el 4:3 més quadrat) i que l’objectiu és més gros que la resta de la càmera, cosa que fa que no m’hi càpiga a la butxaca dels texans. 😐

El que manté d’una càmera compacta és la mida petita i un pes raonable de 390g. I encara que sembli que no, 390eur és un bon preu perquè el següent model val 140eur més, i fa més o menys el mateix.

La càmera té flash integrat, però així com en les compactes se’t dispara quan el necessita, aquesta el té guardat i has de prémer un botó perquè es desplegui mecànicament i, llavors sí, el dispari si el necessita. Ho poden fer així perquè el sensor gran capta més llum i no necessita flash a la mínima.

La càmera té port microUSB i es pot carregar a l’ordinador, però no li agrada cap dels meus 5 carregadors de mòbil i has de fer servir el seu adaptador. Els hàbits de fer-ho tot propietari encara pesen a Sony. 🙄

Castellà, realisme hispànic (no pensis en Portugal)

El Twitter és una mandanga quan intentes dir algo.

El Toni Soler diu que els partidaris del català oficial posem exemple dels països nòrdics on tothom sap anglès, o diem que a Catalunya es parlen 300 llengües. Cap d’aquests és un argument meu, així que us convido a escoltar Ring of Fire mentre llegiu lu que jo dic:

No som ‘romàntics de l’estat propi’ (com diria La Vanguardia) per voler que només el català sigui llengua oficial. Senzillament és lu natural: Catalunya, català. L’invent gastronòmic d’España ja se’l menjaran ells amb patates.

Que ningú s’imagini que estem en contra d’una llengua. Traieu la política de la llengua. No estem fent política. Estem intentant que les coses tinguin sentit.

No podem crear el nostre model d’estat amb estadístiques igual que no pots fer una empresa i decidir que fabricaràs macarrons i amanides perquè són uns primers plats que menja molta gent.

L’Oriol Junqueras va dir que ell creia que s’ha de garantir que un ciutadà es podrà adreçar en castellà. Jo li diria que pot estar tranquil que un cop independents, els catalans seguirem tenint problemes en demanar “un tallat si us plau“.

Conceptualment, no m’imagino una cosa més estúpida que independitzar-te d’una gent que et maltracta i que tu mateix aprovis que la seva llengua serà la teva llengua oficial igual que en serà la teva. Imagino que és una reedició d’aquella gran idea de “serem una comunitat autònoma però els diners ja ens els repartirem”.

El Quim Monzó em bloqueja al Twitter

Un dia trist per mi, el Quim Monzó m’ha bloqujat al Twitter i ja no podré llegir què hi diu. El primer pensament no és pel Quim sinó per aquest sistema de missatges que fa públic tot el que hi dius i a la vegada et permet censurar tot el que no vols. Hi veig una cultura puritanista i la teoria de jocs on t’has d’autocensurar perquè sinó et perjudiquen.

Abans del Twitter teníem els emails que són privats i no pots evitar que te n’enviïn, i la web, que és pública i no pots evitar que et llegeixin. Jo hi penso bastant en aquesta evolució que suposa l’exclusió. Ja a la Grècia Clàssica l’exclusió se la van inventar quan estaven en decadència, i els que van demanar que s’aprovés van ser els primer en ser expulsats. També en decadència Juli Cèsar va promoure que es fessin públiques les decisions del senat immediatament perquè així els altres senadors actuessin pressionats pel poble.

En el cas del Quim Monzó jo recordo la seva sàtira i com se’n reia de la gent. És famós l’article criticant que el Johan cruyff digués en un anunci que el tabac “quasi me la treu” on un castellanisme ens volia fer entendre que el tabac casi li treu la vida, i el Monzó va entendre que casi li treu la polla, perquè, en català correcte, la vida es pren i no es treu.

Jo recordo encara amb més carinyo un article on deia que havia anat a comprar condons a una farmàcia del carrer Sant Quintí i li havien dit que ells no en venien perquè hi estaven en contra. I ell estava indignat i deia què passaria si et trobes un metge que és testigo de jehovà i no et vol fer una transfussió perquè ell no hi creu.

En qualsevol cas, anem al gra que m’estic allargant. El Quim Monzó va escriure això:

Que @RafaelSubirachs només tingui 41 seguidors evidencia quina mena de país tenim. #vòmit

A mi em sembla bastant clar el que diu: que li provoca vòmit veure la merda de país que tenim perquè el Rafael Subirachs només té 41 seguidors al Twitter.

Seguidament, vaig anar a veure qui era aquest Rafael i vaig veure com de malament estava fent les coses a internet. El primer que va captar la meva atenció és que la seva web no té nom sinó que es diu “index”. Així doncs vaig respondre:

@QuimMonzo @RafaelSubirachs que la web d’aquest bon home tingui per títol “index” evidencia quina mena d’interès té per internet. #còmic

Vaig voler replicar la seva estructura de la frase, però si ell donava la culpa al país, jo estic dient que la responsabilitat no és del poble sinó del Rafael.

Llavors el Monzó replica que no he entès res. Jo li dic que podia aprofitar per explicar-ho. Ja no respon. Em respon un altre dient que em miri la web. Jo li responc que ja l’havia mirat.

Si el Rafael no té seguidors al Twitter és perquè fa les coses malament a internet. Així li vaig dir al Monzó i aquí és on m’ha bloquejat.

A part que una web ha de tenir títol, el domini “nabionline.com” no vol dir res, hagués estat molt millor el domini “operanabi.org”. Finalment veig que tant parlar de seguidors al Twitter i no té ni un trist enllaç a la web.

En resum, el Quim Monzó escriu al seus 120.000 seguidors que el país és de vòmit, jo li dic que la culpa no és nostra, em diu que no entenc res, li explico i em bloqueja.

Per cert, aquí hi ha un monòleg seu del 1994 sobre la Reialesa. És de quan era jove i era ell que feia mofa i els altres el censuraven.

[2014-01-24] i avui em bloqueja el Jaume Torres per dir-li que una broma seva no s’entén quan ell s’estava rient d’un altre que no l’havia entès.

Aznar, psicopatologia conjugal a Antena 3

Tinc ganes de comentar l’entrevista a l’Aznar d’aquesta nit.

Val la pena comentar l’entrevista perquè l’Aznar és un psicòpata que ha creat un imaginari colectiu de molta força.

Un psicòpata (ho diu internet) és algú simplista i superficial, egocèntric i grandiloqüent, falta de remordiment o culpa, falta d’empatia, comportament antisocial adult.

ANTENA 3 TV – Vídeos de Entrevistas TV – 21 de Mayo de 2.013

Punts que destaco de l’entrevista:

Crec que s’agafarà els dits amb el tema dels sobres de Barcenas. Diu que no ha cobrat mai res fora del que surt als comptes. Diu que la seva declaració de renda és confidencial (perfecte) però que no té cap problema en explicar-ho tot. Fa pinta d’estar mentint dient frases que literalment s’ajusten a la realitat però si se sabés tota la veritat quedaria en pilotes.

Fa gràcia que ataqui El País (per haver-se atrevit a publicar les fotocopies de Barcenas) dient que tenen problemes econòmics i han venut la cadena Cuatro al Berlusconi que té problemes judicials. Entra en la dimensió desconeguda quan diu que no podran fer front a les condemnes judicials per haver fet el que han fet. Està claríssim que és un psicòpata. És el dolent de la película saborejant el seu pla malvat quan tot el públic veu que desvarieja.

El seu imaginari españolista és trist i partit, que deien els convergents del tripartit. Reclama complir la llei quan ells se la salten en contra els catalans sempre que poden. És veritat que el PSOE és un partit acabat i que els nacionalistes s’han convertit en secessionistes, i per què? Per culpa del PP! Cec, ets un cec. Aznar, tu has destruït España. Tu has trencat el pacte constitucional.

aznar

Falta de remordiment o culpa quan l’entrevistadora li diu que ell va cedir la sanitat pública a les autonomies. I respon que ja va avisar que no es podia superar l’Estat d’Autonomies i que faria no sé què per recentralitzar dient que això que ell faria està en el programa electoral del PP i per tant és culpa de Rajoy.

