L’Artur Mas és molt tenaç

Recordem l’Artur Mas. Encara és entre nosaltres, però ja el vull recordar.

És curiós que CiU aguantés tan bé el tripartit i ara que manen tot siguin trencadisses.

Queda comprovat que el Mas va convèncer el Duran d’estar-se calladet en campanya electoral 2012 tot esperant guanyar quotes de poder amb l’arribada de la “majoria excepcional”.

El Duran ha perdut el tren de ser l’àncora d’un procés en el que no creu. I tot el que pot fer és enfonsar CiU.

És curiós que l’Artur Mas compta les victòries per derrotes. Dues eleccions guanyant i quedant-se a l’oposició, seguides per unes terceres eleccions on guanya parlant de pacte fiscal que tampoc aconsegueix. Fa eleccions anticipades que guanya perdent. Ara vol fer la consulta i els poders fàctics el bloquegen.

I el tio aguanta eh! És admirable la tenacitat, l’obstinació i la voluntat política que té, que no la recull del partit sinó que és la seva voluntat política. Això també és un inconvenient, perquè es veu, es nota, com té sub-alterns que fan i desfan al marge de les metàfores marineres.

És la seva voluntat política que veu que el camí és la independència, i és el partit CiU que surfeja les ones de la conveniència.

És incapaç de convèncer el seu partit i és incapaç de convèncer la població del seu lideratge. L’Artur Mas no és un animal polític. Tot i així, el tio hi va.

És estrany que la posada en escena del fracàs del pacte fiscal li estigui permetent caminar cap a on ell vol i la gent amb poder no volia.

És curiós veure que sense ell, la independència no estaria al centre de tot. (Com que España no s’aguanta, sense ell hauria passat alguna altra cosa). Però és ell que des de dalt de tot, liderant el partit més votat i sent President de la Generalitat, ha dit “jo hi vaig”.

Ara no voldria revelar un secret al CNI (ola k asen), però si el líder s’ho creu, i la població veu que ens ho podem creure, els desgraciats dels mandos intermitjos ja poden menjar merda. No tenen res a fer. El Duran tot el que fa és el ridícul. I el Navarro camina darrera el Mas aplaudint-se a ell.

La meta que posa Artur Mas en escena és fer la consulta. En veritat està enfonsant els españolistes que han de buscar maneres d’oposar-s’hi. Que es porti a terme ja és una victòria política. I sent aquest el seu últim pas polític, espero que no la compti per derrota.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *