Aix Weather, el temps a l’Android

Aquests dies que ha plogut he pogut gaudir de l’utilitat d’Aix Weather al mòbil.

Si la voleu instalar baixeu-vos aquest fitxer. Li he canviat algunes icones per posar les del skin “Modern Weather” de l’aplicació “Fancy Widgets”. Recordeu, baixeu aquesta versió.

Anteriorment havia provat altres programes per saber el temps com Fancy Widgets i Rain Alarm, però aquest és el que va millor de tots, malgrat ocupar l’espai de 4 icones.

tres moltes coses bones:

  1. icones per saber el temps
  2. gràfica de temperatura
  3. barres en blau per la quantitat de pluja
  4. tota la informació anterior te la dóna per les properes 24 hores.
  5. també et diu l’hora de sortida i posta del Sol.
  6. I per si en tens prou, la pressió atmosfèrica i la humitat relativa.

Tota aquesta informació va molt bé per veure d’un cop d’ull com tenim les pròximes hores, i així agafar el paraigües, les ulleres de sol, posar-se samarreta, el que sigui.

Aquí teniu una imatge de la pantalla. La icona de dalt de tot és la de Aix Weather:

Screenshot_2013-04-29-20-51-05

Si us agraden les gràfiques tan com a mi, heu de saber que la de sota és la bateria amb el percentatge i les hores que queden, fet amb Android Tuner. La de sota a la dreta és els minuts trucats, fet amb Call Meter 3G. I al mig és el Wifi al que estàs connectat fet amb WiFi Manager Premium. El nom del meu wifi és un homenatge al tuit de cap d’any de Jair Dominguez.

entrepans Can Paixano, metro barceloneta

Aprofito que recomanen una hamburgueseria per recomanar un lloc molt aprop. És Can Paixano (Reina Cristina 7). Aquí podeu veure l’ambient:

20130426_110719

És un lloc de tota la vida, que ara sempre hi trobes algun turista, com la Sagrada Família.

Quan era petit em preguntava quin futur podia tenir un antro com aquest rodejat de botigues tecnològiques super-molones. I ara quan hi passes està tot tancat menys ells. 😐

Aquesta setmana em vaig decidir per una especialitat de la casa: bacon, formatge, ceba i pebrotets, per 2,90eur. Imbatible, insuperable, i amb pa de veritat.

20130426_110925

Sandro farà petit el Barça, part VIII: ens ha caigut la bena

Se’m pot retreure que escrigui en aquesta secció moments després de la desfeta davant del Bayern? T’amagaves quan l’equip va remuntar-li al Milan? Em vaig alegrar de que remuntéssim, i amb la mateixa ilusió neutre esperava el partit d’avui.

Es deia que si avui jugava el millor Barça, guanyaríem. Al loro, que no estamos tan bien.

El millor Barça només és el millor perquè treballa, no perquè sigui el millor.

Se’ns ha caigut la bena dels ulls. La super-primera volta que vam fer és fruit del Tito apretant l’equip, sense pensar què passarà. I arribem aquí sense Puyol i amb un Bartra que no ha jugat.

No sé si tenia raó llavors, però quan ho estàvem guanyant tot, jo deia que el secret d’aquest equip era la defensa.

Em sap greu, però el Zubi veig que l’han buscat per fer de nen maco que entretén periodistes.

L’equip directiu del club sembla que no hi ha ningú que tingui ni idea de res, i totes les decisions són de màrqueting publicitari.

Veient el resultat d’avui, què ens explicarà Sandro i Godó si el Laporta era excessiu en no sé què?

Algú hauria de començar a treballar gestionant persones (el Guardiola va començar a fer jugar el Bartra) i mirant-se els partits en un soterrani i pensant idees que et portin a guanyar.

No trobo a faltar Guardiola, trobo a sobrar el Sandro.

I seria hora que exigíssim àrbitres justos enlloc de veure’ls fer política. I sortejos que siguin sortejos.