És trist veure com insisteix en que quan ell manava va fer cinc milions de llocs de treball, i que la culpa és dels que ho van heredar, quan és evident que l’economia española era un castell de cartes repartides entre els quatre oligarques del palco del Bernabeu.

És sorprenent que quan li pregunten per un pacte d’estat liderat pel Rey, respon que és la majoria del PP la que ha de liderar, i més endavant diu que el futur d’España tindrà “el amparo y impulso” del Rey. És a dir, el Rey al marge. (Juanca, aquest paio és més perillós que una bandada d’elefants)

Total, que li preocupa “el porvenir de los españoles”, encara que la meitat són socialistes en extinció, l’altre meitat nacionalistes que volen marxar d’España, i l’altra meitat tenen a Rajoy i altres dirigents inútils que no fan el que ell sap que s’ha de fer. Grandiloquència, falta d’empatia, comportament antisocial adult. Un piscòpata. Però no tornarà a manar.

Mas, claredat

Ha estat escoltant Xavier Solano a RAC1 que he vist clar el que ja veia clar: que l’Artur Mas li falta algo. I crec que és per aquest algo que el van xiulant pels llocs (al tennis i a la fira d’Abril, que sàpiga). La meva aposta és que si hi anés el Junqueras això no li passaria. I si passés serien els que xiulen que quedarien malament.

Per tirar endavant necessitem (ara mateix) una data clara i una pregunta clara també. Pere Aragonès diu que d’aquí unes setmanes ho sabrem. El Xavier Solano (assessor del partit escocès que vol la independència) diu que si els escocesos voten el Dijous 18 de Setembre 2014, aquí podríem votar Diumenge 13 Setembre.

El problema és que l’Artur Mas és poc clar. Un pacte fiscal que no se’l creia ningú però s’havia de fer, una voluntat d’un poble que no la trobes, parlant del dret a decidir pensant que no ens poden dir que no, ens diuen que no i al final estem debatent tontaries!

Tots els catalans donant-li suport, esperançats i temerosos de no poder fer el que volem. Ens hem d’armar de raons perquè els de fora vegin que som bons nois. Quan el tema clau no és aquest, el tema és què volem nosaltres i que estigui ben pensat.

L’Artur Mas té un paper bastant discret avui en dia, i hem de pensar que això és bo perquè sinó “ensenyes les cartes”, el que pot passar és que tingui un lideratge escapçat de tan discret que és. Que feia ahir fent declaracions arrel de la llei Wert dient que el català és patrimoni de tots els que viuen a Catalunya fins i tot els que no el parlen? Prou de mariconades, home. Deixem d’intentar enganyar-nos a nosaltres mateixos. Artur deixa de fer propaganda de les coses i accepte-les implícitament per poder fer acció política.

La gent se’n riu de les seves cimeres per decidir si exercim el dret a decidir. És com estar permanentment a 10 segons que comenci la cursa. I no està bé perquè no estem en cap cursa.

mòbil Android ZTE Grand X: dos sims, 4,3″, 150eur

Per 150eur he comprat el mòbil ZTE Grand X al venedor ZTE d’eBay. Recordeu que és el preu de comprar-lo lliure.

Aquí el veiem entre el ZTE Blade (un mòbil de pantalla 3,5″) i el Galaxy S3 (de pantalla 4,8″)

IMG_0516

A la foto he alineat la part inferior de la pantalla per comparar-les visualment prescindint de la carcassa.

És un mòbil semblant al Samsung Galaxy S2 (aquí estan comparats), amb menys memòria (4GB, te’n deixen 2GB lliures) però amb millor resolució 540×960 envers els 480×800 del S2.