Junqueras i Partal s’expliquen com ho faran

Aquesta tarda he baixat pel carrer Independència i en arribar a la plaça de les Glòries Catalanes he girat a l’esquerra. Com no podia ser d’una altra manera he arribat a la presentació del llibre “A Un Pam de la Independència” que són un recull dels millors articles diaris de Vicent Partal sobre el tema. L’ha presentat amb l’Oriol Junqueras, un historiador bastant divertit que surt al Polònia.

Aquí teniu una foto de l’acte des de la cantonada privilegiada que m’ha tocat viure’l. Salta la vista que valia la pena anar-hi.

20130415_202100

M’ha sorprès veure el David Fernández de les CUP entrant amb els vips. Més que res que si els diputats de les CUP només són representants de l’assemblea que és la que decideix, doncs no sé què hi feia en la secció de gent que no creu en aquestes coses.

També m’ha sorprès que el públic, tots, feien pinta de catalans d’esquerres barbuts i mal afaitats com jo, ben vestits descuidats com jo, majoritàriament homes, com jo. M’ha sorprès que no hi hagués gent de Convergència. Us puc dir que no n’hi havia perquè es veu. El més proper a un convergent és un que a l’ascensor m’ha preguntat si ja arribàvem, jo li he dit que si, però és obvi que un convergent no faria aquestes preguntes.

Un altre comentari sobre l’ambient: es veu que en això de la independència ja hi ha caler. L’acte tenia hostesses sobreres, catering del bo, sala txatxi, potser per això m’ha sabut greu que no hi haguessin convergents, en fi, últimament ho sembla, no, que arriben tard?

Anem al contingut del que han dit. Malauradament ha tornat a fer fortuna el fet de si el castellà si o què en una Catalunya independent. A veure si el Pujol s’inventa alguna genialitat de l’estil “és català tothom que viu i treballa a Catalunya” i ens traiem el tema de sobre.

El Junqueras ha començat molt bé, li ha preguntat sobre el dilema persistent de si primer hem de ser independents i després ja veurem què som, o si hem de saber com ha de ser la Catalunya independent per saber si volem independitzar-nos. No sé què ha respost el Partal i això que m’hi he fixat.

Un tema que m’ha preocupat és que el Partal diu que ell voldria que només hi hagués educació pública i res de privada. El Junqueras (que és molt bo) ha dit que la seva posició i no la d’ERC és que l’escola privada/concertada té molta tradició a Catalunya. A mi m’ha faltat temps per preguntar-li al Partal què té l’escola concertada que la faci punible, ves que no sigui la seva independència. Però després tothom s’estava felicitant de lo bé que havia anat tot i que bé que ho havien fet, així que m’he dedicat a menjar canapès i a veure la gent.

El Partal no se’n deu haver adonat però en uns moments deia que la societat civil és la protagonista del procés, en altres li ha dit al Junqueras “ja us ho fareu” com a polític que és, en altres ha dit que ell només té un vot, en altres ha dit que hauríem de votar tres coses en referèndum: si volen estar dins d’Europa, les nuclears i les escoles públiques.

A mi m’ha fet una mica de por. Fora d’Europa, sense nuclears i sense escola concertada? No sé si estic preparat.

Per cert, a un pam de la independència vol dir que arribarà a tres anys i mig de la declaració de sobirania que van firmar aquest Gener 2013. El Partal diu que és la mitja del temps que han trigat els altres països. I diu que dels 190 països reconeguts per la UN només 21 ho ha fet per referèndum, així que, Mas, ligerito cap a la següent etapa.

no tenim dret a decidir, tenim l’obligació de moure’ns

Després de sentir a RAC1 que el conseller de justícia diu que no podrem fer una consulta, també RAC1 diu que s’estan refent ponts amb Madrid i que l’explosió d’independentistes és cosa del passat. Després de llegir un altre debat sobre el castellà aquí o allà, si som independents, quan en siguem, què?