Els seus punts forts són:

  1. pots posar-hi dues targetes SIM. El cas típic és posar-hi el Sim de la feina i el privat, així no has de carregar dos mòbils.
  2. La pantalla de 4,3. Molt gran. Ja veieu a la foto la gran diferència amb la pantalla de 3,5 i com està més en la línia del Galaxy S3. I té resolució 540×960, que no arriba als 720×1280 del S3, però està molt bé.
  3. Tot això no serviria de res si valgués 300eur, però és que en val 140eur! Imbatible.

El següent mòbil per preu seria el Nexus 4 de LG i Google, però val 300eur (el doble) i no pots treure la bateria, no té dual Sim, ni té lector targetes SD (encara que té 8GB de memòria).

Fins aquí el comentari del que és rellevant per decidir comprar-lo. Quan aneu a mirar mòbils el més important és la mida de pantalla i resolució, i el preu.

La veritat és que tal com diuen els italians, resulta incòmode que només puguis encendre el mòbil des del botó superior, i més quan t’has acostumat al botó lateral i frontal del Galaxy S3.

La Caixa, pleguem?

Amics, La Caixa s’enfonsa. L’Isidre Fainé és com l’hereu que es poleix el patrimoni de la família. El bo era Josep Vilarasau. Per la meva formació, jo sempre dono la culpa al de dalt de tot. 😛

No paren d’arribar-me senyals que allà dins no toquen ni quarts ni hores. Fan pinta d’estar desesperats pels nostres euros mentre despleguen un ample ventall de tècniques apreses en cursos de formació.

També fa pinta que han decidit “anem a depurar” com qui poda un arbre per fer-lo fort, però en el seu cas tallen perquè els hi han dit que tallin sense entendre que l’objectiu és créixer no tallar.

La gent que hi treballa s’ha convertit en productes prefabricats, amb franquícies que no veuen res que no sigui assolir els objectius trimestrals com si fossin venedors d’enciclopèdies.

Tenen tanta quota de mercat que tot el que poden fer és perdre-la. Es posen a anunciar la Selección Española oblidant que el seu mercat principal és Catalunya i aquí estem de viatge a Ítaca. Com un fabricant de pernils promocionant el tofu. 🙄

Són tan tontos que un dels lemes que corren per allà dins és “mejor muchos con poco, que pocos con mucho”, en castellà perquè ara tenen el cervell girat. La frase és per dir que un economista ha fet una gràfica i ha descobert que els rics només porten problemes i que robar als pobres és un negoci excelent. El problema és que entren en un cercle viciós i així com La Caixa es va fer gran mentre els seus clients es feien rics, ara tot se’n va a la merda, ells també. I contents perquè hi ha una estadística que diu que aquest és el camí.

Que vagi bé. Em trobareu al Banc Sabadell, el banc de les millors empreses, i el meu. Aquests si que miren cap amunt.

És que se’ls hi ha fet vell el negoci. Tot el que tindran són vells que van a cobrar la pensió, mileuristes a qui no poden donar targetes de crèdit, excés d’oficines que ‘optimitzaran’ quan es facin petits, excés de personal atenent clients residuals que hi van perquè tenen l’oficina aprop. Molts costos, molts directius, i ni cinc de calaix.

I la prova de cotó és l’anunci que estan fent a la ràdio on et diuen que La Caixa és més que un banc perquè són centenaris i bla bla. Molt bé guapos, ara si que està clar que no saben què fan, són falsos com un estudi de mercat, no tenen res a oferir i viuen del cuento. Apa siau.

ells suspenen declaració, nosaltres aprovem en política

Estava trist per la impugnació de la declaració de sobirania per part del Tribunal Constitucional, tenir problemes legals sempre és desagradable.

Però m’ha agradat la reacció d’Artur Mas de sortir ràpid i dir quatre coses ben dites. Em segueix posant nerviós sentir-li dir que caminarem endavant mentre el poble català ho vulgui, no sigui que ell mateix conclogui que la pèrdua de vots cap a la seva persona és present d’indicatiu del verb “deixar-ho córrer”.

També m’ha agradat la resposta del Duran: “Diga lo que diga el TC el Parlament piensa lo mismo”.

Els ciutadans hem de veure qui treballa a favor nostra, qui en contra i decidir.