Vull demanar-vos que vingui algú i mati el dret a decidir. Que n’estic molt cansat, que ja no puc més, que m’és igual!

El Pujol es va passar anys intentant coses per tal d’afavorir Catalunya. Per què ara hem d’aguantar el Mas que també va provant coses a veure si a més de votar-lo aconsegueix que els que no el voten també s’ajuntin al que ell vol?

Són els nostres representants polítics, que pensin què s’ha de fer, i ho facin. Ja està! Que deixin de si sumen més o menys a priori i que facin el que és sensat de fer. I a posteriori ja decidirem si els tornem a votar o no.

Cansa un ou veure com estem decidint si podem decidir i quan ho tinguem segur i haguem convençut als que potser no ho tenen tan clar, llavors tots junts i ben decidits decidirem prendre una decisió que encara no està decidida.

Ja n’hi ha prou de decisions estranyes.

a Gaudí el va atropellar un iogurt

Si passeu per l’Avinguda Gaudí podreu veure com al número 29 ha tancat una iogurteria, i just davant, al número 30 n’estan obrint una altra.

20130407_185236

20130407_185252

Els que obren ara diuen a la web:

Yogurtlandia es la única marca en España, 100% “Frozen Yogurt”.

Tenen tots els ingredients per triomfar: Emfàsi en que són españols, que són únics, el nom en anglès, entre cometes i en majúscula com si fos un nom propi.

Endavant, només pot anar bé. Sinó que provin amb aquest altre lema:

Yogurtlandia es la única marca, en “España” iogur congelado 100%.

noves tarifes de quatre i deu euros de Simyo

A mi m’agraden molt les tarifes de Simyo, perquè pagues el que consumeixes i perquè els preus són baixos. També perquè són fàcils d’entendre.

Us volia comentar dues noves tarifes que considero molt interessants. Pel que estic escrivint sembla un publi-reportatge, però no, ho escric perquè ho penso. 😛

Tenen una tarifa de quatre euros de consum mínim al mes amb trucades a 5 cèntims/minut pagant establiment (15¢) i et donen 100MB. Com a norma general fem trucades d’un minut, per tant aquí pots fer (0,15+5)*20=4eur pots fer 20 trucades al mes. Tens 20 minuts de trucades i 100MB per 4eur al mes. Està bastant bé. Tenir un preu tan ajustat a la baixa és difícil.

Si fas servir més el mòbil tenen la tarifa de deu euros que a mi em resulta molt interessant. Analitzem que gastessis els deu euros a parts iguals entre internet i trucades: les trucades no tenen establiment i valen 8cèntims 0,08*60=4,8eur pots fer 60 trucades d’un minut. I internet val 0,8¢/MB això vol dir que tens 0,8¢*600=4,8eur tens 600MB per 5eur. Tens 60 minuts de trucades i 600MB per 10eur al mes. Amb l’avantatge que si un mes truques menys, tindràs més MB d’internet, i al revés. El gran avantatge d’aquesta tarifa és que no té cost d’establiment que són 15 cèntims, i és un cost que acaba fent pujar molt la factura.

Resum a la pràctica: primer t’apuntes a la tarifa de 4eur i si durant dos mesos pagues més de deu euros, llavors et passes a la tarifa de 10eur.

El gran avantatge d’aquestes tarifes és que tens trucades i internet junt. En altres companyies et donen preus per separat, per aconseguir que acabis pagant més. 👿

Vigileu també amb companyies que per 20eur et donen 500 minuts i 1GB (hola Movistar Fusion) i cada mes no parles ni 100 minuts ni consumeixes 300MB.

Per controlar els minuts, megabytes i cost total jo faig servir el programa Call Meter 3G, té uns widgets amb barres de progrés que són fantàstics.

I si voleu una simulació de factura com si ja fóssiu de Simyo, instaleu el programa Encoge tu factura.

Mas, no pots no fer res

Voldria demanar un cop més que deixem de jugar a enganyar-nos. El 2004 vam començar a fer un Estatut nou justament per acabar amb el dèficit fiscal. El 2010 l’Artur Mas es presenta a les eleccions per fer un pacte fiscal. El 2012 es presenta a les eleccions amb el dret a decidir. I estem al 2013 amb 16.000 milions d’euros de dèficit fiscal anual, i amb la urgència d’aprovar uns pressupostos amb 3.000 milions menys. I la gran decisió és que ens hem dit a nosaltres mateixos que el 2014 farem una consulta, i a veure què surt.

I el Mas li diu al Junqueras: “escolti, firmi’m aquí conforme accepta 3.000 milions menys”.

El gran avanç és que abans eren 4.000 milions de retallades i ara només són 3.000, i aquest 1.000 milions de diferència deixen que ens endeutem i pagar-los més endavant. Ja veieu quin gran favor.

Mentrestant fem capoeira amb el PSC que ens fa la posició de semblar-li bé el dret a decidir però que s’ha de descartar. I el PP que diu que li sembla bé millorar el finançament de Catalunya.

Ja n’hi ha prou de no fer res, no?

Potser és això que diu el Toni Soler avui de que no podem, no podem.

Mercadona vs Bonpreu, preu o qualitat?

Ahir a la nit, quan anàvem pel tercer gintònic, tots vam recordar el gust fastigós de la tònica Hacendado. I a partir d’aquí vam començar a disseccionar l’estratègia empresarial de Mercadona comparant-la amb la de Bonpreu.

Es reconeix fàcilment que Mercadona aposta per la poca qualitat i pocs preus, i Bonpreu per la qualitat a preus més alts.

Quina de les dues estratègies és millor? Depèn de nosaltres. Si ens deixem atabalar pels preus baixos guanya Mercadona. De seguida va sortir el tema que la qualitat és baixa, però tot i així, pels productes estàndard Mercadona està molt bé.

L’estratègia de Mercadona a mi em recorda la de Wall-Mart a USA. La conseqüència de preus baixos és que ningú li pot fer competència, que acaba tancant. Però els treballadors tampoc cobren gaire, i el que acaba passant no és que tu tinguis més diners perquè compres més barat sinó que acabes acceptant cobrar menys perquè compres a Wal-Mart. Això es veu al documental “Wal-Mart: The High Cost of Low Price” (wikipedia).

És veritat que diuen que els treballadors de Mercadona tenen un sou decent. Tot i així hem de recordar que aquí no som tant bèsties com a USA i que els treballadors són del mateix estrat social que després hi compra. Sembla clar que ho fan servir de propaganda.

Abans dels gintònics vam prendre un vi “Pata Negra” comprat al Mercadona. Allà el venen ara a 3eur quan a tot arreu val 5eur, va dir ell. Això ho explicàvem dient que Mercadona té una capacitat de compra tant gran que va a la bodega Garcia Carrión i els diu que tu el vens a 5eur però en vens pocs, i que jo venent-lo a 3eur en puc vendre mil. En aquesta estratègia l’únic que hi guanya és Mercadona que durant un temps ven la feina dels altres a preu tirat, i es guanya la reputació de vendre barat cosa que li permetrà vendre encara més. Els pobres Garcia Carrión vendran menys vi quan el tornin a vendre a 5eur, i no tindran el vi perquè se l’haurà emportat Mercadona. Aquesta estratègia també la fa Groupon. L’estratègia de Wal-Mart és cargolar els proveïdors regatejant-los el preu cèntim per cèntim i si no ho accepta canvien de proveïdor.

L’estratègia de Bonpreu sembla ser la de tenir productes bons. Perquè el menjar és important i cada dia cuidem més aquest tema, ja sigui amb productes ecològics com amb productes Km0, que en diuen. Això és perfecte pel poble de no sé on, que poden fer unes neules boníssimes i jo comprar-les a Barcelona tranquilament. Vas al Mercadona i tenen unes neules de merda, imitació pastís d’Ikea.

L’estratègia de Bonpreu hauria d’estar moderada, perquè sap molt de greu anar a comprar supremes de salmó i que ells les venguin a 17eur/kg quan a Mercadona valen 12,50eur/kg. Un altre exemple és la bossa de mozzarella ratllada, que sent un producte bastant estàndard a Bonpreu val 1,80 i Mercadona 1,20. Un 50% més car.

provant Evo Banc

Mentre esperem l’assalt dels alemanys i compartim el que tenim amb els castellans, en algun lloc hem de guardar el que ens queda. 😕

Jo ja no tinc confiança amb La Caixa, són els primers que assalten els meus estalvis. Així doncs he sortit a la recerca d’un nou banc.

Dels de Triodos no me’n crec ni mitja paraula. Igual que no em creuria gens un soci que m’expliqui és bona persona.

Un banc que podria ser potencialment el meu banc seria Banc Sabadell. Ja sóc client de Caixa Enginyers, i va bé però no té res que el faci particularment atractiu.

Així doncs m’he endinsat en provar Evo Banc. A part de l’Eva Ruiz que no respon els emails, la resta bé.

Llista d’avantatges:

  1. Per mi el més interessant és que et tornen cada mes un 1% del que t’hagis gastat amb la targeta de crèdit.
  2. El segon avantatge i per alguns el primer i més important és que pots treure diners de qualsevol caixer español sense pagar comissió. Això és pràctic per no haver de buscar “el teu caixer”. Realment s’agraeix quan estàs al carrer i necessites diners.
  3. el tercer punt és que no cobrin comissions. No en tens per targeta de crèdit, ni manteniment, ni transferències, ni treure efectiu en caixers. Ni tant sols per fer transferències dins d’Europa.
  4. Aquest és molt destacable: el compte a termini et dóna el 2% d’interès, cobrant interessos cada mes i podent retirar els diners el dia que vulguis. I a més, el que tens de més de 3000eur t’ho treuen del compte corrent i ho posen a termini automàticament. Així no has d’estar pensant si és convenient o no posar-los o treure’ls.
  5. Aquest ha estat una sorprès: l’aplicació per Android va molt bé. No és un prodigi, però funciona bé. Això és molt sorprenent perquè en altres bancs va fatal. I és tremendament pràctic mirar els extractes des del mòbil.

En resum, et premien més i et penalitzen menys que altres bancs. 😀

Jo veig que Evo Banc no és un banc convencional sinó que és un producte dissenyat i empaquetat Ready To Go. Això és bo? I tant. És un banc que és un producte de consum igual que ho és una hamburguesa del Burger King, unes bambes del Decathlon o un moble d’Ikea.

El condicionant per tenir aquest compte corrent és que ingressis 300eur provinents d’altres bancs, que tinguis 5 rebuts domiciliats, o la nòmina (crec). El que jo faig és portar 300eur cada mes d’un altre lloc.

És un banc que com a producte de consum que són, funciona bé si el consumeixes. No és per obrir un compte i fer un moviment al mes.

Tampoc té gaires oficines, però com que el producte és estàndard no necessites gens anar a l’oficina.

Qui són Evo Banc? Són els de Nova Caixa Galicia. Uns que van ser rescatats fa un temps i que no va fer tant soroll com Bankia perquè són de Madrid ni tampoc com CatalunyaCaixa perquè són catalans.

Són de confiança? Jo diria que si. Els altres que queden per provar són ING Direct, però tampoc li veig cap avantatge respecte Evo.

[editat 2 juny] una altra cosa bona és que et poden enviar per email una llista del que t’has gastat amb la targeta de crèdit.